EXALTACIÓ DE LA REINA FALLERA DE BURRIANA, Judit Pesudo Martínez
E
xcel·lentíssima Senyora Alcaldessa de Burriana, na Mª Josep Safont, distingida senyora regidora de festes i presidenta de Junta Local Fallera de Burriana, na Lluisa Monferrer, Sr. President de la federació de falles de Borriana, en Salvador Domènech, distingits regidors i regidores del Magnífic Ajuntament de la nostra ciutat, autoritats d´altres ciutats i organismes que avui ens acompanyen, màxims representants de totes les comissions falleres de la ciutat, distingides representacions de les festes de les ciutats i pobles germans, benvolgut públic, amics tots: Quan vaig mamprendre la redacció d’aquest discurs, pensava fugir d´eixe tòpic tan gastat, consistent en començar el mateix tot i dient que havia estat una sorpresa ésser triat com a mantenidor de l´acte. I així, imaginava una i altra vegada com evitar-ho. Sabeu que és el que va passar? Que no ho vaig aconseguir. I per tant, em toca començar de nou amb el meu parlament i diré, sincera i emotivament, que la meua elecció em va sorprendre no molt, més bé, moltíssim. I això és degut a que entre Judit i jo no es dona el tipus de relació que, habitualment, és el que decideix que la reina trie a la persona que ha de glossar les seues virtuts. No som de la mateixa falla. No tenim llaços de parentesc. Les nostres famílies no són amigues de tota la vida ni tenen massa tracte, més enllà d´haver coincidit enguany en les corts de les reines que ja s´han acomiadat. Recorde perfectament que un dia de final de juny em vas escriure un missatge en el que deies que volies parlar amb mi de
temes que tenien a veure amb la teua recent elecció com a Reina Fallera. Jo te vaig contestar que passares pel col·legi, perquè com ja havien acabat les classes, podia atendre´t entre reunió i reunió. Sincerament, pensava que l´antiga alumna venia a demanar consell perquè jo ja havia passat per l´experiència de ser pare d´una reina fallera, infantil, en el meu cas. Per tant, la sorpresa va ser encara més brutal quan, després de les primeres frases de cortesia, intranscendents, però inevitables, em vas llançar, sense anestèsia, ni prèvia preparació, la pregunta del milió: vols ser el meu mantenidor? A la gent que no coneix la relació que ha fet possible que jo avui siga ací he d´aclarir-los que, efectivament, no som família, ni de la mateixa falla, ni res paregut. La relació que ens uneix (i per això, encara és més gratificant per mi el estar ací dalt), és la de professor i ex-alumna. I quina major satisfacció per un professional de l´ensenyament que veure com després de quatre anys que vas deixar el col·legi, consideres que aquell «profe» continua sent tant important per tu, que el tries per a que siga el mantenidor, en un dels dies més assenyalats de la teua vida? Quina responsabilitat! No em puc permetre decebre´t perquè eixe respecte que encara sents per mi, desapareixeria per sempre, així que he ficat tot el meu cor i els meus coneixements per estar a l´altura de tan noble tasca. Judit ha estat una d´eixes poques alumnes que deixen en tu una empremta inesborrable. Una d´aquelles que no pots oblidar, que
te marquen com a persona, que t´alegres que hagen passat per la teua vida, que fan que la teua tasca, de vegades, difícil i poc gratificant, meresca la pena. Com és l´alumna perfecta, l´alumna ideal? Ara els ho contaré, ja que com antic professor i tutor, us faré una semblança de la persona que vaig conèixer durant la seua estada al col·legi. I començaré dient que ha sigut una de les xiquetes més dolces, tendres i afectuoses que recorde hagen passat per les aules. I continuaré comentant que, a més a més, era i és, una de les joves més educades, respectuoses, tolerants i exquisides en el tracte personal, que he conegut mai. I afegiré després que era i és una excel·lent estudiant, treballadora inesgotable, intel·ligent, responsable, organitzada, polida, creativa, imaginativa i brillant. I com a tutor acabaré aquest perfil d´eixa Judit escolar, contant que era bona companya, generosa, que no dubtava en ajudar els altres, participativa, sensible, humil, sempre amb el somriure a la cara, optimista, cordial, sincera, honesta i propera. Dos moments en especial vull recordar, dels molts que hem passat junts, perquè són els que més importants han estat per mi. Vas ser la protagonista del musical «la sirenita», i encara que només eres una xiqueta d’onze anys, vas mostrar ja plenament la teua valentia, la teua determinació i la teua tendresa en el tracte amb els teus companys de repartiment. La segona, em sembla que la tens més clara i que ja endevines per on vaig a eixir ara. Per primera vegada, amb els alumnes de 4rt de secundària, que anaven ja a acomiadar-se del col·legi, vaig en-
187 ……
