ZOO DE BARCELONA PROJECTES DE CONSERVACIÓ
El retorn de la llúdria a les conques del Besòs i la Tordera
Un exemple exitós de col·laboració amb la fauna autòctona del Zoo de Barcelona
C
ap als anys 60 la llúdria, considerada una espècie comuna i àmpliament distribuïda als nostres rius, va patir una forta regressió a causa del fort impacte de l’home sobre els ecosistemes fluvials, amb la disminució dels cabals als rius per extraccions incontrolades d’aigua i construccions d’embassaments sense respectar el cabal ecològic, extraccions de graves, la contaminació química de les aigües per la indústria i l’agricultura, la caça, la canalització dels rius amb la conseqüent destrucció del bosc de ribera, i l’impacte del turisme amb l’assecament de les zones humides. Tot això va afectar molt seriosament els ecosistemes dels nostres rius i la llúdria, al capdamunt de la cadena tròfica, en va ser molt fortament afectada, fins arribar pràcticament a la extinció. L’any 1995 es va decidir reintroduir la llúdria als nostres rius. Per aquest motiu es va fer un estudi que va concloure que la millor solució era portar animals ibèrics de zones on són abundants, com l’oest peninsular, i reintroduir-los als aiguamolls de l’Empordà i a les conques de la Muga i del Fluvià, rius on ja estava completament extingida. El Zoo de Barcelona va jugar un paper primordial en el projecte, ja que tots els individus van passar pel Zoo on se’ls va fer un reconeixement mèdic, i després d’una quarantena, es van marcar els animals i se’ls va instal·lar radiotransmissors. Finalment, van ser alliberats a les zones adequades. Per a la captura dels 55 individus es van col·locar 8.773 trampes. En total, en l’àrea d’estudi es van alliberar 41 llúdries. Paral·lelament, el 1995 s’inaugura el centre
de recuperació i reintroducció de la llúdria a Pont de Suert, per poder impulsar també la cria ex situ, amb la voluntat d’investigar sobre la biologia d’aquesta espècie i d’oferir programes educatius per a la divulgació i sensibilització entre la ciutadania. A partir de la tardor del 1999 es va detectar la primera llúdria al tram baix del riu Ter, segons els resultats dels sondejos realitzats en el marc del mateix projecte. Aquest primer animal va venir des del Fluvià a través d’afluents, rieres i recs fins al llac de Banyoles, i del llac al Ter, fins a Torroella de Montgrí, i va tornar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. En els anys successius les llúdries van anar ocupant el tram mitjà del Ter, fins a l’embassament del Pasteral. L’altra conca colonitzada va ser la del riu Tec, al Rosselló, on es van trobar rastres l’any 2000. També es detecten exemplars a la zona dels aiguamolls del Baix Empordà i als estanys de Sils. Els anys 2005 i 2006, l’equip d’en Jordi Ruiz Olmo va fer un estudi extens que demostrava que la llúdria ja ocupava la pràctica totalitat dels rius de la província de Lleida, amb excepció de la plana seca de la Depressió Central. A les províncies de Girona i Barcelona estava força estesa i es detectava fins i tot a Girona capital. En el cas de Tarragona, sembla que el procés de recolonització va ser més lent, encara que ja ocupava part de l’Ebre i els afluents del sud d’aquest riu, excepte el delta
10 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_01.indd 10
8/4/19 11:39
