La llúdria del Besòs

El retorn de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera

Un exemple exitós de col·laboració amb la fauna autòctona del Zoo de Barcelona

Cap als anys 60 la llúdria, considerada una espècie comuna i àmpliament distribuïda als nostres rius, va patir una forta regressió a causa del fort impacte de l’home sobre els ecosistemes fluvials, amb la disminució dels cabals als rius per extraccions incontrolades d’aigua i construccions d’embassaments sense respectar el cabal ecològic, extraccions de graves, la contaminació química de les aigües per la indústria i l’agricultura, la caça, la canalització dels rius amb la conseqüent destrucció del bosc de ribera, i l’impacte del turisme amb l’assecament de les zones humides. Tot això va afectar molt seriosament els ecosistemes dels nostres rius i la llúdria, al capdamunt de la cadena tròfica, en va ser molt fortament afectada, fins arribar pràcticament a la extinció. L’any 1995 es va decidir reintroduir la llúdria als nostres rius. Per aquest motiu es va fer un estudi que va concloure que la millor solució era portar animals ibèrics de zones on són abundants, com l’oest peninsular, i reintroduir-los als aiguamolls de l’Empordà i a les conques de la Muga i del Fluvià, rius on ja estava completament extingida. El Zoo de Barcelona va jugar un paper primordial en el projecte, ja que tots els individus van passar pel Zoo on se’ls va fer un reconeixement mèdic, i després d’una quarantena, es van marcar els animals i se’ls va instal·lar radiotransmissors. Finalment, van ser alliberats a les zones adequades.

Per a la captura dels 55 individus es van col·locar 8.773 trampes. En total, en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdries. Paral·lelament, el 1995 s’inaugura el centre de recuperació i reintroducció de la llúdria a Pont de Suert, per poder impulsar també la cria ex situ, amb la voluntat d’investigar sobre la biologia d’aquesta espècie i d’oferir programes educatius per a la divulgació i sensibilització entre la ciutadania.

A partir de la tardor del 1999 es va detectar la primera llúdria al tram baix del riu Ter, segons els resultats dels sondejos realitzats en el marc del mateix projecte. Aquest primer animal va venir des del Fluvià a través d’afluents, rieres i recs fins al llac de Banyoles, i del llac al Ter, fins a Torroella de Montgrí, i va tornar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En els anys successius les llúdries van anar ocupant el tram mitjà del Ter, fins a l’embassament del Pasteral.

L’altra conca colonitzada va ser la del riu Tec, al Rosselló, on es van trobar rastres l’any 2000. També es detecten exemplars a la zona dels aiguamolls del Baix Empordà i als estanys de Sils.

Els anys 2005 i 2006, l’equip d’en Jordi Ruiz Olmo va fer un estudi extens que demostrava que la llúdria ja ocupava la pràctica totalitat dels rius de la província de Lleida, amb excepció de la plana seca de la Depressió Central. A les províncies de Girona i Barcelona estava força estesa i es detectava fins i tot a Girona capital. En el cas de Tarragona, sembla que el procés de recolonització va ser més lent, encara que ja ocupava part de l’Ebre i els afluents del sud d’aquest riu, excepte el delta

i la desembocadura. A més es va confirmar la seva presència a la Garona, a la Vall d’Aran, al Baix Segre, a la major part de la conca del Llobregat, al Congost (conca del Besòs), a la conca de la Tordera i a la del Sènia (a Castelló). I ja s’havia estès de forma notable per les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Daró i el Canaletes.

Han passat ja 24 anys de la seva reintroducció i la llúdria ha anat recolonitzant els hàbitats d’on no hauria d’haver desaparegut. Com que aquests rius han anat recuperant qualitat, sobretot de la seva aigua, això ha permès de nou la presència de peixos i altres preses per a aquesta espècie, com ara el cranc de riu. Les actuacions de recuperació i millora de l’hàbitat que s’han fet al llarg dels anys, encara que poques, també han estat molt beneficioses.

Arran de la presència de l’espècie cada cop més contínua a les conques del Besòs i de la Tordera, en ambients molt urbanitzats, en entorns fins i tot industrials, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Barcelona Zoo, han signat un conveni de col·laboració per fer un estudi de la població d’aquests rius: per fer-ne un seguiment, determinar el nombre d’individus, el sexe, la seva alimentació, els indrets preferits per a la reproducció i, entre d’altres aspectes, de cara a tenir més informació per a la seva conservació.

Per poder valorar l’abast d’aquesta recolonització, s’està realitzant aquest seguiment de la llúdria, també amb la col·laboració de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals-UAB amb la voluntat d’entendre i analitzar la seva ecologia en àrees d’elevada antropització, que no només facilita dades de l’expansió de la llúdria en espais on fa uns anys no es podria ni imaginar, sinó que a més observa noves claus sobre els requeriments biològics i específics de l’espècie que permetran assegurar definitivament la seva conservació i facilitar-ne l’expansió.

Per generar un mapa de distribució fidedigne s’han establert 47 estacions de mostreig distribuïdes per tot l’àmbit d’estudi, assegurant la cobertura de tots els cursos i hàbitats fluvials principals de la regió. En cada punt de mostreig es recorren 600 m buscant evidències del pas de l’espècie, principalment petjades i excrements. Aquesta prospecció es repeteix una vegada per estació de l’any, per tal de documentar les variacions estacionals. Tot això, a banda dels contactes visuals i de les imatges captades amb fototrampeig.

Paral·lelament, se cerquen evidències de cria, els principals punts d’alimentació i es recullen les mostres que serveixen per definir la dieta de l’espècie en cada zona de l’àmbit analitzat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, permeten identificar a nivell d’espècie les preses ingerides recentment. Aquest protocol d’estudi de la llúdria ha permès confirmar la seva presència (puntual) a les portes de Barcelona, a la llera del riu Besòs i la seva desembocadura; aquest fet és tan sols esporàdic i es produeix a la tardor i a l’hivern, moment de màxima dispersió d’aquests animals.

Per poder facilitar el reconeixement dels rastres de llúdria i diferenciar-les Per a la captura dels 55 individus es van col·locar 8.773 trampes. En total en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdries.

En cada punt de mostreig es recorren 600 m buscant evidències del pas de l’espècie

especialment del visó americà (espècie invasora), des del Zoo s’ha elaborat una fitxa d’identificació, on es poden comparar petjades i excrements (podeu veure-la adjunta en aquest article).

Dins del context del projecte, durant la primavera es realitzaran quatre censos visuals participatius en quatre dels trams fluvials amb major presència de l’espècie, amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre possible d’exemplars. Els resultats obtinguts seran rellevants per a l’anàlisi de la densitat poblacional.

Fruit d’aquest seguiment, ja es tenen evidències de la llúdria a trams mostrejats de la Tordera i del Besòs, i per tant es demostra la seva presència a llocs fortament humanitzats, confirmant així l’èxit de la reintroducció que es va començar l’any 1995.

Aquest projecte tindrà continuïtat amb l’anàlisi de les mostres d’excrements dels animals, que permetrà obtenir més informació dels hàbits i de la dieta, i en un futur es podrà analitzar també la població a nivell genètic, estudiant-ne l’evolució a partir dels animals fundadors alliberats fa més de 10 anys.

De les conclusions que en resultin es plantejaran noves actuacions de gestió en els hàbitats fluvials i entorns, que permetin evitar-ne una futura regressió i n’afavoreixin, progressivament, l’expansió.

Pep Xarles

Unitat de Fauna Autòctona

FITXA D’IDENTIFICACIó DE LA LLúDRIA

La llúdria (Lutra lutra) és un mustèlid semiaquàtic de dimensions considerables que en els darrers anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. Tot i que també és força hàbil fora de l’aigua, és estrictament dependent del medi aquàtic. Actualment comparteix hàbitat amb el visó americà (Neovison vison), espècie exòtica invasora que es va estendre per bona part de les masses d’aigua de Catalunya a partir d’exemplars provinents de granges pelleteres. Tot i diferir en mida i color, comparteix alguns hàbits i trets físics amb la llúdria que poden induir a confusions.

Cap aplanat i bicolor.

Musell fi i agut. Cap angulós.

Musell ample i bigoti ostentós.

LLÚDRIA

Musculosa i gruixuda, especialment a la base. Acabada en punta.

Parts superiors de color bru i parts inferiors grisoses, amb el pit especialment pàl·lid. Duplica les dimensions del visó americà, amb una longitud total de fins a 1,25 m. Mida de gos mitjà.

VISÓ AMERICÀ

Cua cilíndrica i de forma contínua. Coloració homogènia, del negre al marró fosc, habitualment amb una taca blanca circumscrita a la mandíbula inferior. Mida de gat.

PROJECTE DE SEGUIMENT A LES CONQUES DEL BESÒS I LA TORDERA

La recuperació de la llúdria en el conjunt del país, després de la seva pràctica desaparició durant el segle XX, culmina ara amb l’arribada de l’espècie als entorns més humanitzats.

Durant la tardor de 2018 s’ha iniciat el projecte que presentarà de forma detallada quina és la situació actual de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera. El projecte es compon de tres grans objectius: definir la distribució de l’espècie i les seves variacions estacionals, determinar quins recursos tròfics selecciona en cadascuna de les àrees on és present i caracteritzar el territori segons l’activitat principal; punts d’alimentació, zones de pas i àrees de cria. A partir de l’anàlisi d’excrements es definirà la dieta de l’espècie per a cada subzona de l’àmbit estudiat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, permetran identificar a nivell específic les preses ingerides recentment i, per tant, descobrir quins recursos tròfics són preferentment seleccionats i quines variacions espacials i temporals té la dieta de l’espècie a la regió. Dins del context del projecte, durant la primavera de 2019, es duran a terme quatre censos visuals participatius, dos per cada conca, en alguns dels trams fluvials on la llúdria és més constant, amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre possible d’exemplars. Els resultats obtinguts seran rellevants per a l’anàlisi de la densitat poblacional.

FOTOTRAMPEIG

per veure’n l’activitat i grups familiars transectes de 600 m 47

estacions de mostreig 1

mostreig per estació i any

IDENTIFICACIÓ DE RASTRES

Els hàbits nocturns i crepusculars de les dues espècies, sobretot de la llúdria, en dificulten l’observació directa. Així, sovint l’única evidència de la seva presència són els seus rastres. La correcta interpretació de rastres és probablement l’eina més eficient i menys intrusiva per al seguiment de les seves poblacions.

Petjades

Mida mitjana 6 cm

LLÚDRIA

Petjades amples i arrodonides amb cinc dits que arquegen a poca distància l’ample coixinet central. Ungles molt curtes adjacents als dits, donant-los un aspecte de llàgrima.

El dit polze només es marca en els substrats més tous.

Ungles petites enganxades als dits.

Coixinet central ample i compacte. Forma de mitja lluna. El taló només és visible a les petjades anteriors.

PROJECTE DE SEGUIMENT A LES CONQUES DEL BESÒS I LA TORDERA Mida mitjana 3 cm

La recuperació de la llúdriga en el conjunt del país, després de la seva pràctica desaparició durant el segle XX, culmina ara amb l’arribada de l’espècie als entorns més humanitzats. Excrements Durant la tardor de 2018 s’ha iniciat el projecte que presentarà de forma detallada quina és la situació actual de la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera. El projecte es compon de tres grans objectius: definir la distribució de l’espècie i les seves variacions estacionals, determinar quins recursos tròfics selecciona en cadascuna de les àrees on és present i caracteritzar el territori segons l’activitat principal; punts d’alimentació, zones de pas i àrees de cria. A partir de l’anàlisi d’excrements es definirà la dieta de l’espècie per cada subzona de l’àmbit estudiat. Les mostres, un cop analitzades al laboratori, ens permeten identificar a nivell específic les preses ingerides recentment i, per tant, descobrir quins recursos tròfics són preferentment seleccionats i quines variacions espacials i temporals té la dieta de l’espècie a la regió.

VISÓ AMERICÀ

Petjades petites en forma de mitja estrella. Marquen cinc dits amb ungles evidents. El coixinet central té un aspecte FITXA D’IDENTIFICACIÓ DE LAsimilar a un croissant.

LLÚDRIGA

Coixinet central allargassat. Ungles ben patents properes als dits.

La llúdriga (Lutra lutra) és un mustèlid semiaquàtic de dimensions considerables que en els darrers anys ha recuperat part de la seva distribució original als rius catalans. Tot i que també és força hàbil fora de l’aigua, és estrictament dependent del medi aquàtic.LLÚDRIA Actualment comparteix hàbitat amb el visó americà (Neovison vison), espècie exòtica invasora que es va estendre per bona part de les masses d’aigua de Catalunya a partir d’exemplars provinents de granges pelleteres. Tot i diferir en mida i color, comparteix alguns hàbits i trets físics amb la llúdriga que poden induir a confusions.

Parts superiors de color bru i parts inferiors grisoses, amb el pit especialment pàl•lid. Duplica les dimensions del visó americà, amb una longitud total de fins a 1,25m. Mida de gos mitjà. Coloració homogènia, del negre al marró fosc, habitualment amb una taca blanca circumscrita a la mandíbula inferior. Mida de gat.

LLÚDRIGA VISÓ AMERICÀ

Cap angulós Musell fi i agut

Cap aplanat i bicolor

Dins del context del projecte, durant la primavera de 2019, es duran a terme quatre censos visuals participatius, dos per cada conca, en alguns dels trams fluvials on la llúdriga és més constant, amb l’objectiu d’identificar el màxim nombre possible d’exemplars. Els resultats obtinguts seran rellevants per l’anàlisi de la densitat poblacional. 600m transectes de 47 estacions de mostreig Musculosa i gruixuda, especialment a la base. Acabada en punta.. Musell ample i bigoti ostentós.

FOTOTRAMPEIG

per veure’n l’activitat i grups familiars Excrements de mida i forma variable, a vegades amorfs, però generalment cilíndrics. Es caracteritzen per presentar un alt contingut de matèria no digerida; principalment escates i espines de peixos, ossets d’amfibis i restes de cranc. Color rogenc, negre, gris o verdós, depenent de l’aliment ingerit i de si són frescos o vells. Olor a peix no desagradable. Els trobarem sempre vora Excrement de llúdria masses d’aigua i normalment en llocs prominents, ja que desenvolupen una funció territorial. compost per restes de peix. VISÓ AMERICÀ 1mostreig per estació Semblants als de la llúdria. Cilíndrics, allargassats i estrets. A diferència dels de la llúdria solen i any contenir pèls de micromamífers i una major quantitat de matèria ben digerida. Normalment ! foscos, rogencs quan han ingerit cranc. Olor forta i desagradable. ESPÈCIE INVASORA Excrement de visó americà amb alt contingut de cranc. Àrea d’estudi