Quadern de camp

RAMADERIA EXTENSIVA SEMPRE

Aquesta primavera he acompanyat un ramat de 130 cabres per les terres altes del Pallars i, a més de gaudir del candor i la bellesa d’aquests animals, he observat com transformen diàriament la pastura en llet i he comprovat la seva gran labor conservadora de la biodiversitat al mantenir espais oberts i revitalitzar-los aportant els seus excrements al terra i afavorint la permeabilitat d’aquest amb les seves agudes peülles. Les cabres són intel·ligents i curioses i es traslladen constantment en busca del millor aliment. Aquestes són de raça alpina i els agraden els prats amb algun arbust. Els paisatges primitius eren modelats per la fauna herbívora. Quan l’Homo sapiens, fa uns 10.000 anys, va aprendre a conrear plantes i a criar bestiar, també va ser protagonista d’aquest disseny. Va obrir espais nous per al conreu a les valls, i a les muntanyes va substituir els ramats de bòvids i èquids salvatges per vaques i cavalls domèstics; i els cèrvids, ovins, caprins i senglars, els va substituir per ovelles, cabres domèstiques i porcs. És a dir, l’home va canviar alguns elements de l’estructura, però el resultat fou gairebé equivalent. El repartiment de funcions naturals en el medi seguia present i així, durant mil·lennis, la biodiversitat es va mantenir i els nostres paisatges de muntanya van presentar una estructura heterogènia i vital.

Actualment, en canvi, fem desaparèixer el bestiar ben adaptat, que aprofitava directament el difícil recurs de la muntanya i que conservava una natura rica i diversa, per substituir-lo per bestiar estabulat, estressat i malaltís que consumeix pinsos molt elaborats procedents de camps llunyans, els quals podrien produir aliment humà directament. El resultat és una ramaderia industrial cara, contaminant, cruel amb els animals i insana per a les persones. Mentre, són abandonats els recursos gratuïts de la muntanya, el seu paisatge perd biodiversitat i els pobles es deshabiten.

Recuperem la ramaderia extensiva, tinguem animals feliços i

gaudim de la seva proximitat. Tot el que d’aquí se’n deriva és altament positiu per a nosaltres, per als animals i per al paisatge. Fem-ho abans no sigui massa tard.

Eduardo Saiz Biòleg i il·lustrador

També vaig acompanyar un ramat de cabres de raça pirinenca, més pròpies del bosc, corpulentes i àgils, més semblants al seu ancestre salvatge quant a l’alimentació (prefereixen arbustos i plançons d’arbre) i, per això, són una eficaç eina contra els incendis forestals, perquè eviten un desenvolupament excessiu del sotabosc. El treball dels gossos ajudant al pastor també és un espectacle. És la col·laboració entre dues espècies (l’home i el gos) que sempre m’ha meravellat d’allò més.