16 minute read
El Sahel africà
from Barcelona Zoo nº2
by editorialmic
Entre el desert i la sabana
El nou pla estratègic del Zoo de Barcelona, aprovat per unanimitat al ple de l’Ajuntament de Barcelona, defineix diferents hàbitats pels quals el Zoo aposta de manera decisiva. Un d’aquests hàbitats és el del Sahel, que es troba en greu perill pel canvi climàtic i que és clau per frenar l’avanç del desert.
Advertisement
El Zoo de Barcelona col·labora des de l’any 2005 amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el projecte de cria de gaseles dorcas
per a la seva reintroducció. Aquest projecte inclou la protecció i regeneració del seu hàbitat al Senegal, la conscienciació de la població i la dinamització de la zona.
La reconstrucció de l’hàbitat dins el Zoo de Barcelona ens permet exposar la situació del Sahel i mostrar diverses de les seves espècies més emblemàtiques, unes ja extingides i d’altres en perill. Mitjançant la creació d’un centre d’interpretació és possible veure la relació dels habitants de la zona amb la natura i l’evolució d’aquest ecosistema fins als nostres dies. També ens permet explicar els projectes de present i futur en què treballem des del Zoo.
Localització del Sahel
És una zona de transició biogeogràfica entre el desert del Sàhara i la sabana africana, de clima semiàrid, que s’estén al llarg d’uns 5.300 km, des de l’extrem occidental al nord del Senegal i al sud de Mauritània fins al mar Roig, a l’est del Sudan i d’Eritrea. Aquest cinturó eco-
climàtic, que representa un mosaic d’ambients de
sabana, estepa, semidesert i praderia, té una amplada que varia d’uns centenars de quilòmetres a un miler en alguns punts de la seva extensió.
La paraula Sahel deriva de l’àrab sâhil i significa,
literalment, “costa”. Rep aquest nom pel fet de tractar-se d’una mena d’eix que delimita una franja costanera entre les dues grans zones biogeogràfiques del nord d’Àfrica: el desert i la sabana.
Clima
El seu clima és semiàrid de tipus tropical, amb dues estacions marcades, la seca, que sol durar entre 8 i 11 mesos l’any, i la humida, molt més curta. No obstant això, la temperatura mitjana no baixa mai dels 18º centígrads i, en determinades èpoques, pot pujar
fins als 45º en diversos punts.
Orografia
L’orografia del Sahel és eminentment plana i se situa entre els 200 i els
400 metres sobre el nivell del
mar. Zones més elevades i àrees muntanyoses, malgrat estar incloses en la seva àrea de distribució, són considerades ecoregions diferents.
carnívors viuen lligades a aques-
ta necessitat nòmada de les seves preses.
Originàriament, les poblacions de grans herbívors eren abundants i diverses, amb grans ramats d’òrix blancs, gaseles dama, gaseles dor-
cas, gaseles de front vermell, girafes i elefants. En paral·lel, i lligats a aquestes poblacions d’herbívors, es poden trobar depredadors com guepards, hienes ratllades, licaons i xacals. Depenent de l’abundància de preses, aquests carnívors tenen poblacions més saludables o, en cas d’escassetat de preses, més dèbils i reduïdes.
La flora
El Sahel està principalment cobert
per àrees de praderies, estepes i sabanes, en combinació amb regions desèrtiques i boscos
oberts. A tota l’àrea del Sahel predominen les praderies de Cenchrus biflorus, Schoenefeldia gracilis i Aristida stipoides, totes elles estacionals i, que en gran mesura, regulen l’activitat de la fauna de la zona. En les àrees de sabana les acàcies són, sens dubte, els arbres més abundants, junt amb les Balanites aegyptiaca i les Boscia senegalensis.
Malgrat que se n’hi poden trobar de diferents espècies, la més comuna és l’Acacia tortilis. En àrees estepàries són freqüents Panicum turgidum i Aristida sieberana.
La fauna del Sahel
A causa de les condicions climàtiques i físiques, la fauna del Sahel es distribueix en concordança amb el règim de pluges i la disponibilitat de pastures. Així, els ramats d’herbí-
vors estan en constant moviment
a la recerca de pastures i punts d’aigua, mentre que les poblacions de Els ocells són també una part important de la biodiversitat del Sahel, tant pels migrants transsaharians com per les espècies endèmiques que hi habiten. Es calcula que aproximadament més de 2 bilions d’ocells uti-
litzen la franja saheliana en el seu
camí a través del Sàhara, tant cap al nord a la primavera com cap al sud a la tardor, a la recerca de punts d’aigua, conreus i praderies per reposar i recuperar forces.
L’existència d’antigues poblacions de lleons, girafes, elefants i grans herbívors a tota l’àrea del Sahel, on ara estan totalment extingides, queda demostrada per diferents petròglifs i pintures rupestres on apareixen representades aquestes espècies.
El Sahel en perill
A causa del canvi climàtic i de la influència de les fortes sequeres que han anat castigant periòdicament tota l’àrea, la franja saheliana es veu cada cop més afectada per l’avenç de la desertització. Pel nord, el Sàhara avança en direcció sud, i pel sud, la pressió humana i l’augment de la ramaderia i l’agricultura estrenyen tot el cinturó.
Malgrat que les poblacions de grans mamífers van arribar a ser abundants i molt diverses, en l’actualitat i a causa de l’excés de caça, les contínues sequeres i la competició pels recursos naturals amb la ramaderia, aquestes poblacions han anat disminuint dràsticament i han quedat molt fragmentades, fet que les ha abocades a una extinció ràpida i inexorable.
Les poblacions de remugants són les més afectades per les se-
queres i per la competició pels recursos hídrics i alimentaris amb els ramats domèstics. En paral·lel, i en conseqüència, aquesta amenaça té un efecte determinant sobre les po-
blacions de carnívors com ara lleons, guepards, licaons i xacals,
els quals cada cop troben menys
preses a la seva disposició.
La reducció dràstica de les àrees humides en tot el rang del Sahel fa que es perdin espais de vital importància en la migració dels ocells que viatgen de sud a nord i a la inversa, que busquen en aquests espais refugi i punts de repòs. A més, l’augment de la desertització fa que les distàncies que hagin de recórrer els ocells migrants transsaharians siguin cada cop més grans i més extenuants.
El sobrepastoreig, que afecta de manera directa la falta de rege-
neració de la vegetació, fa que la desertització avanci inexorablement a tota la franja del Sahel. L’augment de la ramaderia comporta una alta competència amb els animals salvatges per les àrees d’alimentació i per les zones humides. La desforestació per la conversió de terrenys de sabana en àrees de conreu és un altre dels perills que amenacen el Sahel.
Les zones humides queden any rere any més reduïdes i més superpoblades, fet que posa al límit la seva capacitat de càrrega.
La conservació al Sahel
A causa de l’avenç inexorable de la desertificació del Sahel i la permanent i cada cop més intensa pressió humana sobre els animals que hi viuen, moltes espècies que habitaven abans aquesta regió han desaparegut i moltes d’altres es troben avui en greu perill d’extinció. Les darreres poblacions d’elefants, gaseles, girafes, antílops o guepards del Sahel, formades per un escàs nombre d’exemplars, sobreviuen només en unes poques i aïllades localitats disperses al llarg de la seva antiga àrea de distribució.
Per intentar revertir aquesta situació es duen a terme nombrosos projectes internacionals per a la conservació de diferents espècies amenaçades del Sahel, en alguns dels quals participa el Parc Zoològic de Barcelona, i amb especial rellevància en el cas de la gasela dorcas.
(Gazella dorcas osiris)
La gasela dorcas és un petit ungulat característic de les grans extensions de· sèrtiques i subdesèrtiques del nord d’Àfrica, l’Aràbia i el Pròxim Orient. La subespècie que viu al nostre Zoo és la gasela dorcas sahariana (Gazella dorcas osiris), una de les subespècies que avui es troben en més greu perill d’extinció.
Seguint les recomanacions de l’Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la Conservació, que pretén fomentar la conservació in situ, és a dir, en els llocs d’origen de les espècies, el Zoo de Barcelona, en col· laboració amb el CSIC, participa des del 2005 en un important projecte de reintroducció de la gasela
dorcas a un dels països africans d’on és originària aquesta espècie, el Senegal.
Fins al moment, el Zoo de Barcelona ha col·laborat activament facilitant assessorament tècnic i veterinari (tant in situ com ex situ) i amb l’aportació d’exemplars de línies genètiques escollides, a més de donar suport econòmic. En l’àmbit educatiu, el Zoo ha elaborat uns plafons informatius per al centre de recepció de la Re· serva Natural de Fauna de Guembeul, on romanen els animals en una primera etapa.
La fase final del projecte preveu l’alliberament de les gaseles dorcas a la regió de Ferlo Nord, una extensa zona protegida de més de 6.000 km2, representativa de la sabana arbustiva característica del Sahel.
youtu.be/TWXc1UF69XA
Altres projectes de conservació
Diferents espècies que pertanyen a la fauna del Sahel són també presents al Zoo de Barcelona, moltes d’elles amb els seus propis programes de conservació. En podem destacar les següents:
Tortuga d’esperons africana (Geochelone sulcata)
El projecte de conservació de l’espècie el du a terme l’Station d’Observation et de Protection des Tortues et de leurs Milieux (SOPTOM), una associació francesa amb seu social al Village des Tortues de Gonfaron, a França, que té un centre a Noflaye, al Senegal, on reprodueixen l’espècie per alliberar els exemplars nascuts a diferents reserves naturals com les de Ferlo o Katané. El govern del Senegal té també un centre de reproducció de l’espècie a la Reserva Natural de Fauna de Guembeul.
Girafa (Giraffa camelopardalis peralta)
Les darreres girafes del Sahel sobreviuen a la regió de Koure, al sud del Níger, amb una població de 607 exemplars (segons la Sahara Conservation Fund). El projecte de conservació el du a terme el govern del país amb la col·laboració de la Sahara Conservation Fund, la Giraffe Conservation Foundation (GCF), el Projet Niger Fauna Corridors (PNFC), l’Association pour la Valorisation de l’Ecotourisme au Niger (AVEN) i Sauvons les Girafes du Niger.
Gasela dama mohor (Nanger dama)
Espècie gairebé extingida en llibertat a la fi de la dècada dels 60. L’Estació Experimental de Zones Àrides d’Almeria, un centre de recuperació de fauna sahariana que depèn del CSIC, va iniciar el 1971 un programa de cria en captivitat de la gasela dama mohor (Nanger dama mhorr) per tal d’evitar la seva total extinció. En el projecte participen el govern del Senegal, amb exemplars a les reserves de fauna de Guembeul i Ferlo Nord, i l’associació conservacionista Sahara Conservation Fund. El Zoo de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.
Òrix blanc (Oryx dammah)
L’òrix blanc és una de les darreres espècies conegudes que s’ha extingit totalment en estat salvatge. Gràcies al fet que encara existeix un important nombre d’exemplars en diferents institucions zoològiques de tot el món, entre elles el Zoo de Barcelona, hi ha l’opció de reintroduir-lo en àrees protegides del seu medi natural, com ja s’ha fet amb aquest antílop en algunes reserves de Tunísia i el Senegal. En el projecte hi participa també l’associació Sahara Conservation Fund.
Estruç (Struthio camelus)
Els darrers estruços de la subespècie que vivia al nord d’Àfrica i a la zona del Sahel sobreviuen a la regió de les muntanyes d’Aïr, al nord del Níger, on s’està duent a terme un projecte de conservació amb la participació del govern del país i l’associació Sahara Conservation Fund.
Els elefants del Sahel
La distribució dels elefants a l’Àfrica occidental, que abans s’estenia de manera continuada, està formada avui dia per petites poblacions aïllades geogràficament i formades en la major part dels casos per menys de 100 exemplars.
La migració dels elefants de Gourma
Adaptats a les àrides condicions climàtiques del Sahel, els elefants protagonitzen una de les migracions més llargues de l’Àfrica, que abasta una àrea de més de 24.000 km2 i més de 700 km de distància, entre el riu Níger al nord i la frontera amb Burkina Faso al sud.
La població dels elefants de Gourma oscil·la entre els 550 i els 700 exemplars. Aquest reduït número d’animals posa aquesta població gairebé residual al límit de l’extinció.
Situació i programes de conservació
Les raons per les quals aquesta població ha sobreviscut són la tolerància tradicional de les poblacions locals (tuaregs i peuls), l’aïllament de la regió i la mala qualitat de l’ivori del seus petits ullals. En els darrers anys, però, la seva situació ha empitjorat a causa de l’augment de l’aridesa a la regió del Sahel. Cada vegada hi ha una competència més forta per l’accés a les poques fonts d’aigua disponibles (bàsicament pous i petits llacs) amb els ramats de les poblacions humanes locals, amb els conflictes que això comporta, i que els obliga a fer encara més amplis i erràtics els seus moviments migratoris a la recerca d’aigua i també de farratge. En els darrers anys, diverses organitzacions com Save The Elephants, The Wild Foundation i The Environment & Development Group, en collaboració amb la Direcció de Conservació de la Natura (govern de Mali) i African Parks Conservation, han endegat un projecte educa-
tiu i de recerca amb l’objectiu de proposar mesures de conservació d’aquesta darrera població relicte d’elefants del Sahel.
Per poder fer-ho, han calgut recursos econòmics, tant per comprar collars radioemissors i marcar elefants per seguir-los amb GPS com per aconseguir suport logístic a la zona i la col·laboració de les poblacions veïnes. Durant el programa s’han marcat tres elefants amb collars de localització via satèl·lit i s’han establert els transsectes pels quals es desplacen, els punts d’aigua que visiten, les pastures que freqüenten i la distància que recorren durant tota la seva migració.
Els elefants de Gourma pateixen directament la desertització i les sequeres extremes de la zona.
Vegetació i punts d’aigua estacionals. Zona de pas migratori dels elefants cap a Burkina Faso.
Els elefants africans dins l’hàbitat del Sahel del Zoo de Barcelona
Com acabem d’explicar, un dels animals emblemàtics del Sahel és l’elefant africà, del qual només en queda una població reduïda a Mali. Per això, dins la recreació d’aquest hàbitat al Zoo comptem actualment amb tres exemplars femella d’aquesta espècie.
El renovat i acurat disseny de la recreació de l’hàbitat del Sahel al Zoo ha portat una important millora a la instal·lació i al maneig quotidià dels nostres elefants:
3 Ampliació de la superfície de la instal·lació.
3 Canvi de substrat (substitució de l’antic per nous substrats naturals).
3 Construcció d’un fangar, utilitzat a diari a l’estiu.
3 Noves instal·lacions d’aixopluc climatitzades, amb més super· fície, amb llum natural i que per· meten l’accés lliure dels animals.
3 Noves menjadores amb polis· past programable per ordinador.
Això permet programar a quina hora ha de baixar el menjar i fa possible simular el recorregut que farien els elefants a la natura a la recerca d’aquest. Està previst que en la propera fase del pro· jecte encara s’ampliï més la su· perfície d’aquest hàbitat i també el nombre de menjadores, fins a deu punts de menjar.
3 Disseny i instal·lació de nous en-
riquiments estructurals.
3 Construcció de la tanca d’entre-
nament mèdic.
3 Abundants branques proce· dents de la campanya de poda de
Parcs i Jardins que són abocades directament al pati dels elefants.
3 Implementació de l’entrenament
mèdic:
• Revisió de potes i pedicures • Revisió de boca • Revisió de genitals • Mostres de mucosa de la trompa • Mostres de sang • Possibilitat de fer radiografies i ecografies sense anestèsia 3L’entrenament mèdic es realit· za de forma voluntària i sempre amb reforç positiu. Es treballa en la millora de l’autoestima dels animals i és molt útil per preve· nir i pal·liar els efectes de l’edat.
També potencia la relació de con· fiança entre els elefants i els seus cuidadors, cosa que els permet conèixer millor el caràcter, les in· dividualitats i les diferents neces· sitats de cadascun d’ells.
3Col·laboració amb les universitats i amb el ZAWEC. Actualment a la Sabana del Sahel del Zoo de Barcelona hi ha tres elefantes d’edat avançada. Cadascuna d’elles té la seva personalitat fruit d’una història diferent, que tot seguit us expliquem breument:
Bully
La Bully ha estat l’última elefanta en arribar al Zoo. És la mes jove, d’uns 40 anys d’edat. Després de passar per un circ, no va encaixar en el grup d’elefants de la institució on va anar parar i aleshores va ser enviada a Barcelona. De seguida vam detectar que la Bully presentava algunes alteracions conductuals, segurament relacionades amb la seva vida al circ. Per resoldre aquesta situació, l’equip de cuidadors de la Bully va dissenyar un programa d’aprenentatge i entrenament per aconseguir integrar-la al grup.
TRACTAMENT Per millorar els seus problemes de comportament es té cura, principalment, de la seva socialització amb els cuidadors, amb activitats voluntàries diàries que reforcen aquest contacte positiu. També la socialització amb la Susi i la Yoyo són peces clau en la seva rehabilitació. A més, segueix un programa d’entrenament mèdic, com la resta d’elefantes.
Susi
La Susi és la que fa més temps que viu al Zoo de Barcelona. La seva edat s’estima en uns 50 anys. Se sospita que va ser capturada de jove a la natura per portar-la a un circ. Després va viure en una altra institució zoològica, fins que finalment es va quedar sola i el 2003 va arribar al nostre Zoo. El seu caràcter tranquil ha estat una peça clau en la consolidació del grup. ENTRENAMENT La Susi, com les seves companyes Yoyo i Bully, participa cada dia en un entrenament voluntari, que permet als seus cuidadors fer-les una revisió física general i que serveix també perquè l’equip veterinari pugui practicar controls rutinaris, com ara extraccions de sang, amb la col·laboració dels mateixos animals. Sovint es realitzen pedicures periòdiques a totes tres per assegurarse que les seves ungles i les seves superfícies plantars (un punt vulnerable dels elefants) estiguin en les millors condicions.
El Zoo de Barcelona des de ja fa uns anys va voler apostar per la seva especialització en elefants d’avançada edat i va crear el primer centre geriàtric europeu d’elefants. Aquest ambiciós projecte ha suposat grans reptes per a tot l’equip que treballa amb aquests animals i que compta amb l’assessorament de l’Alan Roorcrof. Tot plegat ha influït en el disseny i el maneig dels animals, en l’especialització de l’equip de cuidadors, en l’entrenament mèdic, en la implementació de nous enriquiments adaptats als elefants i també en l’especialització de l’equip veterinari.
