Enrevista Ana Giménez Domingo

ENTREVISTA A LA REINA FALLERA INFANTIL 2018

Per Sofia Riego Fandos

Atan sols unes setmanes que arriben les esperades festes de falles, una vesprada prop del dia del patró Sant Blai, arribe a una de les cases de Borriana que enguany registra més activitat, i les visites constants d’autoritats, periodistes i, fins i tot, la banda de música municipal. No és per a menys, ja que acabe de tocar a la porta de la reina fallera infantil, Ana Giménez Domingo. La màxima representant de la xicalla m’obri la porta i em rep amb el gran somriure que la caracteritza, i sempre està present a la seua careta dolça. Tot i que ja he tingut oportunitat de parlar amb ella en alguna ocasió, aquesta vegada pareix un poc més emocionada, potser, perquè l’entrevista que estem a punt de començar formarà part del Llibre que tant ens agrada llegir a les falleres i fallers i que, com ella mateixa diu, passarà a la història. Ana cursa sisé de primària al col·legi de la Consolació de Borriana i, a més, practica natació i estudia anglés i quart de piano. Però jo vull saber més enllà del seu currículum faller o personal, vull conéixer-la en profunditat. Per trencar un poc el gel, reina Ana, i obviant el que tot el món ja coneix, m’agradaria saber com és la reina fallera infantil. Com diries que eres? –Sense quasi no donar-me temps a acabar la pregunta, contesta com un coet– Alegre, amigable, divertida, riallera, activa, sobretot activa i responsable. –I immediatament m’adone que estic davant d’una xiqueta d’onze anys amb les idees molt clares, i amb una energia molt gran. Sens dubte aquesta energia és la que li permet compaginar totes les seues activitats de xiqueta amb la tasca de reina fallera infantil.–Conta’ns, cóm és el teu dia a dia? Com és possible aplegar a tot? Organitzant-me, i també amb responsabilitat –contesta molt segura del que diu–, perquè si no, no arribaria a res. Cada dia organitze tot el que he de fer, sobretot en el col·legi, en els estudis... però tampoc és massa complicat. –A la seua curta edat, Ana té molt clar quines són les claus per no haver de renunciar a res i amb la seua agenda fa quadrar totes les cites com a màxima representant, encara que, reconeix, no sempre li és possible– No utilitze el càrrec per a saltar-me exàmens ni res, però quan el meu tutor ha sabut que

tenia molts actes sí que m’ha deixat faltar a classe o entregar els treballs un poc més tard, com la setmana de l’exaltació. Com tants xiquets i xiquetes, es prepara per al futur amb multitud d’estudis, aficions i activitats que realitza a diari, i és per això que vull saber si ja té alguna idea de quina serà la seua professió. Quan sigues major, a què t’agradaria dedicar-te? Vull estudiar medicina –respon molt certa i sense parar-se a pensar ni per un moment–perquè de menuda, crec que només amb dos o tres anys, el meu germà anava a jugar a futbol i sempre que es feia mal jo agafava el cotó en pèl i el curava, i des de menuda que vull ser metgessa. Respecte a les seues aficions també té uns gustos molt definits: Conta’m un poc més sobre les aficions que practiques. Al piano m’agraden compositors com Beethoven i també Bach, quan vaig a natació l’estil que més m’agrada és el crol perquè és en el que més ràpid sé nadar. També nade en papallona, però eixe és molt més difícil... A més, m’agrada quedar amb els meus amics quan tinc temps, i anar al cine. Quin paper té la teua família en aquest any faller? –La reina no dubta– A mi m’agrada que estiguen sempre al meu costat i gaudint-ho ells també, perquè en són una part important. Mon pare i ma mare arreglant-me el vestit, pendents de mi i que tot estiga perfecte, i el meu germà, per descomptat, està sempre prop per a fruir amb mi també, i encara que, en ser major, com que ha d’estudiar, no pot vindre a tots els actes però igualment està al costat de la seua germana. Canviem un poc de terç, i ara que ja conec un poc millor la personalitat de la reina parlem de falles. Per a tu, què són les falles? –Al principi pareix un poc pensativa, potser tractant de posar en ordre tot el que està a punt de dir-me– És que ho són tot per a mi: són soroll, festa, mascletades, xarangues, que m’agraden molt, i sobretot les falles i els fallers, perquè sense ells les falles no serien res. Sobretot els monuments, perquè els artistes fallers s’esforcen molt, i crec que és una part molt important. Què no et pot faltar per a un dia perfecte de falles? La gent, els fallers i falleres, els monuments, les mascletades i les xarangues. Podríem fer memòria? Com recordes el dia de l’elecció i els primers moments com a reina? –En aquest punt comença a riure per explicar-me el que sens dubte serà una anècdota per a tota la vida–Quan vàrem emplenar els papers per a presentar-me a reina, vam apuntar el telèfon de mon pare, però no sé què va passar que va sonar el telèfon de ma mare. Créiem que era una broma, però el vaig agarrar i en aquell moment sense voler vaig posar la cridada en espera, i mentre jo parlava sense rebre contestació supose que l’alcaldessa estaria a l’ajuntament pensant que li havia penjat, fins que el meu germà se’n va adonar –sospira, rememorant– i vaig poder contestar.

Al principi estava molt contenta, però fins el dia de la proclamació crec que no m’ho vaig creure. Són moments inoblidables. I què em dius de l’elecció del vestit? Com és triar la indumentària que et completarà com a reina? Jo vaig anar-hi sense cap idea, per no fer-me il·lusions. Primer li van donar a triar a Judit, que estava molt segura del color borgonya i, quan em van preguntar a mi, vaig assenyalar el pruna i vaig dir: «este». –Explica, això sí, que sa mare va tractar de canviar algun color, però que ella ho tenia molt clar i finalment els adults a la sala es van rendir als desitjos de la xiqueta, que acaba la resposta molt certa– Va ser molt fàcil, la veritat. Creia que seria més difícil. Què és el que més t’agrada de la indumentària que llueixes? –Aquesta pregunta pareix un poc més difícil per a Ana, encara que, tot i no decidir-se per un sol element, davant de la meua exigència per triar, finalment claudica– En general m’agrada tot, però –pensa– el que més potser és el vestit –encara que ràpidament afegeix– i els adreços –i riu.–Què destacaries de tot el que ja has viscut? L’exaltació –afirma–, sens dubte. Perquè és un moment que no es torna a repetir, tot el món està pendent de tu i pareix que encara no t’ho cregues massa fins que en aquell moment ja t’ho arribes a creure del tot, però fins que no t’imposen la banda no dius: «ara sí». Com es viu l’acte d’exaltació al Payà com a reina de Borriana? Primer amb nervis, un poquet, després alegria, i no sé... no tinc paraules, és un moment que costa de descriure. És una sensació molt bonica. És clar que, gràcies al càrrec que ocupa, les falles són diferents durant aquest any per a la reina dels xiquets, però m’interessa saber en què. Com es veu la festa des d’aquesta perspectiva que molt poques coneixen. En què han canviat les falles des que eres reina? En quasi tot, perquè ho veus tot més enllà de la primera fila, ho vius molt diferent. O, per exemple, vas a visitar els pobles i penses: sóc la representant de Borriana, i m’agrada! D’una altra banda, enguany no tindré les xarangues que tant m’agraden, però igualment, no ho canvie. I, ja posats, vull anar un poc més enllà i m’aventure a preguntar-li una cosa un poc més personal. I a tu?, les falles o el càrrec t’han canviat? No. Gens, seguisc igual, i al ‘col·le’ i amb els amics sóc la mateixa persona. És el moment de centrar-nos en el futur, de parlar del que vindrà, i no puc evitar la curiositat de quins actes són els més desitjats per a Ana. De tot el que falta per vindre, quins actes esperes amb més ganes? Primer el pregó, crec que el moment de la crida serà espectacular i després la plantada i tota la setmana de falles, clar. El dia de la plantada m’encanta perquè vas a visitar totes les falles i ja veus com comença tot, i el pregó ha de ser un moment de molts nervis, però tinc moltes ganes. Què és el millor de ser reina fallera infantil? –Com en quasi totes les preguntes on s’ha de triar, Ana dubta per uns segons, i és que, com és normal, l’elecció no es gens fàcil– No sabria dir-te. A les cercaviles, que són una cosa que m’agrada molt, quan passes tot el món aplaudeix i eres la protagonista dels xiquets. Representar els xiquets allà on vas, crec que és el millor.

I com que és una xiqueta desperta i intel·ligent, m’atrevisc a fer-li una pregunta que deixaria fora de joc més d’un. Quin paper creus que juga la reina fallera infantil en la festa? Crec que ocupa un càrrec molt important, juntament amb la reina major, perquè, com deia abans, has de representar els xiquets, i els xiquets són festa, de manera que has de tindre la festa dins de tu i representar-los com cal. Com que a les falles amb aquestes coses s’ha de ser un poc punxa, li faig una de les preguntes del milió... Quan sigues major voldràs ser fallera també? Si. No ho dubte. –I com calia esperar, Ana riu i es queda pensativa, imaginant un futur no massa llunyà.–Un dels punts més importants de l’any és la convivència amb les persones que l’envolten i, com ens conta, amb això ha tingut molta sort. Aquest any el comparteixes amb Judit, cóm és ella i les vostres vivències juntes? La nostra relació és molt alegre, perquè sempre estem gastant bromes, quan toca, i ens ajudem l’una a l’altra. Sempre que estem en algun moment difícil ella m’ajuda. Judit és molt amable, graciosa, alegre, guapa i ens portem molt bé i crec que això és molt important. I què em dius de la teua cort? Alguna és més ‘terratrèmol’ que l’altra, també són molt festeres, que és un punt molt important per a mi, però quan toca saben seguir el protocol. Són molt rialleres i actives, com jo. Sense elles no seria el mateix.

Enguany has presidit l’aniversari de la JLF, quines sensacions vas tindre en aquesta trobada històrica? Em va agradar molt conéixer les reines falleres i reines falleres infantils més antigues, perquè mai les havia conegudes, i em van explicar algunes anècdotes dels seus anys. L’aniversari va ser únic i també em van agradar els mantenidors. Dins d’uns anys, quan tires la vista enrere, com voldries recordar aquest exercici, el teu any? Inoblidable. Sempre dic inoblidable, perquè és un any únic que cada exercici només viuen dues persones. M’agradaria recordar-lo com un any en què vaig viatjar pels pobles, vaig gaudir molt, i també, com que ho he fet bé, que es quede en la història de Borriana. Què passarà el dia de la cremada? –Arribades a aquesta pregunta, a la reina li canvia el semblant per un moment, entre una expressió d’espant i tristesa, de la qual en un moment es recupera per contestar– No vull ni pensar-ho. Passarà que ja estarà mig any acabat, però encara faltaran moltes coses com Alacant, que és una setmana molt intensa i amb molta calor, també anar a més llocs, i que durant el dia 19 estarà tot el món vestit, ofrenant les flors a la mare de déu. Les falles estan ja a punt de començar, voldries llançar un missatge al món faller, i en especial als xiquets? Que ho passen bé, que no es perden ni un segon de les falles i que quan es cremen que no ploren perquè no s’acaba, encara falta molt, vull dir-los que ho passen molt bé amb els amics, els petards i amb tot. I que visquen les falles!