Benifaio Fiestas 2019 by editorialmic

L’Ajuntament de Benifaió agraeix als veïns i veïnes així com a les entitats locals la seua col·laboració en el Llibre de Festes 2019. Edita: Ajuntament de Benifaió Coordinació: Gabinet de Comunicació Fotografies oficials: PROFOTO Benifaió Imatge portada: Autor José Miguel Esplugues Morales (Guanyador Concurs Fotogràfic Portada Llibre de Festes 2019) Tirada: 2.500 exemplars.

Festes Benifaió 2019

SUMARI Salutació del President de la Generalitat Valenciana· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 5 Salutació de l’alcaldessa · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 6 Salutació de la regidora de Festes· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 7 Salutació del Rector · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 8 Reina de les Festes i dames 2019· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 10 Clavariesses MDA 2019 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 12 Clavaris Divina Aurora 2019· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 17 Programació de festes 2019· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 23 Clavariesses de Sant Gaietà· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 30 Els nostres veïns col·laboren· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 31 Una mirada al passat· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 44 Les entitats locals feliciten les festes· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 76 un Benifaió Actiu· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 96

Festes Benifaió 2019

Salutació del President de la generalitat

Les festes són una bona mostra de l’hospitalitat, la capacitat d’iniciativa, la innovació i l’estima per les tradicions que tant caracteritzen a qualsevol poble o ciutat de la Comunitat Valenciana. Ara arriben a Benifaió les festes patronals en honor a Santa Bàrbara, amb uns actes populars que conviden a tots a viure’ls intensament. En unes jornades que són el millor complement al treball de cada dia, la festa animarà a tots a treballar junts i a traure el màxim profit d’este temps de plena convivència. Els visitants que acudiran a Benifaió podran apreciar els atractius d’unes celebracions que ofereixen l’ocasió de viure molts bons moments en un clima acollidor. Moltes persones a Benifaió heu preparat amb il•lusió cada detall d’uns actes que agermanaran als veïns en els carrers durant uns dies d’agost. Tots agraïm la vostra dedicació i el treball ben fet que heu dut a terme per a organitzar les vostres festes de 2019. Vull enviar-vos des d’ací una salutació ben afectuosa i els meus millors desitjos per al futur. Ximo Puig President de la Generalitat

Festes Benifaió 2019

Salutació de l’alcaldessa Marta Ortiz Martínez Les festes són dies per gaudir, per retrobar-nos amb familiars i amics, per viure i conviure d’una manera divertida i especial amb cada acte de la programació festiva, amb els veïns i veïnes, que sou els autèntics protagonistes de les nostres festes. Des de la regidoria de festes del nostre Ajuntament, s’ha treballat perquè les festes patronals del 2019 estiguen ja al calendari amb una programació variada, de qualitat, per a tots els sectors d’edat i conservant les nostres tradicions. Vull agrair a tots els col·lectius implicats i que col· laboren en les nostres festes pel seu esforç i treball durant tot l’any, per oferir més festa a tot el nostre poble i donar continuïtat a les nostres tradicions festives. Benifaioners i Benifaioneres, la vostra participació en cada esdeveniment, el suport als actes i iniciatives dels diferents col·lectius cada dia de les nostres festes, seran la millor recompensa al treball de tots i totes. Unes festes 2019 on tenim com a protagonistes a Sandra, la nostra Reina, que junt amb Tania i Mabel, de segur gaudiran al màxim el seu any junt amb els seus familiars. Gràcies a tots i a totes per donar-nos de nou l’oportunitat de fer festa i moltes altres responsabilitats al llarg dels pròxims quatre anys. Participem, les festes ja estan al carrer i són vostres. Desitgem que gaudiu molt en estos dies, amb respecte, civisme i convivència.

En el meu nom, i en nom de tota la corporació municipal, que passem tot el poble de Benifaió unes bones festes 2019.

Festes Benifaió 2019

Salutació de la regidora de festes Mercedes Añó Albuixech A través d’aquest espai que cada any oferim al llibre vos salude per primera vegada com a regidora de festes i tradicions. Per a mi suposa un repte, i al mateix temps una il·lusió, treballar perquè el nostre poble, ric en tradicions i marcadament festiu, continue avançant com fins estos últims anys. Esforç, treball i dedicació seran les constants a seguir. Ja en plenes festes, vos desitge que feu d’elles la vostra agenda diària. Fins al 22 d’agost a Benifaió oferim a tots els veïns i veïnes, i a la gent que ens visite, un ampli programa per fer festa respectant les nostres tradicions. Sandra, junt amb Mabel i Tania, seran la reina i dames 2019. Gràcies per la vostra representació i espere que gaudiu al màxim d’este honor. Clavaris i Clavariesses, col·lectius implicats en les festes, gràcies a tots pel vostre treball, ara toca gaudir. Obriu el llibre i mireu-lo amb detall, tota la programació està pensada per a vosaltres. Bones festes.

Festes Benifaió 2019

Salutació del Rector Pàrroc Queridos amigos: Santa Bàrbara Patrona de Benifaió

Nos disponemos a celebrar las Fiestas Patronales del año 2019. Como sabéis muy bien, las fiestas son algo esencial y necesario en la vida de un pueblo. Es preciso, durante unos días, interrumpir los trabajos y quehaceres cotidianos, para reunirnos de nuevo los que durante el curso no lo hemos podido hacer, para realizar los actos deportivos y culturales programados, para estar con los familiares y amigos más tiempo que habitualmente, y para llevar a cabo las celebraciones religiosas que hemos recibido de nuestros antepasados. Como sabéis muy bien, las Fiestas Patronales de Benifaió comienzan con la festividad de la Asunción de la Virgen, que las jóvenes dedican al Virgen María; después contemplamos a San Roque, fiesta organizada por sus festeros; el día siguiente honramos a San Cayetano, con el protagonismo de sus clavarios; y a continuación nos unimos a todos los agricultores, para hacer fiesta en honor de San Isidro Labrador. Continúan las fiestas con el día dedicado a la Virgen María, con el título de Divina Aurora, protagonizado por nuestros jóvenes; para finalizar celebrando la fiesta de nuestra excelsa Patrona Santa Bárbara, presidida por el Ayuntamiento de Benifaió.

Según la tradición de nuestro pueblo, las fiestas religiosas consisten fundamentalmente en la celebración de la Eucaristía cada día, que debe ser el acto más importante, y la realización de las distintas procesiones de la Virgen María y de los Santos señalados.

Teniendo en cuenta todas estas cosas, os deseo de corazón una felices Fiestas Patronales del año 2019. Recibir un saludo entrañable todos y cada uno de los vecinos de Benifaió y también los

amigos que nos visitan durante estos días, Félix Duart Boluda, Cura Párroco

Reina de les Festes i Dames 2019

Reina de les Festes 2019

Sandra Vicente Martínez

Festes Benifaió 2019

DAMA DE FESTES Mabel Cascales Écija

DAMA DE FESTES Tania Lázaro Martínez

Festes Benifaió 2019

CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

Primerament, les Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost, volem agrair a tot el poble de Benifaió l’acollida que ens ha donat durant tot l’any recolzant-nos en tot allò que hem realitzat. Ens hem sentit molt afortunades per poder compartir-ho amb vosaltres.

Ha sigut un any de molt de treball, on hem intentat fer les coses el millor possible, deixant-nos la pell per a que tot quedara perfecte. Hem tingut moments difícils on les coses no han eixit de la manera que esperàvem, però amb esforç i treball hem intentat solucionar-ho. D’altra banda, si posem en una balança els moments bons i els “no tan bons”, els primers, pesen molt més , ja que ha sigut un any molt especial per a nosaltres, ple de rises, emocions, nervis... i on hem creat un grup de 14 amigues que encara som molt

diferents, l’hem viscut treballant per un mateix objectiu: seguir la tradició de fer festa per al poble. Volem dirigir-nos ara a les joves de Benifaió, per a animar-les a que continuen amb aquesta llavor i per a que tinguen l’oportunitat de viure un any inoblidable. Per a finalitzar, volem agrair als Clavaris de la Divina Aurora per compartir aquest any amb nosaltres. Vos animem a tot el poble a seguir gaudint de les festes patronals i a que ens acompanyeu en cada acte i activitat organitzat per a tots i totes vosaltres! CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

MAPI LORENTE DUART Clavariessa d’honor

Festes Benifaió 2019

CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

CARLA ZAFRA DELGADO presidenta

Festes Benifaió 2019

CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

CLARA LLÁCER ROVIRA vice presidenta

ELSA CALVO ROVIRA tresorera

RAQUEL GONZALVO VILLAR secretària

MERCHE ALEPUZ VAQUER

MARÍA GEMMA DOMINGO BONILLO

Festes Benifaió 2019

CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

MÓNICA ESCRIBÀ CARRASCO

CRISTINA LAPEÑA RODRÍGUEZ

MARTA LLINARES RUIZ

Festes Benifaió 2019

CLAVARIESSES MARE DE DÉU D’AGOST 2019

CARME MARTÍNEZ CURSÀ

ANDREA MARTÍNEZ MARTÍNEZ

MAR SATORRES BLAY

SARA TORMOS BORONAT

Estimat poble de Benifaió: D’entrada, des de cadascun dels clavaris, volem agrair-vos tot el suport que ens heu donat des del primer fins a l’últim dia, tant moralment com econòmicament, tot s’ha de dir. No obstant això, tot i que amb diners torrons, no hauríem arribat fins a bon port sinó fora pels nostres majors, que ens han donat consells i ens han regalat experiències i als que tant devem, els antics clavaris que ens han alertat d’errades típiques, o pels infants que als seus ulls només volen jugar, riure i cantar. De fet, este és el gran valor que hem adquirit i que mai podrem oblidar, el del poble amb el poble.

Festes Benifaió 2019

Clavaris Divina Aurora 2019

Ara, ens trobem escabussats de ple a les festes del poble i estem orgullosos de compartir amb totes i tots vosaltres un ampli ventall d’activitats. Nits enceses pels focs artificials, vesprades plenes de vida per combatre la calor i matins fresquets a la festivitat del pato. Dins d’este repertori, sense cap mena de dubte, permetrem ni justificarem accions negatives de cara al poble, ja bé siga contra el seu mobiliari o el seu veïnat. Doncs és el nostre màxim desig viure unes festes plenes de diversitat, pau i lliures de cap comportament inadequat. Malgrat això, comptem amb vosaltres per què estem segurs que junts ho podem aconseguir. Finalment, recordar que no ha sigut una faena fàcil, hi han hagut sacrificis i qui potser més ho hagen patit han sigut els mateixos pares i mares. A qui els devem molt. A més, rebent poca ajuda i escàs interès per part d’algunes institucions. Tot i això, este any hem tingut la sort de comptar amb les nostres grans companyes de festes, les Clavariesses de la Mare de Déu d’agost. Així, tots formeu una gran part dels clavaris i no s’ha d’oblidar, ja que qui perd els orígens perd la identitat. Atentament, Sergio Terrés (President Clavaris 2019)

Festes Benifaió 2019 18

Clavaris Divina Aurora 2019

IVAN PUERTO FORNER Clavari d’honor

SERGIO TERRÉS MARTÍNEZ President

MARIO FERRANDO CARCELLER Vice President

JOSEP OROBAL ESCRIBA Loteries

CHRISTIAN RIBERA PALOP Xarxes Socials

PABLO MURCIANO LÓPEZ Xarxes Socials

JOSEP MARÍ MOTILLA Tresorer

RAÚL VAQUER SANTACATALINA Secretari

Festes Benifaió 2019

Clavaris Divina Aurora 2019

Festes Benifaió 2019 20

Clavaris Divina Aurora 2019

JOSEP VAQUER GADEA

ALEJANDRO FORNER CAMPA

JORDI LÓPEZ MARCO

XAVIER CALATAYUD CARRASCO

EDGAR MARTÍNEZ CIFUENTES

AARÓN TOMÁS BLASCO

GONÇAL CUARTERO PERPIÑÀ

ADRIÁN ULL MARCO

Festes Benifaió 2019

Clavaris Divina Aurora 2019

Festes Benifaió 2019 22

Clavaris Divina Aurora 2019

GUILLERMO ADAM MERINO

RAMÓN GARCÍA PARRA

IAN BOSCH GÓMEZ

ÁLVARO MARTÍNEZ RODRÍGUEZ

Programació Festes 2019

Festes Benifaió 2019

ABANS DE FESTES: -Del 29 de juliol al 2 d’agost 4t edició Torneig Local frontenis (Pista Frontenis Municipal) -Diumenge 4 d’agost: 9.30h Carrera Ciclista a Benifaió. Distància: 70km (35 voltes circuit de 2 Km). Eixida i Meta: Carrer Vicente Martí en Carrer Llevant. Categories: Junior, Sub23, Èlit, Master 30, Master 40, Master 50, Master 60, femení, locals i equips. Preu: 5€. Inscripcions: En la meta al Carrer Llevant Organitza:Ajuntament de Benifaió. Col.labora: Club Cilista benifaió. -Del 5 al 14 d’agost XXV edició Obert Frotenis d’estiu (pista Frontenis) Organitza: Club Frontenis Benifaió

-Dimecres 7 d’agost: 19.00h Consell Agrari Municipal. Presentació del projecte digital CRONOLOGIA HISTÒRICA DE BENIFAIÓ, per Enric Marí Garcia, Cronista Oficial de Benifaió i Doctor en Història, amb la col.laboració de Luis Galán Campos, Graduat en Història, medievalista. -Dijous 8 d’agost: -Hora: - Curses Infantils des de les 18.30 hores (50m, 100m, 500m, 1K). Cursa General a les 20.00 hores. Organitza: Ajuntament de Benifaió. Col·laboren: Kangurs i Clavaris de la Divina Aurora. Preu: 2,30 € (Aportació per a Kangurs i Clavaris). Inscripcions: - www.cronorunner.com. Al mercat des de les 18.00. Eixida i Meta: Carrer Santa Bàrbara. Dutxes disponibles al poliesportiu municipal.

PROGRAMACIÓ FESTES BENIFAIÓ 2019 DIVENDRES 9 D’AGOST:

DIUMENGE 11 D’AGOST:

-21:30h Arreplega Reina de les Festes 2018, dames i Reina de les Festes 2019.

-19:30h Espectacle Infantil “CIRCUENTOS”. Plaça Major

-23:00h Presentació Reina de les Festes 2019 i dames. Plaça Major A continuació Espectacle Musical “EL GRAN CABARET”

DISSABTE 10 D’AGOST: -19:00h Partida de pilota al carrer Nou. Hora: 19:00 hores. Lloc: Carrer Nou. Organitza: Ajuntament de Benifaió. Modalitat: Partida de galotxa 24

-23:00h Presentació Clavariesses Mare de Déu d’Agost i Clavaris Divina Aurora 2019.Plaça Major A continuació Discomòbil a càrrec dels Clavaris i Clavariesses en el Col.legi Santa Bàrbara.

-23:00h Concert de Festes banda de la Societat Artística Musical de Benifaió baix la direcció de José Vicente Leal Mora. “CANTA Y NO LLORES” NIT DE SARSUELA. Col·legi Santa Bàrbara. Amb Saray García, soprano; Gemma Soler, soprano; Jesús Álvarez, tenor; Cor Parroquial Benifaió i Cor Vocalis de Paiporta.

DIMARTS 13 AGOST:

-11:00h Inauguració Exposició “Els centres escolars de Benifaió están d’aniversari”. Planta baixa Ajuntament de Benifaió

-12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora.

-20:00h Concert de Dolçaina “Colla La Rosca de l’Alcúdia”. Plaça Major.

-11:30h Visita cultural infantil als Monuments històrics de Benifaió. (Inscripcions Ajuntament de Benifaió del 5 al 9 d’agost de 10:30 a 13:00h). -16.30h Concurs de Truc COHOCA- Bar Cohoca(també dimarts 13 agost). -19:00h Taller de danses (assaig per participar a les danses del 15 d’agost). Col.legi Sta Bàrbara. Organitza grup Benifaió en dansa. -19:30h Espectacle Infantil “CARRO DE JUEGOS”. Plaça Major

Festes Benifaió 2019

DILLUNS 12 AGOST:

-21:00h SOPAR DE L’ESPORT 2019 (Amb entrega de Trofeus). Col.legi Sta Bàrbara. En acabar Discomòbil Venda de tiquets Ajuntament: Del 5 fins al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 5€ adults 1€ infantil (de 3 a 12 anys) (Inclou: Picaeta, beguda i gelat) -23:00h Concert Associació Amics de la Música de Benifaió “Bandes sonores de pel·lícula”. Plaça Major

DIMECRES 14 AGOST: -21h SOPAR HOMENATGE ALS NOSTRES MAJORS. col.legi Sta Bàrbara (obertura de portes a partir de les 20:00h) Espectacle “BENIVISIÓN” amb l’actuació d’artistes locals. Arreplega de tiquets Ajuntament de Benifaió: Del 5 fins al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h -22:30h Cinema infantil a la fresca. Plaça Major. Pel.lícula “Mary Poppins”

-10:00h ESMORZAR POPULAR Festes 2019 Carrer Nou (Entrada per la Plaça Major a partir de les 9:30h) Sorteig de regals entre els assistents. Venda de tiquets Ajuntament de Benifaió Del 5 fins al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 3€ (Inclou: Picaeta, coca de cansalà amb embotit i beguda) -12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora. -18:00h Concurs de tractor I remolque COHOCA

Festes Benifaió 2019

-18:00h Torneig de Bàsquet “3X3”. Carrer Sant Josep de Calasanç. Organitza: CB Marcelina Benifaió. -19:00h Taller de danses (assaig per participar a les danses del 15 d’agost). Col.legi Sta Bàrbara. Organitza: grup Benifaió en dansa. -20:30h Actuació de la Rondalla de Benifaió. Plaça Major -21:30h SOPAR SOLIDARI CONTRA EL CÀNCER. Carrer Nou (Entrada per la Plaça Major a partir de les 21:00h) Venda de tiquets Ajuntament de benifaió Del 5 fins al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h i de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 5€ Inclou: beguda i picaeta (caldrà dur l’entrepà) Organitza: Junta Local contra el Càncer *la recaptació económica d’aquest sopar va destinada a la lluita contra el cáncer*

-00:00h Orquestra “LA METRO” a la Plaça Major

DIJOUS 15 D’AGOST: festivitat Mare de Déu d’Agost -9:30h Campionat de Petanca Festes 2019. Parc Valmontone. Organitza: CD Petanca Benifaió -9:30h Torneig d’Escacs Festes 2019. Seu club carrer Sant Josep de Calasanç. Organitza: Club Escacs Benifaió -12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora. -18:00h Arreplega de les Clavariesses de la Mare de Déu d’agost -20:00h Missa en honor a la Mare de Déu d’Agost. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici Hnos. Caballer. Organitzen: Clavariesses MDA 2019 -En acabar la processó de la Mare de Déu, Danses en honor a Santa Bàrbara amb el Grup “Benifaió en dansa”. Des de “Rotonda Tropicana” fins a la Plaça Major -I després de les danses… Repartiment gratuït d’Aigua de València. Plaça Major. Col·laboren Clavaris Divina Aurora 25 i 50 aniversari. -23:30h Visita cultural nocturna als Monuments històrics de Benifaió. (Inscripcions Ajuntament de Benifaió del 5 al 9 d’agost de 10:30 a 13:00h). -00:00h Discomòbil. Col.legi Santa Bàrbara. Organitzen: Clavariesses MDA 2019

DISSABTE 17 D’AGOST: festivitat Sant Gaietà

-11:30h Visita cultural als Monuments històrics de Benifaió. (Inscripcions Ajuntament de Benifaió del 5 al 9 d’agost de 10:30 a 13:00h).

-20:00h Missa en honor a sant Gaietà. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici. Organitzen: Clavariesses Sant Gaietà 2019

-12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora. -De 17:00 a 21:00h Donació de sang solidària en Festes al centre de Salut de Benifaió. -18:00h Castells inflables.Plaça Major -19:00h Taller de Fanalets amb cercavila. Plaça Major Eixida cercavila 20:00h. Col·labora COHOCA Benifaió -20:00h Missa en honor a sant Roc. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici. Hnos Caballer. Organitza: Ajuntament de Benifaió. -21:00h SOPAR DE FESTES 2019. Col.legi Sta Bàrbara. (Obertura portes a partir de les 20:00h) En acabar Discomòbil Venda de tiquets Ajuntament de Benifaió Del 5 al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 2,5€ (Inclou: Picaeta, beguda i gelat)

Festes Benifaió 2019

DIVENDRES 16 D’AGOST: festivitat Sant Roc

·A partir de les 20:00h NIT DE PAELLES amb Discomòbil. Carrer Nou /Col.legi Santa Bàrbara Organitzen: Clavaris Divina Aurora ·Preu de ticket 24€ CADA 8 PERSONES -Inclou (tauler, cadires, llenya, arena i 1Kg d’arròs) -Venda de tiquets dies 13, 14, 15 i 16 d’agost Plaça Major (DE 18H A 20:30H)

DIUMENGE 18 AGOST: festivitat Sant Isidre -12:00h Entrega Trofeus Concursos Cohoca i Consell Agrari. Instal.lacions Cohoca Benifaió. Organitza: COHOCA Benifaió -De 15:00 a 19:00h Atraccions aquàtiques a la piscina municipal. -20:00h Missa en honor a sant Isidre. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici. Organitza; COHOCA Benifaió -22:00h Teatre Sainet valencià amb l’obra “LA CONSTITUCIÓ EN MA CASA” representat pel Quadre Artístic de Vilamarxant. Col·legi Santa Bàrbara

-00:30 NIT DE CORREFOCS amb els Dimonis Enroscats de l’Alcúdia. Eixida Plaça Progrés.

Festes Benifaió 2019

DILLUNS 19 D’AGOST: -18:00h Arreplega Clavaris Divina Aurora 2019. -18:30h Espectacle Infantil “LIBROACCIONES” Piscines d’estiu. (Entrada gratuïta a la zona de l’espectacle)

-21:00h Ofrena de flors a la Divina Aurora a càrrec dels seus Clavaris. Església Parroquial. -22:30h CONCURS DE MANTÓ DE MANILA amb l’actuació d’un duo musical i artistes locals. (Obertura de portes 21:30h) Col.legi Sta Bàrbara -Es sortejarà un mantó de manila patrocinat per l’Ajuntament de Benifaió entre tot els participants. -A més, s’obsequiarà amb un mantó de manila patrocinat per Indumentària Valenciana Álvaro Moliner al Millor Mantó 2019 a criteri del jurat especialitzat en indumentària valenciana.

-23:00h Nit de Rock. Eres del Trullàs Amb els grups locals B13 i STRONS a més de “TRIBUT AL ROCK NACIONAL” -00:00h Cordà Infantil a la Plaça Major. (normativa pàg 30) Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec

DIMARTS 20 AGOST: festivitat Divina Aurora -9:30h Arreplega Clavaris Divina Aurora 2019. -12:00h Missa en honor a la Divina Aurora. Església Parroquial Organitza Clavaris 2019 -14:00h Mascletà “Hnos. Caballer” en honor a la Divina Aurora. Plaça Progrés Organitza Clavaris 2019 -21:00h PROCESSÓ DEL FOC en honor a la Divina Aurora. (inscripcions i normativa pàg 30) Eixida des de l’església parroquial. En acabar Castell de focs “Hnos. Caballer” Organitza Clavaris 2019 -00:00h Monòleg Oscar Tramoyeres: “A l’estiu, tot el món viu”. col.legi Sta Bàrbara

Venda de tiquets Ajuntament de Benifaió Del 5 al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 5€ (adults) 4€ (carnet jove i jubilats) *venda de tiquets el mateix dia de l’acuació a partir de les 23:30h al col·legi Santa Bàrbara -De 02:00 a 04:00h Cordà Clavaris Divina Aurora a la Plaça Major (inscripcions i normativa pàg 30) Coordinen: Penya El Coet I Penya El Xiflec

Festes Benifaió 2019

DIMECRES 21 AGOST: -A partir de les 18:00h (carrer Santa Bàrbara) Itinerari de jocs tradicionals. -19:00h Partit de Festes (CD Benifaió-Almussafes CF) Camp de Futbol Benifaió. -23:00h BALL DE FESTES 2019. Col.legi Sta Bàrbara. Amb l’orquestra “EVASIÓN” Venda de tiquets Ajuntament de Benifaió: Del 5 al 9 d’agost D’11:00 a 14:00h I de 19:30 a 21:00h Preu tiquets: 3€ adults (Inclou: Aigua de València i pastes) Patrocina:

DIJOUS 22 AGOST: festivitat Santa Bàrbara -11:15h Arreplega Reina de les Festes 2019 i Dames -12:00h Missa en honor a la patrona Santa Bàrbara. Església parroquial. Amb actuació del Cor Madrigal Benifaió. -14:00h Mascletà “HNOS. CABALLER” Plaça Progrés. Patrocina: Ajuntament de Benifaió. -21:00h Processó en honor a la patrona Santa Bàrbara. Precedida per “La Nova Muixeranga” d’Algemesi amb el grup “Benifaió en dansa”. Eixida des de l’església parroquial. En acabar, Castell de focs d’artifici “HNOS. CABALLER” a la Plaça del progrés. Patrocina: Ajuntament de Benifaió. -De 02:30 a 04:30h CORDÀ (inscripcions i normativa pàg 30) Coordinen: Penya El Coet I Penya El Xiflec

Festes Benifaió 2019

INSCRIPCIONS: CORDAES I PROCESSÓ DEL FOC

2º planta Ajuntament Benifaió: Del 5 al 16 d’agost (excepte cap de setmana) de 9:00 a 14:00h Caldrà portar D.N.I. i carnet CRE (la documentació pot ser entregada per una persona delegada)

Normativa PROCESSÓ DEL FOC

-Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert) -Els coets hauran d’anar subjecte durant tot el recorregut. Cal obeir les instruccions de la policía Local i Protecció civil -Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del recorregut oficial. -Les destrosses personals i materials serán responsabilitat de l’infractor. -Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

Normativa CORDAES

-Organitzades per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Benifaió amb la col.laboració de les Penyes El Coet i El Xiflec. -Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert) -Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del coetòdrom. -Les destrosses personals i materials serán responsabilitat de l’infractor. -És obligatòria una vestimenta adequada. Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

CLAVARIESSES SANT GAIETÀ

Conchin Aguado Moliner Gema Alepuz Clérigues Joaqui Argente Andrés Celeste Ballester Serra Celeste Beltrán Navarro Manoli Carceller Zaragozá Mª Amparo Ciscar Rovira

Eva Forner Gimeno Mª Gloria Gil Roig Mª Vicenta Herrero García Rosa Mª Ibor Sellés Monserrat Llácer Bosch Gema Lladró Zaragozá Ana Mari Clérigues

Mª Carmen Marí Oliver Mª Carmen Olmos Salvador Mª Pilar Perpiñá Piles Dora Piles Rovira Inma Rovira Clérigues Mª Amparo Soler López Charo Zurbano Alagarda

ELS NOSTRES VEÏNS I VEÏNES COL·LABOREN

Festes Benifaió 2019

De Benifaió a Santiago de Compostella por el Camino de Levante Jean-Luc Wauquier

En Benifaió somos muchos los que hemos ‘’hecho el Camino de Santiago’’, pero muy pocos lo hemos hecho desde casa por el Camino de Santiago de Levante. De hecho pocos conocen su existencia, y sin embargo es mundialmente conocido. Sí, digo bien mundialmente, ya que el ochenta por ciento de los que lo recorren son extranjeros, no solamente europeos, sino tambien de Alaska, California, Japón, Australia, Rusia, Nueva Zelanda...por citar solo peregrinos con los cuales he coincidido.

de diversos puntos de España van a Santiago, nuestro Camino de Levante es uno de los llamados “históricos”. Hace ya 33 años que un equipo de mujeres de Valencia empezó a investigarlo, trabajando con archivos de municipios y hospitales, todos ellos manuscritos en valenciano y castellano antiguo, con el fin de conocer la ruta que seguían los peregrinos autóctonos y los que venidos del área mediterránea desembarcaban en el puerto de Valencia, ya muy importante entonces.

Este Camino que se inicia en la puerta de los Apóstoles de la catedral de Valencia entra en Benifaió por la Calle Almussafes, sigue por la calle Mayor hasta la Plaza, donde gira a la izquierda por la Callle Sta Barbara. Luego gira a la derecha por la Gran Vía Germanies, hasta la plaza América donde se desvía por la calle Pintor Segrelles, y sigue por el camino de la Mocarra en dirección a Algemesi. En todo el tramo urbano va señalado por vieiras en las paredes y las características flechas amarillas por los suelos y en los postes.

Este camino es especialmente apreciado hoy por peregrinos veteranos que huyen de la masificación de los caminos clásicos. Los aproximadamente 700 peregrinos que cada año lo hacen van generalmente en solitario, tanto mujeres como hombres, o en pareja, rara vez en grupos más importantes. A veces caminas todo un día sin ver nadie, y otros días disfrutas de una tertulia multilingüe en el albergue.

De Algemesi se dirige a Alzira, Carcaixent, La Pobla Llarga y Manuel para llegar a Xativa. De allí recorre la Costera para ir a La Font de la Figuera, y por Almansa y Chinchilla a Albacete. Continua cruzando las tierras del Quijote para ir a Toledo, atravesa el Sur de la Comunidad de Madrid, y luego la Sierra de Gredos para meterse en Ávila. Ya en tierras teresianas va a Arevalo y Medina del Campo, y, pasando por Toro, llega a Zamora dónde se junta con la Vía de la Plata. Allí caben varias

opciones, nosotros preferimos ir por la Puebla de Sanabria y Orense, para acabar a Santiago (y, por qué no, prolongar a Finisterre y Muxia).

Bien cierto es que estos 1180 km suponen unos 42 días a pie, o tres semanas en bicicleta, por esto la mayoria de los españoles lo hacemos en varias veces. Los extranjeros, especialmente los que vienen de otro continente, suelen hacerlo de un tirón.

El camino está perfectamente balizado por las Asociaciones de Amigos del Camino que cubren su ruta. Desde la Asociación de Valencia dedicamos un día de cada dos semanas a repintar las flechas de la parte que nos corresponde. Existe una guía en castellano, aparte de la información disponible en la web de la Asociación y en la de la Federación de Asociaciones. Además está homologado por la Federación Española de Montaña como sendero de Gran Recorrido: GR-239.

Entre los más de cuarenta caminos balizados y documentados que partiendo

En muchos tramos otros caminos aprovechan nuestra ruta, por ejem-

Cruzamos 5 comunidades, y las cuencas del Jucar, del Guadiana, del Tajo, del Duero y del Miño y superamos altitudes de mil trescientos metros.

Festes Benifaió 2019

plo la Vía Augusta hasta Moixent, el Camino del Cid hasta Xativa, las Rutas del Quijote en la Mancha, así como otros caminos jacobeos venidos de nuestro Sur (Alicante, Cartagena etc..). En Ávila una etapa es común con el Camino de Santa Teresa.

Desde Benifaió, gracias al cercanias con 10 estaciones de Benifaió a Moixent, es posible hacer los 70 primeros kilometros en días sueltos, volviendo a dormir a casa. Por supuesto esto no nos dará a conocer todo el ambiente del camino, y solo nos mostrará paísajes de la Ribera y de la Costera, pero

al menos veremos como nos va el andar. Después, por ejemplo en un fin de semana, podemos ir de Moixent a Almansa, donde otro tren nos traerá a casa, haciendo noche en la Font de la Figuera. Este tramo nos ofrece ya otros paísajes y otro ambiente. Con esto ya habremos hecho una décima parte del camino y estaremos en disposición de emprender el resto sabiendo de que va. ¿Lo pruebas?, …..Buen Camino

Más información en : Asociación de Amigos del Camino de Santiago de la Comunidad Valenciana www.vieriagrino.com

Festes Benifaió 2019

Entrevista a Enric Marí García, nou Cronista Oficial de Benifaió Paco Fort Bibliotecari Municipal El passat 25 d’abril de 2018 l’Ajuntament de Benifaió va publicar les bases del concurs de mèrits per a la provisió de la plaça de Cronista Oficial, després de la renúncia, en abril de 2017, de l’anterior cronista, en Francesc Beltran i López. En la sessió plenària de juliol de 2018 l’Ajuntament de Benifaió nomenà, per unanimitat, a Enric Marí Garcia per al nou càrrec. Enric, nascut a Benifaió el 28 de gener de 1963, és Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, amb l’especialitat en Història de l’Art, i Doctor en Història Moderna per la mateixa universitat, amb la qualificació d’Excel·lent i menció de Cum Laude. A més de publicar diversos articles a revistes especialitzades, sobre art, patrimoni i història, és autor dels llibres Documents per a la Història de Benifaió: els Falcó de Belaochaga (1612-1872), (Benifaió, 2002) i Benifaió i el ferrocarril: col·lecció documental (Benifaió, 2003). Una part de la seua recent Tesi Doctoral sobre la família dels Roig de València ha aparegut publicada per la editorial Sace Ediciones sota el títol El linaje de los Roig, Quince generaciones de una família valenciana (Castelló, 2019), llibre que va presentar el passat mes de desembre al saló d’actes del Consell Agrari Municipal de Benifaió.

P.- Enhorabona pel nomenament, Enric, per començar la entrevista, voldria preguntar-te com t’assabentares que l’Ajuntament de Benifaió anava a proveir la plaça de Cronista Oficial. R.- Va succeir per l’estiu de 2017, quan preparava els tràmits de dipòsit de la

meua Tesi Doctoral a la Universitat de València, on em trobí amb l’amic Aurelià Lairón, arxiver i cronista oficial d’Alzira, i me donà la notícia que Francesc Beltran havia presentat la seua renúncia i m’animava a presentar-me com a cronista de Benifaió. Jo ja havia treballat en diferents articles, llibres i conferències per al poble, tot i que els darrers anys estava centrat amb la redacció d’una feixuda tesi doctoral. Aprofitant que amb aquest estudi tancava una etapa de la meua vida acadèmica, i que havia tancat també la meua vida laboral, després de quasi quaranta anys de treballar en banca, me vaig proposar presentar-me. Assabentat que l’Ajuntament anava a proveir la plaça per concurs de mèrits, vaig preparar una memòria i un pla d’activitats, coneixent bé les

meues capacitats, les circumstàncies del poble i les responsabilitats del nomenament. P.- I quines són les directius de la memòria presentada? R.- La memòria que vaig proposar a l’Ajuntament venia titolada «Benifaió: de la necessària recuperació de la memòria a l’activació del patrimoni cultural» entenen aquest darrer en l’accepció que dóna la UNESCO, comprenent com a patrimoni cultural d’un poble “les obres dels seus artistes, arquitectes, músics, escriptors i savis, així com les creacions anònimes, sorgides de l’ànima popular, i el conjunt de valors que donen sentit a la vida, és a dir, les obres materials i no materials que expressen la creativitat d’un

Festes Benifaió 2019

poble; la llengua, els ritus, les creences, els llocs i monuments històrics, la literatura, les obres d’art i els arxius i biblioteques”. P.- I com plantejares les activitats a desenvolupar en el càrrec de cronista? R.- La proposta d’activitats, d’acord amb aquesta memòria, estava desenvolupada en huit punts: 1) la creació i consolidació d’un fons històric local, a través de l’arxiu i/o la biblioteca municipals, que assolisca la custòdia, conservació i difusió de la documentació que puga aportar-se, incloent-hi material documental i gràfic; 2) la confecció d’un diccionari biogràfic i d’una cronologia anotada, que puguen estar disponibles en xarxa per als veïns, estudiants e investigadors; 3) la coordinació d’un col·lectiu associatiu que impulse estudis locals de tota mena; 4) la promoció d’estudis sobre el senyoriu de Benifaió, i en especial sobre les famílies Jofré i Falcó, encara per estudiar en profunditat; 5) la creació de punts de divulgació en xarxa, (facebook, instagram...) per a la divulgació dels coneixements; 6) la col·laboració amb l’ACRV (Associació del Cronistes del Regne de València) d’acord amb els seus objectius i finalitats; 7) la col·laboració lleial amb l’Ajuntament i les entitats associatives locals de qualsevol àmbit, per facilitar l’activació del patrimoni local i 8) el rendiment de comptes a través d’una memòria anual, amb una anàlisi quantitativa i qualitativa i una anàlisi de futur. P.- Una proposta molt ambiciosa... Has comptat amb el suport de l’Ajuntament? R.- Ja sé que és una proposta ambiciosa que cal entendre a llarg termini, però el càrrec és vitalici i la il·lusió estic segur que ens facilitarà que anem aconseguint, a poc a poc, els objectius. Com que visc a València, només vaig demanar a l’Ajuntament l’habilitació d’un espai de treball, que me varen

facilitar en els primers mesos de treball. Vull aprofitar per agrair a tos els responsables i treballadors de l’Ajuntament de Benifaió que m’han facilitat la instal·lació del despatx al poble. P.- I quin ha estat el balanç del primer any? R.- M’he centrat primerament a inventariar el fons documental que vaig rebre de mon tio, Paco Marí Piles, del que he fet donació a l’Arxiu Municipal de Benifaió, com al primer fons incorporat del nostre arxiu. Paco Marí va ser un amant del teatre i de la música, i va dirigir durant dècades el teatre aficionat de Benifaió. Es tracta d’una col·lecció excepcional de manuscrits,

cartells, fullets, des dels anys 40 fins als 80 del passat segle, no només del teatre de Benifaió, sinó també de concerts (certamens i concerts organitzats per la SAM, l’Ajuntament o dels diferents cors del municipi...), activitats culturals i esportives (carreres ciclistes, tir i arrossegament, futbol...), desenvolupades a espais com la Plaça de Bous de Benifaió, el Teatre Pinyana, el Teatre Jardin o altres indrets de Benifaió. També hi ha documentació manuscrita de Paco Marí, borradors de presentacions d’obres de teatre, llistes dels actors que actuaren al llarg dels temps o altres llistes d’obres de teatre que estudià per tal de comprovar la possibilitat de representar-les. És també impressionant el dietari de les

Festes Benifaió 2019

estrenes teatrals, a través del qual trobem l’interés de Paco Marí per incorporar a les dones al teatre municipal o per representar obres en valencià, en plena postguerra. El passat mes de gener vaig presentar la instància per a la donació al poble d’este fons, que inclou també documentació personal, un bon conjunt de llibres de festes antics i una col·lecció de més de 180 obres de teatre. P.- És la primera donació que es formalitza a l’Arxiu de Benifaió? R.- És la primera donació que es materialitza, esperant que valga per a avançar en la formalització de la donació de l’arxiu fotogràfic de Maiques, una joia gràfica que caldrà inventariar per tal de formalitzar-la. També espere que valga per esperonar els veïns que tinguen fons documentals o gràfics d’interés, per tal que en facen donació a l’Ajuntament, de forma que s’incorporen al nostre patrimoni documental, amb la finalitat de la seua conservació en les condicions més favorables, la seua catalogació i la seua difusió, com a patrimoni documental, que també és patrimoni cultural del poble. P.- Sempre s’ha lamentat la pèrdua de l’arxiu històric de Benifaió, cremat durant la Guerra Civil...

R.- És cert, també desaparegué una part substancial de l’Arxiu Parroquial. Ens hagués resultat de vital importància per reconstruir la Història de Benifaió, però altres arxius valencians estan replets de documentació històrica referents al nostre poble. Cal estudiar arxius com el de la Corona d’Aragó, a Barcelona, l’Arxiu de la Catedral de València, l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca, l’Arxiu de la Diputació de València o l’Arxiu de la Séquia del Xúquer. De segur que en estos i en altres depòsits documentals està encara la documentació que

ens pot ajudar a refer la Història (en majúscula) de Benifaió. Només cal esperonar els investigadors perquè es dediquen a la seua recuperació. Un exemple del cas és la informació extreta per l’historiador medievalista Lluís Galan sobre els Jofré, senyors de Benifaió, presentada en una comunicació de la darrera Assemblea d’Història de la Ribera. P.- Com a cronista, la representació institucional no és una prioritat? R.- Estaré allà on l’Ajuntament em demane. Vaig tindre el plaer de ballar en la dançà de la Mare de Déu d’Agost del passat any, posant-me en contacte amb el Grupo Benifaió en Dança, que estan fent una tasca imprescindible per a la recuperació de les nostres tradicions. També vaig guiar un grup d’estudiants de l’IES Enric Soler de Benifaió en una visita als nostres principals monuments, i amb la presentació del seu projecte del “Joc de Memòria” d’interés social, educatiu i patrimonial. Va ser també un plaer acompanyar la corporació municipal durant les celebracions del passat 9 d’Octubre. A través de la regidoria de cultura, vaig presentar-me als membres de la Comissió Municipal d’Educació per tal de posar-me a la seua disposició, com voldria fer, a poc a poc, amb les diferents institucions del poble. Però els fets actuals estan molt ben documentats, fins i tot a les xarxes socials, pel dinàmic Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Benifaió. La Biblioteca Municipal manté també un fons documental contemporani i ha iniciat un recull de fons gràfic molt interessant. Per contra, encara quedem molts reptes respecte a la història del poble.

social, lingüístic... Hi ha documents que cal estudiar en profunditat, com la venda a perpetuïtat del senyoriu, en 1349 a Maria Lladró de Vidaure, conéixer la forma en què el senyoriu passà a al família dels Jofré. Com a especialista en història de la noblesa, crec que cal aprofundir en la vinculació del senyoriu de Benifaió dins la família dels Falcó de Belaochaga i conéixer les estratègies de reproducció social, (polítiques, matrimonials, econòmiques...), les seures xarxes de relacions (familiars, parentelars...) i la forma en què estratègies socials i xarxes relacionals influïren en el poble. Per exemple, encara no sabem la posició dels barons de Benifaió en la Guerra de Successió. Fins i tot, crec que està per estudiar la configuració, influència i poder dels terratinents del nostre poble al segle XVIII i XIX, i la seua relació en el fenomen del caciquiste i el seu reflex en la nostra població. Són idees que abasten des del món medieval fins al contemporani. I finalment posar a l’abast del poble tot el coneixement històric que han desenvolupat historiadors de Benifaió al llarg del temps, de forma que es trobe a l’abast de les generacions futures com a fonament per a eixamplar i engrandir la nostra Història. P.- Veig que ganes i il·lusions no et falten, esperem que aviat es puguen plasmar en realitats. Gràcies i... a treballar!

I quins són eixos reptes?

R.- Gràcies a vosaltres. Només vull aprofitar l’oportunitat d’esta publicació per tal de posar-me de nou a disposició d’institucions i veïns del poble per tal de fer-los partícips de les nostres propostes. Tal com anem avançant en el treball, anirem donant-ho a coneixer a les xarxes socials... ací teniu el contacte:

Com he dit abans, cal posar en marxa iniciatives que esperonen el nostre coneixement històric, etnogràfic,

Facebook https://www.facebook. com/enric.marigarcia.79 Instagram @cronista.benifaio

Maribel Marqués Muñoz Un grupo de ranas viajaba por el bosque y de repente dos de ellas cayeron en un hoyo profundo. Todas las demás ranas se reunieron alrededor del hoyo. Cuando vieron lo hondo que era el agujero, empezaron a lamentarse diciendo a las dos pobres ranas que debían darse por muertas. Las dos ranas no hicieron caso a los comentarios de sus amigas y siguieron tratando de salir fuera del hoyo con todas sus fuerzas. Las ranas que estaban arriba seguían insistiendo que sus esfuerzos serían inútiles. Finalmente, una de las ranas se rindió después de oír que no habría solución. Pasó el tiempo, se desplomó y murió.

ELS NOSTRES POETES LOCALS Enrique Olmos “Baló”

RINCÓN DE LA POESIA Quisiera ser mar -y tu te bañaras conmigo para poder acariciar tu cuerpo desnudo.

La otra rana continuó saltando tan fuerte como le era posible, sin desanimarse. Una vez más la multitud de ranas le gritaba desde arriba y le hacía señas para que dejara de sufrir y que simplemente se dispusiera a morir, ya que no tenia ningún sentido seguir luchando. Pero aquella rana saltaba cada vez con más ímpetu, hasta que finalmente dio un salto enorme y logró salir del hoyo, ante la sorpresa de todas. Cuando estuvo arriba las otras ranas se sintieron muy avergonzadas e intentaron disculparse: “lo sentimos mucho, de verdad. ¿Cómo has conseguido salir, a pesar de lo que te gritábamos?”. La rana les explicó que estaba un poco sorda, y que en todo momento pensó que aquellos gritos eran de ánimo para esforzarse más y salir del hoyo.

Mi amor por ti cariño no es como las olas del mar. Que empiezan grandes y fuertes y luego desaparecen sin más. mi amor por ti no es como el agua de lluvia, que cae y se va. Ni como la nieve, Que dura un poco más. Mi amor por ti cariño Es como el sol. Fuerte. Permanente. Puro y sincero.

Fábula oriental, escrita por Hsien-Sheng Liang

Quiero que mi grito Se lo lleven los Cuatro vientos Que navegue por todos Los mares y Que cruce el firmamento Para que sepa Todo el mundo Lo mucho que Te quiero

Muchas veces la palabra tiene el poder de vida o muerte. Únicamente con la palabra se puede desanimar hasta extenuar, del mismo modo que se puede alentar, confortar y apoyar. De nosotros depende elegir cómo queremos utilizarla. Además, se puede hacer “oídos sordos” ante las críticas y sobretodo, no rendirse nunca.

Festes Benifaió 2019

El poder de la palabra

Cariño eres para Mi Como una vela Encendida Me llenas de luz De esperanza De gozo De ganas de vivir De ilusión Por eso te entrego Mi corazón. Eres cariño mi Fuente de amor De pasión Y ternura Por eso te quiero Con tanta Locura

Desear a todos que pasen unas felices fiestas patronales en honor a Santa Bárbara y San Pedro Apóstol

Festes Benifaió 2019 38

ELS NOSTRES POETES LOCALS

La pandereta de Berlioz No serían más de las tres de una fría madrugada, la casa olía a café y en la vieja chimenea la lumbre encendida estaba. En medio del gran salón un piano lacerado por una triste canción. Y en la antigua escribanía del olvido almacenado, hojas de papel pautado, cartas de navegación y una Hispano-Olivetti con versos de Benedetti, dos plumas y un diapasón. Estanterías de metal con libros desordenados … Obras de Enrique Granados, Plutarco, Sartre, Pascal, Tácito, Nietzsche, Bukowski, partituras de Tchaikovsky, de Shostakovich su vals. Litografías de Kandinsky Toulouse-Lautrec y Chagall. Y en silencio sepulcral la “Fantástica” de Berlioz, y una triste pandereta, humillada y sin voz. Tenía el ceño fruncido con la mirada perdida y el corazón mal herido, por las grietas de la vida. Sentado estaba Melchor con su pipa de madera, y su viejo transistor, sonaba “Hermanos Falcó”, no era una canción cualquiera, cada nota era un dolor. Y allí estaba, en su rincón conteniendo la emoción el recuerdo iba exhalando. un galgo en sus pies, roncando.

Festes Benifaió 2019

ELS NOSTRES POETES LOCALS

Era un hombre de verdad, en un mundo de arrogancia donde abunda la ignorancia y escasea la lealtad. Era un ser bueno y extraño para aquella sociedad, que lo convirtió en huraño, displicente y espartano, y absorto en su claroscuro permaneció día tras día, cual gato de Schrödinger por no poder comprender el mundo en el que vivía. Tan bueno y benevolente Circunspecto y peculiar, con el don de la prudencia siendo justo y ejemplar, en un siglo decadente agotado de paciencia por la gente incandescente siempre a punto de estallar. Una fría madrugada justo al lado de su almohada despojado del dolor, vio muy de cerca la parca allí entonces comprendió que a Caronte con su barca, no había que guardar temor. Por sentir aquella brisa, comenzó a darse prisa y perdonó tanto error dándole voz al pandero quiso comenzar de cero reinterpretando a Berlioz El tiempo pasa deprisa, y hay que apreciarlo mejor. Nani R.H. (Mª Dolores Rosa Huertas) Con gratitud a Papá y Mamá, por todo vuestro cariño.

Festes Benifaió 2019

I CONCURS DE CARTES D’AMOR A BENIFAIÓ L’Ajuntament de Benifaió, a través de la regidories d’educació i joventut, va organitzar el passat mes de febrer el Concurs “Cartes d’Amor”. Un certamen literari que en aquesta primera edició van participar més de 30 joves de 16 a 35 anys amb la intenció d escriure un carta d’amor on s’ha premiat l’originalitat i el romanticisme. La intenció és que els joves pogueren expressar-se amb bolígraf i paper a través d’una carta d’amor deixant de costat l’ús de les noves tecnologies per a expressar sentiments. Aci teniu les obres premiades.

Benvolguda, Helena:

Supose que no esperaves que et contestés per aquest mitja, pero ja em coneixes, sempre he sigut una romantica. He rebut ja els papers de la teua advocada per a fer definitiu el divorci, i he llegit quina és la seua proposta del repartiments deis béns. La veritat, no puc dir que haja sigut una experiencia bonica imaginar tota la nostra historia juntes partida perla meitat, pero imagine que, de vegades, la vida és així. 1 ja que estem obligades a entendre’ns, encara que siga per última vegada, qué et sembla si et propose un nou acord? Un més just per ambdues: . En aquest nou repartiment que et propose, jo em quede amb la primera vegada que et vaig veure somriure. Va ser a la facultat, quan les dues tíavíem assistit a un seminari sobre escriptores sud-americanes. Recorde que et vaig veure sentada quan la ponent va dir alguna cosa, que et va encendre la mirada i vas somriure. Va ser en aquell moment quan vaig saber que et volia conéixer. M’agré¡ida pensar que la nostra historia va comengar abans de que tu saberes quiera jo. També em quede, amb el primer café que ens vam fer juntes, en aquell bar tan apartat. Parlarem durémt hores sobre !libres i escriptors que ens agradaren i sempre recordaré la teua mirada al parlar de Vicent Andrés Estellés. A qui, estiga on estiga, li estaré sempre agra·ida, perqué va ter que m’enamorés de tu com mai m’havia passat. Em quede amb el moment en que vas decidir dir-li a tot el món que m’estimaves. Un dia difícil per a tu, pero tan meravellós per a mi. 1 ja de pas, em quede amb record de la nostra primera vegada, amb el sabor deis teus besos i el calor de les teus abragades, amb les rialles i els plors. Em quede amb les pel·lícules deis dissabtes i amb els viatges. Em quede amb el dia que em vares dir “si vull” amb el nostre vals nupcial, l’aroma de la nostra primera casa i totes les converses en les que pareixia que no passaren les hores mai. Em quede amb tota la nostra historia juntes, que encara que no ha sigut sempre perfecta, ha sigut molt valuosa pera mi. Promet cuidar molt d’ella. Espere que et sembl~n bé aquestes noves condicions. Pots ensenyar-li aquesta carta a la teua advocada, pero supose que no hi haura cap problema amb el que demane. Et dessitge tot el millor en la teua nova vida. Espere que trobes la felicitat, encara que no siga al meu costat, i que complisques tots els teus somnis. Saps que sempre podras comptar amb mi. Sempre teua, Eva. PD: Pots quedar-te amb el pis i el cotxe, pera mi no tenen tant de valor com la resta.

Les escenes de tu i jo

Perdona per escriure’t altra vegada, pero és que em negue a que m’oblides. O a oblidar-te jo. Tot i que la segona opció és més complicada jaque, oblidar les escenes de tui jo no és facil. Per ser sincers tampoc m’ho he proposat, pero oblidar els llargs passeigs quan s’amagava el sol a la vora de la platja de la nostra Cullera no és facil. Tampoc és facil oblidar quan els que ens amagavem érem nosaltres, com dos furtius nomades que aprofitavem cada cantonada per demostrar-Ji el nostre amor al millar complice que mai hem tingut, la lluna, i, acte seguit, acabar com gat i gos amb el ve”inat perqué no els abellia escoltar Camals Mullats amb el volum al maxim a aquelles hores, en ti, ja saps, hi ha gent pa’ tot. No, definitivament no va a ser facil oblidar-te, i molt menys quan em vinga de gust deixar.,.me caure per I’Aibufera i vega que a la barca que agafavem al Palm~r. tu ja no hi ets, ni tampoc al castell de Morella que férem nostre quan féiem una escapada allí, ni tampoc al meu llit, on destruirem tates les muralles de complexos que ens enva”ien, no, no hi ets. Trobe que no va a ser facil oblidar-te. 1 cree que ningú deis que vinguérem a acomiadar_-te fa un_temp.s ho_va a fer. Em quedaria més estona amb tu pero el nostre antic complice esta convidantme a marxar perqué creu que aquest no és bon lloc per a passar la nit. Abans d’anar-me’n et vaig a deixar aquesta carta per aquí prop. Tothom prefereix durte flors pero jo sempre he pensat que les flors es marceixen i les paraules no. Dema a l’hora de sempre tornaré. Bona nit. Descansa en pau.

Estimada Vicentica,

Ara que t’estic mirant de lluny, com arreplegues la taula, em ve al cap que aixó sempre ho feia jo, i se m’acudixen tants moments que hem viscut junts, en els quals em quedaria a viure si poguera, si no anaren a passar a l’oblit en el transcurs d’uns instants, i em penedisc de no haver disfrutat de la teua companyia sempre que podia fer-ho. Ara que · quan em mires no em trobes, que quan em crides no em gire, que quan em beses no m’encenc, voldria transmetre’t la plenitud que sent dins meu cada dia, quan et reconec i pense en la sort que he tingut amb tu .. Tu eres el reflex d’alló que tothom voldria al seu costat: constancia, esforg, recolzament, rebel.lia i caliu. Quan et vaig conéixer eres una xiqueta descarada i inconformista, t’agradava llegir i brodar, i somiaves amb llibertat. Sabies que només · estudiant podries ser lliure, i t’e11frontares a tots els que pensaven que les c;Jones no

Tot el que escric, a tu et pertany.

1 a cor obert són aquestes les para u les que avui et deixe junt 1 ‘a dé u que e m fa marxar. Sera la nostra mar el testimoni, tots els capvespres que incendiarem i aquest refugi fet de sal. Jo vine a demanar-te una promesa, el primer desig de l’any. 1 unes poques línies en un full confessaran el meu comiat. Podria comengar per explicar-te per que elegisc aquest final. Per que he volgut fer un tracte amb 1’ endemá Pero no puc, el temps m ‘ha fet covard. A mi. Que he hibernat el dolor de la teua absencia tantes nits. Que vaig fer callar tantes vegades al pit perno tenir-te. Que he covat aquesta febra malaltissa de somiar-te. Ami. Que admirava secretament la llum infinita deis teus ulls. Que tornava a ser gegant al veure’t somriure. Que ens vaig creure possibles i reals. Per tu existiran ara tants records que ens guardaran sempre la magia. Ells inventaran tates les formes impensables d’estimar-te. A tu. A qui amb els anys deixaré oblidat a prop6sit. A qui fara de mi una cuirassa de silenci i de cendres escampades a la memoria. L’enyor, ens tindra reservat un espai a nosaltres. 1 el món, pie de mentides, veura ofegar-se aquesta historia desgastada. Ens veura des de lluny endinsats sota els abismes més gelids. Envoltats baix les miseries de la soledat més absoluta. 1 a la fi, serem dos personatges d’una obra sense acabar que no podran sinó mirar-se dolents pero sempre, des d’un cor que romandra buit i per tota l’eternitat, refent-se. I per això, per tot aquest amor que ja mai no sera i per tot alió que r enduras de mi al fugir, oblida’m. Perqué és així com haurem de morir. Envoltats de dubtes i procurant espentar el futur que s’imposa al abrir els ulls. Destruint a consciencia aquest verí aclaparador deis racons més interns de !’anima i esperant a la sort. La que potser en un altra vida s’encarregue de tornar-nos al mateix lloc que ara ens soterrara en la distancia. Que el destí ens guarde somnis

AMOR DOLÇ, AMOR AMARG

Per a tu mare, L’amor, qué és l’amor? Per a aquest terme tan abstracte hi ha milions de respostes. Si preguntem .a xiquets i xiquetes, ens contestaran que és una simple tontería, d’altra

banda, la majoria d’adolescents ens diran que no hi ha paraules pera descriure aquest sentiment, que moltes vegades és curt pero intens, i ja finalment les persones més majors, ens afirmaran que és molt bonic pero de vegades pot causar un gran dolor. L’amor no entén de races, hi ha molts tipus de amor, peró quan preguntem qué es l’amor la majoria de persones responen pensant en una relació cap a altra persona i no es paren a pensar en la familia. Dones bé, jo el primer que pense quan em diuen la paraula “amor”, és amb tu mare, em ve al cap tot l’amor que em dones i m’has donat sempre. Aprofite aquesta carta per a dir-te tot el que t’estime i perdonar-te les gracies per tot el que has fet, fas i taras per mi. Amor eres tu mare, l’amor dol~ que senc dia a dia quan estic al teu costat, l’amor amarg que senc quan de vegades discutim, pero sobretot l’amor incondicional que ens demostrem una a l’altra. Si, avui em senc més orgullosa que mai, em pose a pensar i tot són records els que em venen al cap. Vull dir-te que tan tu com jo cada vegada ens fem més májors, i cada vegada m’adone que sóc tot en el que m’has convertit. Sóc una persona amb mil virtuts i mil detectes, peró amb un munt de valors que m’has inculcat. Com bé saps, tot en aquesta.yida no ha sigut facil i la vida ens ha posat obstacles bastant diffcils pel mig, quan jci\~ra mehuda no m’enterava de res i tu, tu ho pintaves tot de colors per fer que jo estaguera el millor possible i disfrutara de la vida, una vida correcta pera una xiqueta com jo era. Peró poc a poc eixa xiqueta es fa major i va sabent tot el que has tingut que lluitar, tot lo mal que ho has arribat a passar, pero mare, mira’t, la vida passa i ho posa tot en el lloc. Eixa xiqueta que t’ha costat criar tu sois avui et dona les gracies, perqué fins fa poc jo no era conscient. 1 ara sé, que no he pogut tenir sort més gran que la de tindre’t a tu coma mare, i al mateix temps coma · -pare, perqué has sigut tu sois la persona que m’has criat,si, tu sols,perqué no pots ser més .forta i valenta., per tenir també el recolzament de la iaia i ties, i per tirar totes juntes avant. Així, es que l’amor que senc per tu és i sempre ho sera incondicional, perqué pera mi tuja tens fins el cel guanyat. Ara bé, que és d’eixe any 2016 i 2017 quan tot anava bé i de repent eixa mala enfermetat va acudir a tu? Mare, jo sé que açò mai t’ho dic,pero hui tinc la necessitat, ara tot ha passat pero ha costat, milions de gracies per estar sempre, en l’estat que fora al meu costat, encara que jo no podia vore’t malalta i se’m venia tot avall, dia i nit pensant que no treballaves que com tirariem avant, dones mira mare, tot ha passat, gracies a l’amor incondicional que una a l’altra s’hem donat. Peró les dos em aprés, que després de les coses males sempre venen les bones, m’has ensenyat a traure la part bona de les coses i especialment, m’has ensenyat que he de ser jo mateixa i que he de viure cada moment, perqué el temps passa i no para. I el més important de tot, hem de disfrutar cada segon perqué com bé sabem, avui estem ací i dema mai sabrem on anem a estar. I sí, mare, ho has conseguit, has conseguit que mai em falte de res. Has sigut.també la més valenta al fer de mare i pare a la vegada i també la més forta a l’hora d’acabar amb una enfermetat. T’ho die de cor, no tinc paraules per a expressar lo orgullosa que estic de tu, mai vaig a poder donar-te les gracies per tot el que has fet per mi i per · tetes aquestes coses, quan em pregunten que és l’amor conteste el que em diu el cor: mamare.

Festes Benifaió 2019

podien, i ho vas fer. Has sigut la millor mestra pera molts alumnes, pero sobretot per als nostres fills, i pera mi. Aquells anys van ser durs, anar i tornar a la capital cada dia, amb la pérdua de temps que alió suposava, i quan aplegaves a casa, colzes i feina, eixe era el requisit per a que et pagaren els estudis, pero tu sabies el que volies. En canvi, jo he tingut sempre la moral més baixa, sempre dubtant, sense saber realment si el que feia era el correcte, i per les nits quan no em podia dormir, mentres tu llegies i em veies pegar voltes, aplegaven les para u les de calma ‘i suport, sempre precises i en el moment · adequat, animant-me a tot. Gracies a tu m’he cregut invencible, tot i que moltes coses no han sigut tan facils com ens hagueren agradat. No trobe a faltar el que tu i jo teníem abans que aquest malestar m’enva’ira, ni els teus abragos i mostres d’afecte, tampoc trobe a faltar cantar amb tu les velles cangons que ja ningú escolta, perqué encara que jo no puga acompanyar-te en tot aixó, tu ho seguixes fent pels dos, seguim sent un quan m’agafes les mans i meneges els meus bragos al ritme d’eixes melodies. Amb tu he sabut el vertader significat de la paraula estimar, l’esforg que suposa cuidar incondicionalment a una persona que no ets tu mateix, estar atenta contínuament per si em puc caure o em puc ferir, de manera incansable, amb la diligencia de qui _estima sense mesura. Mai t’ho podré agrair prou, cree que em sent més segur en les teues mans que en les meues pròpies. Abans, hui i sempre. I sent impotencia de mi mateix, per no poder articular tot alió que no fa tant de temps podia i que m’encantaria dir-te, pero m’agradaria que saberes que me n’adone de la llum que hi ha als teus ulls quan aconseguisc tornar al teu costat no sois en cos, també en anima, i et cride pel teu nom o et faig una besada. Cree que mai ningú sabra el que és l’orgull d’haver-nos trobat aquell dia i haver complit tot alió -que desitjavem, d’haver compartit amb tu la vida i veure que avui, tants anys després, tot i que quasi ja no parle, no camine rapid ni amb lleugeresa, i ja no et puc traure a bailar, segueixes al meu costat, intentant sempre que tot estiga en el seu lloc i que a ningú ens falte de res. Tant de bo pogueres percebre com t’estime, encara que alguns dies et pregunte: “qui eres?”. Sempre teu, Pep.

Estimat Benifaió,

T’escric i t’evoque com et sent i com et vise. Ens vam coneixer quotidianament als pares, places i carrers, sense cap presentació concreta, tan sois la de l’enriquidora experiencia. Des d’aquell moment vam creixer junts arrelats a un passat que ens impulsava enfront un present que desconeixia el seu rol. Em parlaves en cadascuna de les persones que et vivien, perque només així se’t pot entendre, vivint-te. Com quien arribar les -Falles obri de bat a bat portes i finestres donant pas a la llum. Una llum amb joia que de vegades es palpa incandescent i d’altres cal reanimar-la. Ara veig totes les llagrimes que omplin la Font de la Carrasca esdevindre llavors líquides d’una terra que tant ens dona i tant ens voten menysprear. Així ho comentes, i jo t’escolte, en les veus que fugen de la cooperativa. Mel·lífluament, t’has convertit en mitja de transmissió de tradicions quasi perdudes: encadenes melodies de tabal i dolc;aina als cors deis més menuts mentre aireges els vestits de valencianes. Juny es deixa tocar i arriba la nostra estació preferida: estiu, on vertaderament ens fonem. Dones ell em crida a ixir de casa i passar el dia amb tu: a la piscina, a la Plac;a Major fent-me una orxata granissada o a la fresca amb gent que et coneix millor que jo. Espere recórrer el teu llene; com un pinzell que desdibuixa noves experiencies i moments, tant bons com dolents, ja que no necessitem distingir les coses roïnes per poder apreciar les bones? No m’agrada_parlar del futur i ---- menys fer sentencies sobre aquest, malgrat aixó, aprecie parlar de tu i d’un nosaltres. Albirarem, aleshores, des de les terrasses, o des de qualsevol de les dos torres, la infantesa que jugava a les eres, la juventut que festejava a I’Aimaguer i la noble vellesa que endolceix els carrers fent bunyols de carabassa. Tu perduraras i jo em transformaré en una xicoteta part del teu mosaic, de la teua historia, d’aquells estudiosos que tant et coneixen, definitivament, en tu. Amb tota !’estima, Benifaió. PO: No hem de lamentar-nos pel que vam ser, sinó pel que podem canviar essent.

Festes Benifaió 2019

Josep Martí i Grupo Choví van rebre el Premi Ciutat de Benifaió 2018

Els Premis Ciutat de Benifaió van arribar a la seua tercera edició el mes d’octubre passat. La Comissió Informativa de Règim Interior del passat 20 setembre, atenent a les bases del reglament Especial d’honors i Distincions, va proclamar per unanimitat als guanyadors del Premi Ciutat de Benifaió 2018, distincions que van recaure en el veí de Benifaió i impulsor de la Granja La Peira i el foment de l’agricultura ecològica Josep Martí Garcia i l’empresa local Grupo Choví. Els guardonats van rebre la seua distinció, com ja és tradicional, en la jornada festiva del 9 d’octubre després de finalitzar els actes institucionals de l’homenatge a la senyera en la Plaça Major.

El Premi Ciutat de Benifaió s’estableix per a distingir a persones físiques o jurídiques, entitats o col·lectius que pel seu treball i labor en activitats artístiques, culturals, esportives, cíviques, professionals o d’investigació hagen destacat d’una forma pública i notòria

afavorint als interessos de Benifaió i el progrés social, cultural i econòmic en general. En el cas de Josep Martí García la comissió va valorar la seua àmplia trajectòria personal i laboral per impulsar l’agricultura ecològica. Així, Josep va posar en marxa fa anys a Benifaió

la Granja La Peira on a més de dur a terme el cultiu ecològic també treball en el foment de les races autòctones. Un veí que ha lligat el nom de Benifaió al món de l’agricultura ecològica esforçant-se a través de campanyes, xerrades i iniciatives educatives per traslladar els beneficis d’aquest tipus d’agricultura per al consumidor.

L’alcaldessa de Benifaió Marta Ortiz va destacar en l’acte de lliurament de les distincions que amb aquests Premis “es pretén reconèixer des de l’Ajuntament el treball de col·lectius i persones que en els seus àmbits de treball exerceixen una labor molt important

Festes Benifaió 2019

L’empresa local Grupo CHOVÍ també va rebre el seu premi Ciutat de Benifaió donada la seua àmplia i reconeguda trajectòria en la producció de salses des de la seua creació l’any 1950, passant en poc més de dos dècades d’un xicotet comerç a una empresa nacional durant la dècada dels 70 i internacional amb l’arribada de la dècada dels 90. CHOVÍ ha desenvolupat un pla d’expansió que els porta a exportar els seus productes a més d’una vintena de països a tot el món de forma continuada. Actualment l’exportació representa més del 14% del seu negoci. CHOVÍ té un gran nombre de reconeixements i premis empresarials.

en benefici de la societat en general. Pensem que des del consistori s’ha de valorar i premiar aquest esforç”. De nou, el pròxim 9 d’octubre, es durà

a terme una nova edició dels Premis Ciutat de Benifaió, tindrem nous guardonats que rebran de forma meritòria aquest reconeixement.

*Aprofitem per recordar en aquest article al exalcalde de Benifaió i fundador de l’empresa Choví D. Vicente Choví Añó qui ens va deixar el passat mes de març. Vicente va rebre en aquest acte dels Premis Ciutat de Benifaió la menció que l’Ajuntament atorgava a la seua empresa. Un últim acte oficial on Vicente Choví va estar acompanyat pels seus fills rebent, emocionant, un merescut reconeixement per part del seu poble.

UNA MIRADA AL PASSAT

Festes Benifaió 2019

Aquelles festes de fa 50 anys Clavaris de la Divina Aurora Benifaió 1969

FESTERS 50 ANYS L’any 69 fou un temps que no van haver clavaris i els de l’any 65 no dubtaren en fer la festa de nou, amb més experiència i moltes ganes de treballar. Lluny de la tecnologia actual, els xics es divertien d’un altra forma. Montaren la plaça de bous i feren teatre (actors principals: Vicent “Lázaro” i Elvirín Alcaide), boxeo, vaquetes, i

la presentació del millor torero local “Maiques” que va tindre una actuació memorable. Degut a diferències amb el propietari de la Sala Jardín, fou la primera vegada que la Cooperativa deixà els magatzems per repetir la elecció de la Miss Benifaió, i enmig d’un ball de disfresses, fou elegida Miss Oro Verde la xica Paqui Martí.

En fi, moltes activitats més: pato, entrà de murta, carreres i com no, processons i pòlvora, molta pòlvora. Altres formes de diversió (sense internet). Res més que recordar nou clavaris que ja no estan amb nosaltres i desitjar als joves de hui que gaudisquen de la festa ells i el poble. Bones festes.

Festes Benifaió 2019 46

Al Llibre de Festes de 1969 es va recordar la figura del reconegut metge Doctor D. Juan José Llorca Muñoz

Festes Benifaió 2019

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994

25 Aniversari

Enguany fa 25 anys que teníem 20 anys ... “Que veinte años no es nada” com cantava Gardel. Tenim la mateixa alegria i il.lusió de quan cantàvem “mamá yo quiero, mamá yo quiero, mamaaá yo quiero una chupita... chupa chupa..” Del 94 recordem el mundial dels Estats Units amb l’eliminació en quarts de final amb el fatídic “codazo” de Tassotti al hui seleccionador Luis Enrique. També la lliga perduda del Deportiu de la Corunya amb el penalti de Djukic que parà el porter valencianista González.Però lo millor va ocórrer a Benifaió amb la celebració del cap d’any per part dels Clavaris de la Divina Aurora amb l’apertura de portes per la marabunta de Gent que va vindre a cele-

brar-ho amb nosaltres i el mític “nave a tope ... un èxit”. I com no, en la nit més màgica del any els reis d’Orient visitaren les cases de Benifaió i en una d’elles, els xiquets animaven a la comitiva amb entusiasme “Camarasa, Camarasa!!!” a lo que el paje responia “ que NO sóc Camarasa!!!, que sóc el paje negre!!!”.Inoblidable. Ja al mes d’agost organitzàrem les Vaquetes i els Bous embolats a l’ermita on muntàrem plaça, amb la novetat que un dia omplirem el remolque ple d’aigua i la repartirem a poalaes per a refrescar al personal... Irrepetible També férem pato a la Font de la Carrasca, repartírem aigua de Valencià a les albaes. Cucanyes a la plaça Major on entrarem fent una filà mora al compàs de la dolçaina i el tabalet des

de l’ajuntament. I com no, els dinars i sopars al bar el Molí Vell. El dia abans de la festa no faltà el passacarrer i l’ofrena a la nostra Divina Aurora. I per fi, va arribar el dia de la nostra festa.- Amb despertà un poc accidentada que per sort es quedà amb un esglai. Després de missa, la mascletà i al Casino- musical de la plaça a la picaeta i per la nit la processó del Foc, que va ploure de valent a l’hora d’eixir refrescant l’ambient i tinguent un fi de festa immillorable amb cordà inclosa al bar Amèrica i a la plaça Major... i com sempre “entre tots, tot” No voldríem despedir-nos sense honrar la memòria del qui malauradament no està entre nosaltres D. Benjamín Dalmau. Clavaris 94

Festes Benifaió 2019

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994 25 ANIVERSARI 48

AIXÍ SOM

Angel Perpiña

Arturo Pellicer

Augusto Clerigues Bosch

Camilo Vidal Llacer

Carlos Carreres

David Orobal

Jaume Marti

Jose Marti

Jose Rovira

Jose Tornero

Jose Vte. Camarasa

Juan Gadea

Juan Ribas

Miguel Fontestad Segura

Paco Beltran

Rubén García

Salva Clerigues

Saul Perez

Valentin Martinez

Vicente Ciscar

Vicente Moreno

Victor Chovi

Xavi Mari

Festes Benifaió 2019

AIXÍ ÉREM

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994 25 ANIVERSARI

Festes Benifaió 2019 50

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994 25 ANIVERSARI

Festes Benifaió 2019

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994 25 ANIVERSARI

Festes Benifaió 2019

CLAVARIS DIVINA AURORA DE 1994 25 ANIVERSARI

Al llibre de Festes de nou tenim un espai dedicat als matrimonis de Benifaió que volen compartir amb tots els veïns i veïnes la seua celebració de 50 anys de casats.

Festes Benifaió 2019

BODES D’OR Unes bodes d’or que cal felicitar. A complir molt més any junts, enhorabona!

Alberto Machado i Dolores Salvador 9 març 1969

Alfredo Benavent Rodríguez i Amparo Pardo Pascual 8 juny 1969 53

Festes Benifaió 2019

Jose García Moros i Mari Carmen Carbonell Duart 7 abril 1969

Juan Martínez Marí i Amparo Gómez Ramón 6 gener 1969

54 Rosi García García i Emilio Martínez Navarro 12 mayo 1969

1980

Festes Benifaió 2019

1947

COSTA, el del jutjat

Pepe, Salvador y Teresita Salvador COSTA MARTINEZ, Salvoret para los amigos, fue una persona muy popular en Benifaió debido a su función de agente judicial, con quién todos, un día u otro, tuvimos que tratar para registro de nacimientos, bodas, fallecimiento y obtención de documentos. Hijo y nieto de pirotécnicos afamados, nació el 7 de julio de 1911, pero al año siguiente quedó huérfano de padre al

morir éste en la catástrofe del 15 de agosto en la cual perecieron también su abuelo, un tío y dos primos. A los pocos meses nació su hermana Clemencia, y los tres, la viuda y sus dos hijos muy pequeños, vivieron con pocos medios. Esto sin duda forjó su carácter e hizo de él un hombre de muchos recursos. Tenemos constancia, por foto, de que a los doce años trabajó en una tien-

da, que entones se situaba donde hoy está el bar Palmero. Pasada la guerra se casó con Josefina Martínez Gil, e ingresó en el cuerpo de Telégrafos, donde le dieron plaza en Oliva, pero gracias a una permutación pudo quedarse en Benifaió. Aquí le cedieron como vivienda la primera planta de lo que hoy es l’Arrossera. Allí nacieron sus tres hijos, Pepe, Salvador y Teresita, que por cierto son los únicos niños nacidos en esta casa.

Festes Benifaió 2019

Al enterarse de que habría plaza en el juzgado de Benifaió, que por entonces era comarcal, se presentó a las oposiciones en Madrid y ganó la plaza. Se mantuvo en este empleo hasta su retiro por enfermedad en 1973. De esta época es la que, sin duda, más recuerdos de él guardarán nuestros vecinos, ya que para cualquier acontecimiento, sea boda, nacimiento, o defunción, había que pasar por el Registro Civil. Este Registro Civil se tuvo que reconstruir porque muchos libros fueron quemados en el 36. Para ello hubo que recuperar documentos y toda clase de pruebas y testimonios que permitiesen rehacer las anotaciones. Como anécdota contaba Salvoret que algunas personas, principalmente señoras, aprovecharon para ‘llevarse anys’. Se reforzó el equipo del juzgado con un nuevo funcionario, José-María Iborra Sellés. Salvador lo recibió en casa, y ello acabó en boda con ‘Angeletes’, la cuñada menor de Salvador. Recordemos de paso que Ángeles fue la primera mujer que trabajo en la administración municipal (y lo siguió haciendo cuarenta años).

En aquellos tiempos casi todos los matrimonios eran religiosos y como el matrimonio canónico tenia valor civil era habitual que al finalizar la ceremonia el agente judicial se personase en la sacristía para, con los novios, testigos y oficiante, proceder al registro y entregar el libro de familia (sin el cual las parejas no podían viajar ni hospedarse). Esta es la razón por la cual Costa, el del jutjat, aparece en muchas de nuestras fotos de bodas, fotos que solía hacer José Maiques con quien tuvo mucha amistad. Era frecuente que se aglomerase la gente en la sacristia, ya que a familiares y amigos les gustaba figurar también en la foto.

También era habitual que fuese el padre de un recién nacido quien fuera al juzgado para registrarlo y en este caso, a la hora de inscribir el nombre, Salvador Costa no dejaba de preguntar: “¿has parlat en la sogra, has parlat en la cunyada?..”, lo cual no impedía que vinieran familiares a indagar: “¿quin nom li han ficat?” Le afectaban mucho los desahucios que tenía que notificar, tanto en Benifaió como Alginet al ser juzgado comarcal. Cuando podía prevenir, avisaba a los implicados de poner a salvo los bienes con valor sentimental. En todo esto era bastante habitual que por urgencias se necesitara de su intervención fuera de horario laboral y siempre estaba dispuesto a atender a la gente en casa, cosa que se volvió habitual. Otros trabajos le ayudaron a mantener a la familia: trabajo de oficina en la confección y cobro de recibos, entre otros del motor dels Pedrenyals y de unas trilladoras de Alginet (propiedad de Ricardo Añó), representación

de una casa de radio y sonido de Valencia (Telefunken, Invicta, Philips) para quien no solo distribuía sino que además instalaba y reparaba los aparatos. A este respecto conviene recordar que era muy mañoso, haciendo él solo la instalación eléctrica de la casa donde se instaló la familia. Se trataba de una de las 28 ‘cases barates’ cuya construcción se había parado, y fue el primero en terminar y ocupar una, rápidamente seguido por otros vecinos. Dejó también pequeñas joyas de artesanía, sobre todo de marquetería. Pero siempre tenia tiempo para su mayor afición que era la pesca. Peixcar anguiles a la molina en las acequias de Sollana, o peixcar llisa desde el seu barquet en la Albufera eran sus momentos favoritos. Actividades que conocía muy bien, y para las que confeccionaba con gran habilidad los aparejos necesarios. En 1973 por enfermedad tuvo que dejar su actividad laboral y ya no pudo ver crecer a sus siete nietos, hasta que murió en 1984 después de una vida muy llena.

Enric Marí Garcia. Doctor en Història. Cronista Oficial de Benifaió

El dia 16 de febrer de 1612, Miquel Falcó de Belaochaga i Monsonís, descendent d’una família d’infançons biscaïns assentada a Sogorb, rebia sentència al seu favor, en el llarg procés de venda per subhasta del senyoriu de Benifaió, transacció tancada pel preu de vint-i-set mil lliures. Un any després, el nou senyor de Benifaió iniciava un plet d’hidalguia sol·licitant el reconeixement del privilegi nobiliari, un procés que acabà amb el solemne armament de Miquel Falcó com a cavaller al Palau Reial de València, el 6 de juliol de 1615, i la concessió del títol de noblesa l’1 d’agost del mateix any.1 Encara hagueren de passar uns anys per què es pronunciara la sentència, en febrer de 1623, sobre la venda de la carta de gràcia del senyoriu de Benifaió, que s’havia procurat el duc de Gandia, don Carles de Borja, creditor dels anteriors senyors de Benifaió, els Jofré, família que havia perdut el senyoriu davant els deutes acumulats. El mateix any 1623, Miquel Falcó de Belaochaga era elegit «administrador de la carn» entre els oficis de la ciutat de València.2

LA FUNDACIÓ DEL VINCLE

Solucionada la darrera disputa sobre el senyoriu de Benifaió, l’1 de maig de

1623, don Miquel Falcó de Belaochaga firmava els capítols matrimonials de seu fill primogènit, Joan Baptista Falcó de Belaochaga i Alcongell, amb Joana Anna Ferrer, filla de don Pere Ferrer, cavaller de l’orde de Calatrava, signant de l’altra part. Es tracta d’un dels més importants documents per a la història de Benifaió, fins ara desconegut en la seua integritat, ja que entre els seus pactes, es recull la vinculació del senyoriu de Benifaió, d’estricta masculinitat, primogenitura i legitimitat, a favor dels descendents d’aquesta branca familiar. La vinculació, semblant al mayorazgo castellà, és la institució jurídica per la que es feia inalienable una determinada massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de la família, gràcies a un ordre, predeterminat i inalterable, en les successions.3 El document que hem trobat es correspon a la còpia de les condicions de la donació en contemplació de matrimoni, corresponents a la part de don Miquel Falcó (no es coneix de moment l’aportació dotal dels Ferrer) que es localitza a l’Arxiu de la Catedral de València, on es conserva gràcies al registre de les càrregues del senyoriu de Benifaió amb la metropolitana de

Festes Benifaió 2019

BENIFAIÓ I ELS FALCÓ: LA VINCULACIÓ DEL SENYORIU València per diferents benifets eclesiàstics.4 Cal fer esment que Miquel Falcó va fundar posteriorment un segon vincle amb la resta dels seus béns, a través del seu testament, entregat en plica en 1630 i publicat després del seu traspàs en 1638, que feia hereu universal a Fèlix Falcó de Belaotxaga i de Castro, fill del segon matrimoni que contractà el testador amb Marquesa de Castro.

UN CARRER NOU, NO TAN NOU

En la donació en contemplació de matrimoni, don Miquel Falcó prometia l’aportació de seixanta mil lliures al seu fill Joan Baptista, a fer efectiva “... en continent aprés que serà efectuat lo dit matrimoni per paraules de present i en fas de sancta mare Yglésia...” comprenet-hi qualsevol part que li corresponguera en la dot de sa mare, Vicenta Alcongell, i amb els pactes, vincles i condicions següents: En primer lloc, i apreat per quaranta dos mil lliures, li transportava el senyoriu de Benifaió “...ab tots los fruyts, drets dominicals, emoluments a senyor pertanyents, ab tots los termens i muntanyes...” de la mateixa forma que li havien correspost a son pare en 1612, per Decret de Cort, proveït per

Donarem notícia d’aquesta documentació en E. MARI, Documents per a la història de Benifaió: els Falcó de Belaochaga (1612-1872), Benifaió, Ajuntament de Benifaió, 2002.

2 A. FELIPO, La oligarquía municipal de la ciudad de Valencia. De las Germanías a la insaculación. València, IAM, Diputació de València, 2002, p. 207.

P. MARZAL, “Una visión jurídica de los mayorazgos valencianos entre la época foral y la Nueva Planta”, Anuario de Historia del Derecho Español, 1996, nº 66, pp. 229-364. El procés de configuració de la vinculació en el règim foral valencià pot rastrejar-se en J. BRINES, A. FELIPO, M. J. GIMENO, C. PÉREZ, Formación y disolución de los grandes patrimonios castellonenses en el Antiguo Régimen, Castelló, Fundación Dávalos-Fletcher, 1995

Arxiu de la Catedral de València, lligall 2523:41. El lligall ve intitular “Actes per a justificar lo cens que respon lo senyor de Benifayó a la administració de censos de Dobles y Anniversaris”, dins el qual trobem una còpia extreta en 1666 “Ittem tret dels capítols matrimonials de don Pere Ferrer de una, y don Miquel Falcó de Belaochaga, de altra” del document original de 1623.

Festes Benifaió 2019

la Reial Audiència. El preu podria parèixer unflat respecte a les vint-i-set mil lliures de la compra, onze anys abans, si no fóra perquè incorporava “...totes les millores, edificis y obres... així en la casa y castell del dit lloch, com en los forns de coure pa y del vidre, almàceres y altres regalies de la senyoria, y altres millores fetes en lo terme de dit lloch, ab totes les alajes y béns mobles ab que està adresat lo dit castell y cassa de Benifayó”. Esta nota ens permet comprovar que els primers Falcó s’afanyaren en millorar regalies i invertir en les estructures senyorials del poble. Miquel Falcó es reservava per vida l’exercici de la jurisdicció alfonsina “conforme a fur” amb la facultat de crear oficials i d’anomenar-se senyor de Benifaió, reserva que oferia al fill per a després de la seua mort. A més, ratificava la donació, en efectuar-se el matrimoni, de la percepció de fruits, rendes, drets dominicals, utilitat i senyoria del dit lloc, permetent que es lliurara al fill la possessió i reconeixement de vassallatge, deixant per a després de la seua mort la prestació del “sagrament y homenatge de fidelitat”. Aquesta donació venia gravada amb els càrrec tinguts sobre les rendes del senyoriu de Benifaió -com era habitual en l’època- per diversos benifets eclesiàstics, que sumaven setanta cinc lliures anuals, en detall: primerament, cinc lliures al capítol i canonges de la Seu de València, administradors de Dobles i Aniversaris -d’on dimana l’existència de la còpia que hem pogut transcriure i estudiar-; trenta lliures als beneficiats de dos benifets instituïts a la Seu, baix invocació de Sant Lluc Evangelista i a la església del Temple, baix invocació de Sant Gregori; altres vint lliures al beneficiat d’un benifet,

Novament, el document ens presenta a un Falcó interessat no només en l’extracció de les rendes senyorials del poble, sinó també en la inversió i millora de béns mobles, immobles i terres pròpies, alguns d’ells comprats a l’esposa de l’antic senyor, Miquel Jofré. Estes propietats venien carregades amb mil set-cents sous censals anuals, corresponents a les mil set-centes lliures que don Miquel Falcó tenia carregades a donya Rafela Figuerola i de Beneito, viuda del cavaller Francesc Beneito, probablement ascendents de Caterina Figuerola.

invocació de Sant Jaume, de la seu valenciana i altres vint lliures al beneficiat de l’església de Pardines d’Olocau, invocació de Nostra Senyora. Seguidament, es valoraven en altres cinc mil cinc-centes lliures totes les heretats, terres i possessions que Miquel Falcó havia comprat en el terme i lloc de Benifaió, entre les que se comprenien “...la cassa y heretats que ha comprat de doña Catalina Figuerola y de Jofré, muller de don Miquel Sllava Jofré; totes les botes dels cellers, gerres per a tenir mil arrobes de oli, quatre mules de la llauró, dos charrions y tots los demés adresos de llauror que lo dit don Miquel Falcó te en lo dit lloch, y així mateix se han de comprendre totes les terres que lo dit don Miquel Falcó ha tret y plantat de viñes...” .

Altres sis mil tres-centes cinquanta set lliures ofertes pel senyor de Benifaió al seu primogènit corresponien a diversos censals i debitoris que responien “... així la universitat del dit lloch de Benifayó com diversos particulars del dit lloch...” i afegia un interessant comentari, que ens revela una nova iniciativa econòmica del senyor, y una important fita urbanística del Benifaió del Sis-cents: “...en lo qual preu se han de comprendre los debitoris causats y que es causaran del preu de sis casses que de nou se han construït y lo dit don Miquel Falcó promet acabar de construir y edificar, ab tota perfecció, en un carrer que ha ubert nou de front la porta principal del castell del dit lloch, camí de València”. Ens trobem ací la feliç notícia de l’obertura del que històricament coneguem com el carrer Nou, que ara sabem es va obrir poc abans de 1623, a iniciativa del senyor de Benifaió, don Miquel Falcó de Belaochaga. Finalment, prometia donar les restants sis mil cent quaranta tres lliures (que sumaven les seixanta mil lliures promeses) “...en joies, or, argent, alajes de casa y en vestir degudament a la dita doña Joanna Anna Ferrer, y ataviar-la de tot lo necessari, y al dit Joan Batiste Falcó, y en dinés contants”.

lliures

42.000 5.500 6.357 6.143 60.000

CÀRREGUES ANUALS DE LA DONACIÓ: . Benifets eclesiàstics: - Seu de València – Dobles i Anniversaris - Seu de València – Sant Lluc - Església del Temple – Sant Gregori - Seu de València – Sant Jaume - Pardines d’Olocau – Nostra Senyora . Censos de 1.700 lliures sobre béns de C. Figuerola (1.700 sous) TOTAL:

LES CONDICIONS DEL VINCLE

A continuació i en el mateix document, es procedeix a la fundació d’un vincle de tots els béns referits anteriorment, a favor del seu fill Joan Baptista Falcó, i es detallen amb minuciositat les condicions de la successió d’estricta primogenitura i agnació. En primer lloc, establia que, en el cas de mort del fill sense descendència masculina legítima, hauria de tornat tot (menys tres mil lliures) a son pare o als seus hereus, remarcant que si, en cas contrari, Joan Baptista Falcó tinguera fills mascles legítims, hauria de passar tot, menys tres mil lliures, al mascle primogènit “in infinitum”, és a dir, a perpetuïtat, amb ordre estricte de masculinitat i primogenitura. Per al cas d’extinció de descendència masculina, el vincle hauria de passar al segon mascle del matrimoni i als seus descendents en la mateixa qualitat, i en cas d’extingir-se els hereus mascles del fill, tots els béns haurien de passar als hereus universals de Miquel Falcó. Per al cas de produir-se l’extinció de tota descendència masculina, el vincle hauria de passar a la filla major de Juan Baptista Falcó o al seu primo-

5 15 15 20 20 85 160

CONCLUSIONS

L’anàlisi de la documentació aportada ens permet afirmar que Miquel Falcó de Belaochaga va adquirir el senyoriu, junt amb altres propietats al poble, incloent també els béns que havien quedat a nom de Caterina Figuerola, esposa de l’últim dels Jofré que fou senyor de Benifaió. Aviat va emprendre obres de millora sobre el poble i altres de les seues propietats, per tal d’assegurar-se i incrementar les seues rendes. Es referma així com un personatge emprenedor i actiu, de riquesa considerable i activitats econòmiques variades, amb una estratègia successòria marcada per el repartiment dels seus béns entre els primogènits dels dos matrimonis que contractà en la seua vida. Ambdós vincles quedaren units amb la mort sense descendència del seu nét Fèlix Falcó de Belaochaga i Blanes, ja en el segle XVIII.

gènit mascle, en cas de haver mort la mare. Això sí, amb la estricta condició d’anomenar-se Falcó i mantindre les seues armes sense mixtura, és a dir, de conservar el cognom i l’heràldica materna sense cap canvi ni afegit.

Es pot assenyalar que el poble, taxat per perits en 1612 per 30.000 lliures i adquirit per 27.000 lliures, era valorat en 1623 per 42.000 lliures, un important increment, fruit d’aquestes millores.

El vincle estableix a continuació la prohibició de vendre, empenyorar ni alienar el lloc de Benifaió ni els censals i debitoris atorgats, amb l’excepció de l’autorització a Juan Baptista de vendre propietats o carregar censals o debitoris sobre els altres béns aportats pel pare, sempre que es consignen com a donacions de Miquel Falcó i amb condició que les transaccions es registren per la taula de canvis de la ciutat de València “en conte doble y a nom dels dits don Miquel Falcó de Belaochaga y don Joan Batiste Falcó de Belaochaga...” en vida del primer, i, mort el pare, es faça segons la seua voluntat testamentària. Finalment, don Miquel Falcó se atorgaba el poder d’adobar, corregir i millorar tots els pactes, vincle i condicions de la donació, tant en el seu testament com en qualsevol altra disposició, a voluntat plena.

A més, ens permet documentar l’obertura del carrer Nou, en la tercera dècada del segle XVII, per iniciativa del nou senyor de Benifaió, qui en 1623 havia començat a obrar diverses cases, que li podrien reportar noves rendes. Aquesta intervenció urbana reforça la idea de què el poble de Benifaió, malgrat el seu tamany minso, no hauria sofert un decrement demogràfic substancial als inicis del segle XVII, refermant així la hipòtesi de què el nostre poble no estigué poblat per moriscos i en conseqüència no va sofrir un despoblament significatiu arran la seua expulsió en 1609. El senyoriu de Benifaió va ser la base territorial dels Falcó de Belaochaga en el seu procés d’ennobliment, i la seua vinculació dins la família afavorí el seu enlairament social, primer en l’àmbit local de la Ciutat i el Regne de Valèn-

Festes Benifaió 2019

VALORACIÓ DEL VINCLE DELS FALCÓ DE BELAOCHAGA ACTIUS DE LA DONACIÓ: . Senyoriu de Benifaió amb les millores efectuades . Casa de Caterina Figuerola i altres béns . Censals i debitoris de la universitat i particulars de Benifaió . Joies, or, plata i metàl·lic TOTAL:

Festes Benifaió 2019

cia, i després, entre la més alta noblesa espanyola i europea. Va procurar també unes bases econòmiques, ja que va assegurar unes rendes senyorials, si es vol, exígües. Una vinculació que assegurà el manteniment del senyoriu en mans dels Falcó al llarg de l’Edad Moderna, fins a produir-se la redempció de censos en 1872, ja en vigor les lleis desvinculadores de l’Estat Liberal. El poble signà un pacte pel qual es comprometia a pagar setanta-cinc mil pessetes en deu anys al darrer senyor efectiu, el Príncep Pio de Saboya, Joan Falcó i Valcàrcel. Mort a Baiona en 1873, el títol de baró de Benifaió recaigué sobre el menor dels fills, Juli Falcó i d’Adda, i en la partició de la herència es comptabilitzaren les trenta mil pessetes que faltaven a pagar del prèstec imposat al poble per la redempció del senyoriu. Quasi la meitat del deute... i quasi res en comparació amb un capital de més de tres milions de pessetes d’una familia enriquida i ennoblida que havia emparentat amb les més importants cases nobiliàries, com els Alba o els Fernan-Núñez. Per l’antiguitat i pel prestigi social, potser l’interés pel manteniment del títol nobiliari de barons de Benifaió era més una qüestió de prestigi social i d’antiguitat que no de diners.

SABÍAS QUE… · Miquel Falcó de Belaochaga y Monsonís compró el señorío de Benifaió, con su término y jurisdicción, el 16 de febrero de 1612, a través de la Real Audiencia de València, que venía ofreciéndolo en subasta con el fin de sufragar las deudas que atenazaban a los Jofré, antiguos señores de Benifaió, desde finales del siglo XVI. · Benifaió contaba en la época con una población escasa. En 1609 se registran 62 casas, aproximadamente 280 vecinos. Sólo a mitad del siglo XVIII puede comprobarse un incremento demográfico notable: en el censo de Floridablanca de 1786, Benifaió registra ya 1.068 habitantes · Para hacer efectiva la subasta, Benifaió fue tasado por diferentes peritos en diversas ocasiones: en 1604 se tasa por valor de 25.440 libras. En 1605, Jeroni Núñez ofrecía por la población 27.000 libras, aunque la transacción no se llevó a cabo. Nuevamente los peritos de los acreedores presentaron una nueva estimación económica de la población por precio de 32.368 libras, pero tras dos años infructuosos, la sentencia de la Real Audiencia de 1612 adjudicó a Miquel Falcó de Belaochaga la población, término, jurisdicción, frutos, réditos i emolumentos por el precio de 27.000 libras. · En 1623, el ya ennoblecido don Miguel Falcó de Belaochaga, hacía donación del señorío de Benifaió de Falcó, valorado en 42.000 libras, a su hijo primogénito Juan Bautista, con motivo del contrato matrimonial de éste con

Joana Anna Ferrer y del Milà. Junto con otros bienes, fundaba un vínculo en orden de estricta primogenitura varonil, con exclusión de las hembras, mientras hubiera varones, y a falta de estos con obligación para la hembra heredera y sus sucesores, de tomar el nombre y la heráldica de los Falcó de Belaochaga. · En este documento de 1623, crucial para la familia, Miguel Falcó donaba igualmente los derechos de las rentas sobre las seis casas que estaba acabando de construir en una calle nueva, enfrentada a la puerta del palacio, “camino de Valencia”. Se trata pues de la fecha histórica de la apertura del aún hoy denominado Carrer Nou. · El señorío de Benifaió permaneció hasta el siglo XIX en poder de la familia de los Falcó, convertidos, a través de enlaces matrimoniales ascendentes, en príncipes Pío de Saboya, condes de Lumiares, marqueses de Castel-Rodrigo, marqueses de Almonacid, duques de Nochera y por supuesto, con el título primigenio de barones de Benifaió. En el año 1872, la población de Benifaió redimió los censos señoriales de la población por el precio de 75.000 pesetas (300.000 reales de vellón). El barón de Benifaió Juan Falcó Valcárcel, murió un año después, dejando el título de barón de Benifaió a su hijo menor, Julio Falcó d’Adda. La partición de la herencia recoge en 1873 una deuda pendiente de la redención de censos de solo 30.000 pesetas, lo que significa que en un solo año, el pueblo había resuelto el pago de casi la mitad de la deuda.

Texto: Vicent Marco Fotos: Julián Lladosa / Vegap

Festes Benifaió 2019

ULTRAMARINOS LLADOSA

Fachada ultramarinos

-Tiene que ser una silla cómoda - No, porque si es cómoda los clientes se quedarán allí venga charrar y venga charrar durante horas – Te equivocas, si la silla es incómoda sentirán que el lugar es incómodo y no volverán, si están a gusto, aunque pasen más tiempo del habitual en el negocio, serán clientes fijos-.

Benifaió es un pueblo bastante común que pasa desapercibido a medio camino de todo. Cerca del mar, de Valencia, de la montaña y de l’Albufera, pero sin estar al lado de nada. Sin destacar por su belleza, por sus fiestas, por su arquitectura, por su historia, puede pasar totalmente

inadvertido incluso para aquellos que viven en los pueblos de alrededor. Suficientemente tranquilo para que nadie tenga miedo de que sus hijos jueguen por la noche en la calle. Suficientemente grande para que algunos vecinos no se conozcan entre ellos.

Festes Benifaió 2019

Anita y Horte

La gente se dedicaba principalmente al campo, pero con los años la industria se fue abriendo camino en esa modernización que vivió España de la que no fue ni mucho menos ajena Benifaió. Muchos también emigraron al extranjero o se fueron a vivir a “la capital”, ya que Valencia se encuentra a apenas 20 kilómetros del pueblo. Pero hay algo único en ser de pueblo que la gente de la ciudad nunca llega a entender del todo. Ese sentido de pertenen-

cia a una tierra, de confraternización con tus vecinos, de saber que cuando alguien es de tu pueblo ha vivido por fuerza las mismas cosas en los mismos lugares que tú. Lo más parecido a eso son los barrios, pero no llegan a ser iguales. La naturalidad con el que se vive cada suceso, cada evento, cada novedad que acaece en el pueblo no es la misma. Puedes vivir en un barrio sin conocer a tus vecinos, sin saber quién es el cura de la iglesia y sin usar

tu vivienda más que para dormir. En un pueblo como Benifaió, y como la mayoría de los pueblos españoles, eso es del todo impensable. Además la vida en las ciudades tiene dos ritmos, el pausado de aquel que no tiene prisa ninguna, y el acelerado de quien nunca llega a tiempo. Está quien se bebe el café de un sorbo en la barra del bar y quien se pasa varias horas sentado delante de esa taza vacía de café.

Festes Benifaió 2019

La vida en los pueblos en cambio tiene siempre un ritmo intermedio. Aparte de algún ocioso y algún embalado, la gente tiene siempre un ritmo más constante. Un ritmo que está en el ADN de las personas y que hace que ni se desesperen ante una cola, ni se agolpen todos en el mismo lugar a la misma hora. Pero tanto en el entramado social de los pueblos, como en el de los barrios, hay un lugar por el que todos, sin importar la celeridad con la que vivan sus vidas, pasa alguna vez. El supermercado de barrio, o como era el caso, el ultramarino. Y en aquellos negocios de barrio o de pueblo es en los que más claramente se nota esa diferencia de ritmos, ese pulso distinto entre la ciudad y el mundo rural. Cada vez quedan menos, y sus usuarios alternan esos ultramarinos con grandes supermercados. Pero aquellos ultramarinos que aún resisten hacen las veces de confesionario, consigna, almacén y por supuesto de proveedor de alimentos. -Te dejo las llaves y luego pasa mi hijo a recogerlas – el cartero te dejará un paquete para mí, esta tarde lo recojo – no sabes lo que me ha pasado esta mañana, estaba yo saliendo de casa cuando…El ultramarinos Lladosa situado en la Plaza Mayor de Benifaió fue testigo de excepción durante varias décadas de los cambios que vivió la localidad, muy similares o idénticos a los que vivieron tantos otros pueblos españoles desde la postguerra hasta el S XXI. Cambios globales que revolucionaron nuestro entorno, nuestra dieta, nuestras costumbres, el panorama laboral y hasta nuestros gustos. Cambios que sin embargo no

Carlos

Festes Benifaió 2019 Julián y Amparo

afectaron jamás a la cordialidad de esos rincones llenos de latas, neveras, envases retornables y saludos. Porque por encima de los edificios, los productos, el progreso y las modas, están las personas. Personas anónimas que cada día desfilan por los mismos lugares dejando una huella perenne allí don64

de anidan. Vidas anónimas que dejan de serlo al compartir lágrimas y sonrisas con aquellos con los que han tenido la suerte de coincidir en espacio y tiempo. Y entre todas esas personas lugares comunes que nos identifican, nos producen nostalgia cuando volvemos a ellos después de tanto tiempo, y nos hacen sentir humanos.

Una tienda de comestibles puede ser un lugar de paso más, o puede ser un punto neurálgico de nuestras vidas. Un lugar recurrente sin duda, al que acudir en los momentos de necesidad, en los de alegría, en los de tristeza y en los de premura. Porque como habéis podido comprobar, estos negocios son capitales en nuestras afortunadamente rutinarias vidas rurales.

Festes Benifaió 2019

La baronia de Benifaió en els darrers anys: d’una senyoria rural a l’elit de la cort madrilenya Francesc Beltran i López Cronista honorari de Benifaió

A mena d’introducció

Ningú no podrà refutar que el senyoriu emfitèutic dels Falcó sobre la població de Benifaió, no haja estat un fet transcendental i clau en l’esdevenir històric a l’època moderna del nostre poble, i també un dels episodis més [des]coneguts pel veïnat, tot i que encara es mostra de forma ostensible una part del que fou el seu palau pairal a partir del segle XVII –edifici, ara més conegut popularment com ca Palmero- aixecat a la cantonada de la plaça, enfront de l’església, on encara campeja l’escut senyorívol, picades les seues armes per la revolució antisenyorial de 1801. També, però, és cert que, no obstant comptar amb una destacada bibliografia sobre el tema, encara hi ha una gran part del veïnat que remunta el senyoriu dels Falcó fins la pròpia conquesta del rei En Jaume, al segle XIII, com si no hi hagueren hagut abans altres senyors territorials distints. Tot açò ve ara al cas, per la recent troballa d’uns lligalls originals relacionats amb els últims anys del senyoriu jurisdiccional de Benifaió1, i encara que no totes aquestes dades retrobades siguen inèdites –algunes ja havien estat publicades- d’altres hi són ben curioses per desconegudes, i també –per què no dir-ho- pel fet d’haver estat recuperat i formar part ara d’un interessant fons senyorial conservat a Benifaió, cosa impensable fa un temps, documentació a

Los Hermanos Falcó y d’Adda. De izquierda a derecha: El primogénito, Antonio, luego Príncipe Pío: Julio, Barón de Benifayó: Alberto, Marqués de Almonacid: Mariquita, y Manolo, Duque de Fernán Núñez

que, també per primera vegada, hi posem rostre a alguns dels més destacats membres d’aquesta nissaga durant el breu període descrit.

El baró de Benifaió, príncep Pío de Saboia comença a vendre i comprar finques a mitjan segle XIX A partir dels l’anys 1835 fins el 1861 don Juan Falcó Valcárcel, príncep Pío de Saboia i baró de Benifaió, entre altres títols, comença a vendre les finques lliures que considerava no ser prou rentables: “lo vendido ha sido lo inútil y lo que nada producía”, situades a Benifaió i a moltes altres poblacions del País Valencià. Destaquen en aquestes vendes alguns dels

Festes Benifaió 2019 66

béns privats més significatius del poble propietat del baró a Benifaió, per comprar-ne uns d’altres que posteriorment li resultaran més beneficioses, com ho destaca en la compra de 51 fanecades de terra d’arròs al terme de Sollana, a la viuda de Ramón Sanchis el 1849, per un total de 6.676’78 rals, i que ven el 1854, cinc anys més tard, per 16.135’72, terres “para cuya compra sólo se desembolsaron los 6.676 rs. 26 ms”, un negoci més que redó; relació que incloem de forma parcial reproduint solament els béns relatius a Benifaió, a fi de no allarga-ho massa: Relación de las fincas compradas y vendidas desde el año 1835 en adelante por la Administración del Ecs[elentísi]mo Señor Príncipe Pío Compras Por id. de 51 haneg[ada]s arrozal en Sollana partida del Borronar de la Viuda de D. Ramón Sanchiz en 29 Mayo de 1849 ante el Es[criba]no D. Pío Montolió del Real Patrimonio quedando redimido el importe del Capital del censo: 6.676’78 Por compra de 6 haneg[ada]s 18 braz[a]s tierra arrozar en Sollana á Vicente Ull de Benifayó en el año 1847 en Abril ante el Es[criba]no Genovés: 3.580 Por id. de 24 haneg[ada]s ¼ 33 braz[a]s a Manuela Chanzá en Almusafes en Setiembre de 1847 ante el mismo Es[criba]no Genovés: 11.462’73 Ventas Por venta de una casa en Benifayó á Bartolomé Manchancoses en el año 1838 á plazos: 3.750 Por id. de una casita en id. á Juan Urios á plazos ante el Es[criba]no D. Juan Genovés en 5 Setiembre 1841: 7.800 Por id. de la casita del pilón de la carnicería de Benif[ay]ó á Vicente Gómez2 en el año 1846: 1.725 Por id. de la casa antes horno del vidrio en Benifayó á D. Ignacio Ma-

tarredona3 ante el Es[criba]no D. Ant[oni]o Martínez y Peris en 9 Abril 1847: 9.000 Por id. de tercera parte del Palacio de Benif[ay]ó en 4 Julio de 1849 al Ayunt[amient]o del mismo ante el Es[criba]no Carmelo Marqués: 9.000 Por redención de un censo en Benifayó á Jayme Beltrán en 5 Nov[iembr]e 1849 ante D. Juan Genovés: 750 Por id. de 51 haneg[ada]s arrozar en Sollana á D. Rosa Vermejo y Colas ante el Es[criba]no D. Manuel Cubells en 12 Junio 1854:16.135’72 Por id. de un patio en Benif[ay]ó á Bautista Marí ante el Es[criba]no D. Isidro Casañs en el año 1857: 420 El Capital del censo sobre tierras en Sollana que respondía D. Ramón Sanchiz fue también redimido por 817 libras en 9 Mayo de 1845 vendiendo las tierras hipotecadas al mismo que son las 51 haneg[ada]s en Sollana para cuya compra sólo se desembolsaron los 6.676 rs. 26 ms. que son los que se notan en la 3.ª part[i] da de compra. Suman las Compras 48.353 38 Id. las Ventas 96.048 72 Importa más lo vendido q[u]e lo comp[ra]do 47.695 34

El duc de Fernán Núñez, 1860

Todo lo cual consta en las cuentas de los años en que se han otorgado las Escr[itur]as de Compras y ventas, dadas por el Ecs[elentísi]mo S[eñ] or Príncipe Pío y aprobadas por el mismo debiendo advertir que todo lo comprado que no ha sido tomado por pago de deudas ha sido a un interés de más de 7 y 8 p% y que lo vendido ha sido lo inútil y lo que nada producía de consig[uien]te aunque aparece vendido de más por la cantidad de 47.695 rs. 34 s. no por esto las rentas han sufrido perjuicio alguno. Valencia 25 Nov[iembr]e 1861 Tomás Mart[ínez] de León (rubricat)

La visita del duc de Fernán Nuñez a Benifaió, fruit d’especulacions immobiliàries

Els Falcó ja feia anys que havien abandonat Benifaió, per passar a residir a València primer, de forma esporàdica a Itàlia, i establir-se definitivament a la cort de Madrid; l’any 1853, però, “l’Ex[celentísi]mo Señor Don Manuel Pascual Luis Falcó de Adda, Duque de Fernán Núñez, de Montellano y del Ascó, Marqués de

Testimonio de la escritura de venta de varias fincas otorgada por el Exmo. Señor Príncipe Pío de Saboya a su hijo el Ecs[elentísi]mo Duque de Fernán Núñez “Que por Don Tomás Martínez de León como apoderado general del Ex[celentísi]mo Señor Duque de Fernán Núñez se me ha exhibido para testimoniar el Documento que dice así = En la Villa y Corte de Madrid a veinte y nueve de Octubre de mil ochocientos cincuenta y nueve: Ante mi el Escribano comparecieron á mi presencia de una parte el Ex[celentísi]mo Señor Don Juan Falcó Valcárcel, Príncipe Pío de Saboya, Marqués de Castel Rodrigo, Grande de España de primera clase, Senador del Reyno, Caballero Gran Cruz de la Real Orden de Carlos tercero, y Gentil hombre de Cámara de S. M. con ejercicio &. &. y de la otra el Ex[celentísi]mo Señor Don Manuel Pascual Luis Falcó de Adda, Duque de Fernán Núñez, de Montellano y del Ascó, Marqués de Castelmoncayo, Conde de Barajas &. Grande de España de primera clase &., mayores de edad ambos y vecinos de esta Capital y por el primero de dichos Ex[celentísi]mos Señores se dijo: Que pasando su Ex[celentísi]mo Señor hijo por

Benifayó en el año de mil ochocientos cincuenta y tres donde tenía varias fincas además de las Señoriales no queriendo imponer allí capitales en reedificaciones y mejoras y mucho menos en obras nuevas le significó su hijo que él lo haría de muy buena voluntad respecto á las fincas libres: en cuya consecuencia obrando en la confianza de padre é hijo y sin proceder a más formalidades le dejó en completa facultad de obrar como quisiere, resultando de ellos haber hecho obras de consideración y realizado grandes plantaciones en la casa y huerto situado en la calle de Caballeros, número veinte y dos, lindante por los lados con Francisco Cléries y Miguel Grau por detrás con Silveria Machí y Ramón Gadea y por delante con Ramón Bosch, Pascual Piles, Ramón Ludeña, Francisco Duart, Tomasa Beltrán viuda de José Fajardo, Pascual Martínez, Ramón Piles y Vicente Martínez, calle en medio, edificando además de nueva planta dos casitas sobre terreno de dicho huerto que son las numeradas con el veinte y seis y veinte y ocho de la misma Calle de Caballeros. Que del mismo modo ha hecho obras de grande importancia en el horno titulado nuevo en la calle del Ángel número ocho, lindante por los lados con Ramón Duart y Ambrosio Duart, por detrás con Francisca Martínez y por delante con Pascual Martínez, calle en medio, y ha levantado de nueva planta una casa en la Plaza de las Almas número tres donde está establecida la botica, lindante por los lados con las de Vicente Martínez y con la de la antigua escuela, por detrás con el Castillo Señorial y por delante con dicha Plaza de las Almas. Que siendo de tanta consideración los capitales impuestos por el Señor Duque en las espresadas obras nuevas y en mejorar el huerto y reedificar la casa de éste con una pequeñita adjunta y el horno, ha deseado ya consolidar en sí el pleno dominio de

Festes Benifaió 2019

Castelmoncayo, Conde de Barajas &. Grande de España de primera clase &.”, fill de don Juan Falcó, baró de Benifaió, decideix traslladar-se i visitar l’antic senyoriu pairal, ja que el seu pare: “no queriendo imponer allí capitales en reedificaciones y mejoras y mucho menos en obras nuevas”, decideix vendre’l al fill, dotat d’una immensa fortuna a causa del seu matrimoni amb María del Pilar Osorio y Fernández de los Ríos, III duquessa de Fernán Núñez, i uns quants títols nobiliaris més, alguns dels seus béns privatius, compra feta pel duc consort amb clars fins especulatius, document que detallem també de forma abreujada:

dichas fincas cuyo primitivo valor importante treinta mil reales vellón, según cálculo pericial aproximado, tenía confidencialmente y con el fin de que quede consolidado el dominio por medio del presente público instrumento, en la vía y forma que más haya lugar en derecho Otorga: Que por sí y á nombre de sus hijos herederos y sucesores, vende y da en venta real y enagenación perpetua por juro de heredad, desde ahora para siempre jamás á su hijo el Ex[celentísi]mo Señor Don Manuel Pascual Luis Falcó de Adda, Duque de Fernán Núñez y los suyos, la casa, casita y huerto de los solares de las dos casas levantadas en el mismo; del solar de la casa Botica y la casa horno nuevo que van deslindados anteriormente según el estado que tenían al tiempo de verificar la cesión que hizo el Señor Otorgante á su citado hijo, todo por la cantidad de treinta mil reales vellón que en este acto recibe de mano del Ex[celentísi]mo Señor Duque de Fernán Núñez…”

Vida social dels ducs de FernánNúñez a la Cort madrilenya Manuel Falcó y d’Adda, marqués de Almonacir, duc consort de Fernán

Festes Benifaió 2019 68

Núñez, nasqué a Milà (Itàlia) el 26II-1828 i morí a Aranjuez (Madrid) el 24-V-1892. Era fill de Juan Falcó i Valcárcel, marqués de Castel Rodrigo, príncep Pío de Saboia i baró de Benifaió, i de María Carolina d’Adda, natural de Milà. Casà a Madrid el 14 d’octubre de 1852 amb María del Pilar Osorio i Fernández de los Ríos, duquessa de Fernán Núñez, de l’Arco, de Montellano, marquesa de Castel Moncayo, de la Mina, comtessa de Cervellón, d’Elda, de Siruela i de Barajas, nou vegades Gran d’Espanya, marquesa de Miranda d’Auta, de Castelnovo, de Nules, de Pons i de Villatorcas, comtessa d’Anna, de Frigiliana, de Molina de Herrera, de Montehermoso, de Pezuela de las Torres, de Puertollano i de Villanueva de las Achas, senyora de la Higuera de Vargas, etc. Com veiem, el fill segon del baró de Benifaió, tenia bon ull per al matrimoni. De la vida social i opulenta duta pels ducs de Fernán-Núñez a la cort d’Isabel II i després d’Alfons XII d’Espanya, donen bona nota les cròniques de la premsa madrilenya de l’època, d’on extractem unes notes publicades el 1897: “Descuellan en la historia de los salones madrileños durante el reinado de doña Isabel II dos fechas memorables: la del 14 de abril de 1863, en que dieron los duques de FernánNúñez un gran baile de trajes… Asistió al baile S.M. la reina doña Isabel en traje de Esther, con una mitra cuajada de piedras preciosas, falda de Jacinto y regio manto, arrastrado con la majestad que era, y es todavía, uno de los rasgos distintivos de aquella soberana. Su esposo el rey D. Francisco de Asís vestía de Felipe III… Otro de los bailes más notables de aquella espléndida casa fué el segundo de trajes que se celebró el 25 de Febrero de 1884… Asistieron los soberanos, vistiendo de uniforme el rey, y un traje de capricho, represen-

Un descanso en la cacería. El barón de Benifayó con sus compañeros de caza.

tando la Primavera, la reina doña Cristina… El duque recibía á sus invitados vestido á lo gran señor de la corte de Felipe II, con rico traje de terciope-

El famosos ojeador Juan, al servicio del barón de Benifayó en 1874.

Un cazador al servicio del barón de Benifayó hace medio siglo escaso.

Don Julio Falcó i d’Adda, baró de Benifaió: context social i genealògic

Julio Falcó i d’Adda nasqué a Milà (Itàlia) el 22 de febrer de 1834, i fallí el 29 de gener de 1899, als 65 anys d’edat, en San Pedro del Pinatar (Múrcia). Fill de don Juan Falcó y Valcárcer (1797-1873) príncep Pío de Saboia i la seua segona esposa doña María Anna d’Adda y Khevenhüller (1814-1875), XIII marquesa de Castel-Rodrigo, Julio heretà del seu pare el títol de baró de Benifaió l’any 1869, i després de la venda del senyoriu pel seu pare el 1872 per 75.000 pessetes, a la mort d’aquest el 1873 heretà els terminis pendents dels benifaioners fins l’any 1881. Personatge de perfil liberal i aventurer, fou condemnat i reclòs a l’illa Mayor o Conejera, en la Manga del Mar Menor (Múrcia) per matar en un dol a Diego de Castañeda, en eixir a la defensa de María Victoria dal Pozzo della Cisterna, princesa de la Cisterna y Belriguardo, posteriorment reina d’Espanya pel seu matrimoni el 1867 amb Amadeo I d’Espanya. L’illa és des d’aleshores coneguda com la “isla del Barón”. Així descrivia el baró aquests fets:

Festes Benifaió 2019

lo y seda negra; la duquesa estaba espléndida luciendo las asombrosas galas de la corte de Luis XVI… Después de la sentida muerte del malogrado rey D. Alfonso XII no volvió a celebrarse ninguna gran fiesta en aquella casa, aunque no dejaron de abrirse sus hospitalarias puertas para un círculo escogido… Hace tres años murió aquel noble caballero que ha ocupado con tan justos títulos puesto eminente en la sociedad de Madrid… Su ilustre viuda, la que con él compartió su honrosa vida, guardó un luto riguroso, apartándose por completo de la sociedad…”.

Después de la cacería. Los invitados del barón de Benifayó en la puerta de su casa de campo de Murcia.

“Yo soy el barón de Benifayó, y en grata hora me batí en duelo con cortesano tan relevante como fue don Diego de Castañeda, y digo fue, pues no puede serlo más después de que mi florete le atravesara el pecho de parte a parte en perfecto lance. Murió el malhayado don Diego y quisieron los cielos que en castigo, fuese yo confinado en singular isla, nacida y reinante en el centro mismo del mar que llaman certeramente, menor”. Seria complicat i llarg descriure el que es conta de l’opulenta i luxuriosa vida que dugué el baró de Benifaió en

aquell forçós desterrament, del qual encara en dóna testimoni la sumptuositat del palau que s’alça a San Pedro del Pinatar, precisament conegut com el “palau del baró de Benifaió”, on a través d’una sèrie de fotografies veiem el baró amb els seus companys i amics en uns episodis de caça al seu voltant; fets que ens poden ajudar a fer-nos una lleugera idea d’on i com van poder arribar aquella modesta nissaga que va començar el seu vertiginós ascens social i aristocràtic des d’un senzill senyoriu camperol situat a la Ribera alta del Xúquer.

Palacio del Barón de Benifayó, en San Pedro del Pinatar (Murcia)

Notas al final 1 En total són 32 documents agrupats en una carpeta, relacionats en aquest período. 2 La carnisseria era coneguda amb el malnom de “Carmelet”. 3 Era prevere de la parròquia de Benifaió. 4 1 Enrique JIMÉNEZ LÓPEZ: “Los servidores del rey en la Valencia del siglo XVIII” Estudis Universitaris nº 105. Institució Alfons el Magnànim. Diputació de València, 2006, pp. 273-275.

Festes Benifaió 2019

Les festes religioses que se celebraven a Benifaió l’any 1770 i les confraries, congregacions , gremis i persones encarregades d’organitzar-les Vicent Trescolí Serrano A les acaballes del segle XVIII els assumptes de govern començaren a canviar en el regne de les Espanyes. La nova dinastia borbònica havia comportat una manera diferent de regnar i governar, com bé sabem els valencians, i més endavant s’hi introduïren molts canvis influenciats per la Il·lustració. No debades s’anomena el Segle de les Llums. Així, durant el regnat de Carles III (1759-1788) s'intentà racionalitzar totes les despeses que provocaven contínuament, any darrere d'any, les moltes festes religioses que se celebraven. També volgueren esbrinar quines confraries o germandats estaven aprovades per l'església o pel rei, quina era la quantitat de diners que es gastaven i, molt important, qui pagava, com s'arreplegaven eixos diners, si eren públics o privats... per saber si aquelles despeses provocaven la manca de diners entre el poble. En algunes ocasions la gent gastava en celebrar les festes i després no tenien diners per a pagar els impostos reials. I la ment més racional d'aquells governadors del segle XVIII no podia permetre-ho.

Fou per això que el comte d’Aranda, un dels reformistes il·lustrats més importants i, també, capità general del Reals Exercits i president del Consell de Castella envià una orde a tots els corregidors dels diferents partits en què estava dividit el Regne de València.

Per eixa raó, Francisco Berdún Espinosa de los Monteros, corregidor d’Alzira i el seu partit des de 1768 fins a 177241, envià una carta a tots els ajuntaments que el conformaven i, entre ells, el de Benifaió per tal que l’informaren sobre aquell assumpte. Açò ho dugué a terme el 1770 i la resposta dels ajuntaments, alcaldes, síndics i regidors del poble ens dóna una visió de l’ambient que es vivia en ell en eixos moments, els diners que es pagaven i qui ho feia en cadascuna de les festes, com es recollien eixos diners, si eren almoines o pagaments personals o rentes patrimonials. El text, que es conserva a l’Archivo Histórico Nacional, Consejo 7105 (Expediente 63, número 2, págs. 32-35), està escrit en castellà antic però s’entén perfectament, així que en la transcripció s’ha respectat l’ortografia i només s’ha accentuat i puntuat seguint les normes actuals i s’han desenrotllat les abreviatures. Benifayó Muy Ilustre Señor: El ayuntamiento del lugar de Benifayó de Falcó, en cumplimiento de lo que se le manda por Su Señoría, según orden de quinse de octubre de este corriente año comunicada por vereda, de que informe el ayuntamiento de este lugar sobre las hermandades,

cofradías, congregaciones, gremios y qualquiera otras gentes congregadas que aya en nuestro poblado y jurisdicción, las fiestas que anualmente selebran, quien las costea y el gasto et alia. Devemos informar a Su Señoría lo siguiente: De más de cien años a esta parte se alla establecida en la parroquial yglesia de este lugar la confradría de Nuestra Señora del Rosario, sin más autoridad que se sepa ni real consentimiento más que la del prior del convento de Lombay, religioso dominico que vino con comisión o facultad de su General por diferentes bulas que disen tienen apostólicas, en cuya conformidad están alistadas todas las personas de ciete años en arriba, cuya nominación consta en un libro custodido bajo del poder del cura de este lugar, que es el prior de dicha confradría. No se pide dineros para asentarse confadre ni por razón de la nominada cofradría ocurre ningún gasto. Pero los individuos de este lugar se convinieron en diferentes juntas aser diferentes fiestas a Nuestra Señora del Rosario. Primeramente, ay dose individuos que cada primer domingo de mes asen su fiesta de missa cantada solamente y proseción, el gasto dies y seis sueldos sin ningún otro gasto. Más todos los años se nombra un clavario de dicha confradría que es uno de los dose a quien toca aser la fiesta la dominica

Festes Benifaió 2019

primera de octubre y, a más del gasto expresado, ase sermón y castillo, si quiere combite a los asistentes del altar. Más tiene obligación de dar toda la sera nesesaria en todas las prosesiones que se asen y la que se consume en el altar de Nuestra Señora del Rosario y la que es menester quando sale nuestro Amo por modo de viático a los enfermos. Más tiene obligación de dar a cada difunto, tanto adulto como parvo media libra de cera y toda la que se consume en dichos entierros. Y para el gasto de todo lo expresado, de muchísimos años están convenidos todos los vesinos en dar a dicho clavario cada año cada casa siete sueldos, moneda de este reino, que importa setenta libras, que con poca diferencia computados unos años con otros es el importe solo de la cera que se consume en cada año de todo lo arriba referido. Se nombran también obreros del Corpus, de san Roque, de Santa Bárbara y de san Pedro. En la obrería del Corpus no ay más gasto que misa cantada, prosesión y yluminar una ymagen del Crucifixo en los días más solemnes. En el día del Corpus convida dicho obrero a los asistentes del altar y al predicador, bien que a este no se le da limosna por estar incluido en la quaresma, no tiene nada más que lo que recoje en las cosechas de limosna. Respeto a santa Bárbara y a san Roque, que son patronos del lugar, susede lo mismo que en la fiesta del Corpus, bien es verdad que muchas veses asen castillo, pero esto es voluntario. En lo que pertenese a la obrería de san Pedro, tiene obligación dicho obrero de dar la cera que se consume en la celebración de las missas resadas, los días de asienda y de fiesta. Más tiene obligación de dar toda la sera que se consume en el Monumento el día de Jueves Santo, las velas, sirio pasqual y Marías de las tinieblas que se cantan en la Semana Santa, y la mitad de la cera que se consume en la prosesión que se ase en el día de Pasqua de Resureesión y toda la que se gasta en el día de Viernes Santo en la prosesión que se asse.

Más tiene obligación de aser missa cantada y prosesión en el día de san Pedro, combida[r] a los asistentes del altar y los más años aze castillo. Para ayuda destos gastos le da cada casa cinco sueldos moneda de este reyno, que suma cinquanta libras. Tiene de renta dicha obrería quatro libras moneda del reyno. Con esto y con la limosna que recoje, ya en el orno ya en la cosecha, si no ase castillo es el gasto ygual al resebo. Otra obrería ay de la Virgen de Agosto que es como la del Corpus y de san Roque. Y de todo lo referido ni tiene real consentimiento ni aprobación del ordinario eclesiástico.

vento de Torrente, y confiesa aquel día y dise misa por los hermanos, y de parte de tarde predica y está nuestro Amo patente y el hermano mayor, aquel día, le da de comer y, también dicho día, se dan escapularios y cordones a los hermanos. Y para subvenir dicho gasto y a dose sueldos que se le da de limosna a dicho padre visitador por su convento, cada hermano o el que quiere da de limosna cada mes quatro dineros. Esto es lo que debemos informar como fieles súbditos.

También ay una orden tersera de Nuestro Padre san Francisco, fundada en el día 27 de julio de mil setecientos cinquenta y ocho fundada por el padre fray Antonio Juan de Molina, ministro provincial que era en el citado año de la provincia de san Juan Bauptista de la ribera, assí consta en una patente que para en poder del secretario de dicha hermandad. Y cada domingo tercero de mes viene el padre visitador, que es religioso del con-

A los pies de Su Señoría, su más rendido súbdito el ayuntamiento del lugar de Benifayó de Falcó.

El cielo prospere la vida de Su Señoría los años que puede. Benifayó de Falcó y noviembre año de 1770.

Y por este no saber escrivir, de su orden lo firmo. El Señor Pedro Gomila, interino fiel de fechos. Señor don Francisco Berdun, corregidor et alia.

Festes Benifaió 2019

GENT D’ACÍ CRÓNICAS, VIVENCIAS,… HOMBRES Y MUJERES DE NUESTRO PUEBLO Mª Dolores Gómez Machí

COSTUMBRES GASTRONÓMICAS

Continuamos recordando costumbres y crónicas de nuestro pueblo… Una función tan antigua como el hombre mismo es el alimentarse, o sea, suministrar a un organismo lo necesario para su desarrollo. Pero aunque todos los pueblos y ciudades de la Tierra ingieren alimentos, la importancia y lo que nos caracteriza a cada uno es qué alimentos utilizamos y la manera de cómo los preparamos. Desde este espacio cultural vamos a recordar y a traer a estas líneas un poquito de todo ello en lo referente a Benifaió. En los años cincuenta y primeros de los sesenta, el convite/banquete de las bodas lo realizaban en las casas, donde retiraban los muebles y enseres, quedando un pasillo despejado, donde colocaban las mesas y sillas, para acoger a los familiares y a las amistades más allegadas.

Era costumbre ofrecer a los convidados, la comida tan característica de nuestra tierra valenciana como es LA PAELLA. Para hablarnos de ella y darnos algunos sabios consejos de su preparación, contamos con la experiencia de nuestro apreciado paisano Sr. Pascual Javaloyas Rosa, quien nos participa: -La proporción es, 1 litro de aceite para tres kilos de arroz; que viene a ser 340 ml de aceite por cada Kg de arroz.

Si la carne es más grasienta admitirá menos aceite. Hace años era un kg de arroz para ocho hombres adultos, que trabajaban en el campo, en las obras, etc. Pero hoy, por regla general, y por persona, calcularemos 90 gr. de arroz, porque 100 gr. es una ración grande. Una vez calculado y medido, mediremos el doble de agua o caldo que de arroz. Con fuego suave, para que el aceite no se queme, primero sofreímos la carne, hasta que empiece a dorarse. Se sofríen unos cuantos ajos, un poco de cebolla, las albóndigas/“pilotetes”, que le da sabor. Después las judías y el tomate picado. Cuando esté más o menos sofrito, se pone el pimentón y a

continuación se vierte el agua o caldo, sal, azafrán, las habichuelas tiernas de garrofó,y tavella y a llama más viva se cuece, a fin de que se mezcle bien el aceite y el caldo. Ya cocido, se añade el arroz y se remueve todo unos 2 ó 3 minutos. A llama viva se cuece 4 ó 5 minutos, a después le quitaremos fuego, y en 20 minutos está listo. Para que no quede el arroz un poco duro, se tapa con un papel cuando ya se ha embebido casi todo el caldo. Quien quiera poner Avecrem para reforzar el sabor, se añadirá bien troceado con el sofrito. Para 4 raciones: 1 kg de pollo troceado, 200 gr de magro porcino, o bien pato

En la paella de invierno, sustituían las judías verdes por 200 gr de alcachofas, 200 de guisantes y 100 gr de habas. Si se desea que el arroz no ennegrezca, rociaremos las alcachofas cortadas a cuartos, con zumo de limón. En el verano, acompañaba a la comida el típico melón o la sandía/” meló d’Alger” . Las mujeres, acudían a los hornos de nuestro pueblo para asar hortalizas, boniatos, calabazas, cacahuetes, cocer arroces, hacer pastas, cocas, pasteles, etc. Éstos eran: el de Felipe (en C/ José Morote), Moreso (en Avda. Salas Pombo), Canet (C/ San Fernando), Fco. Gimeno, “Cucala” de Fco y Carlos Roig (en C/ del Ángel), “el Fornet” (en C/ Portelles), “Pedrapiquer” (en C/ Trullás), Esparza (en C/ Aginet) Tío José (en C/ San Vicente), Tejero (C/ Mayor), Tristán (C/ Fco. González), “Coca Bova” (en el “Carrer Trencat”), Vela y Reme (en C/ Caballeros), José

Villanueva (en C/ Ermita), y otros. Previamente a las conmemoraciones, en los citados hornos, elaboraban las mujeres pastas caseras (galletas alcoyanas, cariños, mantecados, “coquetes de sagí, carquinyols, rotllos d’aiguardent, fogasses” (cocas planas, elaboradas con un vaso de “cassalla”, uno de mistela, uno de azúcar, “llavoretes” y harina a admitir) etc.. La TORTADA DE ALMENDRA, reina de nuestras celebraciones, por gentileza de la Sra. Pilar García Martí, del Horno de “Moreso”, nos dice que la elaboraban con: 12 huevos (alzadas las claras a punto de nieve), 500 gr de almendra cruda, pelada y molida, 500 gr. de azúcar., (ralladura de limón, optativo). Todo mezclado y se cuece al horno dentro de un molde forrado con papel, al principio 180º, y cuando comienza a adquirir color, rebajamos a 150º, sin mover el molde ni abrir la puerta del horno.. Las GALLETAS las hacían con 4 huevos, ½ kg. de azúcar, 1 y ½ “mitgetes” de aceite, 2 papeles de gaseosas de cada color, harina a admitir.. El convite de las comuniones se celebraba en casa con los familiares, excediéndose un poco de la comida rutinaria, y conmemorándolo con la típica “olla” o la paella y concluyendo siempre con algún que otro dulce.

De igual modo ocurría en los bautizos, se reunían los familiares, y algún pariente o amigo más próximo. Era costumbre generalmente hacer una gran chocolatada donde mojaban “coca de llanda”, panquemados, ensaimada, ” etc. Y finalizaba con algún que otro dulce, pastel o tarta, que con los años y el progreso algunas personas encargaban en un horno o en la Confitería y Pastelería del Sr. Miguel Costa, en la C/ Mayor, nº 5, donde además de deliciosos pasteles y una riquísima repostería, vendían gran surtido de caramelos, peladillas, bombones y confites, para los bautizos.

Festes Benifaió 2019

o conejo, judías verdes/ “bajoqueta de la ferradura”, 125 gr de garrofó, 125 gr de tavella, ajos secos, cebolla, 100 gr tomate maduro trinchado, de 170 a 200 ml. aceite de oliva, 400 gr de arroz redondo, azafrán, 1 cucharadita de las de café de pimentón dulce, agua y sal. Un polvillo de pimienta negra (optativo)

La Sra., Maruja Muñoz, hornera de toda la vida nos participa que la tradicional COCA DE LLANDA se hacía con 4 huevos, 500 gr. azúcar, 500 ml. de leche, 3 “mitgetes” (= 270 ml.) de aceite, ralladura de limón, una cucharada de canela mlida, 6 gaseosas de papel de cada color y harina a admitir. En verano, se ofrecía la famosa leche merengada preparada artesanalmente, o la típica horchata de chufas; y el hielo que se utilizaba se adquiría en la “Polar”. La leche merengada la hacían con 1 litro de leche hervida con corteza de limón y canela en rama, 300gr. azúcar. Se dejaba enfriar en la “geladora” o en el frigorífico. Avanzado el proceso, se le añadían 3 claras batidas a punto de nieve, se mezclaba bien, y se continuaba el helado. Años después, desde finales de los sesenta, y entrados en los setenta, a medida que los hábitos fueron evolucionando, y con la implantación de los embutidos y los fiambres en la alimentación, que se adquirían en las carnicerías y tiendas del pueblo, como de la Botiga La Pona (de 1906), Casa Bernardino, que tras la reforma pasó a ser Autoservicio Lladosa, (donde las mujeres frecuentaban para comprar, y les molían cacahuete y almendra, para hacer turrones caseros y tortadas) También estaba: Spar, Climent, Sabater, y otros; donde se adquirían conservas y fiambres; para preparar

Festes Benifaió 2019 74

bocadillos que envolvían en servilletas de papel, y que depositaban en cestas y canastas de mimbre (realizadas artesanalmente en los talleres de los hermanos Beltrán) y en el convite se repartían los bocadillos a los invitados, o eran depositados en bandejas. Sobre las mesas colocaban platos con cacahuetes tostados (pelados con sal o con cáscara), y menos cantidad de avellanas y almendras peladas y tostadas. También crujientes y sabrosas papas, elaboradas por Vicente Vidal, y a quien ayudaba su familia. A lo largo de la mesa, distribuían botellas de gaseosas (de zarza, fresa, naranja, limón y natural) que se fabricaban y conseguíamos en Casa “el Llimonero”, sita en el actual C/ Bernabé Sanchis. En la bodega del Tío Quico Duart Lerma, en la plaza, se adquirían bebidas: vinos, licores, coñac, etc.., y también los embotellaban para bodas. Había gran variedad de aceitunas, salmueras y variantes en vinagre. Su hermana Encarna, en el puesto del mercado, despachaba salazones, conservas, aceitunas, variantes, etc. Y arreglaba bocadillos por encargo.

se ponían hierbas aromáticas como ajedrea (·”sajolida”), piperela “(pebrella”), hojas de limonero, hojas de algarrobo, de caña verde; además, limones cortados en cuartos, y medio, uno o dos vasitos de vinagre, según el tamaño de la tinaja. A los pimientos se les hace un corte vertical por el medio, si son grandes y gordos, dos cortes en cruz; y a los tomates, un corte horizontal. Las cebollitas en vinagre no se ponen en la citada salmuera, sino en un recipiente lleno de vinagre de vino tinto, pero previamente, una vez peladas y limpias, se les hace dos cortes en vertical en cruz, y se dejan unas horas en un baño de agua y sal, y después, se pondrán en el vinagre.

En la Botiga de Salvador Sanchis, vendían productos de primera necesidad, conservas, fiambres, aceitunas de sus olivos que adobaban; tomate y pimiento verde en salmuera, que artesanalmente allí preparaban, etc..

En Semana Santa, hacían ALBÓNDIGAS DE BACALAO ( con 500gr. bacalao, 500 gr. de patatas, 2 huevos, piñones y picadillo de ajo y perejil.; y aceite para freírlas). También la CALABAZA SANTA, que colocaban dentro de una cazuela de barro; y preparaban con calabaza asada, azúcar,

Los mayores más entendidos, nos cuentan que, la salmuera/”salmorra” de pimientos verdes (tiernos y crujientes) y de tomates también verdes, que acompañaban las comidas y cenas del verano, así como muchos almuerzos y meriendas de estío; las hortalizas se han de recolectar la víspera a la caída del sol; porque si se cogen por la mañana se harán blandas. En una tinaja /”gerra·” más o menos grande, vertían agua y sal, y lo removían bien con una cuchara de madera. Para adquirir la proporción de sal adecuada, introducían un huevo fresco con cáscara, hasta conseguir que flotara,y entonces se para de echar sal. También

Principalmente en la festividad de San José, o en alguna que otra fiesta o conmemoración, hacían las mujeres buñuelos, con calabaza cocida o asada, levadura de panificación y harina, todo bien amasado y posteriormente, tapado con una servilleta de tela o un lienzo dejado a reposar, hasta que adquirían el punto para ir dándoles la forma y friéndolos en aceite caliente.

dándole forma cónica, que decoraban con un puñado de pasas sin semillas, almendras, piñones y nueces., Las vísperas de Pascua y San Vicente elaboraban las mujeres y cocían en los hornos del pueblo, las tradicionales cocas. La Sra., Maruja Muñoz las hacía: COQUES ESCUDELLADES”.- Sus ingredientes son: 12 huevos, 2 Kg de azúcar, litro y medio de leche, 1 litro de aceite, raspadura de limón. 3 paquetes de gaseosas, 3 Kg y medio de harina. Cocas de calabaza/”COQUES DE CARABASSA”.- Se preparan con 1 Kg de calabaza cocida, limpia y escurrida , o bien asada, 8 huevos, 1 Kg azúcar, ralladura de limón, 1 paquete de gaseosas, 4 ““mitgetes” (= aprox. 400 ml.) de aceite, 1 Kg de harina. Si se prefiere se puede añadir nueces peladas y pasas sin semillas. MONA DE PASCUA .- Sus ingredientes son: para 1 Kg de harina de fuerza, 100 gr. de levadura de panificación, 3 “mitgetes” (= 270 ml.) de agua, ¼ Kg de azúcar, 3 huevos. (y uno o dos huevos más, de los que apartaremos sus claras, reservándolas para levantarlas a punto de nieve, para el adorno de encima, que colocaremos al cocerlas; y sus yemas las incorporaremos a la masa) y 2 “mitgetes”(= 180 ml.) de

Las COCAS DE NUECES Y PASAS se preparan con la misma masa anterior pero agregándole nueces peladas y pasas limpias. La Srta. Mª Teresa Beltrán Duart, cuando se endurecía alguna mona de Pascua, la utilizaba para preparar un rico y sencillo PASTEL DE MANZANA. En un molde previamente caramelizado, colocaba una capa de cortadas de media luna de manzana, sobre ella arreglaba otra capa con cortadas de la mona de Pascua, y sobre esta última y para terminar, otra vez una capa de cortadas de manzana. Se pone corteza de limón y algunos trocitos de canela en rama, esparcidos alrededor, por dentro del molde. Sobre el pastel vertemos leche azucarada, hasta quedar el dulce casi cubierto. Se introduce en el horno hasta cocerse. También puede sustituirse la coca, por pan endurecido. También las mujeres solían hacer la típica SOPÀ”, que según la Sra. Vicenta García, la preparaban con, 1litro de leche, 4 cucharadas de harina de arroz o Maicena, 125 gr. azúcar, corteza de limón; y canela molida. Coca, pan o galletas Otra especie de natillas era con 600 ml. de leche, 6 yemas, 130 gr. azúcar, corteza de limón; y 1 cucharadita de vainilla. Se cuajaba al fuego y lo vertían sobre platitos o fuentes donde habían colocado rebanadas de Mona de Pascua endurecida, mostachón duro, o galletas. Vertida la crema, le espolvoreaban canela molida por encima.

1 Kg de cacahuete pelado, tostado y molido, ½ Kg de azúcar, y ¼ Kg de miel. Otra variedad de turrón es el que prepara la Sra. Paquita Hoyo, con 1 Kg de cacahuete pelado, tostado y molido, ¾ Kg de azúcar, ¼ Kg de miel, un vasito pequeño de agua, ralladura de corteza de limón, y para espolvorear por encima del turrón, canela y azúcar. La Sra. Concha Rovira Lerma, hacía un turrón buenísimo, con 1 Kg y medio de cacahuete pelado, tostado y molido, 1 Kg de azúcar, 2 cucharadas de miel, limón rallado y canela, 3 huevos. Las yemas las mezclaba con el cacahuete, la raspadura de limón y la canela. Daba el punto de hebra al azúcar y a la miel, seguidamente, fuera del fuego vertía las claras alzadas al punto de nieve y removía bien; después le incorporaba la mezcla del cacahuete, volviendo a removerlo, y a continuación, sin dejar de removerlo, la masa en el perol o cazuela, la cocía unos minutos sobre el fuego. También preparaba unos PASTELITOS riquísimos, con 1 Kg de azúcar, 1 Kg de almendra molida, 6 yemas y un poco de corteza de limón rallada. Les daba forma de pequeña empanadilla y su relleno era boniato confitado o cabello de ángel. Luego lo cocía al horno.

Para Navidad, las mujeres preparaban dulces, pasteles y TURRONES:

Nos decía la Sra. Concheta de Pellicer, para hacer los PASTELES DE BONIATO.- Para el relleno, una vez cocido, limpio y bien escurrido el boniato, lo confitamos en una cazuela, a fuego lento. La medida es la mitad de su peso en azúcar, un poquito de agua, canela en rama y corteza de limón. Los ingredientes para la masa son: 5 vasos de aceite, 1 y ½ ó 2 vasos de azúcar, 3 vasos de aguardiente (casalla) y harina a admitir. Al rellenarlos, se les da la forma característica de media luna, y se cuecen al horno, aprox. 180º.

La Sra. Claudina de la C/ San Vicente, hacía un turrón blando, con

Algunas mujeres preparaban la pasta con 3 vasos de aceite, 1 vaso de mis-

tela, 1 vaso de aguardiente, 2 vasos de azúcar y harina a admitir. La Sra. Rosa Alepuz Pons de 97 años de edad, quien posee experiencia culinaria y buena memoria, nos place su generosidad al ofrecernos estas recetas, que durante muchas décadas se han cocinado en nuestro pueblo: ARROZ CON GARBANZOS Y PASAS /”Arrós amb cigrons i panses”. - 125/150 gr de garbanzos secos, que pondremos a remojo la noche anterior Cocemos los garbanzos con agua, sal y azafrán. Mientras en una sartén se sofríen 3 ajos, y al dorarse apagamos el fuego para que no ennegrezca un poco de pimentón dulce que añadimos y removemos en el aceite caliente. En una cazuela a ser posible de barro, mesuramos y vertimos 400 o 500 gramos de arroz.; seguidamente el sofrito y se mezcla todo. Vertimos el caldo, que será casi el doble de la medida de arroz, y en la última taza de caldo añadimos un picadillo de ajo y perejil. Las pasas, desprovistas de simientes, las pondremos a remojo una o dos horas antes de utilizarlas. Esparciremos por encima las pasas, y unas rebanadas de patata cruda, al igual que de tomate si se desea. Lo coceremos al horno.

Festes Benifaió 2019

aceite, el cual se va vertiendo mientras se trabaja la masa. Después se deja reposar en un lebrillo cubierto por una servilleta o lienzo, hasta que aproximadamente aumente el doble.

SOPA DE AJO/ “Sopa d’all”: - Hacemos un sofrito con 1 cebolla trinchada y dos o tres ajos. Ya dorado, apagamos la lumbre para que no ennegrezca el poquito pimentón dulce que añadimos y que removemos en el aceite caliente. En una cazuela con agua y un poco de sal, damos un hervor al sofrito, y después le verteremos un huevo entero previamente batido, y el pan duro cortado a rebanaditas pequeñas. Algunas personas la prefieren comer dejando caer un huevo crudo sobre la sopa bien caliente. Concluimos con nuestro más sincero agradecimiento a todas las personas que nos han facilitado la información necesaria, para que podamos conocer y recopilar parte de las costumbres y vivencias de nuestro pueblo.

Les entitats locals feliciten les festes...

La presidenta El Papa Francisco, dirigiéndose a la Acción Católica internacional, nos invitaba: “¿Acaso la Acción Católica no debe convertirse en una pasión católica? La pasión por la Iglesia es vivir la dulce y confortadora alegría de evangelizar”. Ésta es nuestra misión: anunciar, denunciar y mostrar la fuerza de la Palabra a través de las obras que Dios hace en nosotros y con nosotros para el bien de los demás”. Estamos llamados a ser los santos de “la puerta de al lado”. Este es el término con el que el Papa se refiere a la santidad ordinaria, del día a día. Con la ayuda de la gracia, todo cristiano puede vivir con amor y ofrecer “el propio testimonio en las ocupaciones de cada día, allí donde cada uno se encuentra”. “Hemos de llevar el pan de la Palabra, pero también la merienda para aquellos que sufren las carencias materiales más básicas”. Como sabéis, entre nuestras actividades, colaboramos desde hace tiempo

El dilluns 8 de juliol el CD Benifaió va aconseguir una fita històrica, un fet molt important tant a nivell esportiu com social. Després d’un gran treball per part de tots els que formeu part del club, signarem el contracte amb el València CF que ens acredita com a Escola Conveniada d’este gran club. L’objectiu d’Escoles VCF és assegurar una formació esportiva òptima per a l’evolució futbolística del jugador, sempre supervisada i controlada per l’entitat valencianista. Per aconseguir això: - El VCF tindrà informes periòdics dels nostres jugadors i també ens visitaran periòdicament per a comprovar

con Manos Unidas, asociación de la Iglesia católica en España para la ayuda, promoción y desarrollo de los países más desfavorecidos. En sus voluntarias vemos la fuerza, el entusiasmo y el amor que ponen en la lucha contra el hambre y la dignidad de las personas. Ser voluntaria dignifica a la persona, la engrandece. Por mínimo que sea el tiempo que se dedique, el corazón se va llenando de amor. Ellas tienen una característica esencial: creen sin ver, y tienen sensibilidad para escuchar el grito silencioso de las personas que soportan el dolor y el hambre, la injusticia y la miseria. Gracias desde aquí a todas las voluntarias que son el eje y motor de Manos Unidas. Agradecemos al pueblo de Benifaió su compromiso con los más necesitados, implicándose año a año en los proyectos de Manos Unidas en los que colaboramos desde Acción Católica. En vuestra solidaridad se manifiesta

CD BEnifaiÓ

in situ l’evolució de cada jugador - Els nostres jugadors tindrà la possibilitat de participar d’entrenaments més específics en la Ciutat Esportiva, realitzada pels tècnics del VCF. - Participar en diferents tornejos a nivell nacional i internacional formant part dels equips del VCF, aquells jugadors que ens requerisquen. - El VCF assistirà tècnicament al CD Benifaió en aspectes metodològics i de millora per als nostres jugadors. - Els nostres tècnics rebran formació periòdica per part del VCF. - També hi hauran diverses accions en l’àmbit social per a reforçar els vinculs amb el VCF Donar les gràcies a tots els que heu fet

Festes Benifaió 2019

ACCIÓN CATÓLICA BENIFAIÓ

de manera visible el amor de Dios en la Tierra. Este año hemos colaborado en un proyecto para la población de MUNTEME (Uganda) para mejorar las instalaciones educativas en escuelas de primaria. El total del proyecto asciende a 47.855 € y la cantidad recogida en nuestro pueblo ha sido de 6.254,74 €. Muchas gracias a todos por vuestra aportación y que Dios os bendiga.

possible este fet, sense vosaltres no havera sigut possible i realçar el sentiment d’orgull de ser rallaet. Amunt València!! Ale Rallaets!!

Festes Benifaió 2019

Associació Amics de la Música de Benifaió Des de L’Associació Amics de la Música de Benifaió, volem aprofitar aquest espai per a desitjar a tots i totes els veïns i veïnes de Benifaió unes bones festes patronals. Com Escola jove que som, enguany hem tingut el plaer de participar per primera vegada al Concurs de Bandes “Memorial Francisco Fort” a Montcada. Una experiència que vàrem gaudir en molta il.lusió, ja que aquest és un certamen de reconegut prestigi i està pensat per a motivar i donar reconeixement del treball dels músics més joves, recolzar i fomentar la formació musical, valorar i donar reconeixement també al patrimoni musical, formar als joves en l’esforç, treball i qualitat musical, la formació integral com a músics i persones i les relacions entre els músics de regions i països. A més a més, vam aconseguir el Segon premi de la Secció Segona i el premi de Reconeixement del Públic premi del qual estem molt orgullosos. Al llarg d’aquest curs hem fet també audicions i concerts l’escola “Pascual Martínez Llopis” i al Centre Cultural Enric Valor, passacarrers en falles, Concert de nadal a la església San Pere Apòstol de Benifaió. També hem participat en l’Encontre de Bandes Juvenils a Sollana, és a dir un any molt estimulant. A poc a poc anem creixent i continuarem treballant i innovant perquè els

nostres alumnes i el nostre poble puga gaudir de les nostres agrupacions, com són la Banda, el Cor, la Batukada . Vos esperem a l’inici del pròxim curs, tant a menuts com a adults per a formar part de la nostra gran Família i Escola.

Sense més, ens acomiadem desitjant-vos unes un molt bon estiu i que disfruteu de les Festes de Benifaió en els vostres amics i famílies. Facebook: @amusbenifaio / e-mail: amicsdelamusicabenifaio@gmail.com

Como cada año la Asociación Amigos de la Cerámica felicita al pueblo de Benifaio y les desea que pasen unas felices fiestas patronales , al mismo tiempo os invitamos a que paséis a visitar nuestro taller en la calle San Jose de Calasanz nº 4 , allí podréis ver algunos de los trabajos que hacemos. Nos dedicamos a la cerámica pintada a mano , elaboramos platos , jarrones , murales , socarrats , y desde hace algunos años hacemos piezas de arcilla para bisutería con la que elaboramos colgantes , collares , pulseras , pendientes , etc .También realizamos una exposición en el centro cultural donde podéis ver una muestra de todos los trabajos que hacemos a lo largo del año. Si alguien está interesado/a en pertenecer a esta asociación será bienvenido, os esperamos. FELICES FIESTAS.

Festes Benifaió 2019

Asociación Amigos de la Cerámica

Asociación de Ciudadanos Mayores de Benifaió Rafael Doria Desde estas líneas como representante de la “Asociación de Ciudadanos Mayores de Benifaió” aprovecho para desearos unas felices fiestas patronales, y os invito a participar en todos los actos que se celebren. Agradecer al Ayuntamiento las mejoras que se han hecho en el salón de los jubilados como la colocación del aire acondicionado, colocación de pantallas, la pintura del salón etc. Invitaros a que vengáis por el hogar y participéis en todos los eventos que tenemos tales como chocolate el día de entrega de cuentas, horchata de verano, paellas, coca de cansalà, sábados de bailes para cenar y pasar un buen rato y viajes, toda la junta de Ciudadanos Mayores os desea unas felices fiestas patronales.

Festes Benifaió 2019

club Bàsquet Marcelina Benifaió Roquette Des del club Bàsquet Marcelina Benifaió Roquette volem desitjar bones festes a tots els veïns i veïnes del nostre poble. Un any més ens dirigim a tots vostès per a mostrar-vos la il·lusió amb la qual continuem treballant en aquest club any rere any. El nostre major orgull és la quantitat de xiquets i xiquetes que corren i juguen amb la pilota totes les vesprades al pavelló. El nostre club compta amb prop de 200 jugadors i jugadores, gràcies als quals, el nostre club té almenys un equip en totes les categories del bàsquet tant femení com masculí, cal destacar que en algunes categories contem amb dos i tres equips!!! Fa uns anys, es va apostar des d’aquest club per la promoció del bàsquet femení i avui, aquestes xiquetes i xiques ja estan consolidades i són conegudes a tota la comunitat aconseguint grans resultats. Els nostres equips continuen sent un referent a totes les competici-

ons, sempre situats entre els millors equips de la Comunitat. Enguany cal destacar el nostre aleví d’autonòmic que es troben entre els quatre millors equips al igual que els nostres equips de benjamins, tant masculí com femení, arribant a les fases finals de la lliga de la federació. El nostre aleví blau ha estat guanyador de la seua lliga zonal i la menció especial aquest any és per als nostres junior que han obtés el títol de campions de Lliga. A més, volem cridar al nostre poble, que un any més el nostre sènior masculí es mantindrà a la categoria nacional, tot un orgull per al nostre club i un èxit pel nostre poble.

Però hi ha altres coses a banda dels èxits esportius que ens donen la força per seguir treballant com per exemple veure rodar a xiquets i xiquetes de 4 i 5 anys començant en el nostre esport, creixent amb tots aquells valors que el bàsquet transmet sempre dirigits per un grup de grans professionals, els nostres entrenadors i director tècnic, sense ells el nostre club no seria el que és actualment a la Comunitat, tot un club referent del bàsquet de formació. Volem convidar a tots els xiquets i xiquetes de Benifaió i a les seues famílies que ens coneguen, que s’acosten pel pavelló d’esport qualsevol vesprada. Al setembre us esperem a tots i totes. Ara a gaudir de les festes!!

associació fotogràfica Foto Forum F.11 Des de l’associació fotogràfica Foto Forum F.11 desitgem unes bones festes patronals 2019 al veïnat de Benifaió i en especial a tots i totes els entusiastes de la fotografia que en són molts i bons. En este temps volem agrair a totes les persones que d’una manera o altra han contribuït durant tot l’any i desinteressadament amb l’associació i els seus objectius. Sense dubte el patrimoni mes valuós d’una entitat com la nostra són les persones, els nostres socis, gràcies a tots.

Any rere any volem compartir la nostra passió amb vosaltres. Som una associació cultural diversa i oberta a tot tipus d’aficionat a la fotografia. Desenvolupem diferents activitats al voltant de la fotografia, tallers pràc-

L’ associació té com objectiu desenvolupar més activitats, incrementar els socis i recursos per a créixer com associació fotogràfica. Des de l’inici estem treballant intensament. Volem aprofitar este espai en el llibre de festes per animar a qualsevol aficionat a la fotografia i antics socis a participar en l’associació. tics de foto i edició, cursos d’iniciació, exposicions, eixides fotogràfiques, etc. Almenys una vegada per setmana, dijous, ens reunim a la seu social del carrer San José de Calasanç, 2 per compartir, aprendre i difondre l’art de la fotografia i com no, per a fer noves amistats.

Finalment volem recordar-vos que en estes festes patronals tindrem per davant esdeveniments de familiars, d’amics i institucionals que segur no es repetiran i per això no oblideu la càmera de fotos. Salutacions i bones fotos.

El Cor Madrigal el formem persones de diversos pobles que gaudim amb la música i el cant. Som un grup inquiet i, guiats pel nostre director, Candi Escrivà, no parem de buscar nous projectes i reptes. Com que l’Ajuntament ens cedeix aquest espai, aprofitarem per contar-vos què hem fet al llarg d’aquests últims mesos. Començàrem el curs escolar oferint un concert, dins de la 39 campanya «Retrobem la nostra música», que patrocina la Diputació. Com en les altres edicions, vam escollir un lloc tan emblemàtic com el Mercat Municipal. Cal dir que la resposta del públic va ser càlida i generosa. A finals de novembre M. José Llopis, durant molts anys directora del nostre cor, ens va convidar a participar de la celebració del vint-i-cinqué aniversari del cor que dirigeix a Picassent.

L’actuació que vam oferir en vespres de Nadal, ací al poble, va ser molt ambiciosa. Dirigits pel nostre director i acompanyats per uns magnífics músics i solistes interpretàrem, el 23 de desembre, en una església plena de gom a gom, el Glòria en re menor de Vivaldi i tres cantates de Buxtehude. Gràcies a les gestions fetes per cantaires del cor, que són de Castelló de la Ribera, i a la implicació del seu consistori, vam poder repetir aquest concert, amb algunes variacions. Aquesta vegada, a més del Glòria i una cantata de Buxtehude, interpretàrem el Beatus Vir de Monteverdi i una cantata de Bach. De nou, perquè no és la primera volta que actuem en aquesta localitat, la resposta del públic ens va omplir de satisfacció. A l’endemà mateix vam anar a Llíria per participar en un festival sacre.

Festes Benifaió 2019

COR MADRIGAL benifaió

El dia de Sant Josep cantàrem la missa i el mateix farem el dia de la festa grossa. Volem agrair l’ajuda econòmica que hem rebut per part de l’Ajuntament, ja que sense la seua col·laboració no hauria sigut possible pagar els músics i solistes que ens acompanyaren en el concert de desembre; també hem de dir que les dues misses també ens les paga el consistori. Així mateix donem les gràcies a les entitats següents: la parròquia, els comerços del mercat i el col·legi Crist Rei. Si voleu veure més fotografies o vídeos, ho podeu fer al nostre facebook. 81 Bones festes! Cor Madrigal de Benifaió

Festes Benifaió 2019

CLUB DEPORTIVO PETANCA BENIFAIó Dirigido a la concejalía de deportes y fiestas: Le escribo este comunicado para presentar la redacción que realizamos anualmente para el libro de fiestas patronales de Benifaio: Un año más nuestro Club Deportivo Petanca Benifaio colabora en el libro de fiestas patronales 2019 y como cada año estamos en plena fase de competiciones tanto a nivel regional como autonómico y nacional en estos momentos tenemos un equipo de sénior que nos representara en los campeonatos Nacionales del Ciudad de Alicante a finales de junio y Ciudad de Jaén a principios de septiembre con los jugadores Antonio Moreno, Ricardo Moreno, Diego Mendoza y Rafael Carmona torneos prestigiosos y de mucho nivel, destacar también el éxito conseguido en mayo en los campeonatos de España de Féminas dupletas en Santander donde obtuvimos pódium en la tercera posición del escalón en la copa federación organizado por la federación española de petanca con nuestras jugadoras Noelia Gómez y Nuria Gómez nuestras “repes gemelas” acompañados de nuestro staf técnico Rafael Carmona y Francisco Iborra y también tenemos jugadores/ as que han disputado buenos torneos sin tener esa pizca de suerte de ganar las finales pero que han competido a un alto nivel como Manuel Ruiz, José Linares, Michel Bargues, Francisco Aguayo, Michel Pinazo, Michel Bruno, Estefi Mansilla, Toñi Redondo, Mari Carmen Martínez, Amparo López y Pilar Aguilar en fin una amplia plantilla como veis tanto de gente nueva y joven como veterana y con experiencia.

A partir de septiembre vamos a empezar la liga regular de esta temporada en dos categorías división de honor y féminas, siendo nuestra jornada de liga el 17de noviembre en benifaio,

también vamos a seguir con el programa social que llevamos haciendo durante años destacando eventos como el tradicional torneo de fiestas, nuestro día de las paellas del club el cual es un día muy bonito donde la armonía y el buen ambiente es tradicional y realizaremos nuestro torneo de navidad, estos eventos demuestran la gran aportación de los socios al club y el buen trabajo realizado hasta el momento por la junta directiva de nuestro club deportivo petanca benifaio. Este año la petanca ha dado un salto de nivel tanto en redes sociales como en la televisión alcanzando un acuerdo con la ligasporttv una app creada exclusivamente para deportes minoritarios pero que ha relanzado mucho la petanca con las retrasmisiones de los campeonatos de España de todas las categorías y con el campeonato mundial celebrado en Almería donde hemos tenido la suerte de ver jugadores de elite como la expedición francesa o la tailandesa, también podréis seguirnos a través de nuestra página de facebook Club D Petanca Benifaio en la cual podréis hacer un

seguimiento de nuestras competiciones y eventos deportivos y sociales estamos muy contentos de que podáis ver in situ nuestros éxitos deportivos, agradecer también el apoyo incondicional de nuestro colaborador deportivo Roquette que nos patrocina la ropa deportiva de competición dándonos a conocer por todo el territorio nacional y también a la concejalía de deportes del ayuntamiento con Jesús Rosaleny a la cabeza que siempre nos ha apoyado en todo lo necesario para este deporte de la petanca y nos ha seguido con entusiasmo en todas las competiciones deseando finalmente poder realizar junto a ellos el ansiado proyecto deportivo de nuestro club tener unas instalaciones deportivas de nivel condicionadas para practicar este bonito deporte y poder así crear una escuela deportiva para iniciación de los chico/as que quieran competir en este bonito y espectacular deporte. Sin nada más que decir se despide la junta directiva del club que os invita a pasar unas felices fiestas patronales y disfrutar de nuestro deporte. LA PETANCA

Festes Benifaió 2019

club gimnàstica rítmica Roquette

Festes Benifaió 2019

DAMES DE LA MÚSICA DE SANTA CECÍLIA Les Dames de la Música de Santa Cecília continuem amb l’objectiu de col· laborar en l’adquisició d’instruments pels xiquets i xiquetes que estudien música en el CEM (Centre d’Estudis Musicals), els nostres futurs músics. És un orgull dedicar el nostre temps i el nostre esforç a una tasca fonamental com és, contribuir a que l’alumnat del CEM puga dispondre de material nou i de bona qualitat. Pensem que és una inversió de futur en la qual estos estudiants d’ara, faran disfrutar sempre al poble amb la seua música.

Comentar-vos que en el nostre primer any com a nova Junta hem tingut molt bona acollida i s’ha incorporat saba nova. Donem les gràcies a les noves incorporacions i per suposat, a les que ja estaven, i animem a totes les persones que estimen la música a afegir-se al nostre repte. Penseu una cosa: què seria de la nostra vida si no existira la música i els músics?? Si vos decidiu podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic damesdelamusica@gmail.com o de la pàgina del facebook: https://www.facebook.com/damesdelamusicabenifaio/

Festes Benifaió 2019

Motoclub Tramusser de Benifaió *Este año, hemos celebrado el Homenaje a nuestro muy querido (Francisco Gonzalez) con Concentración de motos clásicas y vuelta Turística por el pueblo y alrededores.

Somos un grupo de Amigos que tenemos como afición las Motos, nos reunimos para cualquier tipo de actividad relacionada con motos (Salidas por toda la Geografia de España, concentraciones, carreras, Ruta 300, Homenaje Fco. Gonzalez, etc) Nos juntamos a principios de 1997 para seguir rodando con motos y fundar la asociación (Motoclub Tramus-

ser de Benifaió) con gente de muchas partes (de Valencia, Sollana, Almussafes, Alzira, etc) y llevamos ya 22 años organizando acontecimientos como Matinales y Concentraciones Moteras en Benifaio para conservar una afición en nuestra localidad. Algunos de los actos que se organizan:

*Como cada año, El Motoclub Tramusser de Benifaió a llevado a cabo la 12ª Edición del “Memorial a Francisco González, llegando en la Ruta hasta la Calle Fco. Gonzalez y colocándole la Corona de laurel en la Placa que lleva su nombre (Asistieron al acto su Hijo y Nieto de Fco.Gonzalez, junto a la Alcaldesa y los respectivos partidos políticos) que agradecieron el emotivo homenaje que ha tenido el Motoclub Tramusser hacia este gran Campeón, hijo de Benifaió (ya que fue 10 veces Campeón de España de Motociclismo en la Década de los 50 y 60, nacido en Benifaió y fallecido en 2007 con 92 años). El Presidente de la Federación Valenciana de Motociclismo junto con la Alcaldesa de Benifaió y el Motoclub Tramusser, seguimos solicitando una curva en el Circuito de Cheste con el nombre de nuestro vecino (Francisco Gonzalez) con su impecable trayectoria de la competición.

Festes Benifaió 2019

AGRUPACIÓN LOCAL DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIÓN CIVIL DE BENIFAIó Fernando Hernández Jefe de Agrupación Estimados vecinos y vecinas: Se acerca el momento del año que todos esperamos con más ilusión, las fiestas en honor a Santa Bárbara Patrona de nuestro pueblo. Días a buen seguro, de una especial relevancia para todos los vecinos de Benifaió que servirán de excusa para juntarse familiares y amigos y disfrutar de entrañables momentos de alegría y diversión. Con gran número de actuaciones y eventos con la participación necesaria de medios humanos para satisfacer que estos lleguen a buen fin. La Agrupación de Protección Civil de Benifaió, contribuye para ayudar y planificar con la Policía Local a que todos disfruten de estos actos. Quiero invitar a toda la ciudadanía, a que si les gusta formar parte de Protección Civil que pase por nuestras dependencias o por teléfono y les informaremos de como formar

parte de nuestra agrupación. Agradeciendo una vez más la comprensión de nuestra dedicación por parte de quienes nos valoran. Desearos en nombre de mis compañeros y mío que paséis Felices Fiestas Patronales.

De nou i un any més, volem desitjar bones festes a tots els veïns i veïnes del nostre poble. Des del nostre Club, vos convidem a tots i totes que s’apropeu a la pista de frontenis per a disfrutar i participar dels nostres torneigs d’estiu. Per un costat el torneig local per quart any consecutiu i per un altre l’Obert d’Estiu que enguany fa 25 anys. Els dos tindràn lloc durant els mesos de Juliol i Agost. Un any més continuem cresquent com a Entitat i ja som mes de 50

membres! Tenim equips en 3 competicions oficials amb molt bons resultats. El primer equip ha aconseguit la quinta plaça en la 1ª divisió en la lliga provincial de la Federació de Frontenis i Pilota de la Comunitat Valenciana, pero sobretot cal destacar l’equip filial. La temporada pasada, en el seu primer any de participació en la 3ª divisió d’aquesta lliga, va aconseguir l’ascens a la 2ª de forma brillant. Enguany també ha fet un gran paper i ha quedat en cuarta posició, amb la posibilitat fins l’última jornada de quedar en segon lloc. Finalment destacar la participació de l’equip dels membres

Festes Benifaió 2019

CLUB FRONTENIS BENIFAIÓ

de l’escola en la lliga comarcal de la Ribera Alta. Volem aprofitar i un any més donar les gràcies a l’Ajuntament, vedels, … per recolzar-nos i facilitar-nos poder disposar de la pista de frontenis segons les nostres necessitats. De nou no volem deixar passar l’ocasió de informar a tots els veïns i veïnes del poble interessats en vore o inclús pràcticar aquest esport a vindre els mesos de Juliol i Agost a la pista de frontenis o durant tots el disabtes de l’any. Moltes gràcies i bones festes! Club Frontenis Benifaió

Festes Benifaió 2019

PENYA EL XIFLEC BENIFAIÓ La Cordà, és per a nosaltres el cor de les festes de Benifaió, motiu pel qual ens em esforçat tant, des dels inicis d’aquesta associació, en recuperar la Cordà original. En aquest sentit hem aconseguit avanços, com recuperar la ubicació original a la plaça Major, epicentre de les festes, i la retirada del sostre del coetòdrom. Després de 4 anys amb la Cordà a la plaça, i celebrant-se els dos dies que marca la tradició, sentim que encara ens falta el més important, canviar el recinte per un més ampli on la gent es senta còmoda. Però nosaltres sols no ho podem aconseguir, necessitem que Benifaió demostre que vol Cordà. Som conscients que la celebració de la cordà entre setmana fa que molta gent estiga treballant i no puga participar. Però el proper any, el 2020, coincidint

amb el nostre 10è Aniversari, la Cordà es celebrarà divendres. Pensem que aquest fet podria facilitar una major participació del poble en l’acte, posar de manifest les mancances de l’actual recinte, i donar-nos forces per a exigir un nou format de recinte, més obert. La Cordà de Benifaió, la cordà del poble, és de tots, i entre tots hem de fer que perdure, ja que si les festes de Benifaió són conegudes, ho són pels dos actes més emblemàtics que es realitzen: La Processó del Foc i La Cordà de Benifaió. Des de l’associació El Xiflec, us desitgem que gaudiu d’unes merescudes Festes, i recordeu... Qui corda passa, Cordà empeny!

Gràcies! Salut i coets!

Club de pàdel de Benifaió vos desitja unes bones festes patronals, aprofitem per a recordar-vos que al setembre tornem amb l’escoleta de pàdel, tots els dissabtes en les pistes municipals; i també per als socis, pistes.

Festes Benifaió 2019

Club de pàdel de Benifaió

Clavariesas Perpetuo Socorro 2019 Un año mas hemos celebrado la fiesta de la Virgen del Perpetuo Socorro, la Cofradia da las gracias a las Clavariesas que año tras año son fieles a esta cita. Hemos contado además con la participacion de las niñas y niños de Primera Comunion , que han dado alegría y color a la fiesta. En nombre de las clavariesas y las celadoras de la Cofradia os deseamos a todos una agradables Fiestas Patronales.

Festes Benifaió 2019

SOCIETAT ARTÍSTICA MUSICAL DE BENIFAIÓ Miguel Angel Salvador Artola Un any més, l’Ajuntament de Benifaió ens brinda l’oportunitat de dirigir-nos a veïns i veïnes amb motiu de les nostres Festes Patronals. Des de la Societat Artística Musical convidem a tots i totes, grans i menuts, a gaudir i participar en els actes programats per la Regidoría de Festes i les diferents Associacions locals, Clavaris, Clavariesses, associacions esportives, culturals...., la varietat d’actes es molt gran, i el que es pretén es que participem, que fem costat als organitzadors per tal d’aconseguir unes Festes de tots i per a tots. Donem l’enhorabona a nostra Reina de les Festes, Sandra Vicente Martínez, membre de la Banda de la S.A.M., i desitgem que aquest any que comença quede a la seua memòria com el més especial, rodejada d’amics i amigues i com no, de la seua família, toca gaudir de tots els actes, presentacions, processons, actes protocol·laris...., i viure cada minut amb un somriure.

L’any passat, i donat que els escrits s’envien prou avans de les Festes, vos comunicàvem la nostra participació al Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València, com alguns ja sabeu, aconseguirem el Tercer Premi, per davant de Bandes amb molts més recursos i “a priori”, més possibilitats que la nostra. Els músics de la S.A.M. i el seu Director José Vte. Leal Mora, tingueren una actuació excel·lent a l’escenari del Palau de la Música, una actuació que culminava un període de mesos de treball, assajos, concerts de preparació a diferents escenaris, un gran treball que va rebre el seu reconeixement per part del públic i del jurat. Quan el presentador va anunciar “...Tercer Premi, Societat Ar....”, (no es va sentir res més) el Palau va esclatar en crits i aplaudiments, els músics i gran part del públic s’alçaren en peu, i a tots els que formem part de la família de la S.A.M., se’ns va omplir el cor de satisfacció al veu-

re que tant de temps de sacrifici havia tingut la seua recompensa. Des d’ací agraïm tot el recolzament rebut per el poble de Benifaió, seguidors, Ajuntament, familiars, i a tots aquells que aportaren el seu granet d’arena, Moltíssimes Gràcies. Aquestes coses, ens animen a seguir treballant, impulsant el coneixement de la música a través de la Banda en totes les seues actuacions, i des de l’Escola de Música i el Centre d’Estudis Musicals, on alumnes de totes les edats es formen en aquesta pràctica tan fonamental i tan present al día a día. Vos convidem a assistir al Concert de Festes, que tindrà lloc el diumenge 11 d’Agost al pati del C.E.I.P Santa Bàrbara, estem preparant un Festival de Sarsuela, amb un espectacle que no vos deixarà indiferents. Bones Festes a tots i totes.

Des del Club Esportiu Mussa desitgem que passeu unes bones festes patronals. Passem a detallar els campionats que organitza el CLUB ESPORTIU MUSSA a Benifaió. 27ª LLIGA i COPA FUTBOL SALA: (Des d’Octubre 2018 fins Maig 2019). L’equip Carpintería Metal. Félix Moreno conduits per Eric Escribà i Angel Clemente son els guanyadors de la Lliga 2018-19, Enhorabona Campions. Segons, fent una segona volta espectacular, l’equip Aston Birra de Màxim Bou i Angel Grau. Tercers son Los Cachos, conduits per Manolo, Alejandro i Borja equip format integrament per jugadors de Alcasser i Picassent. En quarta posició de la Lliga esta el Bar Polimar amb Kevin i Borja que junt a la resta de jugadors, es l’equip mes jove de la Lliga. Seguros Oscar Balsells, tanca esta lliga 2018-19 que no per ser menys nombrosa, a baixat el seu nivell de joc, sent molt competitiva fins a les ultimes jornades. El trofeus de porter menys golejat, Eric Escribà, per quarta era volta en 5 anys, el màxim golejador es Guillermo Boluda i el millor jugador de la Lliga es per a Angel Clemente els TRES de Carp. Metal. Félix Moreno. El trofeu a l’equip més esportiu, un any mes, es per al Aston Birra. En la Copa els de Félix Moreno guanyaren, fent el “doblete” en la Final

a Aston Birra, Bar Polimar i Los Cachos son tercers de Copa. 26ª EDICIO 16 HORES FUTBOL SALA TROFEU ROQUETTE: (31 Maig i 1 de Juny - 2019). Baix el patrocini exclusiu de Roquette Espanya esta el torneig de Futbol Sala de Benifaió, els equips locals CARP. METAL. FELIX MORENO, BALSELLS SEGUROS i CITROEN GONZALO SUB-21 junt als equips no locals, La Ormiga (L‘Alcudia), Safir Agronatura (Alginet) Odiamo Tutti (Almussafes), Los Pinchitos (Vcia.), Los Tuercebotas (Vcia.), Pardalets (Alzira), Dream Team (Algemisi) Ca Blau (Guadassuar) i Los Chichos (Gandia) 12 equips en total, son els que van jugar la 26a edició de les 16 h. Futbol Sala Trofeu Roquette. Premis en metàl·lic, molt atractius, l’arbitratge íntegre per part del Comité d’Àrbitres de la Federació i els dos pavellons coberts, amb perfectes condicions, van fer el deliri de tots els participants. El divendres 31 de Maig a les 23 hores començà el torneig, amb una gran afluència de públic constant durant tot el campionat jugant-se la Final el dissabte 1 de Juny a les 12 hores, fent el lliurament de trofeus amb el Regidor Xavier Martínez. Campions del torneig els de Balsells Seguros conduits per uns magistrals Manu Sanchez i Ivan Alcaide vencent en la Final a La Ormiga capitanejats per Josep Fuster. Tercers foren Safir-Agronatura i Odiamo Tut-

Festes Benifaió 2019

Club Esportiu Mussa

ti. El trofeu al millor porter es per a Jermias Cerdà i millor jugador es per a Manu Sànchez els dos jugadors de Balsells Seguros. 42 ’Edició SETMANA DE LA JOVENTUT: Des del 19 de Juny al 15 de Juliol de 2018. Degut a que el torneig es juga després de presentar les activitats que fem anualment al C.E. Mussa per al llibre de festes, posarem el que varem fer al 2018: Equips tots locals, jugant 4 partits al dia. Talleres Terres, Stifler’s-Botelleta, Jaumejoiers-FitisF.C., Disaster’s F.C., La Botelleta i K-Vezas, son els equips que jugaren la 42 edició al 2018. Talleres Terres capitanejats per Nestor Inglada i Sergio Terres guanyà, per un ajustat 1 a 0 en la final a Stifler’s-Botelleta, de Rubén Miralles i Cristian Escribá, i en la final de Repesca guanyà Jaume Joiers-Fitis de Jaume Lerma i Angel Clemente a La Botelleta de Kevin Chapi i Borja Fernandez. Trofeu al millor porter va ser per Ruben Martinez de Stifler’s-Botelleta i trofeu al millor jugador va ser per a Natalio Mas de Talleres Terres Agrair la gran ajuda a tots eixos xicotets negocis locals, però enormes amb la seua contribució, ja que seria molt complicat tirar endavant tots estos tornejos i aquestos esdeveniments esportius que mouen una gran part de jovents de Benifaió. GRACIES.

Festes Benifaió 2019

Unió Democràtica de Pensionistes de BENIFAIÓ

Juani Caballero Limón Presidenta

Estimats veïns, estimades veïnes, La Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) de Benifaió tenim el plaer de saludar-vos, un any més, a través d’aquest llibret editat en motiu de les festes patronals del nostre poble. Unes festes que hem de continuar conservant ja que són el nostre passat, present i futur. Unes festes que demostren que som un poble únic, i que volem mantindre, sens dubte, les nostres tradicions i la nostra cultura. Voldria aprofitar l’ocasió per convidar tots aquells pensionistes que encara no coneixen la nostra associació que vinguen a la llar del jubilat perquè vegen totes les activitats que fem (balls, dinars, viatges, concursos...) i s’animen a participar-hi. Podreu comprovar que

som una gran família en la qual es poden passar uns bons moments. Finalment, desitjar-vos que gaudiu d’aquestes festes que trauen al carrer art i tradició i que les passeu en

harmonia al costat dels vostres fills i néts, és a dir, al costat de la vostra estimada família. Us desitgem a tots i a totes unes bones festes!

AMES DE CASA TYRIUS benifaió Mª Hortensia Dalmau Segarra Presidenta de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió Des de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius de Benifaió volem aprofitar este espai que ens brinda l’Ajuntament al Llibre de Festes per dirigir unes paraules als veïns i veïnes de Benifaió i agrair-vos la vostra col·laboració en les activitats que hem organitzat al llarg del curs.

Un any més hem tingut una alta participació en totes les activitats programades per la nostra entitat. Hem oferit al llarg de tot un curs un programa d’activitats ampli i divers i la nostra satisfacció més gran és saber que vos ha agradat. Enguany destaquem al Llibre de Festes una imatge de Dia de la celebració del nostre fi de curs, com ja és tradicional

amb una missa en honor a la nostra patrona Santa Bàrbara. Gràcies a totes per participar en aquesta celebració.

xa il·lusió i que ja estem planificant noves actuacions que esperem que vos resulten interessant.

Per al proper curs, només dir-vos que continuarem treballant amb la matei-

Per últim, desitjar-vos que passeu unes bones festes patronals 2019!

Festes Benifaió 2019

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT MUNICIPAL DE BENIFAIÓ Inma Gas Monitora

Aquestos grups de gimnàstica de manteniment porten anys en actiu impartint classes al Pavelló Municipal i al Llar dels Jubilats. Cap destacar per la quantitat nombrosa d,alumnes que el practiquen, grans grups que demostren el gran entusiasme i companyerisme dels seus alumnes, que jo personalmente, tinc el plaer de dirigir actualment, amb el suport de l,Ajuntament de Benifaió. El exercici físic es la millor ajuda en la búsqueda d,una millora en la qualitat de vida de les persones, realizant programes que milloren els seus hàbits i permitixquen adaptar-se. Per altra part, la pràctica regular de exercici físic es considera bàsica per a mantindre un bon estat de salut i beneficiós per a la prevenció de algunes

enfermetats. També fomentant les relacions socials i culturals, intefració a la participació en la comunitat, noves amistats….. Recordem que estem al Pavelló Municipal (10,15 a 11,15) i al Llar dels Jubi-

lats (11,20 a 12,20), dilluns, dimecres i divendres. Aquest grup de gimnàstica els desitja unes bones Festes Patronals i els anima a integrar-se en el món de l,esport.

Festes Benifaió 2019

CLUB D’ ESCACS BENIFAIÓ - TEMPORADA 2018-2019 Ja fa 27 anys que es va refundar el Club D’Escacs Benifaió i els seus components continuen participant en els tornejos de la Federació de la Comunitat Valenciana i en altres que organitzen els diferents clubs com Mislata, Sueca, Alberic, Silla, Xàtiva, Massanassa.... En la lliga provincial per equips quedarem tercers de 12 equips. Estiguérem apunt de pujar a la categoria autonòmica. L’equip estigué format per Paco Salesa, Guillem Rovira, Ximo, J.A. Vidal, Miguel Fernández, Ivan Carbonell, Vicent Martínez, Pepe Miquel, Facundo Cuartero, Ramon Girona, Salvador Sanchis, Fco Fernandez i Carlos Alepuz. En el campionat individual participarem en les diferents categories: absoluta, preferent, primera i segona. La majoria se consolidarem en la respectiva categoria però cal destacar el 2n lloc de J.A. Vidal en primera.

i Jorge Lluch i Pau Reinés han tingut bones actuacions, però cal destacar a Joan Rovira Perelló que quedà primer de la seua categoria en els dos tornejos.

En agost férem el tradicional campionat de festes. Participaren més de 30 jugadors i com sempre vingueren a entregar els trofeus les autoritats i la reina de les festes de Benifaió.

A principi d’any tinguérem al Club la visita d’uns trenta alumnes del col·legi ”Cristo Rey” .Al llarg de tot el matí Guillem Rovira i Ximo impartiren una classe d’escacs que fou la cloenda a un curset que organitzava el seu professor.

Enguany l’Escola d’Escacs ha funcionat molt bé. Els divendres de 19 a 20 han vingut al Club 14 xiquets i 4 xiquetes que han rebut per part de Ximo , J.A. Vidal i Salva Martínez classes de teoria i practica. Alguns dels alumnes ja han participat en els campionats de Almussafes i Cullera. Els germans Javi

Per a la temporada pròxima contarem amb el nostre millor jugador Paco Salesa que després d’uns anys en Estats Units i en Polònia ve a viure a Benifaió. Amb l’ajuda inestimable de l’Ajuntament esperem aconseguir nous èxits i continuar amb les classes de l’Escola d’Escacs tots els divendres.

La Federación de Colombicultura de la Comunidad Valenciana, es una asociación privada, sin ánimo de lucro, con personalidad jurídica y plena capacidad a la cual pertenece el club ALAS de Benifaió Para el cumplimiento de sus fines, que se rige por la Ley 4/1993, de 20 de Diciembre de la Generalitat Valenciana, del Deporte de la Comunidad Valenciana y por la Ley 10/2002, de 12 de Diciembre, de La Generalitat Valenciana, de Protección de la Colombicultura y del Palomo Deportivo, así como por las restantes disposiciones que conforman la legislación deportiva de la Comunidad Valenciana vigente, por los presentes Estatutos debidamente aprobados, nuestro actual Club antiguamente SOCIEDAD se fundó en el año 1921 por lo que estamos a punto de ser un Club CENTENARIO.

En el mes de Diciembre se celebró el tradicional concurso de NAVIDAD se celebraron 6 pruebas i el resultado final fue de 1º el palomo NOVATO de Sergio de la Fuente, 2º el palomo MIKY de Julio Duart Enguix y 3º el palomo BORO de José Enrique Sanz Eugena. En este año 2019 en el mes de Enero se tenía que celebrar un Concurso Comarcal en el que se presentaron palo-

mos de toda la comarca de La Ribera Alta y por un accidente y la climatología se tuvo que suspender.

Se ha celebrado el Concurso de Liga con 12 pruebas y el resultado final asido 1º el palomo PRINCIPE de Joan Rovira Girona, 2ºel palomo BIC-MAC de Sergio de la Fuente y.3º el palomo MENEITO de Jaume Duart Ocheda. Se ha celebrado unas pruebas de final de temporada en la que han participado 80 palomos en el que el resultado final ha sido 1º el palomo ASTUD de Francisco Gimeno Sáez el 2º el palomo PUSA de Vicente Mari Ferrando y el 3º los palomos ATOMIC de José Campos García. y TAXI de Mario Vidal. El día 1 de Junio se celebró el Concurso LOCAL de final de temporada, y después de realizar una suelta en la que la paloma no salió del casco urbano y de realizar varias paradas en los pinos y terrazas de la Estación al final se cogió en una terraza en la que finalizaron 35 palomos por lo que para designar a el campeón se realizó un sorteo y el resultado final fue 1º el palomo CAPRICHO de Nerea Sanz Ortiz,2º el palomo BENZEMA de Vicente Regal Navarro, 3º el palomo OSIDIS de Mateo Sánchez Pastor, 4º el palomo PECAS de José Enrique Sanz Eugena,5º el palomo

Festes Benifaió 2019

Club “ALAS” Benifaió Colombicultura de la Comunitat Valenciana CORSARIO de Jaime Artal Folgado,6º el palomo CALOR ROJO de Mario Vidal LLacer, 7º JUEGO DE TRONOS de Vicente Piles,8º el palomo COKY de Mario Martínez Madrid, 9º el palomo MAR DE FONDO de Vicente Estelles Pataco,10º el palomo MAYORAL de José Enrique Sanz Eugena. Aparte de los concursos que se han celebrado en nuestra localidad ,varios socios se han presentado en otros pueblos de la comarca a participar con sus palomos y hay que felicitar a los socios Sergio de la Fuente Matéu y Mario Vidal Llácer. Por los buenos resultados que han logrado sus palomos que han sido Comarcal de Guadasuar 1º clasificado el palomo TIGRE, Comarcal de Benicull 2º clasificado el palomo GOMORRA, Inter Comarcal de Favara 1º clasificado el palomo FARINA y en el Regional de Pedralva el 26º clasificado el palomo FARINA y el 30ª el palomo DIVINO PECADO.

Después de la entrega de trofeos el CLUB ALAS entrego unos pergaminos a los socios José Campos García por cumplir esta temporada 65 años ininterrumpidamente practicando este vello deporte y a Julio Fort Villalba por su dedicación y gran trabajo desinteresadamente que desempeña en este gran CLUB.

Festes Benifaió 2019

Un Benifaió Actiu... CULTURAL I EDUCATIU...

MÉS SEGUR...

AMB EL COMERÇ LOCAL...

FORMATIU I D’OCUPACIÓ...

RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT I AL COSTAT DELS LLAURADORS...

AMB ELS NOSTRES MAJORS...

Festes Benifaió 2019

DE TRADICIONS...

SOLIDARI...

MUSICAL...

PARTICIPATIU...

Festes Benifaió 2019

ESPORTIU...

FALLER...

DE MILLORES...

ATRACTIU...

Benifaio Fiestas 2019

Articles inside

Una mirada al passat

Les entitats locals feliciten les festes

Els nostres veïns col ·laboren

Salutació del President de la Generalitat Valenciana

Salutació de l’alcaldessa

Programació de festes 2019

Clavariesses de Sant Gaietà

Salutació de la regidora de Festes