4 minute read
La migració de les aus
LA MIGRACIó DE LES AUS PLANEJADORES
El pas per l’Estret de Gibraltar
Advertisement
La migració és un desplaçament periòdic i estacional que fan moltes espècies animals per tal d’aprofitar les fonts d’aliment i les bones condiciones físiques i climàtiques que es donen alternativament en diferents llocs del planeta Terra. Més del 50% de les 10.000 espècies d’aus del nostre planeta migren, i per la distància recorreguda ens fascinen les migracions d’aus marines com xatracs, albatros, petrells i baldrigues. D’altres migracions són espectaculars pels obstacles que han de travessar, com les grues i oques que travessen la serralada de l’Himàlaia. Altres espècies d’aus es troben hàbitats inhòspits, com els deserts que creuen els falciots, les orenetes, els abellerols, les tórtores, les cigonyes i les guatlles.
El desafiament vital de la migració fa que les aus es preparin emmagatzemant greix, o sigui lípids, ja que la metabolització dels lípids produeix set vegades més energia que la de les proteïnes i els hidrats de carboni; a més a més el greix pesa menys; i així l’eficiència energètica afegida al poc pes aconsegueix que puguin volar més lluny consumint menys.
El comportament migratori té una base genètica, ja que les espècies que migren hereten un programa que els indica quines condicions (temperatura, pressió, llum) de l’entorn els hi provoquen l’impuls per a viatjar, en quina direcció i en quant temps.
La migració implica canvis fisiològics i etològics de comportament molt importants, i també l’experiència de recórrer rutes migratòries genera possiblement processos d’aprenentatge que s’afegeixen a la base heretada.
L’eix nord-sud és el que predomina en les migracions ja que és el que marca també un gradient de temperatures. També hi ha una multitud d’altres factors que influeixen en les rutes, com l’orografia, per exemple: els braços curts de mar generen una gran varietat de moviments migratoris.
L’orientació de les aus en viatges de milers de quilòmetres i que en algunes espècies comporten fenòmens de filopàtria (origen-destí i tornada al mateix punt d’origen) es fa gràcies a la integració de diverses fonts d’informació. També són sensibles al camp magnètic de la Terra, la seva intensitat i inclinació (en el seu bec hi ha uns elements que detecten el magnetisme i la senyal és enviada al seu cervell). També s’orienten gràcies a la posició del Sol i dels estels, i fins i tot el seu olfacte detecta gradients químics. Els elements geogràfics com muntanyes i costes són importants en aus amb experiència.
El pas per l’Estret de Gibraltar
L’Estret de Gibraltar és un braç curt de mar (14 km), la mínima distància entre l’Europa continental i Àfrica. Aquesta singularitat geogràfica forma un coll d’ampolla que la converteix en un important corredor migratori, especialment per a les aus planejadores que es desplacen gràcies als corrents tèrmics que es formen a terra. El mar suposa una barrera molt perillosa per a elles, ja que no presenta aquestes tèrmiques.
Aquestes espècies solen evitar el mar en les seves migracions i les orienten sobretot pel Bòsfor turc cap el Rift, passant per Itàlia, Malta, Tunísia i pel mateix Estret de Gibraltar.
Les espècies planejadores mesuren molt bé el moment del seu pas migratori per fer-lo amb èxit i trien aquell en què les condicions dels vents i la formació de corrents tèrmics són adequades.
En la migració prenupcial, és a dir abans de reproduir-se, les aus viatgen des de
les seves casernes africanes per reproduir-se a la primavera a Europa i a l’hemisferi nord. Després arriba la migració postnupcial a finals de l’estiu, quan els joves i els adults comencen el seu viatge migratori de tornada cap al sud, i tenen com a objectiu àrees càlides i amb aliment.
Les aus migratòries europees poden fer viatges de curt recorregut o presaharians, mentre es queden al sud d’Europa i per sobre del desert del Sàhara; aquest és el cas dels milans reials o els aligots. La majoria de les espècies són migrants de llar recorregut o transaharians, i es queden sobretot al Sahel (sabana, estepa, semidesert), aquesta franja de 5.300 km que va des del Senegal fins al Mar Roig, l’est del Sudan i Eritrea.
L’Estret de Gibraltar és un dels punts més calents del món si parlem d’aus migratòries que el travessen, entre uns 30–50 milions d’aus de 350 espècies diferents cada any, segons dades de la Fundación Migres. Més de mig milió d’aus planejadores de 33 espècies diferents creuen l’estret al llarg de les migracions prenupcials i postnupcials, dades que inclouen moltes rapinyaires, especialment el milà negre (150.000), l’aligot vesper (95.000), l’àliga marcenca (30.000), l’àliga calçada (40.000), l’astor, el voltor (7.000), l’aufrany (4.500), l’aligot cendrós, l’arpella i d’altres com el xoriguer petit i la cigonya blanca i negra.
Les aus migratòries com a bioindicadors de la salut ambiental
Les aus migratòries són un excel·lent bioindicador i tenen el seu propi instrument legal i internacional de protecció: el Conveni Internacional de Bonn.
L’estudi i seguiment de la migració ens aporta una valuosa informació sobre els canvis que es produeixen en el medi, com el canvi climàtic, i ens indica la prioritat en la gestió de l’entorn i la seva biodiversitat. Així que s’ha d’agrair la valuosa tasca que des de l’any 2003 realitza la Fundación Migres.
Un apunt més: el dia 10 de maig se celebra a tot el món la Diada Mundial de les Aus Migratòries!
Text: Andrés Requejo de las Heras Fotos: Marc Fasol, Fernando del Valle, José Antonio Lama i Andrés Requejo de las Heras
