ZOO DE BARCELONA PROJECTES DE CONSERVACIÓ
EL FELÍ DELS NOSTRES BOSCOS Estudi de les poblacions de gat salvatge a Catalunya
E
ls grans felins, com el lleó o el tigre, són segurament dels animals més emblemàtics i coneguts que hi ha, però, de la gran majoria d’espècies de felins que viuen actualment, unes 40 espècies són gats de mida petita. Els trobem arreu del món, adaptats a gran diversitat d’ambients, des de la selva amazònica fins a l’altiplà del Tibet, passant pel desert del Sàhara. Un d’ells, el gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), viu de forma discreta als nostres boscos, esdevenint actualment l’únic felí autòcton de Catalunya. Dins el Principat, el podem trobar principalment al Pirineu i Prepirineu, tot i que possiblement també viu encara en altres zones muntanyoses més meridionals, com les Muntanyes de Prades, la Serra de Montsant o els Ports de Tortosa.
Un dels mètodes més eficients per detectar l’espècie, així com la resta de mitjans i grans mamífers, és el fototrampeig
El gat fer, o gat salvatge, és l’ancestre dels gats domèstics i és per això que es pot confondre fàcilment amb aquests. Si hi afegim el seu comportament esquiu i principalment nocturn, no és d’estranyar que sigui un dels carnívors més desconeguts de casa nostra. Del poc que se’n sap, destaca la seva dieta exclusivament carnívora, basada en gran part de petits mamífers (ratolins, talpons
i musaranyes), tot i que ocasionalment també pot consumir preses més grans com conills, o bé altres grups com ocells, amfibis o rèptils. Tot i ser una espècie forestal, les zones que li són més propícies són els mosaics de zones boscoses i zones més obertes. Així doncs, el trobarem principalment en l’estatge muntà i subalpí, en rouredes, fagedes o pinedes que s’alternin amb prats, conreus o zones arbustives. La seva època de zel sol començar entre els mesos de gener i febrer, de manera que els cadells neixen als voltants del mes d’abril. Cada femella acostuma a tenir unes 3 cries per part, que estaran amb la mare fins a finals d’estiu. El gat salvatge està estrictament protegit a nivell europeu (Directiva Hàbitats), estatal (Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat) i català (Llei de Protecció dels Animals). Tanmateix, l’espècie fa més de cent anys que viu una davallada de les seves poblacions, amb una distribució força fragmentada. Una de les principals amenaces per a l’espècie és el creuament i la hibridació genètica amb el gat domèstic. El problema d’aquests casos és que els descendents
16 ZOO DE BARCELONA
Zoo_num_01.indd 16
8/4/19 11:39
