Concurs de redacció

Concurs de redacció Falles 2018

LA NOSTRA TRADICIÓ

Les tradicions van passant de pares a fills i de fills a nets. Ningú sap massa bé com comença una tradició, però el que si sap tothom, és que les tradicions ens ajuden a comprendre el passat, el present i el futur. Poc s’imaginaven una colla d’amics, que allà pel 1928 es reunien periòdicament en un magatzem per a preparar les festes en honor de la Mare de Déu de la Mercé, que la seua idea anava a calar tan profund en la nostra ciutat, que anava a convertir-se en tradició entre la gent. Ni més ni menys que se’ls va ocórrer plantar la primera falla de Borriana, la del Barri la Mercé. Aquest grup de festers són els pioners de la nostra benvolguda festa, la que apassiona a la gent, la que fa gaudir a menuts i grans, la que ompli places i carrers, la que fa que quan està a punt d’arribar la primavera, Borriana somriga alegrement, de veure’s tota ella plena de gent, admirant els monuments fallers plantats en cada emplaçament, de veure l’alegria de tots aquells que surten al carrer, de l’olor de pólvora, traques i coets, de veure a les xiques, xiquetes i xiquets enlluernats amb els seus millors engalanaments i de sentir a les xarangues que alegren l’ambient. Així és, Borriana en març. És una festa, d’alegria i bon fer, perquè tota ella està plena de fallers. Gent que treballa incansable per a que quan arribe el moment, tot estiga preparat i que no falte res. Les falles són un sentiment, o eres o no eres faller. Les falles es porten a la sang, es viuen des de el bressol. Sols així es pot explicar el que sent un faller. Sols així es pot comprendre el que sent una xica quan una banda creua el seu pit. Sols així es pot saber el perquè de tantes i tantes hores dedicades a aquest menester, moltes voltes sense cap agraïment, soles per l’orgull de la feina ben feta i de sentir-te faller. Aquest any, quan arribe març, tornaran a sonar xarangues i masclets, tornaran a estar plens els carrers, tornarà a embogir el món faller, tornaran les desfilades i la germanor entre la gent. I tot açò, encara que no ho pensem, és gràcies a aquella colla d’amics, que van tindre una idea boja, però que algú m’explique que haguérem fet els fallers sense ells… Agraïts a aquella gent hem d’estar, perquè ja són 90 anys plantant falles, 90 anys, quin deler, vos ho diu una fallera de tot cor i amb el més gran sentiment faller.

Adriana Cifuentes Chabrera 13 anys - 1r d’ESO Col·legi Nostra Senyora de la Consolació

1r Premi concurs de redacció

LES FALLES A BORRIANA

En falles moltes festes celebrarem tots junts en un mateix context Centre Espanya, La Vila…mil somnis per complir Este 2018 al mes de març a Borriana tu vindràs per a celebrar aquesta festa que amb molt d’amor agrairàs Primer de tot arriba la plantà que les falles construiran Al 19 de març l’ofrena flors, no es sobrarà ni una desena I ja per la nit el moment que tots esperem molt contents la cremà de les falles la que allibera a tots els personatges Des de ninots de fades fins a grans pirates que naveguen a dues potes o volen per les cases Aquesta nit mil plors d’alegria un foc radiant que finalitza aquest dia i que les falles mai oblidaran ja que el seu somni sempre recordaran Menudes falleres amb els ulls tancats, la reina infantil amb una felicitat molt gran la cort major bramant i plorant I la pobra presidenta consolant Ací a Borriana mai hi haurà errades que algú oblidara sempre hi haurà felicitat que envairà tota la ciutat

María Ballester Daudí 12 anys – 1r d’ESO Col·legi Nostra Senyora de la Consolació

2n Premi concurs de redacció

75 ANYS PER A LA HISTÒRIA

En 1928 un grup d’homes, encapçalats per un tal “Liante” van tindre la brillant idea de muntar una falla per primera vegada en Borriana. Gran idea des del meu punt de vista. Fa 90 anys que un poble com el nostre va iniciar un camí d’una tradició al voltant de la qual giren tantes i tantes coses hui en dia. Aquells primers fallers, sense saber ben bé que estaven fent varen fer nàixer la festa més important de la ciutat de Borriana. De segur que més d’un els va vore com uns bojos sense sentit. Beneits bojos, diria jo, que van tindre aquella gran idea. A poc a poc la festa va anar agarrant camí, una, dos, tres… diferents falles plantades cada any…Unes apareixien, unes altres desapareixien però així són els inicis de qualsevol activitat…Monuments de cartó, ninots vestits en robes velles dels mateixos fallers, a poc a poc s’introdueix la pintura, el color, els versets, les critiques. I les xiques? Falleres? Qui eren? Doncs eren les joves del poble que a poc a poc anaven agarrant protagonisme i convertint-se en el centre de la festa, el més preuat per al faller. I de nou, a poc a poc… hem de organitzar-nos perquè la festa es gran i és molt important que tot vaja acompassat, que tot seguisca una mateixa línia. I ara fa 75 anys es crea a Borriana la Junta Local Fallera. És l’organisme que encapçalat per un regidor de festes de l’Ajuntament aglutina tots els actes que es desenvoluparan al llarg de tot un any faller. Un grup d’homes i dones que junt amb els fallers de les diferents comissions lluiten cada dia per fer d’esta festa, si cap millor. I de nou, a poc a poc, els actes fallers propis de la nostra ciutat es converteixen en la tradició d’un poble. Perquè els fallers, i sé molt bé del que parle, són gent entregada que renuncia moltes vegades als interessos personals per engrandir una festa i pel bé de tot un poble. Són persones que el 14 de març ja no poden dormir pels nervis i el patiment de què tot isca bé eixa setmana fallera, el 15 han de plantar fins la matinada i així, així, entre molt de treball i alguna festa, passen la setmana, o més bé diria jo els dies, perquè per al faller les falles són tot l’any. Una altra celebració d’enguany és la de la figura de la Reina Fallera. Que podria jo dir d’ella? També a poc a poc, com en els anteriors esdeveniments de la Reina, ha anat adquirint major protagonisme i passa de ser només la representant d’uns actes durant la setmana fallera i poc més, a tindre una gran tasca de representació i oficialitat durant tot l’any que dura el seu regnat. Anys després s’incorporarà la Reina Fallera Infantil i ací, podria allargar-me i explicar ben bé el que significa ser Reina Fallera Infantil, però ho deixaré per a una altra ocasió. Com a conclusió el que si vull fer, és un homenatge a les persones que fa 90 anys varen plantar eixa primera falla, les que fa 75 anys es varen organitzar coma JLF, a tantes dones i xiquetes que han tingut el privilegi i la sort de formar part de la història de les falles com a Reines de Borriana. Però sobretot vull fer menció a tantes persones de totes les edats, que durant tants anys s’han vist “liades” com aquell primer “liante”, perquè a la fi el que importa no és el càrrec que s’ocupa, al final el que importa és el càrrec de ser FALLER.

Carmen Doménech León 13 anys – 2n d’ESO Col·legi Villa Fátima