13 minute read
Exaltació
Reina Fallera infantil de Borriana, Ana Giménez Domingo, Cort d’Honor, senyora Alcaldessa, Presidenta i Junta Local Fallera, xiquets, xiquetes, fallers... molt bona vesprada! Hui és un dia molt important per a tu reina, és un dia molt important bonica i ho saps. És un dia molt important cosina i et vaig a contar una història que, de ben segur, et semblarà molt familiar.
Advertisement
Fa uns anys, a Borriana, va nàixer una xiqueta xicoteta i somrient.
Va nàixer a una casa on era la primera xiqueta i per eixe motiu, els pares i el seu germà van preparar amb molta il·lusió la seua arribada.
Poc a poc la xiqueta va anar creixent i un mes de març, va conèixer les falles.
Cada monument que veia, el mirava amb deteniment, com si d’una persona major es tractara, quan veia les falleres, se li il·luminaven els ulls, eixes teles, les manteletes, els pentinats… La xiqueta pensava que d’un somni es tractava. Van passar els anys, la xiqueta només volia que fora març. Emocionada per el que veia, volia vestir-se de fallera. Un 15 de març, els pares estaven parlant del que havien de fer, plantejant si la xiqueta es vestiria de fallera, mirant totes les possibilitats que hi havien. De sobte, una llum va entrar pel finestral i va aparèixer una fada. Darrere d’aquesta llum, allí estava ella, una fada de cabells daurats, llargs i ulls blaus, ens va dir que sabia el que volia aquella xiqueta, i que ella tenia la solució. Va parlar amb els pares , els va dir que no es preocuparen de res, que ella, durant 4 dies, s’encarregaria de ensenyar-li tot el que sabia de les falles. Aquella fada, amb els seus ulls blaus i somriure dolç, va convèncer als pares, que junts, anaven a fer realitat el somni d’eixa xiqueta. La màgica fada, es va encarregar de tot el que havia d’ensenyar-li. Va agafar el llibret de les falles de Borriana que sempre duia a la seua butxaca. Li va ensenyar les falles, les falleres i els himnes. La fada li va dir que al dia següent, li ensenyaria tot sobre les falles.
I així va ser, aquell 16 de març, la fada i la xiqueta van anar a visitar les falles, un recorregut especial, un recorregut que la fada tenia planejat. Era en l´ordre de creació de cada falla.
Tenia quatre dies per a ensenyar-les, havia de donar-se pressa doncs el temps passava. Així que van eixir de casa de la xiqueta per a fer el recorregut de les falles a Borriana. La primera falla on van anar va ser la Mercè, any 1928; la fada li va contar que a dos setmanes de Sant Josep, van voler muntar falla, que amb la col·laboració de tota la gent del barri van arribar estoicament a plantar la primera falla a Borriana.
La xiqueta es va adonar del esforç que van fer i emocionada per el que va sentir , a la llibreta fallera de la xiqueta va escriure ESFORÇ El Barri València va ser la següent. Van anar a la plaça de les Dominiques, allà muntaven i munten la falla i li
va explicar que era la falla que més monuments havia plantat en tota la història a Borriana. Fins i tot en els moments més decisius, el Barri València, plantava el seu monument. La xiqueta en la seua llibreta va escriure SACRIFICI.
Van anar a la falla la Vila, i ella només feia que escoltar-la molt bé, amb els ulls oberts, i fent d’ella, cadascuna de les paraules que la fada deia. Al costat de l’ajuntament, li va explicar la història d’aquesta falla, que va ser la primera en guanyar els primers premis que es van estipular a Borriana. Tot allò es va aconseguir gràcies a la cooperació de tots els integrants de la falla. I COOPERACIÓ es el que va escriure la xiqueta. A la falla Barri d’Onda, van repetir el que feien, observar el monument i explicar la història. Li va contar que aquesta falla, en el moment de creació va fer un donatiu per a un menjador. Uns actes que han dut a terme durant tota la història d’aquesta falla. Demostrant un gran esperit d’altruisme per a la gent que ho necessita. I per eixe motiu, la xiqueta va apuntar ALTRUISME. Del camí d’Onda van anar a la falla l’Escorredor, la xiqueta va veure un carrer molt llarg, i allà, un monument. Va córrer fins arribar a ell, i com la fada li va prometre, li va explicar tot el que havia de saber. Li va explicar, que l’any 1931, es va crear la falla, i que els veïns no van dubtar en col·laborar, i van fer un programa faller d’allò més complet. La xiqueta es va adonar de la importància del TREBALL, treball de tota una falla, i per açò, la paraula que ella va escriure va ser TREBALL.
De l’Escorredor, van anar a Sant Blai. Aquest barri, la xiqueta el coneixia i la fada li va explicar que l’any 1944 la festa de les falles va entrar en les cases d’aquest barri, i dirigint un teatre per la comissió, preparant activitats per a la gent del poble, i per tant, en les seues aportacions, poc a poc, va agafar força la falla, això que ella li havia contat, es deia CONSTÀNCIA i a la seua llibreta ho va apuntar. La xiqueta volia més i més i la fada, tranquil·litzant-la, li va dir que al dia següent seguirien. La xiqueta li demanava anar a veure més, que li contara aquelles històries de les falles de Borriana. La fada, li va repetir que al dia següent seguirien. Quan va arribar a casa, la xiqueta, es va ficar al llit, i somiava en aquells ninots que semblaven tindre vida pròpia. La xiqueta volia que fora el dia 17 per a veure més falles. Repassava la seua llibreta i les paraules que havia apuntat. Aquelles paraules les llegia i llegia, trobant el significat de cadascuna d’elles, i pensant tot el que havia vist, la xiqueta va tancar els ulls, i es va adormir. Al dia següent, de bon matí, la fada i la xiqueta, van eixir de casa.
Agafades de la mà, van anar a la falla la Ravalera, que va plantar monument l’any 1934 i com està als escrits, van guanyar el premi al millor monument de aquell any, la xiqueta estava emocionada per l’història. Li xiqueta va preguntar, això es diu DEDICACIÓ? La fada li va dir, correcte! I ella ho va apuntar. La següent falla va ser la Mota, la fada contà que van ser els primers en donar la idea de que a Borriana es plantaren les primeres creus de maig. La proposta va ser acceptada per la resta de comissions i en eixe moment, els mesos de maig, es plantava una creu, on al següent any es plantaria una falla. La fada li va dir que això es deia TRADICIÓ i la xiqueta, sense dubte ho va apuntar. Van anar a la Societat de Caçadors i allà la fada li va explicar que en un primer moment, era una societat que en les festes de Sant Blai, feia concursos de tir de colom, i per tant, després del temps, van voler formar part de les falles de Borriana, creant així la falla Societat els Caçadors. La falla es va crear amb il·lusió per la festa i per les falles, i la xiqueta va escriure IL·LUSIÓ. Prop d’on estaven, van anar a la falla Centre Espanya. Aquesta falla a la xiqueta, li semblava molt familiar, havia estat allí, en la seua gent, sabia molt d’aquesta falla, i en eixe moment, li va dir a la fada, que ella li explicaria tot el que sabia d’eixa falla. La fada va somriure i escoltant a la xiqueta, li va explicar que era una falla que va plantar monument l’any 1956, que el llibret
faller era un sainet, i que eixe any, es van plantar unes quantes falles més, però que en l’actualitat només està la falla Centre Espanya. La xiqueta va mirar a la fada i li va dir: en aquesta llibreta tinc escrit ALEGRIA I HUMOR!
Van anar a la falla Club Ortega, la fada li va explicar la seua història.
El primer any va ser faller un xiquet molt conegut a tota Espanya. I que aquell mateix any, van ser els guanyadors del primer premi en la batalla de flors. La fada li contava que així, es com es van començar a conèixer les falles de Borriana per tot arreu. La xiqueta li va contar que al Club Ortega, tenia una amiga, que més que amiga, era com una germana major, d’eixes que et cuiden i acaronen. La fada va preguntar el nom de aquella amiga, la xiqueta va somriure i va contestar: es diu Judith. Va mirar a la fada amb tendresa i va apuntar en la seua llibreta, AMISTAT. Des de la Falla Club Ortega, van anar a la falla Plaça Chicharro, molt prop una falla del altra, la fada li va explicar que l’any 1970 un grup de gent va formar la comissió amb el nom Jaime Chicharro, en honor al constructor del port de Borriana. La falla Plaça Chicharro va fer del pla el seu emplaçament faller.
La xiqueta va estar molt atenta al seu monument, va traure la seua llibreta, i va apuntar ESPERIT FALLER. Caminant pel carrer Sant Vicent, la xiqueta va veure un monument, i com ja havia aprés de la resta de Falles que havien visitat, primer observaven amb deteniment, i una vegada analitzada i llegida la crítica, la fada es preparava per a explicar-li la història de la falla.
Estaven a la falla Club 53, contà l’historia que un grup de jovents van voler fer una gran festa durant les falles, i 53 jovents van formar el club pel que es coneix aquesta falla. Van guanyar el premi a la millor carrossa en la Batalla de Flors, eren innovadors, era la primera carrossa que no anava arrossegada per un cavall, sinó per un tractor. La xiqueta va somriure i en la seua llibreta va apuntar JOVENTUT. Eixe dia, la xiqueta, va arribar a casa i va repassar tot el que havia escrit en la seua llibreta.
La xiqueta va caure exhausta al seu llit. Les emocions viscudes aquell dia, van fer que entrara en un somni molt profund. El dia 18 de març, prompte, van eixir de casa la xiqueta i la seua fada.
Els quedaven sis histories, sis històries apassionants, i el temps passava. Així que es van agafar de la mà, i després de caminar per Borriana, van anar a la falla La Bosca, i com ja era habitual, començava la història d’aquesta falla. Un grup de jovents amb gran esperit «faener» es van ficar mans a l’obra i seguint amb la tradició, el mes de maig, van plantar una creu al emplaçament on el següent any estaria el seu monument. La xiqueta atenta a tot el que passava, va escriure amb il·lusió la paraula ESPERIT FAENER. De la falla la Bosca, van anar a la falla Don Bosco, en un emplaçament privilegiat, al costat del col·legi Salesià, allí estaven els dos monuments. Després de examinar-los amb deteniment, la fada li va contar que la falla va ser constituïda per antics alumnes d’aquest col·legi. Fent gala de responsabilitat, es van sumar a aquesta proposta els professors i pares. D’aquesta manera, la falla Don Bosco va recórrer un camí d’allò més especial, aportant noves idees a la festa, com la «volta a peu a les ermites» fent partícip de la festa a molta gent de Borriana. Per eixe motiu la xiqueta a la seua llibreta, va escriure RESPONSABILITAT.
Van anar a la falla Quarts de Calatrava i la fada li va contar que un maig de 1992, fent gala dels costums de Borriana, varen plantar una creu on el següent any es plantaria un monument faller. I a partir d’eixe moment, la falla seria testimoni de grans il·lusions, però sobretot, d’una gran germanor. La xiqueta es va quedar sorpresa a l’escoltar la història d’aquesta falla; es sentia emocionada! I com era de costum, la xiqueta va escriure en la seua llibreta GERMANOR.
La fada la va agafar de la mà, i molt a prop d’on estaven, van anar a la falla Societat de Sant Josep. Allí, davant d’aquest majestuós monument, la xiqueta va preguntar per la història d’aquesta falla. La fada li va explicar que l’any 2009 un grup de nombrosos i admirables fallers, van crear una nova comissió fallera, i que l’ànima d’aquests fallers va ser superior a totes les dificultats i que, finalment, la falla Societat de Sant Josep havia assolit el seu somni. La xiqueta emocionada va escriure: SOMNIS FETS REALITAT.
Van a anar a la falla Rei Jaume I, que l’any 2011, després de molts nervis, preparació, il·lusió i sobretot passió per les falles, un dia 12 de abril, en el plenari de la Junta Local Fallera es va aprovar la creació de aquesta nova falla. Amb el treball de pa-i-portes, i moltes reunions, la falla va anar creixent. Després d’escoltar la història, la xiqueta es va emocionar i li va preguntar a la fada si podia escriure en la seua llibreta EMOCIÓ, i la fada va assentir.
Només quedava una falla, i la xiqueta, per un moment, va tindre por de que tot s’acabara, que eixa meravellosa fada desapareguera. La fada es va emocionar, la va tranquil·litzar i van anar a per l’última falla que els quedava. Van anar a la falla Societat Cardenal Tarancón que l’any 2013 van fundar la falla, duent a terme un projecte d’allò més ambiciós, unir el art, voluntat i esforç fent gala de l’esperit de les falles. La xiqueta va conèixer la història i per finalitzar eixa meravellosa llista, va apuntar VOLUNTAT.
Quan van acabar de veure totes les falles, la fada i la xiqueta es van abraçar. Van anar a casa de la xiqueta, on estaven els seus pares i el germà. La fada li va dir, que tenia un regal per a ella i que havia de demanar un desig, només un, i es compliria. La xiqueta va somriure, va tancar els ulls amb força i va demanar el seu desig. Així, esperant a que es fera realitat, la xiqueta el 19 de març va eixir a l’Ofrena, recordant cada paraula d’eixa fada i gaudint del moment que tant havia somiat. Davant del mantell de la mare de Déu, li va llançar un besada i va deixar el seu ram. Tancant els ulls, una llàgrima va recórrer la seua careta. Van passar els anys, i la xiqueta, un dia, va veure com el seu somni es feia realitat.
Eixa xiqueta, eres tu reina Ana, i així es, has aconseguit el teu somni, i com bé dius, ha superat totes les expectatives, tens a la gent que vols, però sobretot, estàs acompanyada de 10 meravelloses xiquetes: La Cort d’Honor infantil: Alba, Andrea, Marta, Cayetana, Inés i María.
I les Dames de la Ciutat: Isabel, María, Teresa i Empar. que faran que aquest any siga molt més especial d’allò que podries imaginar! El somni se ha fet realitat i ho saps Ana! Eixe desig que vas demanar a la teua fada, s’està materialitzant, mira-ho, mira-ho bé, no perdes detall! Els teus pares també estan somiant, el seu somriure és sincer i avui, les mirades són molt especials: tenen a la seua xiqueta ací dalt i sí, es veritat! El teu somni s’ha fet realitat i la fada, la fada xiqueta, tu saps qui és, i avui, també està allà baix, gaudint de tot allò que et va ensenyar. Gaudeix aquest any, Ana! Gaudeix amb tota la xicalla que tens al teu voltat doncs només passa una vegada, i sí, és veritat, el sentiment de les falles es molt poderós, tant que fan que els somnis es facen realitat i per això es pot dir ben alt: VISCA BORRIANA I VISQUEN LES FALLES! Ana Baldoví Domingo Burriana, novembre de 2017
