ReplanaRest

Autor: Miquel Mas

EL PERQUÈ DE LA PLATAFORMA

Al’octubre, durant la Fireta Xe que Bo! es va fer una primera assemblea de persones preocupades per la serra a la plaça de l’Ajuntament. La reunió fou motivada perquè els treballs que diversos veïns observaren no s’ajustaven al projecte que setmanes abans ens havien presentat les autoritats en les reunions informatives i en la taula de concertació. Tot conversant ens adonarem que l’incendi encara no s’havia apagat i calia protegir la serra de la Solana de possibles especulacions a l’hora que començaven a sorgir les iniciatives que podíem dur a terme en el futur.

Durant aquell temps havíem observat com l’empresa adjudicatària als terrenys propietat de la Generalitat extreia sospitosament una gran quantitat de llenya cremada sense respectar el plec de condicions, els espais protegits i les especies d’alt valor ecològic. Tampoc no van respectar els indrets cremats, que són molt més sensibles, i van destrossar un sòl molt fràgil amb les seues grans i pesades maquinàries. Mesos després, amb les pluges torrencials es va comprovar que eixa agressió soferta va ocasionar una gran perduda de sòl que va acabar cobrint els carrers del poble de fang i cendra.

Després de la reunió del 7 d’octubre, molts veïns del poble ens organitzàrem per a crear una nova eina de treball, una plataforma que rebia el nom de ReplanaRest. Dintre d’aquesta no sols van participar-hi individus, sinó que també s’hi van unir moltes associacions locals i veïnes: Grup de Danses, Associació de Patchwork, Club Esportiu Tribici, Grup Muntanya Beneixama, AMPA Beneixama, Moto Club i la Colla El Reclot. A tots ens unia la lluita per preservar el patrimoni natural de Beneixama.

La primera acció de la Plataforma fou organitzar una xerrada a càrrec de Ferran Gandia amb el suggerent títol Voluntariat Sender Blanquinal. Autora: Amparo Ferrero

de “Com aconseguir un tapet verd i no acabar xirivia”. Ell prové de l’associació ecologista “L’arrel” d’Ontinyent, els quals tenen una experiència de més de 30 anys lluitant per la recuperació i protecció del bosc autòcton mediterrani. La seua experiència ens va obrir els ulls i ens va donar indicis del que passaria. I ara, amb el pas del temps, veiem que no es va equivocar. Dues setmanes després vam rebre la visita inesperada d’Artemi Cerdà, professor de geografia de la Universitat de València, que a dia d’avui continua sent un dels nostres experts assessors. Ell ens va acabar d’obrir el ulls i ens va encoratjar per a continuar endavant.

A finals d’octubre els treballs a la serra no havien canviat i cada vegada eren més agressius perquè sembla que no seguien criteris mediambientals, per la qual cosa forçarem una reunió amb el cap d’obra. En l’encontre va quedar patent la diferència de criteris entre l’administració, que veia la serra com un negoci, i els habitants, que la veiem com un tresor natural per a recuperar. L’administració es va encontrar davant d’una ferma oposició veïnal que no esperaven, però malauradament encara no van canviar els criteris d’actuació.

DESENVOLUPAMENT DE LA PLATAFORMA

Vista l’envergadura que estava prenent la Plataforma, amb més d’un centenar de membres junt amb les associacions col·laboradores, començàrem a organitzar-nos en grups de treball especialitzats en matèries específiques. A més, decidírem posar en coneixement de tothom les nostres reivindicacions i poc temps després diversos mitjans de comunicació es posaren en contacte amb nosaltres. A partir de novembre vam aparèixer en la premsa escrita i en diversos mitjans audiovisuals, i fou llavors quan l’administració va començar a tenir en compte les nostres peticions.

Parcel·la estudi tesi UMH. Autor: Jorge Mataix

Finalment, fruit d’aquest treball i coordinats amb la regidoria de Medi Ambient i la Generalitat Valenciana, es va poder elaborar un document tècnic de base que ha servit per a canviar els criteris d’actuació a la zona afectada per l’incendi.

Els treballs tècnics elaborats, l’aparició en els mitjans de comunicació i la difusió a través de les xarxes socials de tot el que estàvem fent va provocar que nombroses associacions, centres educatius, empreses i particulars es posaren en contacte amb nosaltres per a ajudar-nos en el que fos necessari, ja fora de forma econòmica amb la donació de diners o materials, o de forma activa, ajudant amb els voluntariats organitzats per la plataforma.

Per a dur a terme les primeres accions a la muntanya calien aconseguir diners ja que no teníem cap font de finançament. La primera activitat fou un encontre lúdic-esportiu celebrat el 28 de desembre que va reunir al voltant de 300 persones. L’alta participació de beneixamins i de persones de les comarques veïnes ens va donar forces i ànims per a continuar endavant. Els diners recaptats en el Nadal solidari 2019 també foren cedits a la Plataforma per a dur a terme els voluntariats posteriors. Per últim, Andrea Parra va elaborar un poemari il·lustrat en el qual narrava la seua vivència arran de l’incendi, i va destinar un important percentatge dels beneficis al nostre projecte.

En el moment de crear el calendari d’actuacions per al voluntariat es varen contemplar diverses opcions prioritàries, com la protecció del sòl per a evitar l’erosió i recuperar els senders. Aquestes accions es varen intentar fer el més ràpid possible per a evitar grans perjudicis amb les pluges estacionals encara que no arribàrem a temps de fer tot el que desitjàvem. La zona cremada es va convertir en un laboratori d’experimentació per a la Universitat de València i la Universitat Miguel Hernández gràcies a la realització d’una tècnica anome-

nada encoixinat –mulching en anglés- que consisteix en escampar palla pel sòl amb la finalitat d’evitar-hi l’erosió i afavorir la germinació natural de les llavors. Gràcies a una telefonada ben encertada aconseguírem quasi 10 tones de palla de l’Albufera de València per a dur a terme aquesta important acció.

Altre dels projectes que encetàrem per creure en la seua utilitat i emergència fou promoure l’educació mediambiental a tota la població, però especialment als més joves, que a la fi seran els qui gaudiran de la recuperació de la serra. Dintre d’aquest apartat, duguérem a terme la celebració del dia de l’arbre entre el 31 de desembre i l’1 de febrer amb els alumnes del C.P Divina Aurora, on es va efectuar una activitat de restauració del sòl i la plantació simbòlica i commemorativa d’espècies autòctones, plantes de les qual encara a dia d’avui tenen cura els xiquets. També treballàrem la consciència mediambiental amb els més menuts de Beneixama, tot organitzant junt amb l’AMPA la plantació de llavors autòctones que han germinat dins del planter cedit per Càritas, ubicat al pati de la Fundació Elena Santonja.

UNA MIRADA POSADA EN EL FUTUR

Malauradament totes les activitats que havíem mamprès es van veure truncades per la irrupció de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. Algunes de les activitats que vam haver de cancel·lar foren: un voluntariat amb la participació dels alumnes dels Salesians de Villena; una jornada formativa d’usos tradicionals de la serra amb l’associació “Pedra i calç”; un voluntariat amb la col·laboració de RIESMA per a acabar d’utilitzar les últimes tones de palla de l’Albufera; i moltes altres activitats que intentarem reprendre en els pròxims mesos amb la nova normalitat.

Un dels projectes pensat a llarg termini més ambiciós, il·lusionant i important és la creació de nuclis de dispersió. Es tracta de buscar zones idònies on es reuneixen una sèrie de condicions òptimes per a replantar especies autòctones amb la finalitat d’afavorir la regeneració de l’ecosistema mitjançant la dispersió natural de les seues llavors i evitar el monocultiu del pi. El planter posat en marxa és la base del projecte ja que les llavors germinades serviran per a engegar els primers nuclis de dispersió després de l’estiu, una vegada reprengam el calendari de voluntariats mensuals.

Des d’aquestes pàgines hem volgut donar a conèixer el que ha sigut la creació i consolidació d’un nodrit grup de persones amb diverses inquietuds, des d’artístiques fins a tècniques, amb una única finalitat: recuperar la Serra de la Replana i aconseguir millorar-la, de manera que hem de veure l’incendi com una oportunitat per a implementar un ecosistema mediterrani madur assimilable el carrascar de la Font Roja d’Alcoi. Per això convidem a tothom a participar en les activitats proposades per ReplanaRest i aportar-hi cadascú el seu granet d’arena. •

HISTÒRIA I PATRIMONI