EL RACÓ DEL SOCI

ESPECIAL ILLA MAURICI

MAURICI, NATURA RECUPERADA

L’arribada dels europeus a l’illa al segle xvi va comportar la desaparició d’espècies úniques com ara el dodo. D’altres també s’han extingit els darrers anys. Tot i això, gràcies a la feina de la Mauritian Wildlife Foundation, cada cop són més les que se salven.

El primer animal que ens ve al cap quan sentim el nom de l’illa de Maurici és el dodo. De la mida d’un gall dindi, de bec gros i fort per poder alimentar-se de llavors caigudes a terra, de cos rabassut i caminar maldestre, el dodo (Raphus cucullatus) era un colom gegant, conegut sobretot per ser una de les primeres espècies que van desaparèixer per l’acció de l’ésser humà. Quan el 1598 els primers europeus van arribar a l’illa, a dos mil quilòmetres de la costa africana, Maurici era un edèn per a les espècies que s’havien adaptat al seu medi. El dodo és la més coneguda de totes i va desaparèixer a causa de les rates que van arribar amb els vaixells holandesos i es van menjar els ous d’aquests grans ocells. Seixanta anys després de l’arribada dels europeus, l’últim dodo va desaparèixer i va néixer un símbol de l’extinció.

Malauradament, el dodo no va ser l’única espècie a extingir-se. Amb la tala d’arbres, les grans plantacions de canya de sucre, els animals introduïts o la caça descontrolada, en van desaparèixer unes quantes més. Ara bé, n’hi ha algunes que comencen a sortir del pou fosc del risc d’extinció.

Visito l’Île aux Aigrettes, una petita illa de 26 hectàrees a 800 metres de la costa est de Maurici per trobar-hi algunes de les espècies originals. La Mauritian Wildlife Foundation hi està treballant des de fa anys per erradicar-ne les rates. Tot i això, les plantes exòtiques i la vegetació són tal com devia ser Maurici abans de l’arribada de l’ésser humà. Hi han introduït una espècie forana, la tortuga gegant d’Aldabra (Aldabrachelys gigan-

La tortuga gegant d’Aldabra, a l’Île aux Aigrettes, és una espècie forana que s’ha introduït a Maurici per simular l’efecte de neteja del sotabosc que feien dues espècies de tortuga ara extingides. Jordi Canal Soler.

El dodo va ser una de les primeres espècies que van desaparèixer per l’acció de l’home. La tala d’arbres, les grans plantacions de canya de sucre, els animals introduïts o la caça descontrolada també han comportat l’extinció d’altres espècies de Maurici

L’ILLA MAURICI A L’OCEÀ ÍNDIC

Tot i la desaparició d’espècies úniques com ara el dodo, cada cop són més les que, gràcies als programes de cria o millora del seu hàbitat, se salven de l’extinció

tea), per tal de simular l’efecte de neteja del sotabosc que feien dues espècies de tortuga extingides. En veig mitja dotzena, adormides a l’ombra dels arbres; la més gran i vella, Big Daddy, és un mascle de 105 anys i 207 quilos de pes.

Ara bé, l’estrella d’Île aux Aigrettes és el colom rosat (Nesoenas mayeri), que va estar a punt d’extingir-se el 1998, quan només en quedaven nou exemplars al món. Gràcies als programes de cria ara en viuen uns 450 i han començat a poblar altres boscos de Maurici. Amb les ales fosques i el cos d’un gris rosat, és un ocell preciós que s’ha pogut salvar de la mateixa sort que el dodo. Hi veig també altres espècies que han pogut salvar-se de l’extinció, com la Foudia rubra, un petit passeriforme de caputxa vermella, o dos zosterops, de colors verd i gris. Tot i això, el gran miracle ornitològic de Maurici va ser la salvació del xoriguer local (Falco punctatus), una espècie de falcònid del qual el 1974 només quedaven quatre exemplars. Amb el temps la població ha crescut i ara és abundant. Molt a prop del Parc Nacional de Black River Gorges, de la cascada de Chamarel i les Terres dels Set Colors, hi ha l’Ebony Forest, una reserva natural de 50 hectàrees que s’ha recuperat també com si fos un dels boscos originals. Després de deu anys de treballs en què es van eliminar les espècies invasores i es van plantar més de 130.000 exemplars d’espècies endèmiques, l’Ebony Forest és un dels millors exemples de bosc natural de Maurici. Si el dodo encara visqués, s’hi sentiria com a casa. Hi passejo poc després de la inauguració, el 2017. Una sèrie de plataformes aèries permet caminar entre els troncs d’onze espècies d’eben, descobrir algunes palmeres que es creien extingides com la Pandanus macrostigma i detectar alguna de les cinc espècies de gecko de l’illa, com el gecko diürn de cua blava (Phelsuma cepediana).

Amb l’extinció del dodo, Maurici es va convertir en sinònim de la desaparició d’espècies a causa de l’acció de l’ésser humà, però amb el temps els seus habitants han aconseguit convertir l’illa en un referent de la recuperació d’una fauna i una flora que van estar a punt d’extingir-se.

A dalt: també s’ha salvat de l’extinció el fodi de Maurici (Foudia rubra), un petit passeriforme de caputxa molt vermella que s’amaga entre les branques. Jordi Canal Soler.

A baix: el colom rosat (Nesoenas mayeri), amb les ales fosques i el cos d’un gris rosat, va estar a punt d’extingir-se el 1998. Gràcies als programes de cria, ara en viuen uns 450 a l’Île aux Aigrettes i han començat a poblar altres boscos de Maurici.

JORDI CANAL SOLER Escriptor i fotògraf de viatges. SOCI DEL ZOOCLUB: 32237 www.jordicanal.com