Exaltació

EXALTACIÓ DE LA REINA FALLERA DE BURRIANA, Judit Pesudo Martínez

Excel·lentíssima Senyora Alcaldessa de Burriana, na Mª Josep Safont, distingida senyora regidora de festes i presidenta de Junta Local Fallera de Burriana, na Lluisa Monferrer, Sr. President de la federació de falles de Borriana, en Salvador Domènech, distingits regidors i regidores del Magnífic Ajuntament de la nostra ciutat, autoritats d´altres ciutats i organismes que avui ens acompanyen, màxims representants de totes les comissions falleres de la ciutat, distingides representacions de les festes de les ciutats i pobles germans, benvolgut públic, amics tots: Quan vaig mamprendre la redacció d’aquest discurs, pensava fugir d´eixe tòpic tan gastat, consistent en començar el mateix tot i dient que havia estat una sorpresa ésser triat com a mantenidor de l´acte. I així, imaginava una i altra vegada com evitar-ho. Sabeu que és el que va passar? Que no ho vaig aconseguir. I per tant, em toca començar de nou amb el meu parlament i diré, sincera i emotivament, que la meua elecció em va sorprendre no molt, més bé, moltíssim. I això és degut a que entre Judit i jo no es dona el tipus de relació que, habitualment, és el que decideix que la reina trie a la persona que ha de glossar les seues virtuts. No som de la mateixa falla. No tenim llaços de parentesc. Les nostres famílies no són amigues de tota la vida ni tenen massa tracte, més enllà d´haver coincidit enguany en les corts de les reines que ja s´han acomiadat. Recorde perfectament que un dia de final de juny em vas escriure un missatge en el que deies que volies parlar amb mi de temes que tenien a veure amb la teua recent elecció com a Reina Fallera. Jo te vaig contestar que passares pel col·legi, perquè com ja havien acabat les classes, podia atendre´t entre reunió i reunió. Sincerament, pensava que l´antiga alumna venia a demanar consell perquè jo ja havia passat per l´experiència de ser pare d´una reina fallera, infantil, en el meu cas. Per tant, la sorpresa va ser encara més brutal quan, després de les primeres frases de cortesia, intranscendents, però inevitables, em vas llançar, sense anestèsia, ni prèvia preparació, la pregunta del milió: vols ser el meu mantenidor?

A la gent que no coneix la relació que ha fet possible que jo avui siga ací he d´aclarir-los que, efectivament, no som família, ni de la mateixa falla, ni res paregut. La relació que ens uneix (i per això, encara és més gratificant per mi el estar ací dalt), és la de professor i ex-alumna. I quina major satisfacció per un professional de l´ensenyament que veure com després de quatre anys que vas deixar el col·legi, consideres que aquell «profe» continua sent tant important per tu, que el tries per a que siga el mantenidor, en un dels dies més assenyalats de la teua vida? Quina responsabilitat! No em puc permetre decebre´t perquè eixe respecte que encara sents per mi, desapareixeria per sempre, així que he ficat tot el meu cor i els meus coneixements per estar a l´altura de tan noble tasca.

Judit ha estat una d´eixes poques alumnes que deixen en tu una empremta inesborrable. Una d´aquelles que no pots oblidar, que te marquen com a persona, que t´alegres que hagen passat per la teua vida, que fan que la teua tasca, de vegades, difícil i poc gratificant, meresca la pena. Com és l´alumna perfecta, l´alumna ideal? Ara els ho contaré, ja que com antic professor i tutor, us faré una semblança de la persona que vaig conèixer durant la seua estada al col·legi. I començaré dient que ha sigut una de les xiquetes més dolces, tendres i afectuoses que recorde hagen passat per les aules. I continuaré comentant que, a més a més, era i és, una de les joves més educades, respectuoses, tolerants i exquisides en el tracte personal, que he conegut mai. I afegiré després que era i és una excel·lent estudiant, treballadora inesgotable, intel·ligent, responsable, organitzada, polida, creativa, imaginativa i brillant. I com a tutor acabaré aquest perfil d´eixa Judit escolar, contant que era bona companya, generosa, que no dubtava en ajudar els altres, participativa, sensible, humil, sempre amb el somriure a la cara, optimista, cordial, sincera, honesta i propera. Dos moments en especial vull recordar, dels molts que hem passat junts, perquè són els que més importants han estat per mi. Vas ser la protagonista del musical «la sirenita», i encara que només eres una xiqueta d’onze anys, vas mostrar ja plenament la teua valentia, la teua determinació i la teua tendresa en el tracte amb els teus companys de repartiment. La segona, em sembla que la tens més clara i que ja endevines per on vaig a eixir ara. Per primera vegada, amb els alumnes de 4rt de secundària, que anaven ja a acomiadar-se del col·legi, vaig en-

cetar una experiència pilot: la gravació d’un videoclip. I així vam mamprendre la creació d’un guió cinematogràfic, per ambientar la cançó del grup ABBA, titulada «the visitors». Ho recordes, Judit? Després del guió, van vindre les coreografies, i en elles tu vas jugar un paper capital. Després va vindre la localització d’exteriors i interiors, la gravació, i segur que tots vostès saben ja qui era la protagonista de la història, que narrava com una jove inconformista, membre d’una associació clandestina que lluitava contra una dictadura, era perseguida per les seues activitats i fugia contínuament de les forces repressives, que acabaven per detenir a tots els seus companys, mentre pujaves i baixaves per aquelles escales, en un intent desesperat per escapar del teu destí inevitable i fatal. I les hores que passàrem després per poder editar-lo, perquè, una vegada més, tu eres l’encarregada de la part tècnica i informàtica. En aquell segon projecte vaig conèixer la Judit sensible, amb consciència política i social, incorruptible, aventurera i lluitadora.

Ara, Judit, ja sap el públic perquè estic jo ací i quina relació ens uneix. I també coneixen l´estima que te professe per les moltes virtuts que els acabe de citar. Toca començar la tasca del trobador. I de vegades s´utilitza aquest terme de forma arbitrària i trivial. No és el meu cas. Jo vull ser un trobador de veres, en el sentit exacte de la paraula. I m´encomane al primer trobador, al més antic, al més llunyà en el temps. Tinc que viatjar al passat, al segle XI, on va néixer Guillem de Poitiers, 9é duc d´Aquitània i considerat iniciador del moviment trobadoresc en llengua provençal i creador de la lírica trobadoresca occitana. I et contaré que encara que els seus dominis, en aquell moment, eren fins i tot superiors en extensió i riquesa als del mateix rei de França, no obstant això, i certs aspectes de la seua vida política i personal poc gratificants, el seu interès més viu, el que li ha fet passar als altars de la glòria i de les Muses, és el seu amor per la poesia i la música. Ell inicià el que jo vaig a fer aquesta vesprada: glossar els seus versos segons la costum de l´amor cortès. Jo seré el cavaller enamorat i tu la meua dama.

La part desavantatjosa per a mi és que, en aquestes històries, el cavaller mai aconsegueix a la dama, que roman inaccessible i llunyana i no vol, o no pot, correspondre al pobre poeta, que no obstant això, continuarà, com jo faré, cantant les virtuts de la seua estimada. Som a la Borriana de 2017, i no a la França medieval. Jo sóc un historiador i músic, i no un cavaller provençal. I tu no em mires desdenyosa des de l´estança més alta de la més alta torre. Seus en el lloc més alt d´aquest escenari, dalt de totes aquestes belleses escollides d´entre les joves de la ciutat, on te pertoca, reina meua, per dret propi, per la teua bellesa i majestat. I el teu regnat no és cruel ni ple d´oprobis , no és caprici ni imposició, no és poder ni autoritat. És amor per la festa, per la gent, per els joves i els majors, per les flors i per sa flaire, pel teu poble, per els teus. I el regne no és una terra feudal, és capital de la Plana, tres vegades coronada, com mereixen les millors. I no tens súbdits, senyora: tens als teus peus esperant als fallers i les falleres dels racons de la ciutat, de barris, de societats, que només esperen senyal, de la reina de les falles per acudir amb tendresa i complir sa voluntat. Recorda, per tant, que el seient daurat en que ara estàs, no és un regal, ni és un somni. És només l´ombra desdibuixada de tot allò que per bellesa i harmonia correspon a tan digníssima autoritat de la festa borrianenca. No és fàcil la decisió de presentar-se com candidata a Reina fallera. I encara és més difícil fer-ho per segona vegada. Però tu vas comprendre que ara era el teu moment, que no podien tornar a concórrer millors circumstàncies i com tu mateixa me vas confessar: la valentia és una de les virtuts que han d´adornar a una veritable Reina de Borriana. I la perseverança ha tingut el seu fruit més desitjat: ja seus al més alt de l´escenari i això significa que seus també al més alt de tot el món faller, perquè eres la fallera de les totes falles, la reina de totes les reines, eres l´encarnació, feta dona del què tota la festa fallera significa.

Jo pense, Judit, i no crec ser l´únic que ho creu, que la festa de les falles és possiblement la que més dignifica i exalta la figura de la dona. Cada família no dubta per no escatimar triar els adreços i la tela que duga la seua fallera. Les flors són presents en cada acte, perquè només la seua bellesa pot acompanyar la nostra dama. Cada desfilada és una mostra de la devoció per les xiquetes i les dones que representen cada falla. I encara que en el món infantil estan els reinets i cavallers acompanyants, figures que també dignifiquen als nostres xiquets, no és menys cert que en la divisió de les majors, només les nostres joves i dones són la veu del col·lectiu faller. Per elles es desviuen tots els presidents, que només tenen gestos de complicitat i dedicació per donar-les la justa resposta a tot allò que elles signifiquen. I el gran dia, el del nostre patró, Sant Josep, tota la ciutat contempla, emocionada, com passen les seues dones, les seues falleres, representant la tradició, devoció i amor per tot allò que ens uneix com a poble i com a societat.

I per això també has tingut la sort de estar acompanyada enguany de deu joves, deu flors escollides d´entre el més selecte del món faller de la nostra ciutat. Paula, Estefanía, Yaiza, Àfrica, Mar, Andrea, Lara, Roser, Beatriz i María. Amb elles compartiràs molts i molt bons moments, que passaran a formar, des de´l primer, part ja inesborrable de la teua vida. En elles trobaràs també el contrapunt necessari per completar un any faller perfecte: harmonia, atreviment, bogeria, confiança, confidències, complicitat…i moltes experiències i virtuts que encara no he gosat imaginar-me però que, de ben segur, seran quasi inabastables, quan estiga acabant l´any que ve el teu regnat, i jo te pregunte com de coses has viscut. I el destí ha ficat al teu costat a eixa xicoteta flor, a eixa xiqueta tendra, dolça i immaculada, a la teua companya de viatge, a la teua reineta, Anna, qui tindrà l´honor, junt amb tu, de representar la més gran festa, la festa de les falles, la festa de les festes, tot i per acomplir el mandat que emana de la voluntat del món faller de la ciutat que us ha coronat. Quan buscava més informació sobre la teua persona, per fer el meu parlament el més complet i fidedigne possible, i no convertir-lo en un relat apologètic, me´n vaig assabentar que eres molt gelosa en tot allò que envolta la teua aparença personal. Ja sé que, quan quedes amb les amigues o vas festa, ningú sap, fins eixe mateix moment, com aniràs vestida i pentinada. Supose que eixe “ningú sap” no comprèn a Paqui, ta mare. Les tens a totes intrigades, i per molt que elles insistisquen, mai vols desvetllar què et posaràs al damunt, com serà el teu maquillatge, ni quin pentinat lluiràs per l´ocasió. I quan arriba el moment, totes es queden bocabadades perquè sempre apareixes esplendorosa, eclipsant a tots els astres que brillen al firmament. En eixe moment, una simple mirada de complicitat entre tu i elles explica el secretisme de la teua actitud i elles t´admiren per com d´espectacular has assistit a l´acte. I també he acabat per saber fins i tot, que eixa gelosia de la teua intimitat i de la teua elecció en la vestimenta, ha arribat a extrems tals que...ni tan sols Pascual, ton pare, va conèixer com anava a ser el color de la tela del teu vestit de Reina Fallera fins el dia que es va fer públic. La setmana passada es va desvetllar un dels secrets millor guardats, i a la vegada, més esperats per tots nosaltres: conèixer el vestit que ha d´engalanar a la Reina, a l´embaixadora del col·lectiu faller de la ciutat de Borriana per tots els indrets de la geografia de les nostres terres. I, veritablement, fa justícia, Judit, a la teua elegància i només tu sabràs lluir-lo com tan alta i digna tasca ens demana. Diuen que cap Reina Fallera de Borriana s´equivoca quan tria el color del vestit, perquè aquest és el que millor representa el seu caràcter i la seua personalitat. Tu ja has triat el color que t´envolta i amb el que estàs encisant a tots els presents ara mateix. Saps quins són els vins més cars i més estimats del món, Judit? Saps quins són els vins que fan tremolar d´emoció als més entesos enòlegs només en escoltar el seu nom? Són els vins de la regió francesa de Borgonya, i ara ja entens perquè he derivat ací el meu discurs. Parafrasejant i mal traduint, perquè mantinguen la rima, uns versos del gran poeta Baudelaire: En tu, jo cauré, vegetal ambrosia Fruit treballat per l´ etern llaurador Perquè del nostre amor nasca la poesia Que brollarà cap a Deu com rara flor. Segur que no és per casualitat que el color del teu vestit tinga exactament eixe nom: Borgonya. I què fan als vins dels què parlem tan especials, i que estiguen només a l´abast d´uns pocs afortunats que es poden permetre el luxe de pagar-los? Que són els més selectes del món. I continue dient que no és cosa de la casualitat, perquè és tracta del destí. El color és rogenc, profund i tibi, com el robí, que representa als teus llavis carmesins amb els que ens llances les teues dolces rialles. Quan el tastes, un perfum ens permuta en encens, que roman llargament, aturant-nos els sentits, com ens passa quan sentim la teua flaire que envolta a tots els ací assistents. El sabor, és càlid i afruitat, com així d´amable és la dolçor de les teues paraules. I els entesos continuaran narrant totes aquelles virtuts que també compartiu: vainilla, elegància, rotunditat, terra, temps, harmonia, lleugeresa, permanència, pètals de flors que besen els teus llavis. Així és el color del vestit que ha triat la nostra Reina. No cal afegir més. I ja la banda et creua el pit proclamant als quatre vents qui és la nostra sobirana, a la que devem lleialtat, a la que hem de rendir honors i glossar-li el nostre amor, com prova d´admiració, de fervor i de fermesa.

Hi ha un element fonamental en aquest any per tu, i del qual encara no he parlat: ha de estar el pilar, el fonament sobre el que construir tot eixe pomell d´actes, viatges, exaltacions, presentacions, entrevistes i resta d’activitats que el teu càrrec duu implícit. Eixe pilar són els teus, la teua família, les persones a qui més estimes i els que, a la vegada, més t´estimen a tu, com demostra que avui siguem ací per exaltar- te com Reina Fallera. Recorda que viuràs moments màgics, meravellosos, daurats i tendres, però recorda també que la responsabilitat de tot allò que representes durà moments de nervis, de cansament, i d´obligacions. En eixos durs moments, recolza´t sempre en ells, abraça´ls i demana´ls que continuen estimant-te com sempre t´han estimat. El teu germà Pasqual, a qui quasi ja no reconec, perquè costa reconèixer en aquest home dret i fet, capaç de portar endavant una activitat empresarial, a aquell xiquet tímid i callat que intentava moltes vegades passar inadvertit. Ton pare, valent, emprenedor, treballador incansable i que farà el possible perquè no res li falte a la seua xiqueta de l´ànima, com ha estat fent tots aquestos anys enrere. I...què puc dirte de ta mare, la persona a la que t´uneix el llaç més fort, aquell llaç que no res i no ningú podrà mai no trencar, ni tan sols afluixar?. Ella és la teua amiga, la teua confident, la teua consellera, la teua assessora de imatge, la teua protectora, la teua més fidel admiradora, la teua taxista...a ella estàs molt agraïda perquè ha estat capaç de donar-lo tot per tu, sense esperar res a canvi. Ella escolta el teu dolor quan tots els altres estan sords; et fa riure quan tu creus que no pots; escolta els teus secrets i els fa seus; t’abraça quan creus que no pots trobar ta veu; escura les llàgrimes quan el món te fa plorar. Una mare és la persona que pot fer el treball de tots, però ningú pot fer el seu. I jo sé de primera mà com és de profund i còmplice el nexe que us nuga, i de bon segur, serà enguany més important i necessari que mai. Molts són els moments, Judit, en els que tots nosaltres podrem gaudir aquest any que ja s’ha convertit en el teu somni. Els carrers i les places s’engalanaran amb els seus millors vestits, per ser la catifa per on passen els teus peus, dignes de les sabates de cristall que van fer famosa a Ventafocs. Els teus ulls captivaran amb la seua mirada desperta, dolça i brillant a tot el què tinga la fortuna de poder mirar-se en ells, com en un estany cristal·lí, profund i insondable. La teua boca dibuixarà, com només tu saps fer, el teu somriure tendre, càlid i grat, que torna a la vida fins i tot a l’ànima més turmentada de totes les que poblen el desventurat Avern. I crec Judit, que és el moment d´anar acabant el meu discurs, perquè el poble és mereix poder gaudir ja de la seua Reina Fallera, i també perquè, com va dir el president nord-americà Thomas Jefferson: “el talent més valuós és el de no utilitzar dues paraules si una ja hi basta”. I, ben mirat, tot allò que he estat dient, sempre es quedarà curt, i no serà més que un pàl·lid reflex de la veritat sobre la teua bellesa i la teua persona, que mai ni jo, ni el més alt poeta puga ni tan sols esbossar. Per això, i demanant-te ja de bestreta perdó pel meu atreviment, te demane permís, reina Fallera de Borriana per acabar la meua intervenció amb una pobra però il·lusionada poesia que aquest humil trobador ha gosat glossar per a tu en tan destacada data. Amb el teu permís, sobirana: Com un abric blanc, damunt els arbres adormits, ens abraces amb les teues dolces branques I amb una mica de fred a les puntes dels teus dits ens fas sentir els sons més purs, més amples. Però en la febre pàl·lida dels teus palmells nivals, que no és ni freda ni poruga, la música es desperta i et salta entre les mans com un ocell que canta, vola i juga.

Amb el so dels metalls vibrants i lluents ets anunciada, el remor dolç i familiar per tu és de fusta que amb la tendresa de les notes no es disgusta quan la teua bellesa i galania és proclamada. I quan et puges ben dalt d´un escenari No vulgues negar-nos un somriure perquè eres tu, oh Judit, com immortal art mil·lenari el batec que necessitem sempre per viure. I per això jo et cante, com trobador canta enamorat la seua amada puix del meu llaüt la veu tremolosa ja et reclama que tingues un detall, una carícia, una mirada que plena de dolçor i d´harmonia em recorda que tu ets la meua dama. No és tebiesa ni debilitat el adorar-te com Helena va ser per Paris segrestada doncs amb la música dolça i tendra jo te cante perquè bellesa tal com la teua, mai mirara. Màgica Judit, l´hivern, vençut pel teu encís, farà en març, domesticat, un pas enrera, i quan ja siga mort, amb el silenci, jo tornaré feliç perquè amb tu, retrobaré la primavera. I per això acabe els meus versos amb un crit, una remor que s´estén com la boira per la Plana perquè ja tots sabem qui és la nostra sobirana amb majestat, comença ara el teu regnat, Judit!!

Carlos Andrés Valero Aicart