EL NOSTRE MÓN

Quiet!

Molts fotògrafs i ornitòlegs deixen als punts d’alimentació larves d’escarabats de la farina, que atrauen els insectívors, que es deixen observar i fotografiar a pler

Tailàndia cadA cop susCita més intErès entRe els ornItòlegs

A dalt, rossinyol siberià (Luscinia calliope). Fernando del Valle.

A baix, papallones en un rierol xuclant minerals. Fernando del Valle. Leschenault (Charadrius leschenaultii) i el de Mongòlia (Charadrius mongolus). En aquest espai “Wader Hotspot” es pot tenir l’oportunitat de veure un ocell mític del conservacionisme, el territ becplaner (Calidris pygmaea).

ParC NACIONAL DE Kaeng KrachAn

La destinació següent és el Parc Nacional de Kaeng Krachan, el més gran de Tailàndia, a la frontera amb Birmània, amb selves de gran biodiversitat. El gall bankiva (Gallus gallus bankiva) és una espècie tropical de la família Phasianidae nativa del sud-est asiàtic. Es considera l’ancestre dels galls i les gallines. Hi ha faisans orientals, com el de Latham (Lophura leucomelanos), i el rossinyol blau (Luscinia cyane) i el papamosques de Tickell (Cyornis tickelliae), el nom del qual és degut a Samuel Tickell, ornitòleg britànic que el va descobrir a l’Índia. A les menjadores de l’observatori de Baan Song, els verdets o leafbirds apareixen espontàniament com caiguts del cel. Entre ells, el verdet de front daurat (Chloropsis aurifrons). No menys vistós va ser el majestuós papamosques del paradís asiàtic (Terpsiphone paradisi).

El gener és l’època idònia per visitar Tailàndia, ja que hi podem trobar els dos grups d’espècies: les sedentàries i les hivernants. La partida migratòria comença al març

Un itinerari pel parc permet observacions de diverses espècies de picots, com el picot sultà gros (Chrysocolaptes lucidus) i el picot ardent (Dinopium javanense), i de barbuts, com el verd gegant (Megalaima virens), el verd llistat (Megalaima lineata), el verd carablau (Megalaima asiatica), el verd de galtes olivàcies (Psilopogon faiostrictus) i el verd de bigotis (Megalaima incognita). Igualment, és un espai apreciat per als amants dels rapinyaires com l’astor crestat (Accipiter trivirgatus) o el falconet d’Indonèsia (Microhierax fringillarius). Alhora, hi trobem el calau becfalçat oriental (Anthracoceros albirostris) i el bicorne (Buceros bicornis), així com la localitzadíssima i esquerpa garsa arbòria cua de serra (Temnurus temnurus). El representant dels trogònids es el trogon de pit taronja (Harpactes oreskios), que habita l’espessor del bosc montà.

Bueng Boraphet és l’entollament d’aigua dolça més gran de Tailàndia central. Un indret molt bonic per observar-hi ocells aquàtics com els anàtids i els camallargs. S’hi veuen espècies rellevants com l’oca menuda asiàtica (Nettapus coromandelianus), la polla blava (ssp. poliocephalus), l’arpella oriental (Circus spilonotus), l’anhinga asiàtica (Anhinga melanogaster), els corbs marins de Vieillot (Phalacrocorax niger) i els de l’Índia (Phalacrocorax fuscicollis), el tàntal de l’Índia (Mycteria leucocephala), i agrons i martinets de diferents espècies grosses molt boniques en plomatge nupcial.

Les meravelloses jacanes cua de faisà (Hydrophasianus chirurgus) i la d’ales bronzejades (Metopidius indicus) es desplacen sobre els nenúfars i les flors de lotus. Espectacular és l’enorme colònia de becs de tenalles asiàtics (Anastomus oscitans) amb varans a la seva base passejant-se a la cerca d’ous i pollets malparats.

La següent etapa recomanable és la visita al Parc Nacional de Doi Inthanon. El parc és part de la serralada de l’Himàlaia, amb el Doi Inthanon (2.565 metres)

Pak Thale És l’indret apropiat per als amants dels limícoles. Destaca l’elevat nombre d’espècies present a les salines. Al Parc Nacional de Kaeng Krachan observem el gall bankiva (Gallus gallus bankiva), una espècie tropical de la família Phasianidae nativa del sud-est asiàtic que es considera l’ancestre dels galls i les gallines com la muntanya més alta de Tailàndia. La carena muntanyosa on s’ubica el parc separa Tailàndia de Birmània. El seu cim està presidit per dues pagodes i bastants salts d’aigua. És una destinació molt bona per als observadors d’ocells.

El Parc Nacional de Doi Inthanon ha registrat un total de 362 espècies, la qual cosa el converteix en el segon a Tailàndia després del Parc Nacional Kaeng Krachan, amb 400 espècies. Hi són presents aus clàssiques d’aquestes latituds, com els cuaventalls, els suimangues, els pica-flors, les fulvetes, els zosteròpids, els eurilàimids, els bulbuls, els aracnotèrids, els aegitínids i els barbuts. També, com que és una zona forestal, hi ha pica-soques i pigots. Els suimangues són fàcils de veure libant nèctar de les flors ornamentals, com el cua-verd (Aethopyga nipalensis) i el de Gould (Aethopyga gouldiae), el picaflors de ventre groc (Dicaeum melanoxanthum), la fulveta Alcippe castaneceps, l’eurilàimid Eurylaimus javanicus, el cuaventall diademat (Rhipidura aureola), l’espectacular i molt proper per als fotògrafs xerraire de clatell canyella (Garrulax erythrocephalus), l’aracnotèrid Arachnothera crassirostris, l’aegitínid Aegithina lafresnayei, els mos-

1. Xerraire de clatell canyella (Garrulax erythrocephalus). José A. Lama.

2. Faisà de Latham (Lophura leucomelanus). José A. Lama.

3. Verdet de front daurat (Chloropsis aurifrons). Wikimedia Commons, the free media repository

2 3

Bec de tenalles asiàtic (Anastomus oscitans). Fernando del Valle.

quiters de Rickett (Phylloscopus ricketti) i el zosteròpid Zosterops japonicus.

No pot faltar l’extensa família dels bulbuls com el de bigoti vermell (Pycnonotus jocosus) i Actinodura ramsayi. El paradoxorni de casquet gris (Paradoxornis gularis) és una altra espècie que crida l’atenció perquè el seu bec sembla de lloro. Hi ha una gran varietat de pica-soques com el gegant (Sitta magna). Durant el recorregut trobem molts fotògrafs i ornitòlegs que deixen als punts d’alimentació larves d’escarabats de la farina, que atrauen poderosament els insectívors, que es deixen observar i fotografiar.

Un dels ocells més vistosos i que ens fan emocionar més del viatge a Tailàndia és el rossinyol siberià (Luscinia calliope). És fàcil d’observar al massís muntanyós de Doi Lang (West slope) dins del parc nacional Doi Pha Hom Pok. És un ocell que crida tant l’atenció que, quan fa uns quants anys en va aparèixer un exemplar accidental en un jardí a Holanda, país de gran tradició ornitològica, la propietària va avisar un ornitòleg i aquest la va convèncer de fer publicitat de la cita a través de la web d’alertes Dutchbirding. Els ornitòlegs hi van acudir en massa. La propietària va fer pagar 5 euros per observador que gaudia del seu rossinyol i es prenia un cafè. La passió creixent per l’observació d’ocells o “birding” queda ben reflectida.

Per acabar, cal visitar Chiang Saen, punt de triple frontera entre Tailàndia, Birmània i Laos, separats pel riu Mekong, i que és conegut com a “Triangle d’Or”. A les illetes adequades pot observar-se la perdiu de mar menuda (Glareola lactea), que habita les ribes arenoses i pedregoses del riu.

Parc Nacional de Doi Inthanon

Aquest Parc ha registrat un total de 362 espècies, la qual cosa el converteix en el segon a Tailàndia després del Parc Nacional Kaeng Krachan, amb 400 espècies

ANDRÉS REQUEJO DE LAS HERAS Biòleg MSc i zoòleg. Professional involucrat en diversos projectes de gestió i conservació de la biodiversitat.

FOTOS: FERNANDO DEL VALLE, JOSÉ A. LAMA I A. REQUEJO DE LAS HERAS