Gent de Mariola

Valls de Biar i Beneixama (Gimeno)

I sóc a la sendera lluminosa perquè en mirar-te sempre hi ha una angoixa que curulla les ànimes pensívoles.

Joan Valls i Jordà. (Tast d’eternitat)

I

I en aquest indret ens ha tocat viure. Sí, ací, en les tres valls septentrionals de la flairosa Serra de Mariola. Des d’on comença la Valleta d’Agres -entre l’Alt dels Bolcadors i la Penya el Frare, allí on pren l’aigua el Molí de l’Estret- fins l’encimbellada Biar i la fronterera Canyada. Justament on hi arriben totes dues valls, la de Biar i la de Beneixama.

II

Al llarg de molts segles ací hem viscut, aixoplugats en la foscor de coves: del Vinalopó, en Gomar, Bolumini, l’Emparedada, l’Illa, Santa Bàrbara i a recer dels assolellats abrics.

Bocairent (Cadena SER)

Neolítics d’aquells primers poblats: Serrelles, Montserrades, Mas Menente, Molí Roig i el Tossal de Mariola. Ibers peninsulars de pell de brau, ilercavons, edetans, contestans que van bastir poblats al capdamunt dels tossals: Lloma Galbis, Serrella, les Penyetes, valents guerrers d’esmolada falcata. Ací, en la Hispània Citerior i ben connectats a la Via Augusta pel llegendari Camí de Cabdet, els romans bastiren les seues viles: els Recorrals i la Vila Bucarius, la Casa Candela i l’Hortet del Rei, testimoni de ponts, arcs i calçades. Hem estat sarraïns de Sharq al-Andalus i també de la taifa de Daniya, llauradors d’aixada, llegona i falç, bastint alqueries, castells i torres: Benasaura, Almisrà, Negret, la Mina.

Banyeres de Mariola (Ruta Jaume I)

III

Un dia els Déus es declararen la guerra i un d’ells ens menà a construir un regne, amb la creu i per la força de les armes. I com l’aigua que entra per cada solc negant a poc a poc el bancal, avançà la llengua, costums i lleis. Per voluntat del rei Jaume I, aleshores monarquia composta, vam estar units amb la federació, Corona catalanoaragonesa. I pel cèlebre Tractat d’Almisrà les nostres valls varen esdevenir terres valencianes de frontera, la clau que tancava el regne pel sud, cruïlla de camins, llengües, cultures. I aquell fet marcà les relacions dels nostres pobles: Agres, Alfafara, Bocairent, Banyeres i Beneixama, Biar, el Camp de Mirra i la Canyada. I vàrem viure anys i panys bastint xarxes de complicitat: festives, agrícoles, econòmiques, culturals, lingüístiques...anant amunt i avall, pujant, baixant, creuant totes tres valls de punta a punta, així com ho fa el vell Camí de Xàtiva.

Tractat d’Almisrà (Vilaweb)

IV

Però els polítics, ai las!, el polítics no entenen de relacions i sempre han fet, quina vergonya! orelles sordes, esquinçant la comarca natural: primer amb aquella artificial i fatal División Provincial, després repartint-nos en tres comarques diferents. Des de llavors no som ni carn ni peix, i per segons qui fins i tot fonedissos. Hem estat anys i panys oblidats pel llevant i aquells que mirant-se el melic s’ho tiren tot al coll, i també cobejats pel ponent que ho agrana tot. Hui, els nostres huit pobles i les nostres tres valls, estan separades per murs administratius. Ai Mariola, ets al migdia d’or!

El Toll Blau (Valenciabonita.es)

V

Ara, però, sembla que bufen altres vents més nostrats, d’enllà les muntanyes i vora la mar. Som gent de Mariola, i tant que sí! i ens en sentim molt i molt orgullosos. Cert que som una comarca petita, però ningú ens negarà que tenim dret a decidir el nostre futur. Malgrat verinoses divisions encara estem tossudament alçats, fidels com el vi a la sang de la terra, ordint complicitats a tot arreu, llaurant els apedaçats bancals erms, passant la rella i l’esmolada corbella. Deixeu-me que amb sincera humilitat, des d’aquesta il·luminada frontera, us porte a la memòria uns breus versos estellesians:

“Oh guerrillera Mariola verda!/ amb els genolls clavats a terra, et pregue/. Pregue per tu, perquè vigiles sempre/, perquè assegures un futur claríssim/[...] un dur combat, una dura victòria”. I és que, com dia Just Sellés, “res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent!”.•