Entrevista Judit Pesudo Martínez

ENTREVISTA A LA REINA FALLERA 2018

Per Sofia Riego Fandos

Tot i que puga paréixer un poc atípic, aquesta entrevista comença amb l’última pregunta formulada: Si hagueres de triar un eslògan o un lema per a descriure aquest any, quin seria? L’any de la meua vida. Amb somriure somniador, i una veu ferma i dolça a la vegada, Judit Pesudo Martínez descriu així, de forma molt precisa, el que per a ella està essent aquest exercici faller, en el qual exerceix amb orgull el càrrec de reina fallera de Borriana. La reina és una jove de 19 anys que ha crescut a Borriana, com ella mateixa diu, rodejada per la seua família. Tot i que el seu amor per les falles va arribar a la seua joventut, una volta va descobrir el foc de la festa de la mà del Club Ortega, col·lectiu del qual és comissionada, va començar a participar en tots els actes amb la seua comissió, integrant-se i aprenent al màxim des del primer moment, i fins i tot ha aconseguit arribar a l’escaló més alt del món faller de Borriana, en ser nomenada com a màxima representant de les falleres i fallers. Però, quina millor manera per a conéixer-la que amb les seues pròpies paraules? Com et descrius a tu mateixa? Qui és Judit Pesudo? –En un ambient distés i còmode, la reina riu i comença a parlar– Riallera, molt oberta i preocupada pels altres, per ajudar-los i que estiguen bé en tot moment. Curse segon de publicitat i relacions públiques i estic molt centrada en els estudis, per la qual cosa em considere responsable. Intente esforçar-me al màxim per aconseguir els millors resultats en tot, i sóc molt exigent amb mi mateixa, m’agrada compartir moments amb la meua gent, escoltar música, fer esport per desemboirar-me de la rutina... i no m’agraden les injustícies, o quan una persona tracta malament una altra. Em fa molt feliç viatjar, i cada any vaig amb la meua família a un lloc diferent, m’agradaria molt anar a la Xina, perquè crec que ha de ser un estil de vida totalment diferent i n’hi ha molt per descobrir. Com imagines que serà la teua vida d’ací a deu anys? M’agradaria, per descomptat, estar treballant del que estic estudiant. –Riu– On, no ho sé, encara que sí que m’agradaria estar una temporada fora en alguna agència de comunicació per aprendre com és realment el món de la publicitat, però no vull estar tota una vida fora. Tinc les arrels ben definides ací.

I bé, després d’aquesta definició tan àmplia i complexa de com es descriu en present i en futur, i del fet que es declare borrianera de soca, no puc deixar de preguntar-li un dels dubtes que sempre m’assalta. Com és possible compaginar tantes coses a la vegada? Estudis, actes, família, aficions... Jo pense que amb una bona organització. Sempre he dit que ser fallera m’ha ajudat a estudiar i a organitzar-me millor, perquè abans ho deixava tot per al diumenge i ara els caps de setmana em dedique a gaudir, perquè ja m’he organitzat per fer tota la feina entre setmana. Entre l’organització i ser constant en el que fas es poden aconseguir grans resultats i compaginar-ho tot a la perfecció. –Encara que segurament per a més d’un allò d’arribar a tot seria bastant més difícil del que ha fet paréixer, estic segura que un dels pilars fonamentals per aconseguir-ho és la gent que té al seu voltant–

És important per a tu que la família i els amics i amigues s’impliquen en el teu any o, per contra, prefereixes ser més independent? Aquest és un any molt especial i únic que no tornaré a viure mai i que, per tant, s’ha d’esprémer al màxim. Estic creixent molt com a fallera i com a persona, i crec que si m’acompanyen encara en gaudiré molt més. Judit és una dona familiar, molt apegada ‘als seus’, com ella diu, i té molt clar que els vol ben a prop per a acompanyar-la en aquest any tan ple d’emocions intenses, que per a ella signifiquen molt; és per això que vull saber quins són els seus sentiments per la festa. Què són per a tu les falles? Les falles són un conjunt de tot: festa, tradició, cultura, indumentària... i treball, molt de treball desinteressat dels fallers per a la festa, que és una cosa que s’ha d’honrar. Són un conjunt d’elements que junts fan la festa, i si en faltara només un ja no seria el mateix, encara que el monument és la part principal, el que ens defineix com a festa. En un món tradicional, però en constant evolució, quins creus que són els reptes de la nostra joventut? I de les dones joves? Estem veient que en els últims anys són més les dones que s’animen a la presidència d’una comissió, i crec que és molt important perquè sempre s’ha destinat aquest lloc als homes de la falla, encara que les dones han estat darrere. Ser elles el cap visible de la comissió i fer front a tot crec que és un punt molt positiu i m’agradaria que encara n’hi haguera més. Quant als joves, són ells el futur de la festa i també cada volta hi ha més joves al capdavant de les falles. D’altra banda, hi ha molts joves inquiets, per

formar-nos i per no poder posar en pràctica el que hem aprés, però hem de tindre clar que som el futur, i hem d’apostar per nosaltres. La seua resposta directa i contundent, i el seu al·legat per la visibilitat de les dones i la igualtat, em deixa clar que Judit és una dona d’idees clares, per la qual cosa em decidisc a tocar un tema que enguany està fent parlar molt. Hi ha qui critica que les falleres són “dones florera”, i que les falles són masclistes, què n’opines? Estic absolutament en contra d’això. Som la cara visible de la joventut, la bellesa... però no som només això. Has de saber estar, relacionar-te, suportar la pressió i, a més, són moltes les activitats i les diferents coses que es fan, tant com a comissionada, essent fallera o com a reina, que demostren el contrari. I bé, després que la reina fallera es mulle i una volta més de forma tan clara, és el moment de centrar-nos en el seu regnat i recordar els inicis del seu any. Una vegada sona el telèfon, com vas viure els primers moments com a reina? Recorde estar immensament feliç –diu mentre el semblant s’emociona només de rememorar el moment– de veure realitzat un somni i de sentir l’estima de la meua gent, les amigues, la falla... que enguany estan al meu costat fent-ho tot més especial encara. El dia de l’elecció és un dia de nervis... De tots els que ja has viscut, quin destacaries? Jo pense que tots els actes són importants –i després de dubtar durant uns segons, continua–, però recorde molt el dia de l’elecció i el de l’exaltació al Payà, i sobretot el moment en què l’alcaldessa em va imposar la banda, que va ser superemocionant. Ja amb la banda, quan vaig començar a saludar vaig veure les meues amigues que estaven allí i mon pare i ma mare emocionats, això encara em va emocionar més. I com que és difícil saber quins sentiments poden arribar a experimentar-se en un moment com l’exaltació, li pregunte per un dels instants, de segur, més màgics, i se li il·lumina la cara. En més d’una ocasió has dit que el teu moment preferit va ser quan et van imposar la banda: què et passa pel cap en un moment així? En aquell moment no penses en res, només et centres a gaudir-ne. Estava molt contenta i agraïda per la gent que m’estava mostrant el seu afecte, per la gent que s’emocionava amb mi... A les falles, un món amb tanta varietat i tan polifacètic, cada exercici i cada càrrec poden atorgar una perspectiva totalment diferent de la resta, i la de reina fallera ha de ser, sens dubte, una de les més intenses. Ha canviat la forma en què veus o entens les falles a mesura que han passat els anys, o des que eres reina? Sí, sobretot enguany. Estar en aquest lloc com a representant m’ha fet veure que hi ha molt de treball darrere, molta coordinació entre la Junta Local i les falles, molta preparació, es tenen en compte tots els detalls. Aquest lloc m’ha permés adonar-me de com és des de ben endins la festa, i el dia de demà em servirà per a seguir treballant per les falles. –Així respon Judit i de seguida no puc evitar qüestionar-me si el canvi s’haurà produït també en el sentit invers–

I a tu, les falles o el càrrec t’han canviat? Sí, m’han canviat a millor: estic vivint una sèrie de coses que m’estan fent créixer i madurar, i m’estan aportant molt. La meua perspectiva en algunes coses ha canviat, és clar. I, una altra vegada, li demane a la màxima representant del món faller que es mulle. Quin paper juga la reina fallera en la festa? És la figura principal, la que presideix cada acte, i ha d’acompanyar la cort i les falleres majors i comissionats que la conviden als actes. Les falles no serien el mateix sense una reina fallera, representes tots els fallers que aporten el seu granet d’arena i treball per engrandir la nostra festa –diu Judit, novament al·ludint a l’interminable treball dels fallers i falleres per la seua festa–. Com no podia ser d’altra manera, vull saber també quina és la seua relació amb la màxima representant dels

xiquets i xiquetes de Borriana, la reina fallera infantil, amb qui comparteix regnat. Parla’m d’Ana, com és ella? És una xiqueta molt dolceta i molt divertida, simpàtica –contesta d’una tirada, amb la cara alegre, només d’anomenar Ana–, una mica nerviosa de vegades, encara que això és normal, i una gran confident. Tot el que estem vivint ara, i en cada moment, ens fa tindre una relació no sols de reina fallera i reina fallera infantil, sinó de germanes, i crec que quan tot acabe seguirà la nostra relació perquè tot el que estem passant són coses molt intenses. I amb la teua cort, com és la convivència? Ai, jo estic molt contenta –diu corpresa–, són totes meravelloses i sempre estan a punt i per ajudar i acompanyar-me per qualsevol cosa, per qualsevol acte. Són confidents, són amigues, som germanes... som de tot! L’amistat que estem creant, crec que la continuarem quan passen els anys. Enguany hem celebrat els 75 anys de la creació de la JLF, com veus el futur de les falles a Borriana, la seua continuïtat, cap on evolucionaran? No sabria dir-te cap on evolucionaran, però pense que per continuar complint anys s’ha de seguir treballant, com s’ha fet fins ara. Fa falta molta cooperació, compromís i posar el muscle, per a continuar celebrant el centenari, i més aniversaris. En el futur crec que les falles s’obriran més encara als veïns de Borriana i de fora, encara que pense que en els últims anys ja s’està fent, però és un procés lent. També pense, i m’agradaria, que seran més dones les que participaran en actes protagonitzats per homes, com la figura del pregoner, per exemple. I desitjant el mateix que Judit, aquesta continuïtat, que dóna el treball i l’esforç de les falles, recorde que el treball de tot un any serà visible, per fi, en unes poques setmanes, amb l’arribada de la setmana fallera. Per acabar, i en vista que en un no res arribarà la setmana gran de les falles, voldries llançar un missatge per al món faller? Vull agrair les seues mostres d’afecte en tot moment, i sobretot convidar-los a eixir al carrer i amerar-se de la pólvora i de la música, que acudisquen a acompanyar les falleres, i continuem treballant per seguir amb la nostra tradició un any més.