El conte

GENI GUARDA CAMINS

Arraulida en el fons del bosc i amb la cua cargolada damunt seu, dormia tranquil·lament una preciosa geneta. El Sol, ja a punt de pondre’s, va fer que la Geni es despertés; les genetes, sabeu? són nocturnes.

- Uaaaaaaa— va badallar, però no pas emmandrida, ben al contrari, estava frisant perquè havia de parlar amb el consell del bosc!

Volia demanar permís per treballar de “guarda camins”!!! Sí, sí, de guarda camins. Volia protegir els animals del bosc dels cotxes que, tot circulant, els podien atropellar.

Sobretot a la nit, moltes bestioles de tota mena travessaven el camí principal per anar d’un costat a l’altre: senglars, guineus, serps, llangardaixos, tortugues, eriçons, fagines, ratolins, talps i mooolts més. La Geni no podia viure pensant en aquell gran perill. I així, sense rumiar-ho ni un moment més va anar decidida cap al consell.

La reunió es feia en una clariana del bosc, on al mig hi havia un foc que il·luminava tothom. Als animals del bosc els agradava molt aquest tipus de reunions, doncs trencava la rutina diària i els permetia retrobar-se amb amics que feia temps que no veien.

Hi havia animals de tota mena, però els que moderaven eren una cabirola, una sargantana i un esquirol.

En arribar la Geni, es va fer silenci i la cabirola va dir:

- Digues, Geni, estem totes impacients per saber què ens vols dir.

Ella va explicar que, al ser una experta enfilant-se dalt dels arbres i saltar d’un a l’altre, li agradaria tenir el permís per utilitzar el “xiulet de perill” quan ella cregués que hi havia un risc per a algun animal en travessar el camí principal del bosc.

La sargantana va dir mirant tant a la cabirola com a l’esquirol:

- Ho posarem a votació.

Que aixequin la pota, la mà, l’ala o la cua els que estiguin d’acord que la Geni faci de guarda camins. Va ser unànime. Totes les bestioles van estar a favor de la seva proposta.

I així va ser. La Geni contenta com un gínjol, va fer la seva feina, i cada vespre s’escoltava un cop o altre:

- Xiuuuuuuu, xiuuuuuu— era el xiulet de la Geni.

A partir de llavors molts més animals se sentien segurs en travessar el camí.

I la Geni va fer que més animals es fessin guarda camins fins poder cobrir tot el camí que passava pel bosc.

Si creus que tens una idea bona, com la Geni, lluita per ella.

Isabel Miquel Il·lustració : Ana Suárez Curiositats: a la geneta, també se l’anomena gat mesquer, ja que disposa a la part anal d’una glàndula que quan l’animal està irritat o vol marcar el territori, desprèn un mesc que fa una olor molt penetrant. Però no té res a veure amb un gat salvatge, no és un felí, és un vivèrrid, i és l’únic representant d’aquesta família aquí a Catalunya i a Europa.