El felí dels nostres boscos

Estudi de les poblacions de gat salvatge a Catalunya

Un dels mètodes més eficients per detectar l’espècie, així com la resta de mitjans i grans mamífers, és el fototrampeig

Els grans felins, com el lleó o el tigre, són segurament dels animals més emblemàtics i coneguts que hi ha, però, de la gran majoria d’espècies de felins que viuen actualment, unes 40 espècies són gats de mida petita. Els trobem arreu del món, adaptats a gran diversitat d’ambients, des de la selva amazònica fins a l’altiplà del Tibet, passant pel desert del Sàhara. Un d’ells, el gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), viu de forma discreta als nostres boscos, esdevenint actualment l’únic felí autòcton de Catalunya. Dins el Principat, el podem trobar principalment al Pirineu i Prepirineu, tot i que possiblement també viu encara en altres zones muntanyoses més meridionals, com les Muntanyes de Prades, la Serra de Montsant o els Ports de Tortosa.

El gat fer, o gat salvatge, és l’ancestre dels gats domèstics i és per això que es pot confondre fàcilment amb aquests. Si hi afegim el seu comportament esquiu i principalment nocturn, no és d’estranyar que sigui un dels carnívors més desconeguts de casa nostra. Del poc que se’n sap, destaca la seva dieta exclusivament carnívora, basada en gran part de petits mamífers (ratolins, talpons i musaranyes), tot i que ocasionalment també pot consumir preses més grans com conills, o bé altres grups com ocells, amfibis o rèptils. Tot i ser una espècie forestal, les zones que li són més propícies són els mosaics de zones boscoses i zones més obertes. Així doncs, el trobarem principalment en l’estatge muntà i subalpí, en rouredes, fagedes o pinedes que s’alternin amb prats, conreus o zones arbustives. La seva època de zel sol començar entre els mesos de gener i febrer, de manera que els cadells neixen als voltants del mes d’abril. Cada femella acostuma a tenir unes 3 cries per part, que estaran amb la mare fins a finals d’estiu.

El gat salvatge està estrictament protegit a nivell europeu (Directiva Hàbitats), estatal (Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) i català (Llei de Protecció dels Animals). Tanmateix, l’espècie fa més de cent anys que viu una davallada de les seves poblacions, amb una distribució força fragmentada. Una de les principals amenaces per a l’espècie és el creuament i la hibridació genètica amb el gat domèstic. El problema d’aquests casos és que els descendents

seran individus que no tindran totes les característiques d’un gat fer, de manera que cada cop estaran menys preparats per viure al seu medi natural. Pel seu patró de pelatge, hi ha una sèrie de caràcters dels gats salvatges que permeten diferenciar-los dels domèstics. Les principals característiques del pelatge dels gats salvatges són: (1) unes ratlles negres darrera el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena; (2) una línia negra dorsal que li recorre el llom i finalitza just a l’inici de la cua (en el gat domèstic, aquesta línia sol continuar cap a la cua, unint els anells); (3) una cua més gruixuda que la dels gats domèstics, amb 2-5 anells de color negre, separats entre ells i prop de la punta, que generalment també és de color negre; (4) una aureola blanca a la zona de la gola que pot estar acompanyada de collars negres (Figura 1).

Amb l’objectiu de conèixer més detalladament les localitats on habita el gat salvatge, un conjunt de voluntaris del Grup de Naturalistes d’Osona, delegació de la Institució Catalana d’Història Natural, va iniciar el Projecte Gat Fer l’any 2013. Un dels mètodes més eficients per detectar l’espècie, així com la resta de mitjans i grans mamífers, és el fototrampeig. Aquesta tècnica consisteix en la instal·lació de càmeres fotogràfiques que funcionen de manera autònoma i que s’activen quan detecten moviment dins el seu camp de visió (Figura 2). Les càmeres s’instal·len generalment lligades a un arbre i enfocant cap a punts o corriols on hi ha evidències del pas de la fauna: trepig, petjades o excrements. Gràcies a elles, no només s’obtenen fotos i vídeos de les espècies que transcorren per la El gat salvatge està estrictament protegit a nivell europeu

Figura 1. Principals característiques del pelatge del gat salvatge: línies ben marcades al clatell (1), una línia negra al llarg de l’esquena (2), una cuixa gruixuda amb anells separats (3) i una taca blanca a la gola (4).

Figura 2. Col·locació d’una càmera de fototrampeig. Les càmeres es posen lligades en un arbre en alguna zona de pas de fauna, com aquest corriol enmig del bosc, i s’activen de manera automàtica quan detecten moviment.

zona, sinó que també permeten saber el moment exacte en què l’animal va passar per davant de la càmera. D’aquesta manera, es pot estudiar quin patró d’activitat presenta cada espècie i com varia al llarg del temps. Mitjançant el fototrampeig, el projecte ha estudiat la presència de gat salvatge i n’ha estimat la seva densitat en diverses zones, com el Lluçanès o el Bisaura, on amb prou feines se’n coneixia l’existència. A més, també ha ajudat a confirmar la colonització de l’espècie en una de les regions més singulars del territori català, el Montseny (Figura 3).

Figura 3. Distribució aproximada del gat salvatge a Catalunya, amb tres fotografies recents captades pel Projecte Gat: de dalt a baix, a la Serra de Milany, a l’altiplà del Lluçanès i al Parc Natural del Montseny.

L’impuls del projecte amb la Beca Antoni Jonch Aquest 2019, el Projecte Gat Fer encara nous reptes per conèixer millor la distribució i la densitat de les poblacions de gat salvatge a Catalunya. Gràcies a la beca Antoni Jonch de la Fundació Barcelona Zoo, els membres del Projecte Gat ens hem proposat recopilar tota la informació existent sobre la presència de gat salvatge a diferents punts del territori i, a més, col·locar càmeres en punts amb poca informació sobre l’espècie. Tota aquesta feina és possible gràcies a una extensa xarxa de voluntaris i col·laboradors que s’ha anat creant progressivament i que ens permeten arribar arreu del territori. Des d’aquí, també fem una crida a qui tingui imatges o avistaments de possibles gats salvatges, ja que qualsevol informació serà valuosa per poder aconseguir totes les dades necessàries que ens permetin saber en quins racons de casa nostra encara podem trobar aquest felí tan desconegut.

Per contactar amb el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN) Correu: info@gno.cat Twitter: @GNOsonaICHN Facebook: @gnosona Autors de l’article: Ferran Sayol i Marc Vilella Fotografies: Salvador Salvador / Apatura iris

Arran de la beca Antoni Jonch de la Fundació Barcelona Zoo atorgada als Narturalistes d’Osona – ICHN per a l’estudi de les poblacions de Gat Salvatge a Catalunya, a l’estudi del gat fer a l’Alta Garrotxa (Beca Oriol de Bolòs) i a la beca PRIC (també del Zoo) per a l’estudi de les poblacions de turó atorgada a en Salvador Salvador, així com a d’altres iniciatives d’arreu del país, el passat 23 de febrer va tenir lloc al Parc Zoològic de Barcelona la reunió constitutiva del grup de Carnívors de la ICHN (Institució Catalana d’Història Natural).

L’objectiu d’aquest grup és potenciar els estudis de seguiment i conservació dels carnívors a Catalunya. El Zoo de Barcelona, amb aquesta vocació de referent en la conservació de la biodiversitat de fauna local, passa a ser la seu social d’aquest important grup que aglutina més de 25 experts, científics, naturalistes, professionals, entitats i administracions, que treballen en el seguiment i estudi per a la conservació de gat fer, turó, os bru, llop, marta, entre d’altres. La reunió també va comptar amb la Presidenta de la ICHN, la Dra. Jordina Belmonte. Posteriorment, es va fer una visita per conèixer de prop les instal·lacions del Zoo i per posar en comú diferents projectes de conservació.

De ben segur que d’aquest grup en sortiran grans projectes que ens permetran treballar a primer nivell en projectes de conservació de la nostra fauna autòctona.

LLú DRIA COMUNA (Lutra lutra)

Reproducció: Vivípara cries: de 2 a 3 pes: 100 - 120 g

DADES BIOLÒGIQUES

kg.

PES 5 - 12 kg

Llargària 55 - 100 CM cua: 30 - 55 cm

Més de 20 ANYS

Gestació 61 - 63 dies

Hàbitat aigua dolça Solitària ALIMENTACIÓ PISCÍVORA

Classe Ordre Família Gènere Espècie MAMÍFER CARNÍVORS MUSTÈLIDS LUTRA LUTRA

ECOLOGIA:

Llargària

Distribució: Fins no fa gaires anys, l’espècie ocupava tot el nord d’Àfrica i quasi tota Euràsia, des de la Península Ibèrica i les Illes Britàniques fins a l’extrem oriental de Rússia, el Japó i les illes de Java i Sumatra. HÀBITAT: 55 - 100 cm

Qualsevol lloc amb aigua, des dels freds torrents d’alta muntanya fins a la desembocadura dels rius, els llacs, els aiguamolls i fins i tot nombroses zones prou tranquil·les de la costa. A Catalunya en concret es constata que prefereix els trams de riu on hi ha força peix i, per tant, es desenvolupa millor en cursos mitjans i baixos que no pas en els trams alts.