El retorn del voltor negre a Catalunya

Si fa pocs anys ens haguessin dit que els Pirineus serien l’escenari de la presència habitual de les quatre espècies de voltors europeus, juntes i a diari, no ens ho haguéssim cregut. En faltava una d’espècie, el voltor negre (Aegypius monachus), que havia desaparegut del nostre territori feia moltes dècades a causa de la pèrdua d’hàbitat i de la persecució directa. El voltor negre, a diferència del voltor comú, el trencalòs i l’aufrany (les altres espècies de rapinyaires necròfags de la península Ibèrica), nidifica a les capçades dels arbres, on construeix els seus grans nius. Si mirem fotografies antigues de les muntanyes de Catalunya i, en especial, del Pirineu i el Prepirineu, ens adonarem que, molt al contrari del que la majoria de gent pensa, estaven pràcticament pelades de vegetació arbòria a principis del segle XX i, per tant, desproveïdes de l’hàbitat de cria necessari per al voltor negre.

Actualment, el paisatge forestal de Catalunya ha canviat de manera radical. L’abandonament de l’agricultura, especialment a les zones més abruptes de la nostra geografia, ha comportat un augment de l’extensió dels boscos. Paral·lelament, el major grau de protecció dels rapinyaires i l’augment d’ungulats salvatges (cérvols, cabirols, senglars, etc.) ha provocat que les

zones on antigament criava el voltor negre a Catalunya

tornin a ser òptimes. I així ho van demostrar els dos estudis de viabilitat que es van elaborar amb l’objectiu de valorar la idoneïtat de recuperar aquesta emblemàtica espècie.

La distribució del voltor negre al món s’ha reduït de manera dràstica i actualment només en queden bones poblacions a l’Àsia i a la pe-

nínsula Ibèrica. En les últimes dècades s’han dut a terme exitosos projectes de reintroducció d’aquesta espècie a França, amb l’objectiu d’anar recuperant l’antic arc continu que formava la distribució del voltor negre per tot el centre i sud d’Europa fins arribar a enllaçar amb les poblacions de Turquia i Orient Pròxim (existents encara avui en dia, tot i que molt minvades).

Així doncs, el 2007, gairebé més de 100 anys després de la seva extinció com a nidificant a casa nostra (tot i que se’n veien de tant en tant alguns exemplars de pas), les ONG TRENCA i GREFA (per encàrrec de la Generalitat de Catalunya) i la ja desapareguda Fundació Territori i Paisatge van engegar un projecte de reintroducció d’aquest carronyaire al Prepirineu de Lleida, concretament a la Reserva Nacional de Caça de Boumort i a la Muntanya d’Alinyà.

Des d’aleshores la metodologia emprada ha consistit en mantenir durant uns mesos voltors negres a les instal·lacions d’aclimatació, construïdes als llocs on es volia que hi tornessin a criar, per fixar-los a la zona. Els voltors alli· berats procedien tots d’hospitals de fauna del centre i sud·oest d’Es· panya, on era habitual que ingres· sessin, la majoria per desnutrició, un cop deixaven el niu.

També s’han dut a terme hackings,

metodologia que consisteix en construir un niu artificial a la

zona, on es col·loca un poll de vol· tor negre a mig desenvolupament. El procés que es segueix és alimen· tar el poll a diari sense que ens vegi, perquè cregui que aquell és el seu lloc de naixement i així es fixi a la zona. D’aquesta manera s’han alliberat 90 voltors negres.

Un altre mecanisme important que hem fet servir per fixar els vol· tors negres, una vegada ja allibe· rats, han estat els Punts d’Alimentació Suplementària o PAS. Tot i que la disponibilitat d’aliment a les zones de reintroducció és àmplia (recordem que els voltors només mengen animals morts, no maten activament mai), els PAS funcio· nen com a restaurants de qualitat sempre oberts, on saben que, si després de buscar no troben res, allà podran omplir el pap i recupe· rar energies. L’associació TRENCA ha posat en marxa quatre PAS a la perifèria de la zona de reintroduc· ció. A més, s’han construït plata· formes artificials que simulen nius a les capçades de grans pins, per incentivar la formació de parelles.

Després de totes les accions dutes a terme, la sorpresa va arribar el 2010, quan la parella formada

per la Perla i el Portell va decidir

criar per primer cop en més de 100 anys i en menys de 2 anys des dels primers alliberaments! I no només ho van intentar, sinó que van aconseguir treure endavant un preciós poll que vam batejar com a Gala. A més, van fer servir un dels nius artificials que havíem construït per a ells.

Passats 9 anys des de la primera reproducció, són ja més de 50 els polls que han nascut a la colònia de cria de Boumort. Sense comptar els 10 d’enguany, que encara són al niu, des de 2010 n’han volat 29, dels quals 23 continuen vius i fixats a l’àrea de cria. La colònia compta, a més, amb 10 exemplars reclutats provinents de la resta de la penín· sula Ibèrica i de França, 7 d’ells re· productors. Per tant, actualment la colònia de Boumort ha passat a tenir una composició més “exòge· na” (n=33), els quals superen lleu· gerament els alliberats (n=31). Això és un indicador del potent nexe d’unió entre les poblacions ibèri· ques i les franceses que significa aquest nucli.

Una altra fita important del projecte és que el 2018 van néixer dos polls de segona generació i el 2019 el primer poll de tercera generació!

El projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus està pro· mogut per la Generalitat de Cata· lunya. TRENCA i GREFA participen en l’assessorament i l’execució del projecte, juntament amb Natura· leza Rural i el personal de la Reser· va Nacional de Caça de Boumort. L’Obra Social “la Caixa”, via conve· ni amb la Generalitat de Catalunya, la Fundació Barcelona Zoo, REE i ENDESA participen de manera des· tacada en el finançament i la difu· sió d’aquest projecte.

Marc Gàlvez