L’entrevista

L’ENTREVISTA Albert PAmies

Soc cuidador del Zoo especialitzat en elefants

Vaig començar fent el treball de recerca al Zoo, on vaig demanar poder col·laborar de forma voluntària al Terrari, ajudant en el manteniment dels amfibis i rèptils. A partir d’aquí se’m va proposar fer substitucions de cuidador allà on em necessitaven i, per tant, vaig treballar en diferents departaments del Zoo: mamífers, magatzem, aviari... Poc després es va convocar una plaça de cuidador de mamífers i m’hi vaig presentar; des d’aleshores treballo en aquest departament. Quan es va decidir

començar a implementar l’entrenament mèdic a elefants em van oferir la plaça en aquest torn i la vaig acceptar de molt bon grat.

El nostre primer formador va ser l’Alan Roocroft, que va ser contractat com assessor per al canvi dels elefants, que implicava no només un nou disseny de les instal·lacions incorporant els últims avenços en el manteniment d’elefants, sinó tot un canvi de concep-

te i de maneig. Després, vaig tenir ocasió de visitar diversos Zoos del món, gràcies als congressos organitzats per les associacions de cuidadors, AICAS i ICZ, de les quals, a més, en formava part activa. També vaig

fer estades al Zoo de Chester i al de Dublín. I per completar la formació vaig anar a fer cursos especialitzats en maneig d’elefants a Hamburg i a Chester.

Hi ha moltes anècdotes que us podria explicar... Una que em va pas-

sar recentment és que, degut a una lesió, em van haver d’embenar un turmell. A l’entrar a la instal·lació de les elefantes, la Yoyo no parava de seguir-me i estirava la trompa per tocar-me. Aleshores, em vaig aturar, i ella em va examinar la ferida amb la trompa per veure què era allò estrany que duia. Un cop fet l’examen, va continuar tranquil·la amb el

grup. Això em va fer pensar en la relació especial que tenim els cuidadors amb els animals que cuidem, i en aquest cas, especialment jo amb la Yoyo.

Veure tota la feina que hem fet i com han evolucionat les elefantes és el que em dona una més gran satisfacció. Quan mires les fotos de quan van arribar, veus una millora espectacular!!! Ha esta una feina

dura i constant, però els resultats obtinguts són increïbles. Les tres elefantes estan tan integrades en el grup que, si alguna no es troba massa bé o fa estona que no la veuen, sempre la busquen i es toquen. Crec que hem aconseguit, de tres elefantes que no es conei-

xien, fer-ne un grup “familiar”, i això ens omple d’orgull.

Tota aquesta trajectòria ha fet que conegui molts professionals que dediquen la seva vida als elefants. Per aquest motiu fa un temps em van demanar si podia col·laborar per fer un moviment d’animals a Anglaterra. Aquest procés, que va durar un any, implicava tot un seguit d’entrenaments perquè aquest grup d’elefants, amb una cria, es pogués traslladar amb el mínim d’afectació per a aquests. Va ser tot un èxit i una experiència molt enriquidora per a mi. Treballar amb animals d’avançada edat és un repte constant: són animals amb un passat, que els provoca certes afectacions en l’actualitat. Això s’ha de sumar a les pròpies de l’edat per a l’espècie. Cal tenir en compte molts factors, però sobretot el caràcter de cadascuna i la relació que tenen entre elles, la jerarquia. Per això disposem de moltes eines al nostre abast. En primer lloc, l’equip de cuidadors, que som un equip entregat al cent per cent i que junts sumem més de 90 anys d’experiència; en segon lloc, l’equip de veterinària, que assisteix sovint als entrenaments perquè les elefantes tinguin confiança i es puguin deixar fer totes les exploracions necessàries de forma voluntària. També disposem de càmeres que graven tots els moviments dels animals de dia i de nit; això ens permet saber com i on han dormit les elefantes, i ens dona molta informació de què cal esperar durant el dia i preveure possibles afeccions. Durant el dia, un dels cuidadors es dedica a observar i apuntar el comportament de cadascuna per poder tenir un registre de tot el que succeeix dins del seu hàbitat. Tot això és analitzat per tot l’equip, cuidadors, veterinaris i conservadors, amb l’objectiu principal d’aconseguir el màxim benestar de les tres elefantes.

Cara el futur espero poder seguir treballant amb aquests animals tan increïbles, sempre per ajudar-los a tenir el màxim benestar i que, quan algun elefant requereixi de la nostra expertesa, es pugui comptar amb nosaltres per col·laborar.

Alan Roocroft

Soc consultor en maneig d’elefants per a zoos

El meu nom és Alan Roocroft. Soc consultor en maneig d’elefants per a zoos i, a vegades, treballo per a governs, especialment a l’Àsia. Se’m crida sobretot per fer recomanacions. Soc de Manchester, però visc a Los Angeles i fa 55 anys que treballo amb elefants.

L’any 2003, en un congrés organitzat per l’European Association of Zoos and Aquaria (EAZA), el director del Zoo de Barcelona em va preguntar si els podria ajudar en el ma· neig dels elefants. Em van convidar a veure les seves instal·lacions i des d’aleshores và· rem començar a establir els canvis neces· saris per adequar aquestes instal·lacions als estàndards marcats per l’EAZA, que és l’organisme que els fixa i revisa anualment tenint en compte la biologia dels animals i com aquests viuen en llibertat, de tal mane· ra que s’intenta replicar això dins les instal· lacions dels zoològics. A Europa hi ha aproximadament 100 elefants que participen en programes de cria per a la salvaguarda de l’espècie. Però no tots els zoos tenen interès o possibilitats per cri· ar·ne. Barcelona tenia interès en cuidar fe· melles fora de l’edat reproductora, i aquests animals necessiten una cura especial: és el que hem anomenat com a “cures geriàtri· ques”. Això comporta un maneig especialit· zat, i és en aquest projecte en què hem estat treballant els últims 10 anys. Hem ensenyat

l’equip de cuidadors del zoo a implementar entrenaments que faciliten l’obtenció de mostres de sang, el tenir cura de la boca, de les potes, del recte i moltes altres coses que el públic no sap, però que a més permeten tenir aquest alt nivell en la cura geriàtrica per a tot el grup d’elefants.

Amb el Zoo de Barcelona treballem en equip i la meva funció és donar consells sabent que el Zoo els implementarà de la millor manera. No m’haig de preocupar mai, ja

que jo no soc l’únic en donar inputs; els professionals del Zoo també aporten els seus, i junts anem fent créixer el projecte.

D’aquesta manera hem aconseguit que el Zoo de Barcelona, amb aquest projecte in· novador, sigui un destí per a molts professi· onals del món dels zoos, que venen a veure i a aprendre com tractar elefants vells que estan ja fora de reproducció.

Sovint em pregunten per Barcelona arreu del món, ja que és un cas especial. Gràcies al compromís dels treballadors i de la Direcció, tenim unes instal·lacions de primera classe i les anem millorant encara, buscant sempre les millors opcions. Es· tem en contacte mensualment, sempre per parlar del benestar dels animals, de manera que hem desenvolupat un equip d’especia· listes en femelles fora de reproducció. No es· tem parlant de reproduir, no estem parlant de mascles, només parlem de les femelles.

El Zoo de Barcelona ha passat a tenir un rol molt important i innovador dins el món dels zoològics amb aquest projecte d’elefants de “geriàtric”. És un projecte que cal continuar i no es poden deixar perdre tota aquesta tasca i especialització.Estem fent una gran apor-

tació a tot el món tenint cura d’aquests animals.