Calvia Entorn nº9 julio 2019 by editorialmic

JULIOL 2019

NÚM 9 • 3a època

Entorn de Calvià

ESPORT

EDUCACIÓ · HISTÒRIA · SALUT · DONA

Entorn de Calvià

PRESENTACIÓ

Presentació L’esport ha arribat als nostres dies com un generador de fenòmens socials en què convergeixen diferents subjectes que es rendeixen al seu influx i al seu poder seductor perquè millora el físic, la ment i les emocions. A Calvià, l’esport ha estat ben present al llarg de la història, i des de l’inici de la democràcia ha format part de totes les polítiques públiques, que l’han tengut ben present com una eina cohesionadora del municipi. Per a les persones que no practicam cap esport o no en practicam amb constància, aquest és un món paral·lel que apareix davant els nostre ulls amb tentacles que abracen diferents espais, aparentment diferenciats entre si, però que convergeixen en la pràctica esportiva. Així podem relacionar l’esport, i totes les seves modalitats siguin recreatives o d’alt rendiment, amb activitats tant dispars com la música, les arts plàstiques, la literatura, la ciència, la tecnologia, la medicina, l’antropologia, la comunicació, la biomecànica, el turisme, la bioquímica, la fisiologia, l’economia, la història, el dret, la política, la moda i moltes altres. No us sorprengui, doncs, trobar alguns d’aquests temes tractats a la revista, d’altres que s’han quedat a la carpeta de l’escriptori per manca d’espai, i fins i tot alguns, per desconeixement o ignorància, no hauran quedat reflectits. Per això, en aquets casos animam el lector o lectora perquè n’agafi el relleu. Com sempre deim, l’Entorn de Calvià és una finestra que pretén despertar la curiositat sobre un tema i empènyer altres persones curioses a investigar i escriure articles nous o ampliar i aprofundir sobre els ja escrits. Aquesta revista pretén obrir pas a aquestes noves investigacions. Aprofitam, també, per agrair la seva col·laboració a totes les persones que han fet possible que un nou Entorn surti al carrer. Aquest número 9 de la revista Entorn de Calvià també pot ser d’interès per a molta gent que no té l’esport ni la seva pràctica entre els seus objectius, ja que, tal vegada, trobarà entre les seves pàgines qualque conegut o coneguda que practica alguna

modalitat esportiva o hi descobrirà alguna tendència o curiositat que desconeixia, o fins i tot li obrirà el cuquet de la curiositat per posar en pràctica algunes de les disciplines, moltes d’aquestes a l’abast en el nostre municipi. I com que la música sempre ha estat lligada a l’esport, em permet deixar-vos una banda sonora que us pot acompanyar, si us ve de gust, en aquesta lectura. Són algunes de les cançons que quan sent la paraula esport em venen al cap: Les bicicletes i la volta ciclista a Espanya és un esdeveniment que, per a mi, estarà sempre lligat a la música del grup Azul y Negro amb el tema «Me estoy volviendo loco», que animava els avorrits diumenges en família davant la TV. No puc pensar en atletisme sense que al cap em vengui la melodia de Vangelis «Chariots of Fire». O no puc celebrar una victòria sense taral·lejar el «We are the Champions», de Queen, o «The Best», de Tina Turner. El patinatge artístic el llig a una preciosa cançó dels Antònia Font, «Calgary 88». Pujar unes escales se’m fa menys feixuc si ho faig amb la melodia de Survivor «Eye of the Tiger», que immortalitzà Rocky; i quan tenc un mal dia sent debilitat per «Hurricane», que Bob Dylan dedicà a Rubin Carter, que va poder ser campió del món de boxa –sempre trobes qui pot estar pitjor. Els jocs olímpics, tots, tindran la banda sonora de Mercury i la Caballé, «Barcelona» per a mi és sublim. Si m’anim a fer esport i pens que aquesta vegada sí que m’hi enganxaré, m’acompanya «Feeling Good», de Nina Simone. I per acabar amb un somriure i ser un poc irreverent, us propòs la cançó del grup La Pandilla Voladora, «Del deporte también se sale». En tot cas, independentment de la banda sonora que triem cadascú i que molts i moltes fa anys que intentam entrar a l’esport sense aconseguir-ho, des d’aquí deixam palesa la nostra admiració cap a tots el referents esportius, dones i homes, nines i nins, que tenim i tendrem a Calvià, i que ben segur que continuaran deixant el llistó ben alt en el món de la competició i en el dia a dia.

M . ANTÒNIA FERR AGUT CARREÑO

Entorn de Calvià

SUMARI Juliol • Núm 9

6 DOSSIERS Entorn de Calvià, núm. 9 Juliol 2019 Edita Ajuntament de Calvià c/Julià Bujosa Sans, batle, 1 07184 www.calvia.com Direcció Maria Antònia Ferragut Carreño

6 L’esport en edat escolar, element clau en el desenvolupament dels infants

Biel Barceló Bisquera, ICE

22 L’esport esdevé un valor transversal per a tothom

Jaume Thomàs Calafat, ICE, i Francesc Mulet Albertí, expolític

38 Inicis del futbol a Calvià Xavier Terrasa García, historiador

52 L'esport i les arts

Maria Antònia Ferragut Carreño, Ajuntament de Calvià

Coordinació tècnica, redacció i entrevistes Neus Fernández Quetglas Disseny i maquetació Editorial MIC Publicitat Disseny de Marisol Gorreta Martín i textos de Juan Abarca Castro

64 PARLAM 6 4 Merxe Batidor Llabrés, rugbi

Consell de Redacció Agustí Aguiló i Llofriu, Maria Calderón Díaz, Maria Antònia Ferragut Carreño, Emmanuelle Gloaguen Murias, Aina Maria Mas Sastre, Sandra Sedano Colom, Neus Fernández Quetglas Assessorament i correcció lingüística Servei Lingüístic de l’Ajuntament de Calvià, Caterina Canyelles Marquès, O. J. Crespí Green, J.J. Sánchez Rowell Col·laboracions externes Juan Espina Rovira, Francina Mora Cerdà, Joan Munar Martínez, Cristina Prats Vidal, Lina Prats Vidal, Alejandro Sánchez Palomero, Xavier Terrasa García Portada Corredor (2019), grafit damunt paper vegetal de Javier Garló D.L.: PM 1206-2015 4

6 8

M. Lluïsa Viver Garrido i Carles Vich Ramírez, escacs

72 Noelia Grau Castillejos, Javitxu Lirio González, i Carlota Muñoz Coll, karate

77 PERSPECTIVES 77 Salut, activitat física i altres hàbits saludables Merxe Batidor Llabrés, ICE 85 Lina Prats Vidal, culturista natural

8 6 De la A a la Z, el protagonisme de l’esport a Calvià Redacció

98 30 anys en remull: el Club Natación

Calvià Javier Tascón Piña, Expresident del Club Natación Calvià

106 ASSAIG 106 25 anys de cicloturisme Juan Espina Rovira, hoteler 110 Calvià com a destinació del turisme esportiu

115

132

PINZELLADES

JOVES INVESTIGADORS ASSAIG JOVE

115 Dones i esport, trencant estereotips

132 Discapacitat, activitat física i esport

Sandra Sedano Colom, Ajuntament de Calvià 121 Cristina Prats Vidal, corredora

122 El vòlei, una passió que uneix als

Martínez Portales Alejandro Mendoza Wendorff, becari ICE

1 26 Corrent per les muntanyes de

Calvià Angie Rigo Bibiloni, Ajuntament de Calvià

138 138 Joan Munar Martínez, atleta

Francina Mora Cerdà, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport 137 Alejandro Sánchez Palomero, triatleta paralímpic

142 ENTORN JOVE 1 42 La pràctica de l’esport com un complement vital Grup de joves a Es Generador Entorn de Calvià

DOSSIERS

BIEL BARCELÓ BISQUERR A Tècnic de l'Institut Calvianer d'Esports

L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR, ELEMENT CLAU EN EL DESENVOLUPAMENT DELS INFANTS IMPORTÀNCIA, CONCEPTES, MARC NORMATIU, ESTUDI D’HÀBITS I EVOLUCIÓ

En les darreres dècades multitud d’estudis i informes científics han constatat la rellevància que tenen l’activitat física i l’esport en la vida de la població en edat escolar, no solament pels beneficis que aporten a la seva salut i el seu benestar sinó també per la transcendència en el desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats intel·lectuals, cognitives, emocionals i socials, així com dels coneixements, valors i competències per arribar a ser persones autònomes i preparades per a l’exercici de la ciutadania. 6

Entorn de Calvià

DOSSIERS

ACTIVITAT FÍSICA I ESPORT, LA PÍNDOLA MÀGICA PER A LA SALUT INFANTIL Són diverses les institucions i els organismes relacionats amb la salut i el desenvolupament de la infància i la joventut que destaquen la importància de la pràctica regular d’esport o activitats físiques en les edats primerenques, en certifiquen els beneficis i en promouen la pràctica. Així, en l’àmbit internacional trobam que l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu document Recomanacions mundials sobre l’activitat física per a la salut, adverteix que tots els infants haurien de realitzar diàriament activitats físiques en forma de jocs, esports, desplaçaments, activitats recreatives, educació física, etc., pels beneficis fonamentals que l’activitat física reporta en la seva salut, segons s’ha observat a través dels resultats de diversos estudis científics (CDC 2008, Janssen 2007, Janssen i Leblanc 2009). Alguns dels beneficis

documentats per l’OMS són: millora de la forma física (tant de les funcions respiratòries com de la força muscular), reducció del greix corporal, reducció del risc de patir malalties cardiovasculars i metabòliques, millora de la salut òssia, reducció dels símptomes de depressió, etc. Entre tots aquests beneficis de l’activitat física, l’OMS posa el focus en la capacitat de combatre el sobrepès i l’obesitat infantil, un dels problemes més sonats d’aquest segle. A Espanya prop d’un 35 % dels infants en pateix. Un estudi de l’Imperial College i l’OMS indica que, en el món, el nombre d’infants i joves entre 5 i 19 anys amb obesitat s’ha multiplicat per 10 en les últimes quatre dècades. Els culpables? Els mals hàbits com el sedentarisme. En l’àmbit nacional, aquestes recomanacions de l’OMS estan en línia amb les que realitza el Govern d’Espanya en el web del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, www.estilosdevidasaludable.mscbs.gob.es. Aquest organisme

afegeix algunes recomanacions més per al mateix grup d’edat (5 a 17 anys), com ara reduir els períodes sedentaris prolongats, minimitzar el temps de transport motoritzat, realitzar un transport actiu, amb recorregut a peu o en bicicleta almenys part del camí, fomentar les activitats a l’aire lliure, limitar el temps d’oci davant les pantalles, com la televisió, els telèfons mòbils, tauletes, ordinadors o altres a un màxim de dues hores al dia. El mateix lloc web també ofereix recomanacions saludables per a menors de 5 anys que no caminen, com ara: realitzar activitat física diverses vegades al dia en entorns segurs mitjançant jocs en terra o activitats supervisades a l’aigua; minimitzar a menys d’una hora seguida el temps que passen asseguts o subjectes a cadires, cotxets o balancins quan estan desperts; i evitar que els menors de dos anys passin temps davant pantalles com és ara la televisió.

RECOMANACIONS SOBRE L’ACTIVITAT FÍSICA PER A LA SALUT DELS 5 A 17 ANYS 1. Realitzar com a mínim 60 minuts diaris d’activitat física, de moderada a vigorosa, que poden estar repartits en diverses sessions diàries (per exemple dues tandes de 30 minuts). L’activitat física diària hauria de ser, en la seva major part, aeròbica: marxa ràpida, córrer, fer bicicleta, nedar, ballar, etc. L’activitat física durant un temps superior a 60 minuts diaris reporta majors beneficis per a la salut. 2. Practicar com a mínim tres dies per setmana els tipus d’activitats següents: • Activitats d’intensitat vigorosa. • Activitats de força muscular que enforteixin els músculs i ossos, i que incloguin els grans grups musculars del tronc i les extremitats. • Activitat aeròbica d’intensitat moderada.

3. Reduir els períodes sedentaris prolongats: • Minimitzar el temps de transport motoritzat. • Realitzar un transport actiu, amb recorreguts a peu o en bici almenys una part del camí.

• Fomentar les activitats a l’aire lliure. 4. Limitar el temps davant pantalles: • Reduir el temps davant pantalles de televisió i altres tipus de pantalles.

• Limitar el temps davant pantalles amb fins recreatius (mòbils, videojocs, ordinadors, tauletes, etc.) a un màxim de dues hores al dia. *Fonts: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar social, Govern d’Espanya. www.estilosdevidasaludable.mscbs.gob.es Organització Mundial de la Salut. Recomendaciones mundiales sobre la actividad física para la salud. Ginebra: Edicions de l’OMS. 2010.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

Com ha quedat palès, l’activitat física i l’esport poden actuar com a píndola miraculosa perquè prevenen malalties tant físiques com psíquiques (asma, obesitat, cardiopaties, diabetis, depressió, ansietat, estrès…), rehabiliten la salut, participen en processos del creixement, milloren les habilitats motrius (coordinació, equilibri, percepció espai-temps....) i les capacitats condicionals (força, resistència, flexibilitat i velocitat) i faciliten l’adquisició d’hàbits saludables. Però també són activitats equilibradores i socialitzadores. Mentre es practica, en el cervell hi actuen neurotransmissors (dopamina, norepinefrina, noradrenalina i serotonina entre d’altres) que produeixen una sensació de calma, benestar, felicitat i una disminució de l’ansietat. A més a més, totes dues suposen bones eines per treballar els valors, la cohesió grupal, l’esforç, la constància, el compromís, la superació personal, el respecte, la tolerància i la solidaritat. Sense oblidar que també afavoreixen el rendiment acadèmic: estudis en neuroeducació confirmen que milloren la memòria, activen l’atenció i la motivació. En definitiva, l’efecte positiu de fer esport té transcendència sobre el desenvolupament tant físic, psicològic, social, emocional, afectiu i cognitiu. Per totes aquestes raons es considera de màxima importància que els nins i nines puguin accedir a una pràctica fisicoesportiva i, sobretot, gaudeixin de bones experiències relacionades amb l’activitat física i l’esport. D’aquesta forma, tal com assenyalen diversos estudis (Telama, Yang, Laakso i Viikari, 1997; Telama, Yang, Viikari, Välimäki, Wanne i Raitakari, 2005), es potencia l’adherència a la pràctica esportiva al llarg de tota la seva vida.

AMB L’EDUCACIÓ FÍSICA DE L’ESCOLA NO N’HI HA PROU En canvi, malgrat ser ben conegut el poder preventiu i curatiu de l’exercici, malgrat totes les recomanacions oficials i la demostrada importància de l’activitat física en l’etapa d’edat escolar, les hores dedicades per les administracions educatives 8

Entorn de Calvià

a l’educació física dins l’actual currículum escolar a Espanya es demostren totalment insuficients per aconseguir els valors de pràctica recomanats. «N’estam aprofitant només un 10 % del seu potencial», explica al diari El País del passat 28 de març, Víctor Arufe, docent, investigador i director de la Unitat d’Investigació de l’Esport Escolar, Educació Física i Psicomotricitat (UNIDEF) de la Universitat de la Corunya. Amb l’entrada en vigor de la Llei orgànica d’educació (LOE, 2006), es produí un fet totalment paradoxal i contradictori a les necessitats que detecta la comunitat científica i a les recomanacions de la Unió Europea: els mínims recomanats per a l’àrea d’educació física varen quedar reduïts a dues hores setmanals tant per a l’etapa d’educació primària com per a l’etapa d’educació secundària (ESO). Aquests 120 minuts a la setmana queden molt lluny dels 420 minuts setmanals recomanats per l’OMS. La Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE, 2013) actualment en vigor, va intro-

duir modificacions a l’anterior però tampoc va aportar cap millora real respecte al volum lectiu de l’educació física. Mentrestant els índexs d’obesitat i sobrepès infantils creixen de forma alarmant i els hàbits d’oci vinculats als videojocs i a les activitats sedentàries són de cada vegada més freqüents entre la joventut. Per tot això resulta de vital importància treballar el cos i el moviment al marge de l’educació física que reben els nins i nines a l’escola. I en aquest sentit, l’esport desenvolupat fora de l’horari lectiu esdevé un vehicle ideal per pal·liar aquestes mancances. La pràctica esportiva durant les activitats extraescolars o bé desenvolupada en els clubs i associacions esportives, centres especialitzats i altres entitats, així com totes les pràctiques d’hàbits actius com els desplaçaments no motoritzats (a peu, en bicicleta, en patinet…) contribuiran a la consecució dels nivells òptims d’activitat física per a un desenvolupament saludable i integral de la població més jove.

DOSSIERS

CONCEPTES BÀSICS SOBRE L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR Tradicionalment l’esport s’associava a l’existència de competició però avui dia el concepte d’esport ja no fa només referència a la pràctica esportiva reglada i de competició, sinó que és utilitzat de manera molt més àmplia i inclou aspectes com la recreació, la salut i la integració, entre molts d’altres. La Carta Europea de l’Esport del Consell d’Europa –Rodas 1992– defineix l’esport com a tot tipus d’activitats físiques que, mitjançant una participació, organitzada o d’un altre tipus, tinguin per finalitat l’expressió o la millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials o l’assoliment de resultats en competicions de tots els nivells. L’amplitud d’aquesta definició fa que els camps d’estudi de l’activitat física i l’esport siguin també molt amplis i variats, i sovint s’hi dona el que s’anomena una confusió terminològica de diferents conceptes. De vegades ens trobam amb conceptes que reben diversos noms per part d’autors diversos o bé un mateix mot que és utilitzat per fer referència a diferents conceptes de l’àmbit esportiu. L’esport referit a les etapes primerenques de la vida no n’és una excepció. Són molts

els mots que s’han utilitzat i es continuen utilitzant quan ens referim a l’esport i l’activitat física practicats per infants i jovent: esport base, esport de base, esport escolar, esport en edat escolar, esport extraescolar... Per tant, es fa necessari precisar alguns conceptes que evitin interpretacions distorsionades i ajudin a una millor comprensió d’aquest àmbit. El context sociocultural és de gran influència sobre el llenguatge, així que en funció del país, regió, comunitat o grup de persones en què ens fixem, trobarem que es fa ús d’una terminologia o d’una altra, en part també per mor de les diferències culturals i organitzatives de l’«esport escolar» en els diferents contextos. Però també hi ha estudis que estableixen uns criteris sòlids que permeten fer un ús comprensible de la terminologia i coherent amb les pràctiques físicoesportives a les quals ens referim. Aquest és el cas de l’article «¿Qué se entiende por «deporte escolar»? Concepto y finalidades en España y la Comunidad de Madrid», de Yannick Hernández Bourlon (GT 29 Sociología del Deporte, Federación Española de Sociología), el qual fa una revisió detallada dels usos lèxics que actualment acompanyen la paraula esport en l’entorn educatiu. Aquest pren com a referència la bibliografia especialitzada i els textos ofi-

cials principalment en l’àmbit espanyol, francès i europeu per acotar les definicions següents. Iniciació esportiva. Fa referència al procés d’ensenyament-aprenentatge de coneixements, habilitats, destreses i conductes tècniques i tàctiques bàsiques de determinats esports. Aquest terme també incorpora el sentit socialitzador del procés d’introducció en el món de l’esport com un fenomen sociocultural que implica l’assumpció de determinats valors, conductes, rangs, ritus, actituds…, propis del grup social o l’àmbit en el qual es produeix la iniciació. Aquest terme s’associa a la competició però no com la seva finalitat última. La iniciació esportiva pot tenir un caràcter recreatiu, competitiu o de formació. Esport base o esport de base. És l’esport amb caràcter competitiu, selectiu i amb finalitat de rendiment esportiu que representa la fase prèvia i inicial del denominat alt nivell, per tant és l’esport que serveix de base per a l’esport d’alt nivell. El terme prové de les categories de base dels esports federats que de forma popular solen denominar-se «planters». L’esport base fa referència només a una dimensió restringida de l’esport en edat escolar: la que va a la recerca de l’èxit competitiu i Entorn de Calvià

DOSSIERS

el rendiment. En alguns esports, s’ha acoblat el terme base al terme específic per a les etapes inicials, com per exemple futbol base. Esport extraescolar o extracurricular. Són aquelles pràctiques físiques i esportives que es cursen a l’escola fora del currículum de les matèries oficials del sistema educatiu i en horari no lectiu, a manera de «segon temps» pedagògic o reforç educatiu destinat a continuar la formació integral de l’alumnat. Poden estar incloses o no en el projecte de centre i poden realitzar-se en el mateix centre escolar o a fora sota diferents models organitzatius. S’assimilen a altres activitats extraescolars com les activitats musicals, escèniques, cursos d’idiomes, etc. Des del punt de vista normatiu, les activitats extraescolars es defineixen amb exactitud en el Reial decret 694/1995, de 20 d’octubre. Educació física. Fa referència a la matèria curricular basada en l’activitat física i l’esport que és obligatòria en la major part dels sistemes educatius del món i obligatòria en tots els països de la Unió Europea (Hardman, 2008). A Espanya actualment s’imparteix de forma obligatòria en les etapes de primària, secundària i primer curs de batxillerat. Esport escolar. Fa referència a les activitats fisicoesportives de participació voluntària que s’organitzen des dels centres educatius en horari no lectiu, basades principalment en campionats entre centres escolars i el seu alumnat respectiu. Aquestes tenen objectius prioritàriament educatius de formació integral en consonància amb el projecte educatiu de centre. Aquesta pràctica està molt arrelada en altres països com França. En canvi, a Espanya es va iniciar al final del segle XIX amb la Institución Libre de Enseñanza (ILE), una institució privada, laica, a la qual seguiren les institucions educatives religioses i posteriorment l’administració pública; però els fets històrics i polítics que succeïren a Espanya durant el segle XX varen frenar aquesta evolució i deixa10

Entorn de Calvià

Zona esportiva de Portals Nous.

ren de banda l’esport escolar realitzat al marge de les federacions.

a utilitzar el terme esport en edat escolar, tal com veurem a continuació.

En l’àmbit internacional, l’esport escolar sí que va arrelar i avui dia té la seva pròpia federació, la International School Sport Federation (ISF), la qual organitza campionats internacionals per a l’alumnat d’educació secundària. Aquesta està reconeguda pel COI, la UNESCO i la FIEP, i té 82 països membres, entre els quals també hi consta Espanya. A diferència d’altres països, com ara França, Espanya no disposa de federació nacional d’esport escolar pròpia. La legislació actual ho impedeix, ja que la Llei de l’esport 10/1990 i el Reial decret 1835/1991, sobre federacions esportives espanyoles, dicten que només hi podrà haver una federació nacional per a cada modalitat esportiva; per tant, és el CSD qui té totes les competències en matèria d’esport escolar internacional.

Esport en edat escolar. Es considera esport en edat escolar l’activitat física i esportiva organitzada, de naturalesa recreativa o competitiva, practicada en horari no lectiu, subjecta a una orientació educativa i formativa, ja sigui dins o fora dels centres escolars. Comprèn l’etapa d’escolarització obligatòria i el segon cicle d’educació infantil, i inclou l’alumnat des de tres fins als setze anys. Aquesta és la formulació que trobam al Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears, i que es troba en línia amb la definició que fa el CSD en el seu document Pla integral per a l’activitat física i l’esport, 2010. Avui dia és la terminologia més emprada a Espanya en l’àmbit normatiu per referir-se a les activitats físiques i esportives dels infants i el jovent. La utilització d’aquest terme està justificada per diversos motius: es tracta d’un concepte inclusiu perquè té un denominador comú (l’edat dels participants); l’esport en aquesta etapa ha de tenir un irrenunciable caràcter educatiu i ser accessible a tota la població per igual, independentment de si té una orientació fonamentalment lúdica o marcadament

En l’àmbit normatiu de l’esport a les Illes Balears, tot i que la Llei de l’esport de les Illes Balears (2006) empra el terme esport escolar en el capítol II per referir-se a l’activitat esportiva escolar, en el Decret pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears, de publicació més recent (2015), ja es passa

DOSSIERS

competitiva; és un concepte que respecta la diversitat de pràctiques esportives i organitzacions, i els ofereix una estructura, uns objectius i un marc comú de referència; finalment dins del seu espectre hi tenen cabuda les diverses modalitats que coexisteixen en aquests moments, és a dir: l’activitat física i l’esport escolar que té lloc als centres educatius, l’esport oferit pels clubs i entitats esportives, i altres activitats fisicoesportives oferides per associacions del teixit social.

la comunitat autònoma la competència exclusiva en matèria d’activitats esportives i d’oci. Però si volem continuar delimitant el terreny de joc de l’esport en edat escolar a les Illes Balears, és imprescindible fer una mirada més acurada a la Llei 14/2016, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears i al Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears, anteriorment esmentats.

Per tant, aquesta és la definició més integradora i la que farem servir d’ara endavant per aglutinar tot tipus d’activitats esportives que poden desenvolupar-se en aquestes edats, independentment de la seva organització.

LA LLEI 14/2016, DE 17 D’OCTUBRE, DE L’ESPORT DE LES ILLES BALEARS

EL MARC NORMATIU DE L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS A Espanya les competències en matèria d’esport en edat escolar estan plenament transferides a les diferents comunitats autònomes, encara que aquestes mantenen reunions periòdiques per definir el calendari de les activitats en l’àmbit estatal i la projecció de les activitats internacionals. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears atribueix a

Aquest document atén específicament l’activitat esportiva escolar i fixa com a objectius de la política esportiva de les Illes l’ordenament, la difusió i el foment de la pràctica esportiva en edat escolar. S’hi determinen les competències en matèria d’activitat física i esport de les diferents administracions públiques de les Illes Balears i també s’hi estableix que aquestes han de col·laborar entre si sota els principis de cooperació, col·laboració, coordinació, descentralització i informació multilateral. De la mateixa manera, atribueix la competència per convocar i regular els programes de promoció esportiva a l’Administració de la Comunitat Autònoma.

EL DECRET 38/2015, DE 22 DE MAIG, PEL QUAL ES REGULA L’ACTIVITAT ESPORTIVA EN EDAT ESCOLAR A LES ILLES BALEARS Aquest document desenvolupa els capítols II i III de la Llei 14/2006 i té per objecte la regulació de l’activitat física i esportiva en edat escolar en l’àmbit territorial de les Illes pel que fa a l’organització, la planificació, la programació i la col·laboració administrativa, a l’efecte de garantir-ne un correcte desenvolupament. Els seus principals objectius són: fomentar, difondre i impulsar l’esport en edat escolar; crear hàbits de pràctica esportiva des d’edats primerenques; garantir la coordinació de les diferents administracions públiques i agents implicats; determinar les directrius dels programes d’esport per a l’edat escolar que s’articularan a través del Pla de l’activitat física i esportiva per a l’edat escolar a les Illes Balears. Els seus articles estan dedicats als valors de l’esport en edat escolar, als agents implicats, el finançament, els programes, els mecanismes de protecció a l’esportista, a la resolució de conflictes, les instal· lacions esportives, el personal tècnic, els àmbits de participació i a les categories esportives, entre d’altres. Entorn de Calvià

DOSSIERS

Els dos darrers punts esmentats, els àmbits i les categories esportives, mereixen ser tractats de manera independent:

ELS ÀMBITS DE PARTICIPACIÓ EN L’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA EN EDAT ESCOLAR Els àmbits de participació que estableix el Decret 38/2015 en relació amb l’activitat física i esportiva per a l’edat escolar de les Illes Balears són:

1. Promoció. És l’activitat física esportiva adreçada a tota la població en edat escolar que té com a objectiu la familiarització amb una o diverses modalitats o especialitats esportives. Els seus objectius són fonamentalment lúdics, formatius i recreatius, i es desenvolupa en els àmbits territorials municipal i insular. 2. Iniciació. És l’adreçada als esportistes en edat escolar que desitgin participar en jocs o competicions d’àmbit territorial municipal o insular, amb finalitats bàsicament formatives i recreatives. 3. Competició. Va adreçada als esportistes en edat escolar interessats a desenvolupar un nivell esportiu d’àmbit federatiu més alt. Els seus objectius, a banda de formatius, passen a ser també competitius i de rendiment. Es desenvolupa en el marc d’entitats autoritzades i en els àmbits territorials insular i autonòmic.

LES CATEGORIES ESPORTIVES Quant a les categories, el Decret 38/2015, a l’article 13, determina que la participació dels infants en els programes esportius s’han d’organitzar en funció de les categories i edats següents*:

1. Preiniciació (cicle d’educació infantil). Pertanyen a aquesta categoria els infants entre tres i sis anys. 2. Iniciació (cicle inicial d’educació primària). Infants de set o vuit anys. 3. Benjamina (cicle mitjà d’educació primària). Infants de nou o deu anys. 12

Entorn de Calvià

4. Alevina (cicle superior d’educació primària). Infants d’onze o dotze anys.

5. Infantil (primer cicle d’educació secundària obligatòria). Infants de tretze o catorze anys. 6. Cadet (segon cicle d’educació secundària obligatòria). Joves de quinze o setze anys. *Els períodes d’edat anteriors són d’aplicació l’any en què acaben les activitats dels programes. En el mateix article es puntualitza el següent: • Tots els infants esportistes han de participar en les activitats de la categoria que els correspon segons la data de naixement. • Després de l’autorització prèvia de la Direcció General d’Esports, les entitats organitzadores dels programes de l’activitat física i esportiva per a l’edat escolar poden adaptar les categories esportives en aquelles modalitats i especialitats esportives les característiques de les quals així ho requereixin. Aquesta adaptació s’ha de fer constar en els reglaments tècnics específics de la modalitat esportiva que correspongui. • Els infants esportistes en edat escolar que participin en les activitats de l’àmbit de la competició poden participar en una categoria d’edat superior, sempre que aquesta possibilitat estigui prevista en la normativa de la modalitat esportiva. • Atesos el nombre i les aptituds de les persones esportistes inscrites en els programes d’esport per a l’edat escolar, cada categoria esportiva pot dividir-se en diferents nivells constituïts d’acord amb criteris esportius.

ELS HÀBITS ESPORTIUS DE LA POBLACIÓ ESCOLAR Com s’ha comentat abans, és ben palesa la importància que tenen l’activitat física i l’esport en la formació integral de les persones, i en l’edat escolar aquests es consi-

Els esports més practicats per les nines són les activitats coreogràfiques 21,8 %, la natació 14,55 %, la gimnàstica 9,22 % i el bàsquet 8,7 % deren fonamentals per a la creació d’estils de vida actius. No obstant això, un dels pocs indicadors disponibles per conèixer el nivell de pràctica esportiva de les noves generacions havia estat fins ara la presència de l’educació física dins el currículum acadèmic. En canvi, els estudis demostren que aquesta pràctica no és suficient per assolir els nivells òptims d’activitat física recomanats; aquest fet porta la comunitat científica i les administracions a analitzar l’activitat física i esportiva dels nins, nines i jovent fora de l’horari lectiu per determinar-ne els hàbits reals. Conèixer la seva activitat i les seves preferències en aquest àmbit, resulta essencial per dissenyar polítiques efectives que permetin reduir en el futur els elevats índexs de sedentarisme i obesitat presents en la societat. En aquest sentit, dos dels estudis més recents dels quals es poden treure conclusions sobre els hàbits esportius de la població escolar són, en l’àmbit estatal, l’Informe 2016: actividad Física en niños y adolescentes en España, liderat per la Fundación para la Investigación Nutricional; i de caire més regional, l’Estudi d’hàbits esportius de la població escolar de Mallorca (2016), de la Direcció insular d’Esports del Consell de Mallorca.

L’INFORME 2016: «ACTIVIDAD FÍSICA EN NIÑOS Y ADOLESCENTES EN ESPAÑA» Aquest informe és el resultat del treball conjunt desenvolupat per personal d’investigació i persones expertes en activitat física de diverses universitats i centres d’investigació espanyols. Basat en el model de l’informe Active Healthy Kids Canada, que han seguit diversos països com els EUA, Anglaterra, Gal·les, Escòcia, Mèxic, Polònia o Colòmbia, entre d’altres, fa una anàlisi del grau de compliment de les recomanacions d’activitat física i sedentarisme en els infants i adolescents espanyols.

DOSSIERS

I com ho fa? Analitza les dades obtingudes –principalment a través d’enquestes nacionals representatives i de publicacions científiques de qualitat– sobre nou indicadors, i la informació recollida es compara amb les recomanacions d’activitat física i sedentarisme per a la població infantil i juvenil. Segons el grau d’adherència a les recomanacions, assigna una puntuació a cada indicador. Els indicadors que avalua són l’activitat física global, la pràctica d’esport en el temps de lleure, l’activitat en els desplaçaments, l’activitat a l’escola, el suport de la família, les característiques de l’entorn urbà, el sedentarisme i les polítiques de promoció de l’activitat física. L’informe complet està disponible en format PDF a www.activehealthykids.org, i algunes de les dades més preocupants que aporta sobre els infants i el jovent espanyols són: • Només un 30 % del nins i un 12 % de les nines menors de 10 anys acumula un mínim de 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa. • Només el 6 % dels nins i el 7 % de les nines de 2 a 5 anys realitza un mínim d’un pic per setmana algun esport o activitat física organitzats fora de l’horari escolar. • Només un 17 % dels adolescents i un 26 % de les adolescents de 13 a 18 anys dediquen menys de 2 hores diàries a activitats sedentàries. • Un 67 % dels nins i nines de 9 anys té menys de 2 hores setmanals d’educació física a l’escola. • Només un 44 % dels nins i un 33 % de les nines de 7 i 8 anys passen més de 2 hores jugant a l’aire lliure. • Només un 38 % dels adolescents i un 40 % de les adolescents de 17 anys utilitzen mitjans de transport actius en els seus desplaçaments. A partir d’aquestes dades, l’informe realitza una sèrie de propostes per a la millora dels indicadors, com per exemple: • Promoure l’activitat física i l’esport a les escoles amb l’augment del temps dedi-

Els esports més practicats pels nins són el futbol 30,3 %, el bàsquet 19,29 % i la natació 10,97 %

cat a l’assignatura d’educació física i amb l’increment dels recursos a l’ESO i batxillerat, moment quan més minven els nivells recomanats de pràctica. • Oferir activitats físiques divertides i motivadores com a alternativa a les activitats sedentàries i promoure les interrupcions o els descansos actius, així com els jocs actius durant esbarjos de l’escola, i limitar l’ús dels mòbils durant aquest temps. • Potenciar el desenvolupament de les habilitats i destreses motrius en les edats primerenques, prèvies als programes d’especialització esportiva, mitjançant programes multiesportius perquè l’alumnat pugui triar el seu esport. • Millorar la comunicació entre els professionals de l’activitat física i l’esport amb el personal de pediatria. • Augmentar la disponibilitat i l’accés a les instal·lacions esportives escolars en horari extraescolar i augmentar les zones d’esbarjo a tots els barris, amb la generació d’un hàbitat que faciliti la vida activa i on es pugui afavorir la pràctica del joc infantil. • Augmentar la pràctica d’esport no competitiu i l’esport inclusiu amb diversitat de disciplines esportives i activitats. • Oferir un ventall ampli d’esports adequats als interessos, característiques i motivacions de tots els infants i adolescents, especialment de les nines i dels infants amb manco capacitats. • Conscienciar els pares i mares de la importància de la seva influència per promoure l’activitat física i l’esport en els seus fills i filles. • Promoure l’activitat física entre els adults per a exercir d’exemple a seguir entre els fills i filles i integrar el joc a l’aire lliure com a activitat social amb la família i les amistats.

• Augmentar els programes d’activitat física familiar i treballar perquè els infants siguin promotors de l’activitat física i l’esport dins la família. • Augmentar el nombre de rutes segures, carrils bici, camins escolars, etc., per facilitar el transport actiu, així com el nombre d’aparcaments de bicicletes o patinets. Aquestes recomanacions tenen l’objectiu de mobilitzar tots els actors implicats en la promoció de l’activitat física i l’esport per treballar conjuntament en el disseny, posada en marxa i avaluació de programes, eines de promoció, disseny d’estratègies, etc., que reverteixin en un augment del nivell d’activitat física, una disminució del sedentarisme en infants i adolescents i, consegüentment, un augment de la seva salut.

ESTUDI D’HÀBITS ESPORTIUS DE LA POBLACIÓ ESCOLAR DE MALLORCA Aquest és actualment l’estudi de referència en l’àmbit insular, confeccionat el 2016 per l’Observatori Esportiu del Consell de Mallorca i el personal de la seva Direcció Insular d’Esports, ofereix una radiografia de l’esport en edat escolar a l’illa de Mallorca i a les seves diferents comarques mitjançant l’estudi dels hàbits esportius dels escolars entre 6 i 16 anys. L’estudi, realitzat mitjançant una enquesta, i que va comptar amb la participació de 2.707 escolars i 2.469 famílies de 99 centres educatius, desglossa la pràctica esportiva d’aquest col·lectiu i aporta dades sobre la pràctica esportiva tant dels escolars com dels adults, la motivació per fer esport, l’esport en el temps d’esbarjo, les instal· lacions esportives o les actituds més presents en aquesta pràctica. Si ens fixam en els resultats que l’estudi ens ofereix sobre l’esport en edat escolar, algunes de les conclusions més rellevants són: • A Mallorca, un 13,18 % dels infants en edat escolar no practica cap esport. • La població escolar a Mallorca fa un esport més variat en comparació amb la resta de l’estat, i a mesura que creixen es van especialitzant en un esport. Entorn de Calvià

DOSSIERS

• Els esports més practicats pels nins són: futbol 30,30 %, bàsquet 19,29 % i natació 10,97 %. • Els esports més practicats per les nines són: activitats coreogràfiques 21,80 %, natació 14,55 %, gimnàstica 9,22 % i bàsquet 8,7 %. • El motiu principal d’iniciació a la pràctica esportiva dels infants és per decisió familiar (46 % dels casos). • En un 67 % de les persones enquestades les hores de pràctica esportiva dels fills i filles estan relacionades directament amb les hores que hi dediquen els progenitors. • Un 83 % dels enquestats practiquen esport perquè els agrada i en gaudeixen, en un percentatge superior que a la resta de l’Estat. • A Mallorca la pràctica esportiva en edat escolar té un component menys competitiu que a la resta de l’Estat. Només un 0,9 % dels infants i joves fan esport amb la motivació d’arribar a ser esportistes professionals, en contrast amb el 9 % estatal. • Un 34 % dels infants i joves de l’illa abandonen la pràctica esportiva per falta de temps. • Un 6,98 % dels infants no fan esport per falta d’ingressos a la seva unitat familiar. • El lloc més comú per practicar esport a Mallorca són les instal·lacions esportives (clubs, gimnasos, centres de fitnes…), amb un 62 %. Crida l’atenció que malgrat l’entorn i el bon clima de l’illa, només un 6 % faci esports a la natura –tres punts per davall de la mitjana estatal. • Un 70 % dels infants perceben actituds positives relacionades amb la pràctica esportiva (tant pel que fa al suport que reben dels pares com dels entrenadors i entrenadores), mentre que aquesta percepció baixa fins al 54 % en el cas dels progenitors. • L’activitat més practicada el temps de pati és la fisicoesportiva (42 %) però hi ha diferències importants entre els nins (48 %) i les nines (37 %). I un 38 % dels infants no fa cap tipus d’activitat fisicoesportiva durant el temps de pati.

Entorn de Calvià

• Pel que fa als pares i mares, un 80 % dels enquestats fan algun tipus d’activitat física (sobretot activitats practicades al gimnàs, natació i ciclisme), encara que un 30 % d’aquests hi dedica menys d’una hora a la setmana i, per tant, s’haurien de considerar població sedentària.

L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR AL MUNICIPI DE CALVIÀ L’enquesta de l’estudi d’hàbits esportius de la població escolar de Mallorca, comentat anteriorment, es realitzà a totes les comarques de l’illa i, tot i que els seus resultats no ofereixen dades concretes sobre la pràctica esportiva dels calvianers i calvianeres, sí que se’n poden extreure algunes dades sobre la comarca de Ponent que poden ser extrapolables al municipi de Calvià: • A l’estudi hi participaren 244 nins i nines de la comarca de Ponent, la qual comprèn els municipis d’Andratx i Calvià. • Segons les dades recollides, la comarca de Ponent és una de les que tenen menys infants que no fan cap esport, un 11 % dels enquestats. Aquesta dada és positiva si es compara amb el 15 % de la comarca de Palma. Aquest resultat s’atribueix a una menor oferta d’oci i una major oferta esportiva en els municipis de Ponent. • La comarca de Ponent és també on els infants són més actius perquè és on practiquen més hores d’esport a la setmana. Un 38 % dels enquestats en fa més de 3 o 4 hores per setmana, un 17 % més de 5 o 6 hores, i un 23 % en fa més de 6 hores setmanals. Aquestes dades es relacionen amb una oferta esportiva més àmplia i variada que a la resta de Mallorca: als municipis de Ponent hi ha més clubs i són més representatius, l’oferta nàutica és major que en altres comarques, etc. • Els municipis de Ponent són també on la influència de la família té un component més important sobre la iniciació dels infants en la pràctica esportiva. • Ponent, després de Palma, és la comarca on el percentatge d’escolars que practiquen esport a l’escola és major (23 %).

Calvià té una població en edat escolar prou activa gràcies a una cultura i hàbits esportius consolidats de les seves famílies Aquesta dada es pot relacionar amb el foment de les activitats esportives extraescolars que es fa des dels seus ajuntaments. • Respecte a la utilització de les instal·lacions esportives privades per part de la població escolar, aquest és el lloc de pràctica més habitual a la comarca de Ponent. Un 62 % dels enquestats diuen que en fan ús; un percentatge situat a la mitjana en comparació amb altres comarques. • La comarca de Ponent és on els infants menys aprofiten les zones urbanes per fer esport (només un 5,5 % dels escolars diuen que n’hi fan), però en canvi és la comarca on més s’utilitza el medi natural (8,79 %). Això es relaciona amb una major diversitat de llocs per practicar esport en el medi natural i una major proximitat a aquests, sense necessitat d’agafar transport, cosa que també en redueix la inversió de temps, així com la inversió econòmica per accedir-hi. Per tant, a través d’aquestes dades es pot concloure que Calvià, com a municipi de la comarca de Ponent, té una població en edat escolar prou activa gràcies a una cultura i hàbits esportius consolidats de les seves famílies; a una àmplia oferta esportiva, integrada per un gran nombre de clubs i infraestructures esportives; al foment de polítiques locals de desenvolupament de l’esport escolar (programa d’esport extraescolar, subvencions de clubs, beques als joves esportistes, esdeveniments esportius infantils...), i a un fàcil accés als esports en el medi natural (orografia muntanyosa, bon clima, proximitat amb el mar, etc.), així com als esports nàutics (54 km de costa i 5 ports esportius). Diguem que les condicions del municipi són molt avantatjoses per al desenvolupament de l’esport en edat escolar. Només cal seguir aprofitant-les més i més!

DOSSIERS

DESENVOLUPAMENT DE L’ESPORT EN EDAT ESCOLAR A CALVIÀ Ara sabem que l’esport en edat escolar a Calvià gaudeix de bona salut gràcies a unes condicions òptimes per a la pràctica esportiva, però, com va començar tot? A continuació incidirem en els fets més destacables de la promoció esportiva escolar en el municipi des dels anys setanta fins a l’actualitat.

ELS INICIS Abans de la dècada dels vuitanta ja hi havia clubs a Calvià que desenvolupaven l’esport amb joves del municipi. El CD Calvià, fundat ja abans de la guerra civil i federat des de 1952, inicià dins la dècada dels anys setanta la seva recuperació. En la temporada 197576 es formà un equip de juvenils que encara és recordat pels més veterans. Un altre dels clubs que va deixar petjada al municipi la dècada dels setanta va ser el CADE (Club Deportivo CADE Peguera), creat el 1976 i dissolt el 1990 a causa de la fusió amb el CF Platges de Calvià.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

DÈCADA DE 1980 Es pot dir que durant els anys vuitanta va arribar el veritable desenvolupament de l’esport en l’etapa escolar al municipi. El 1982 neix l’escola femenina de bàsquet a l’escola Ses Quarterades de Calvià, impulsada per Joan Cañellas, que era mestre d’educació física de l’escola. El 1983 es creà l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Calvià. Eren els anys del programa «Deporte para todos» i es comencen a desenvolupar les primeres proves esportives. En aquesta època, l’Ajuntament dotà les escoles de monitors i monitores per desenvolupar l’assignatura d’educació física. Seguint el model francès d’esport escolar, els mateixos monitors s’encarregaven de captar els escolars perquè s’inscrivissin a les activitats extraescolars desenvolupades quan acabava la jornada escolar. El 1984 es posà en marxa el primer programa de natació d’estiu a la piscina des Capdellà. Eren els temps del Club Costa de Calvià, amb seu a Palmanova. Era un club multiactivitat amb sis seccions diferenciades: handbol, bàsquet, atletisme, vòlei, escacs (i més endavant també natació sincronitzada). A tots aquests esports s’hi podien inscriure els infants del municipi. El 1985 s’iniciaren les activitats extraescolars i també es crearen les escoles esportives municipals a partir de les seccions d’aquest club. Llavors les instal·lacions esportives disponibles al municipi eren: el poliesportiu de Santa Ponça (a mig construir), el camp de futbol de Calvià, seu del CD Calvià, i les instal·lacions privades del CADE (Club Artístico Deportivo) de Peguera, on es desenvolupaven activitats de futbol, judo i tir amb arc, totes amb categories escolars. Posteriorment, al final d’aquesta dècada, la Conselleria d’Educació dotava per primera vegada l’assignatura d’educació física amb el professorat especialista. A

Entorn de Calvià

DOSSIERS

partir de llavors, l’Ajuntament es dedicà a coordinar les activitats extraescolars i a contractar els monitors per dur-les a terme. L’any 1986 s’inaugurà l’escola municipal de vela de Port de Portals i un any més tard, el 1987, es posa en marxa el programa municipal de vela escolar, una activitat oferida per l’Ajuntament de Calvià a tots els col·legis per poder iniciar els seu alumnat en la vela durant l’horari lectiu. L’any 1987 l’Ajuntament instaurà el programa «Calvià a la neu», uns viatges organitzats per anar a esquiar durant l’hivern per fomentar la cohesió social entre els diferents instituts d’educació secundària del municipi. Del programa se’n podia beneficiar tot l’alumnat, ja que des del departament de serveis socials municipal s’oferien beques a les famílies amb menys recursos. Aquest programa desaparegué el 2003. L’any 1988 es va inaugurar el poliesportiu de Calvià i es posà en marxa també el programa de natació escolar en horari lectiu de les escoles.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

DÈCADA DE 1990 Els anys noranta de l’esport en edat escolar a Calvià estan marcats per un boom de nous clubs esportius. D’altra banda, les associacions de mares i pares de les escoles comencen a agafar el protagonisme que tenen avui dia en l’organització de les activitats extraescolars. Amb aquesta eclosió de clubs també n’hi ha que en sortiren perjudicats, com per exemple el club de futbol CD Maganova - Juve, el qual el 1990 va haver de fusionar-se amb els clubs CD CADE Paguera i CD Santa Ponça amb el nom CF Platges de Calvià. El 1991, l’Ajuntament crea el programa «Clubs amics» mitjançant el qual facilita l’accés dels clubs locals a les instal·lacions esportives municipals perquè siguin aquestes entitats les que promoguin les activitats. Aquest programa incloïa: el CN Calvià i el Club Temps Esport Calvià (TEC), des del qual s’organitzen activitats dirigides per a adults, els campus esportius per a infants o monitors i monitores de vela a l’estiu. 18

Entorn de Calvià

L’any 1992 es varen celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona i l’empremta que varen deixar en les polítiques de promoció de l’esport a tot l’estat és innegable. Des del dia que es va conèixer l’elecció de Barce-

lona com a seu dels Jocs, les inversions i els recursos dedicats cap a la base de la piràmide esportiva es varen multiplicar i això va canviar tota l’estructura esportiva del país, les ajudes als esportistes de base

DOSSIERS

es varen consolidar... I totes aquestes accions incidiren de manera directa en el bon desenvolupament de l’esport escolar. La Universíada de Palma de 1999 va tenir també la seva influència sobre l’esport calvianer. L’oportunitat d’allotjar el Village a Magaluf va fer possible connectar l’esport universitari amb la societat calvianera, les infraestructures esportives es varen millorar en benefici de tots els esportistes del municipi. El 1997, entre aquests dos esdeveniments, el peguerí Miquel Roca Jaume va acabar els estudis d’educació física a l’INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya) de Lleida. El fet d’haver pogut viure en primera persona la multitud de programes i accions de foment de la pràctica esportiva a Catalunya en els anys posteriors als Jocs, el va fer decantar-se per la gestió esportiva i, durant el seu darrer any de carrera, va desenvolupar, conjuntament amb les seves companyes Antònia Bosch i Tonina Alomar, un projecte de jornades esportives entre els centres escolars del municipi de Calvià. El projecte lligava les associacions de mares i pares (AMIPA) amb l’Ajuntament, volia donar valor a l’esport que ja es desenvolupava a les escoles de forma més o menys amateur, fer-lo sortir dels centres i cohesionar els nins i nines del municipi. Aquest projecte innovador (a Mallorca encara no hi havia empreses que gestionassin les activitats esportives extraescolars) va cridar l’atenció de Manel Suárez, regidor d’esports, i es va aprovar i començar a desenvolupar a partir del curs 1998-99 a través de l’empresa creada pels tres companys, Tramuntana Esport. El programa es dugué a terme durant quatre cursos escolars, amb el suport a les AMIPA per cercar monitors i monitores amb assessorament tècnic esportiu. Aquest va ser l’inici de les jornades dels Jocs Esportius Escolars que en l’actualitat encara organitza l’Ajuntament conjuntament amb el Consell de Mallorca. Entorn de Calvià

DOSSIERS

DÈCADA DEL 2000 En aquests anys es produeix una professionalització en la coordinació i promoció de l’esport en edat escolar. Pel que fa al Consell de Mallorca, que fins en aquell moment desenvolupava la seva tasca de promoció de l’esport en edat escolar mitjançant els comitès comarcals, que comptaven amb dues persones dinamitzadores de les activitats escolars per comarca, abandona aquesta estructura amateur i aposta per substituir els comitès comarcals per quatre tècnics, llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, amb l’objectiu de professionalitzar el tractament que es feia de l’esport en edat escolar. L’Ajuntament de Calvià, a partir de l’any 2000, i l’Institut Calvianer d’Esports (ICE) trien esports minoritzats per desenvolupar-los com a activitats extraescolars: jocs motrius, hoquei patins, atletisme, dansa i escacs. D’altra banda, les escoles esportives municipals dels clubs esportius del municipi contribueixen a l’esport en edat escolar amb l’aplicació dels preus públics publicats en l’ordenança municipal, i a canvi reben prioritat en la distribució d’instal·lacions esportives. Les escoles esportives vigents són: CN Calvià (natació), Club Costazul (gimnàstica rítmica), tennis, Club Tot Esport Calvià (Karate), Club Atrium (gimnàstica artística i trampolí). Des de llavors aquestes organitzen cada semestre inauguracions i cloendes de temporada.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

FONTS DOCUMENTALS I BIBLIOGRAFIA AUTORS DIVERSOS. Recomendaciones mundiales sobre la actividad física para la salud. Ediciones de la Organización Mundial de la Salud. 2010. AUTORS DIVERSOS. Plan integral para la actividad física y el deporte. Consell Superior d’Esports, Govern d’Espanya. 2010. Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears. BOIB 77/2015. FILIPPI, Aminie. «Por qué tendría que haber más horas de Educación Física en los colegios». El País. 28 març 2019. HERNÁNDEZ BOURLON, Yannick. ¿Qué se entiende por «deporte escolar»? Concepto y finalidades en España y la Comunidad de Madrid. GT 29 Sociología del Deporte, Federación Española de Sociología. 2013. Informe 2016: Actividad Física en niños y adolescentes en España. Fundación para la Investigación Nutricional. 2016. Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears. Versió consolidada: BOIB núm. 162, de 16 de novembre de 2006. Resolució del director general d’Esports i Joventut per la qual s’aprova el programa oficial de competició autonòmic del Pla anual de l’activitat física i esportiva per a l’edat escolar de les Illes Balears de 2019. BOIB 144/2018.

WEBGRAFIA www.elpais.com/elpais/2019/03/18/mamas_papas/1552903183_910660.html www.cdcalvia.ffib.es/Fed/NPcd/NFG_VerNoticia?cod_primaria=5000155&cod_ noticia=1347

AGRAÏMENTS Merxe Batidor, Rosa Maria Guillen, Margalida Marquès, Biel Monar, Toni Muñoz, Pedro Palou, Miquel Roca, Jaume Thomàs

Entorn de Calvià

DOSSIERS

Text a partir de la informació facilitada per:

JAUME THOM ÀS CAL AFAT, responsable d’Esdeveniments Esportius Internacionals i Pista d'Atletisme

FR ANCESC MULET ALBERTÍ,

exregidor d’ Esports a l’Ajuntament de Calvià 1983-1991

L’ESPORT ESDEVÉ UN VALOR TRANSVERSAL PER A TOTHOM esport és una de les àrees en què Calvià més s’hi ha abocat en les darreres dècades. L’equip tècnic i organitzatiu de l’esport a Calvià ha realitzat una tasca que ha permès la pràctica esportiva, tant en l’àmbit competitiu com per a l’esbarjo. La tasca del consistori tant s’ha desenvolupant en instal·lacions, subvencions a entitats amb esportistes –federats o no–, patrocinis i organitzacions d’esdeveniments, com en foment de l’associacionisme i pla d’activitats.

L’

El circuit recorria camins que avui dia estarien prohibits, ja que difícilment avui es donaria permís perquè una seixantena de participants recorreguessin 50 quilòmetres per senders que tenen algun tipus de protecció mediambiental. En aquest cas corrien pes Capdellà i per Son Pillo. Estava organitzat pel Moto Club Mallorca de Palma, però ja comptava amb nombrosos esportistes calvianers.

Entorn de Calvià

En els anys vuitanta el lema que configurava les polítiques de foment de l’esport tenia com a objectiu fer-lo extensiu. Inicialment, amb «Esport per a tots», es varen promocionar les corregudes populars mitjançant subvencions. Era la manera més fàcil i amb un esport clàssic: córrer. No obstant això, no es tractava només de practicar esport, sinó d’assentar-ne les bases, el perfeccionament i que fos un entreteniment per al temps lliure. L’esport a Calvià no sempre ha existit, hi va haver un punt zero, a partir del qual es va fer un estudi i una planificació perquè els calvianers poguessin dur a terme la seva pràctica esportiva i associativa. És ver que hi havia clubs de futbol, però és que el fut-

bol i els camps de futbol en l’esport no ho són tot, sense menysprear el CD Calvià, el CADE Peguera o el Santa Ponça, per descomptat. La primera passa per fer créixer l’esport va ser a les escoles i amb les escoles esportives, la base de l’esport calvianer. Des de bon començament l’esport també es va lligar al turisme.

CURSETS DE NATACIÓ Mentre no hi va haver piscina coberta pública al municipi de Calvià, es varen signar convenis amb entitats privades per organitzar cursos de natació durant els mesos d’estiu as Capdellà, a la piscina del Club de Hielo, i als apartaments Bouganvilia de la Costa de la Calma. A l’estiu de 1986 hi va haver 860 inscrits. Més endavant es va desenvolupar una bona part d’oferta esportiva adreçada als residents. Hi havia campaments organitzats a Can Picafort i d’altres a la Cerdanya catalana. Funcionaven tres clubs que organitzaven activitats esportives de manera regular i que començaven a ser ens dinamitzadors de la pràctica esportiva: Tot Esport Calvià, el Club Natació Calvià i Temps Esportiu Calvià, tots tres tenien capacitat d’oferir una programació que es podia autofinançar. Eren els anys en què l’aeròbic

DOSSIERS

era molt popular, que es feien raids a cavall pel Pas de sa Mula impulsats per Wolf Konnecker, o que Paquita Guzmán va entrenar el patinador Javier Cuesta. Fins i tot hi havia esquí aquàtic a Son Maties.

Els ral·lis a Calvià circulen pel coll des Tords, sa Creu, es Capdellà i Galilea, i se solen fer durant un cap de setmana. Normalment la concentració de cotxes té lloc a l’aparcament de l’Ajuntament de Calvià, on hi ha el parc tancat amb la verificació que els vehicles compleixin la normativa de la cursa.

Actualment hi ha sis piscines cobertes d’ús públic a Calvià, unes instal·lacions que suposen una despesa molt alta en comparació amb el nombre d’usuaris. Com que per anar-hi, els abonaments són preus públics, generalment es tracta d’un equipament deficitari. Segons experts en planificació d’instal·lacions esportives, cal una piscina per a cada cinquanta mil habitants. No obstant això, atesa la dispersió poblacional que hi ha en el municipi, una sola piscina suposaria molts d’inconvenients de trasllats per als residents.

CALVIÀ A LA NEU Organitzat pel servei d’esports de l’Ajuntament en col·laboració amb diverses estacions d’esquí d’Andorra, es destinava a infants i adults de Calvià perquè poguessin practicar un esport poc conegut a Mallorca. Aquesta activitat també estava oberta als centres escolars per dur-la a terme com a viatge d’estudis. Calvià a la neu va començar l’any 1987, i només el primer any ja hi participaren 53 persones, moltes d’elles estudiants del col· legi públic Puig de sa Ginesta de Galatzó.

En la mateixa línia que va iniciar el Consell de Mallorca, l’objectiu era desmitificar que els esports a la neu –dels pocs que no podem practicar a l’illa– eren per a les elits econòmiques. El programa de Calvià a la Neu es va dur a terme fins l’any 2004 de manera ininterrompuda, i se solia organitzar en els dies que després s’anomenaren setmana blanca, és a dir, al voltant del dia primer de març, Dia de les Balears i festiu. L’any 1992 la participació va ser superior a les dues-centes persones. Hi havia diferents establiments hotelers: per acollir famílies, un altre de l’alumnat d’estudiants de secundària i un altre de primària. L’experiència que varen poder viure va ser espectacular, Entorn de Calvià

DOSSIERS

pel fet d’experimentar en un entorn nou, per l’organització amb la comunitat educativa i pel vincle d’un viatge d’estudis plantejat des del vessant esportiu.

PLANS D’ACTIVITATS Els plans d’activitats van dirigits tant a la ciutadania com a visitants per a aquestes activitats el més important són els monitors, els tècnics o animadors, i evidentment comptar amb les instal·lacions necessàries. Saber nedar és una pràctica imprescindible per als habitants de Mallorca i convé aprendre’n de petits. El Club de Hielo era un dels pocs que tenia piscina a Calvià i es va llogar a mitjan anys vuitanta per poder fer-hi cursets de natació a l’estiu. Aquest espai, juntament amb el CADE, que va néixer a la dècada dels setanta, eren dos dels principals punts privats per a la pràctica esportiva. L’organització era a càrrec de l’Associació Deportivocultural Palmanova-Magaluf, de les primeres entitats que impulsaren la pràctica de l’atletisme, els escacs i el ciclisme al nostre municipi, i va ser gràcies a la tasca que desenvoluparen Paco Hernández i Pedro Verd.

1. Activitats populars, com els tornejos de futbol i futbol sala, el rànquing de tennis, els tornejos de tennis per equips, la mitja marató, la setmana de ciclisme, el torneig open de tennis, la marxa atlètica, etc. 2. Activitats turístiques, com la marató internacional, el torneig internacional d’escacs per equips o el de rugbi.

Per cert, com a curiositat, el Club de Hielo mai no va tenir pista de patinatge sobre gel.

La marató tenia lloc al desembre, com a mesura desestacionalitzadora. Necessàriament algun hotel havia d’estar obert per acollir els participants de la mítica distància, per a la qual acudien atletes de tot el món. El Torneig Internacional de Rugbi a Son Ferrer va ser patrocinat per l’Ajuntament de Calvià i el Club Costa de Calvià de Rugbi. Entre els equips participants en destacaven el Blagnac de França, el Livorno d’Itàlia, els madrilenys Canoe i Arco Iris, etc.

L’oferta a l’estiu per a estudiants de centres educatius del municipi intentava abastar inquietuds diverses, tant des de l’àmbit públic com del privat. Per exemple, Juan de la Cruz feia un campus de bàsquet, en paral·lel també s’organitzaven campus de l’esport rei, el futbol. A l’estiu de 2019 les futbolistes Mariona Caldentey i Patricia Guijarro dirigeixen el Women’s Football International Training Camp, un campus d’estiu organitzat per l’exseleccionador Vicente del Bosque a favor del futbol femení.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

Al final de la dècada dels vuitanta un grup de jugadors varen llogar un sementer de sa Porrassa, on actualment hi ha el camp de futbol de Son Ferrer. Per primera vegada al ponent de Mallorca es practicava rugbi amb assiduïtat gràcies a la promoció de Michel Rodier i de Jackie Jonqua, dos veïns francesos que varen introduir aquest esport a l’illa.

GABINET DE PSICOMOTRICITAT Servei creat per donar una millor qualitat a la pràctica esportiva dels usuaris. L’objectiu fonamental és la funció d’assessorament a mares i pares, com també a entrenadors, sobre les funcions psicomotrius de l’alumnat.

"Què tal un partit de futbol?" Es tractava de tornejos per als treballadors de l’hoteleria, en aquest cas de Peguera. Era una opció de pràctica esportiva que servia com a complement necessari de les llargues jornades de feina en el sector de l’hoteleria. Aquest tipus d’iniciativa popular que es va organitzar donava continuïtat al que sindicats com UGT estaven organitzant.

GABINET DE MEDICINA ESPORTIVA El torneig de futbol sala era un esdeveniment que va tenir continuïtat, es jugava per equips a la pista poliesportiva de Santa Ponça. Inicialment es feia quan acabava la campanya alta turística, després es va canviar a principi de temporada. El futbol sala va començar a implantar-se a mitjan dècada dels vuitanta. L’objectiu marcat era que els treballadors de l’hoteleria assolissin un tipus de vida saludable i treballassin el sentiment d’equip, el que ara anomenen ‘teambuilding’. El torneig durava un mes i hi havia dos partits cada dia, un a les 16 h i un altre a les 17 h.

Es va crear el servei l’any 1987, amb els objectius de: • Avaluar l’aptitud per a la pràctica de l’esport. • Orientar cap a la pràctica de l’esport o del tipus d’exercici físic més adequat. • Controlar periòdicament les persones que practiquen exercici de manera regular. El servei estava destinat a tota la ciutadania del municipi de Calvià que practicàs alguna activitat física o esport, o que volgués practicar-ne. Anava destinat a tres grups: • Esport escolar. • Esport federat. • Esport d’oci.

A les primeres edicions es deia semimarató, abans de dir-se mitja marató. No només hi havia proves per a adults amb sortides des de Peguera, es Capdellà i Calvià poble, sinó també per a menuts a Palmanova. Comptava amb l’organització del Club Esportiu Costa de Calvià, que a més a més va impulsar la pràctica esportiva dels escacs, l’handbol, el bàsquet, l’atletisme i el voleibol. Més endavant fins i tot absorbiren la natació sincronitzada del Club Natació Palma quan es varen tancar les piscines de Son Hugo. Al Club de Calvià hi feia feina el tècnic José Luis Muñoz, que després es va incorporar com a responsable tècnic d’esports de l’Ajuntament.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

El Club Tennis Santa Ponça tenia com a impulsors José María García i Pedro Calvo, i comptava amb escoleta de tennis. Aquest torneig anava lligat a l’hoteleria i els treballadors de la zona anaven a jugar a les dues pistes que tenia el poliesportiu.

El Tennis Club Santa Ponça organitzava partides de frontenis, també es practicava a Peguera i normalment era per a afeccionats. Tenia molt d’èxit perquè és més bo de jugar que el tennis tradicional.

La marxa atlètica és una modalitat que tenia molts de corredors, ja que va causar un gran ressò l’atleta Jordi Llopart, que el 1980, als Jocs Olímpics de Moscou, va guanyar la medalla de plata. Aquesta activitat era coordinada pel Club Esportiu Costa de Calvià.

La mitja marató sortia de Peguera i tenia una participació d’uns 400 atletes. Sorprèn aquí que la imatge promocional és d’una corredora.

Entorn de Calvià

Aquesta mitja marató que es feia al final de temporada comptava amb el suport del pub Green Parrot, gestionat per l’atleta Fernando Fuentes, del Club Esportiu Costa de Calvià. La particularitat d’aquest esdeveniment era que els trofeus eren donacions d’empreses i que cada guanyador podia triar amb quin trofeu es volia quedar.

Amb el suport de la federació espanyola i la internacional, a Cala Vinyes i a Portals Vells va tenir lloc el Campionat d’Europa de Trial.

DOSSIERS

Els tornejos d’escacs per equips es feien també per perllongar la temporada turística a grans sales d’hotels, en un recinte tancat, com marca la normativa. A Calvià també s’organitzaren tornejos de partides ràpides amb jugadors d’èxit a l’aire lliure, moltes vegades a patis d’escola i places públiques.

Les partides semiràpides s’havien d’organitzar en circuits tancats. Les partides simultànies sovint es feien en espais oberts. L’activitat estava organitzada per l’Associació de Veïns de Palmanova-Magaluf.

L’Handbol Club Costa de Calvià va organitzar una activitat on hi participaven clubs d’Eivissa –on n’hi ha molta afició– i de Menorca.

És la tasca de vital importància on es dedica bona part de l’esforç, ja que es considera que és l’única manera de garantir el futur dels esportistes del municipi. Per això inicialment es va pensar que calien: 1. Monitors d’educació física. Cada escola tenia monitors específics per impartir l’obligatòria educació física a l’Ensenyament General Bàsic, fins a quatre especialistes es dedicaren a aquesta labor. 2. Escoles esportives municipals. Hi havia quatre disciplines esportives per a infants entre 8 i 14 anys amb monitors específics, que es varen ampliar a vuit disciplines per a infants (escacs, atletisme, bàsquet, handbol, dansa-jazz, patinatge artístic, tennis i voleibol), i dues per a adults (gimnàstica de manteniment i tennis). 3. Activitats de promoció. Amb la idea que qualsevol persona pot practicar esport, s’havia de fomentar que a tothom li pogués fer ganes. Més enllà de l’àmbit competitiu, calia pensar l’esport des d’un vessant lúdic, sense necessitat d’experiència prèvia i sense tenir en compte l’edat. Per exemple, les rutes cicloturístiques, les acampades, el muntanyisme, les curses populars a peu, les curses ciclistes populars, els tornejos de futbol sala, etc.

Un altre dels objectius del servei d’esports se centrava en el nivell tècnic, i per això aquesta escola volia apujar la professionalitat i promocionar la funció esportiva com a professió. En aquest sentit, es col·laborava amb l’INEM per a la promoció de l’ocupació juvenil. Per l’escola hi passarem prop d’un centenera d'alumnes de diverses disciplines esportives. >>>

Entorn de Calvià

DOSSIERS

Un dels clubs participants en aquest trofeu era el Shubukan, que tenia com a un dels promotors de la iniciativa Manuel Campos. L’altre club proper era gestionat per l’escola Mañes.

El vòlei de platja just començava a despuntar gràcies a l’impuls del Club Esportiu Costa de Calvià, especialment amb el promotor Alfredo Zamora, que va entrenar les categories inferiors del club de voleibol Son Amar.

Els tornejos de tennis tenien lloc al Club de Hielo, un dels pocs indrets amb pistes per a la pràctica d’aquest esport a Calvià el 1987. El jutge àrbitre Luiciano Gutiérrez tenia un club de tennis. L’Ajuntament va decidir donar suport a aquest esport entre els residents amb l’objectiu de diversificar el nombre d’esports que es practicaven al municipi i així arribar al màxim de segments de la població, i captar esportistes. I així, tira a tira, tenir un efecte de reclam en el calendari del tennis balear.

La marató escolar estava organitzada per l’associació de mares i pares, era com una espècie de minijocs olímpics que servien de cloenda del curs escolar.

Entorn de Calvià

De cada vegada més les platges són indrets de reclam per a la pràctica esportiva. A més del conegut vòlei de platja també s’hi poden practicar moltes altres activitats, com ara l’aeròbic de platja. En aquest cas es tracta d’una activitat impulsada per l’Associació Balear d’Aeròbic i regulada per la Federació de Gimnàstica.

DOSSIERS

La minimarató es feia en dissabte, un dia abans de la marató, i anava especialment adreçada als menuts. Hi participaven un miler d’infants de desenes de col·legis de Mallorca. La distància era curta, més o menys un quilòmetre. El primer pic es va fer a Palmanova i el segon a Santa Ponça. Amb el temps la prova es va eliminar perquè, curiosament, era massa exitosa i suposava un sobreesforç afegit a la complicada gestió de la marató del diumenge.

El 1990 encara no hi havia cap club ciclista a Calvià i per a l’organització i promoció de certes proves era necessària la col·laboració de clubs d’altres indrets, tal com marcava la Federació Balear de Ciclisme.

El 1991 a Calvià ja hi havia club ciclista propi. En aquesta ocasió, i com era habitual a les festes de Sant Jaume de Calvià poble, hi havia un recorregut de 1.200 metres al qual es feien 25 voltes. Hi havia corredors afeccionats i locals.

En el cartell de la 1ª Setmana Internacional de Ciclisme, el logo de Costa de Calvià evidenciava la voluntat de lligar turisme i esport; de fet, la prova ciclista va tenir el suport de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Llavors l’organització de rutes i esdeveniments era més senzilla burocràticament que no pas ara, i per exemple, no suposava un emperò que el recorregut tengués diverses etapes en el municipi veí d’Andratx.

El motocròs era una prova emmarcada en les festes de Sant Jaume de Calvià, una fita emblemàtica i puntuable en el calendari de motociclisme de les Illes Balears. Es feia a ses Quarterades, davant el col·legi, i estava supervisada per la Federació Balear de Motociclisme.

El cicloturisme va ser impulsat especialment al principi dels anys noranta per residents locals i afeccionats a rodar amb bicicleta.

Amb motiu de les festes de Sant Jaume a Calvià poble, i amb l’impuls de l’exfuncionari de l’Ajuntament de Calvià Miquel Vich, es va fer una ruta pel torrent de Galatzó i ses Algorfes. Anteriorment s’havia fet una prova cronometrada pel torrent de Santa Ponça.

En aquesta ocasió varen participar seleccions autonòmiques en la fase final. Jugaren també al poliesportiu de Galatzó. Hi havia tres seleccions que hi participaven amb unes 15-20 persones, més l’acompanyament. No era exactament un esdeveniment com a reclam turístic, però sí de difusió del futbol sala i sobretot de l’esport femení, ja que hi havia poques federacions que en aquells moments comptassin amb equips de dones.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

Calvià també ha acollit personatges de gran trajectòria esportiva, com aquests tres atletes cubans, que varen organitzar unes classes magistrals al poliesportiu de Magaluf. Cal destacar-ne la figura central, Javier Sotomayor, que encara té el rècord de salt d’alçada.

Actuació dels Globetrotters, Calvià, 1988.

TIPOLOGIA DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES • Mínimes: fa referència a l’aprofitament de les instal·lacions ja existents que tenen els requisits mínims de condicions d’ús, i que són municipals o d’ús municipalitzat, com ara les instal·lacions de les escoles fora d’horari de classe. • Poliesportives: necessàries a cada nucli municipal per a la pràctica dels esports més comuns. • Unitàries o grans: úniques a tot el municipi, que ofereixen un servei de manera exclusiva. • L’any 1992 Calvià ja havia desplegat una important xarxa d’instal·laci30

Entorn de Calvià

ons esportives, del inicis de la piscina des Capdellà i del camp de futbol de Mofarès, seguint pel Palau d’Esports de Calvià, l’escola municipal de Vela a Portals, les instal·lacions esportives de Peguera, el poliesportiu de Santa Ponça i el de Magaluf. En aquest darrer es va reconvertir un espai no emprat originàriament per a la pràctica esportiva en una sala de fitnes per a peses i càrdio, en part adreçat a practicants grans. Així mateix, cal tenir en compte que el Passeig Calvià compta també amb aparells per a persones grans, per fer activitats físiques bàsiques, que en l’actualitat presenten certes obsolescències.

DOSSIERS

L’organització del torneig de billar va ser un esforç gran. Es varen introduir per peces les tres taules dins el Palau d’Esports de Calvià i es varen muntar a la pista principal. Hi havia prop de 350 espectadors presencials i moltíssima difusió, ja que era la fase classificatòria del Campionat del Món a tres bandes. Eren bons anys per al billar balear dins l’àmbit internacional.

PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS Es va presentar el 15 de novembre de 1985 davant els mitjans de comunicació i es va aprovar el maig de 1986, amb una despesa de 270 milions de pessetes i una superfície construïda de 4.400 metres quadrats, amb diverses instal·lacions: pista poliesportiva interior i exterior, piscina coberta, gimnasos, oficines, vestuaris, sala de fitnes, pistes exteriors de tennis, etc. En el ple del 2 de desembre de 1987 es va acordar adjudicar-ne a l’empresa OCISA la construcció en un termini d’un any. Es va inaugurar el 19 de juliol de 1988 amb l’arribada dels Globetrotters, grup espectacle de bàsquet.

Aquesta pentatló per a policies locals constava de cinc proves: natació, cursa, tir, llançament de pes i salt de longitud. Es va fer al Palau d’Esports de Calvià per a participants de tot Espanya. La prova de tir es va haver de fer en un altre municipi perquè Calvià encara no tenia aquestes instal·lacions de la nova Prefectura.

De vegades el suport institucional es donava de manera puntual. En aquest cas es tractava d’una iniciativa privada per promocionar el Port de Portals.

ta Portals, i va ser una de les primeres escoles municipals de vela. S’hi impartien diversos cursos com ara optimist, galeó, surf… També els centres escolars del municipi aprofitaren aquesta activitat i va facilitar que tot l’alumnat de Calvià conegués el món de la vela.

POLIESPORTIU DE MAGALUF Es va aprovar en el ple de l’Ajuntament de 25 d’octubre de 1989 amb un pressupost de 416.522.060 PTA i una superfície de 36.562 metres quadrats. El 13 d’abril es varen adjudicar les obres un altre pic a l’empresa OCISA. Es va inaugurar el 13 d’abril de 1991.

L’ESCOLA MUNICIPAL DE VELA Es va inaugurar el 10 de juny de 1986 en col·laboració amb el port esportiu de Pun-

Les instal·lacions varen esdevenir la resposta de servei públic a la zona llevant de Calvià, uns serveis municipals llavors Entorn de Calvià

DOSSIERS

Projecte de Centre de Tecnificació Esportiva de Calvià.

innovadors: sis pistes de tennis, quatre d’esquaix i una piscina descoberta. S’ha de tenir en compte que la zona nord del municipi tenia el Palau d’Esports, al ponent hi havia les antigues instal·lacions del CADE, i que al sud hi havia el poliesportiu de Santa Ponça.

REFORMES I MILLORES Les instal·lacions públiques per a la pràctica de l’esport s’han desenvolupat amb l’objectiu que qualsevol calvianer pugui accedir-hi amb un recorregut al voltant dels cinc quilòmetres. Aquesta primera aposta després es va reforçar dotant de millors equipaments els centres educatius. Feim referència a aquelles iniciatives que es realitzaren mitjançant conveni amb el Consejo Superior de Deportes, amb finançament del Ministeri d’Educació i intermediació del Govern de les Illes Balears. Bons exemples en són el mòdul de Son Ferrer, el pavelló de Galatzó o el pavelló de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Son Ferrer. 32

Entorn de Calvià

A principis de la dècada del 2000 moltes de les instal·lacions començaven a patir el pas dels anys, per la qual cosa es va engegar un Pla Director de Reformes Esportives amb ajut del Govern de les Illes Balears a través del Consorci Centre de Tecnificació Esportiva de Calvià. En total varen arribar 6 milions d’euros per fer millores a les instal·lacions de Calvià, Magaluf, Santa Ponça i Peguera, i 5’6 milions addicionals per fer la pista d’atletisme. Cal tenir en compte que la pràctica de l’esport és desigual al llarg dels anys. Malgrat que Calvià ha patit un fort increment de la demografia, les modes i els hàbits també són canviants. Un bon exemple de la pèrdua de practicants són l’esquaix, tant de moda al principi de la dècada dels noranta. Ara, els equipament per a aquesta pràctica s’han reduït i reconvertit. Per contra, ara ha sorgit la cal·listènia –gimnàs urbà que es fa a l’aire lliure– i que per ara els calvianers i visitants poden trobar davant el Molí de Santa Ponça o a Son Caliu.

D’altra banda, amb la darrera crisi econòmica, iniciada el 2007, molts de calvianers varen renunciar a pagar el seu abonament i molts varen optar per reprendre un esport que gairebé no necessita equipament, del qual molta gent coneix la tècnica, i que és molt barat: córrer. A més a més, es tracta d’una pràctica que es fa a l’aire lliure i amb la qual ràpidament el cos percep els beneficis si és practicat adequadament. Sortir a córrer, la moda runner, semblava la millor opció contra la crisi, barata i amb efectes positius sobre l’estat d’ànim, fet que va contribuir a poder encarar millor les dificultats de la crisi econòmica.

CENTRE DE TECNIFICACIÓ ESPORTIVA DE CALVIÀ L’Ajuntament de Calvià va impulsar, a través d’un consorci amb el Govern de les Illes Balears, la creació d’un centre d’alt rendiment per a esportistes. El pressupost era de 130 milions d’euros, dels quals 90 havien de ser de capital privat, per comprar uns terrenys aproximadament 50 hectàrees, a la zona de Can Vairet, a

DOSSIERS

Nova pista d’atletisme de Magaluf.

prop del Toro. El finançament públic només estava pensat per cobrir un 35 % de les despeses. El projecte va ser elaborat per l’empresa Dragados, SA. Aquests terrenys necessitaven ser qualificats com a solar per a equipaments esportius, responsabilitat que requeia en el Consell de Mallorca. L’explotació del centre havia de ser de caire privat, amb especial esment a l’esport de l’hípica, el rugbi, el tennis, el futbol i l’atletisme. Naturalment també havia de comptar amb sales multidisciplinàries per a la pràctica d’altres esports. El principal objectiu era desestacionalitzar el turisme a Calvià i comptava amb el suport del sector hoteler del municipi. No obstant això, també havia de servir per millorar els serveis a l’esport base i diversificar els esports que es practiquen a Calvià. Finalment no es va construir, perquè cap licitador va voler dur a terme un projecte amb un pressupost tan elevat i també, molt probablement, per certes desavinences entre els partits que governaven les institucions del consorci.

PISTA D’ATLETISME DE MAGALUF Una pista d’atletisme exterior de vuit carrers, circuit de cros, costes d’entrenament, mòdul cobert, sala de fitnes, vestidors i graderies ha estat per a Calvià un

revulsiu per atreure atletes d’altres punts de Mallorca. Ha tengut un efecte crida per als atletes balears, i s’hi convoquen habitualment sis societats esportives, ja que les instal·lacions són de darrera generació. La pista compta amb una superfície acabada d’estrenar, ideal per a la pràctica atlètica. El paviment sintètic nou és idoni, tant per entrenar com per competir, i proporciona una bona combinació de retorn d’energia, comoditat, seguretat i durabilitat. El material es diu Sportflex Super X 720 K35, homologat per la Federació Internacional d’Atletisme. És de color blau amb dues tonalitats alternades als carrers i gris a les zones de relleus. La superfície de les rampes d’entrenament i el carril d’arrossegament també han estat renovats recentment. Aquesta infraestructura esportiva també contribueix a la desestacionalització turística, especialment durant un mes i mig de primavera. Hi venen atletes a fer el seus camps d’entrenament i, gràcies a un conveni hoteler, tenen un 75 % de descompte en el seu ús. Entorn de Calvià

DOSSIERS

L’edició de la II Marató, del 1985, comptava amb una inscripció de prop de 240 participants. Emperò, només varen arribar a participar-hi la meitat, ja que a la resta els va afectar una vaga de transport aeri. El 1986 a Mallorca només hi havia dues maratons, la de la Costa de Calvià i la de Peñalver, que es feia per la Platja de Palma. Mentre al nostre municipi hi participaven uns 400 inscrits, a Palma només hi havia uns 150 corredors.

ALTRES ACTIVITATS DESESTACIONALITZADORES • Marató Costa de Calvià. Ha estat l’activitat que més esportistes ha mobilitzat en l’àmbit turístic i que més ha fomentat el municipi de Calvià, ja que va ser present en promoció a Madrid, Barcelona, València, Londres, Venècia, Berlín o Nova York. Amb el temps s’ha vist que aquesta prova perdia força com a esdeveniment desestacionalitzador i s’ha apostat actualment més per la mitja marató. La marató consistia en dues voltes a un circuit entre Magaluf, Son Ferrer, el Toro, Santa Ponça i Palmanova. Inicialment 34

Entorn de Calvià

comptava amb un col·laborador internacional, Sportmans Travel, una empresa anglesa que hi aportava moltíssims de corredors del Regne Unit i que també aprofitava el circuit per fer una semimarató (una volta al recorregut). Era un cas evident i clar del lligam entre turisme i esport, i que aplegava més de 800 atletes. Passats uns anys aquesta agència va traslladar el seu suport a Malta, antiga colònia britànica i on la parla de l’anglès està més estesa. Cal destacar que aquells anys l’Ajuntament de Calvià, si acabaves la prova de la marató, et subvencionava part de la participació, i això era un incentiu molt atractiu per als participants. El 1992 la participació va començar a davallar perquè les subvencions també ho

feren. Va ser un punt d’inflexió, llavors la participació va ser d’uns 700 atletes. En aquesta línia altres activitats que han fomentat el turisme són: • La Regata Rei En Jaume La travessia de Salou a Santa Ponça, tot i que va començar amb força el 1987, ha tengut un seguiment desigual. Fins i tot alguns anys no ha atracat al nostre municipi sinó que ho ha fet al Port d’Andratx. D’altres vegades, el que ha canviat són el tipus d’embarcació que hi participen. En tot cas, es tracta d’una regata vinculada a les Festes del Rei En Jaume i que va ser impulsada per l’exregidor de Turisme, Joan Costa.

DOSSIERS

La travessa nedant està lligada a les Festes platja del caló d’en Pellisser. L’èxit de participants n'ha estat sempre estable, al voltant d'uns 250.

Aquesta prova de piragüisme està lligada a les Festes del Rei En Jaume i sol tenir entre 120 i 200 participants. Enguany formarà part com a prova del Campionat d’Espanya.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

La Universíada va tenir algunes de les subseus a Calvià vila per al bàsquet, Magaluf per al futbol, Santa Ponça i Son Ferrer per a entrenaments i el poliesportiu de Galatzó per al voleibol. També s’empraren les instal·lacions privades de Novasport per als partits de tennis. Per a Calvià va ser tot un repte, i implicava diversos departaments: Esports, Policia, Calvià 2000 i Turisme. A més a més, els 3.000-4.000 esportistes s’hostatjaven a Calvià, a Los Mirlos-Tordos. Per sort, va ser una activitat amb bona acollida entre la població resident i tot es va desenvolupar sense incidents destacables, tot tenint en compte que el centre coordinador de la Universíada estava situat al col·legi públic Cas Saboners, i a un solar a prop és on es feien les trobades, el Village. Per a aquest esdeveniment, Rose Mary Marqueta va fer una sèrie d’escultures en honor als esports.

• La triatló de Calvià La primera triatló Costa de Calvià es va iniciar quan aquesta pràctica just començava a despuntar. La segona i tercera edició varen formar part del circuit Austral Sport, que es desenvolupava a Santander, Madrid, Barcelona i Calvià. La rebuda els primers anys va ser molt bona i s’hi aplegaven els millors atletes de triatló de tot l’Estat. Es va dur a terme el diumenge 3 de maig de 1987. Consistia en 1.200 m de natació, carrera a peu de 12 km, i 55 km de ciclisme. A la prova s’hi varen inscriure 70 triatletes, dels quals només 10 eren mallorquins, un nombre considerable si es té en compte que aquesta prova no tenia cap tradició a l’illa. El guanyador de la prova va ser Didier Rebeyrol. El triatló ha tengut un seguiment desigual al llarg dels anys, tot depenent de la moda, els ajuts als esportistes, el suport hoteler i, en molt bona mesura,

Entorn de Calvià

l’organització de l’esdeveniment. Des de 2014 es diu la Challenge Mallorca. • L’Open Mallorca de golf. Va ser una competició molt prestigiosa a l’àmbit estatal. Era quan Severiano Ballesteros despuntava com a golfista. Sens dubte va ser una iniciativa desestacionalitzadora impulsada per la Regidoria de Turisme. • Galatzó Trail. Cursa de muntanya que transcorre íntegrament per la finca pública de Galatzó i que aplega prop de 750 corredors. • Mallorca Walking Event. Aplega aproximadament 800 senderistes durant quatre dies per recórrer a peu camins i caminois del nostre municipi.

DOSSIERS

BEQUES I PREMIS ALS MILLORS ESPORTISTES Durant alguns anys es va reconèixer la tasca esportiva en els apartats següents: • Millor esportista, masculí i femení. • Millor esportista escolar. • Persona més destacada en la promoció esportiva a Calvià. • Millor entitat esportiva de Calvià. A partir de l’any 2003 es varen impulsar les BED (Beques als Esportistes Destacats), perquè aquests esportistes puguin finançar les despeses que comporta la pràctica a nivell superior i per poder arribar a nivell alt. En principi es lliuraven a esportistes destacats, i entre aquests, es diferenciava entre els que tenien fites aconseguides a l’àmbit balear i els olímpics, que signaven convenis de col·laboració amb l’Ajuntament. En els pitjors anys de la crisi econòmica

es varen suspendre aquests ajuts. Actualment a aquestes beques s’hi destinen 45.000 euros, per a esportistes que acreditin trajectòria a l’esport balear si són menors de 21 anys, i amb projecció nacional o internacional si són majors de 21 anys. La quantia màxima que pot rebre un esportista són 4.000 €. Cal destacar que el 52 % de les sol·licituds han estat d’al·lotes esportistes. El surf de rem (SUP), el trampolí i l’atletisme han estat els esports amb major representativitat.

David Bustos, atleta.

En conclusió, un bon programa de beques, juntament amb unes bones instal·lacions que donen resposta a la pràctica reglamentària d’esports, i una pedrera d’esportistes com Melanie Costa, Joan Munar, David Bustos, Marco Asensio o Mario Mola, han configurat Calvià com un territori on l’esport és una marca.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

X AVIER TERR ASA GARCÍA Historiador

INICIS DEL FUTBOL A CALVIÀ

Entorn de Calvià

DOSSIERS

DE 1923 FINS A LA GUERRA CIVIL Les primeres referències que tenim d’un equip de futbol a Calvià es remunten a l’any 1923, quan apareix la Unión Deportiva Capdellanense. Un any més tard, el 1924, n’apareix un altre, el Calvianense F.C. Una dècada més tard, als anys trenta, el setmanari Foch i Fum descriu com es disputaven partits entre aquests dos equips. Segons el cronista de l’època comenta, l’equip calvianer era superior, però els capdellaners solien tenir l’àrbitre al seu favor. També destaca i critica l’actitud del públic local, que no aturava de riure-se’n dels jugadors visitants; aquest fet ens demostra la gran rivalitat que hi havia en aquests partits.

La revista Sport Balear, en data d’1 de juny de 1924, ens il·lustra sobre les societats recreatives i esportives a les Illes Balears. N'hi apareixen dues del municipi de Calvià: Calvianense FC i Capdellanense FC. Font: Biblioteca Lluís Alemany. Consell de Mallorca.

L’any 1935 es registra formalment el Círculo Recreativo de Calvià, entitat que tan sols va tenir una existència de nou mesos de vida, a causa de la incapacitat de la seva directiva de trobar un terreny de joc per disputar-hi els partits. La seva finalitat era proporcionar als associats mitjans de distracció i esbarjo. La junta directiva també s’havia d’encarregar d’organitzar vetlades, concerts, excursions, balls i tota classe d’esports. El mateix any també es fundà la Unión Deportiva Capdellanense, entitat que va tenir un terreny de joc on poder dur a terme els partits, el qual s’anomenà «Es Pouet», on va competir fins l’any 1936. Aquesta associació, a part de dedicar-se a la pràctica del futbol, també s’encarregà del foment de l’educació física.

L’HURACÁN Popularment, l’equip de la localitat de Calvià, era anomenat l’Huracán, i solia disputar els partits a un terreny de joc situat a la finca de ses Algorfes (entre les localitats de Calvià i es Capdellà). El seu equipament lluïa els colors vermell i negre. Regularment, competien contra capdellaners i persones que vivien i treballaven a les possessions de Santa Ponça o sa Porrassa. Però, malauradament, l’arribada de la Guerra Civil (1936-39) paralitzà el futbol a Calvià durant una sèrie d’anys. Entorn de Calvià

DOSSIERS

L’antic camp de ses Algorfes l’any 1952, primitiu terreny de joc on es jugaven els partits de futbol a la vila de Calvià. Drets: Antoni Serra, Gelabert, el vicari Eugeni Segura, Pallicer, Barceló, Fortuny i Alzamora. Acotats: Miguelín, Rosselló, J. Porcel, Espin, Prats i Mayol. Fotografia: Gabriel Pallicer Amengual.

Gràcies al testimoni del ja desaparegut Mateu Alemany, podem afirmar que hi havia una certa organització. L’equip duia unes samarretes que portaven l’escut brodat per cada una de les al·lotes dels jugadors. Segons el mateix Mateu Alemany, tot i que no recorda qui els organitzava, els partits es disputaven amb certa regularitat durant tot l’any (depenia del temps lliure de cada un), i durant la primavera i l’estiu es jugaven amb major freqüència, perquè el dia era més llarg i després de la feina al camp o a l’obra hi havia encara temps de sobra per disputar aquells desitjats partits, especialment contra els capdellaners, a causa de la rivalitat que hi havia en aquell temps.

poble és que la majoria de persones tenien els seus hortets o finques, on podien conrear productes de primera necessitat i s’estalviaven així haver d’anar a un mercat escàs o deficitari com era el d’aquell temps. Una de les mesures excepcionals que s’aplicaren després de la Guerra Civil, dictada pel batle Mascaró, fou l’obligatorietat d’haver de fer el pa de garrova, ja que el blat era molt car i escàs a l’època. La mesura, però, no va tenir gaire èxit, perquè, segons conten les persones de Calvià que visqueren en aquell temps, «no era menjador». A l’època, moltes persones conreaven blat o ordi a les seves finques i a ca seva tenien un petit forn, on podien fer pa amb aquests cereals.

desplaçaments normalment es feien amb bicicleta o amb el camió de Biel Bosch. Popularment, aquest equip va rebre el nom de El Siglón. Segons contava el desaparegut Xesc Bauçà, Garrit, l’equipament era dels colors vermell i blau.

GUERRA CIVIL I POSTGUERRA (1936-1950)

EL SIGLÓN

LA CREACIÓ DEL FRENTE DE JUVENTUDES I DEL CD CALVIÀ (1950-1956)

Durant els anys de la Guerra Civil, i amb posterioritat, el poble de Calvià no tenia gaire temps per pensar en diversions, com és lògic, sinó a fer feina per millorar la situació de precarietat provocada pel conflicte bèl·lic. Això no obstant, val a dir que Mallorca va ser dels llocs de l’Estat espanyol que va sortir més ben parat del conflicte civil, atès que el nostre territori no va ser escenari de grans enfrontaments bèl·lics. Un altre avantatge a favor del 40

Entorn de Calvià

La pràctica del futbol tornà de nou a Calvià a partir de la dècada dels anys quaranta. Segons la majoria de les fonts orals consultades, totes coincideixen a assenyalar que foren els germans Jaume i Joan Garcies, jugadors de la Salle, de Palma, els que començaren a organitzar partits de futbol, principalment durant els mesos d’estiu. En aquesta nova època s’amplià el seu radi d’acció, i es disputaren partits contra les localitats d’Andratx, Galilea i els soldats de Cala Figuera. Els

Segons contava el també desaparegut Biel Quetgles, quan l’equip havia de fer desplaçaments una mica més llunyans, com per exemple a Galilea, li llogaven el camió a Biel Bosch (que era germà d’un dels jugadors, en Bernat); altres vegades els desplaçaments eren més propers, com per exemple as Capdellà, Santa Ponça, sa Porrassa o contra els soldats de les instal· lacions militars de cala Figuera.

A partir de la dècada dels anys cinquanta entra en escena Antoni Serra Rosselló (1902-1956), membre actiu de la Falange a Calvià, persona amb contactes dins l’administració franquista i amb el RCD Mallorca. De l’estiu de 1951 conservam dues fotografies seguides temporalment (reproduïdes diverses vegades), que ens demostren que hi havia una regularitat de partits, i la persona que estarà al capdavant del futbol a Calvià, serà Toni Serra, que aportà feina i

DOSSIERS

Un altre terreny de joc que hi havia al municipi era el camp de sa Porrassa i aquesta imatge de l’any 1952 ens il·lustra un partit dels jugadors de Calvià, per al qual hagueren de desplaçar-se cap a aquest nucli de població, consolidat a partir dels anys trenta del segle XX. Drets: A. Riera, Fortuny, Mayol, Emilio, Juan, Crespí i J. Porcel. Acotats: Josep Crespí, Barceló, Pallicer, M. Crespí, Rosselló i Espin. Fotografia: Gabriel Pallicer Amengual.

gran part de les seves influències perquè aquest esport s’anàs consolidant al poble. Els primers anys l’equip l’integraven persones del poble i els partits que disputaven eren de caire amistós. Inicialment el terreny de joc se situava a la finca de ses Algorfes i els partits es jugaven contra equips de localitats properes com es Capdellà, Galilea, Puigpunyent, sa Porrassa i Andratx. Quant a les fotografies que destacàvem anteriorment, n’hi ha una primera, datada el 16 de juliol de 1951 al camp des Capdellà, per les festes d’aquesta localitat. El resultat final del partit que se celebrà aquell dia va ser de 2 a 1 a favor dels capdellaners, i el gol calvianer fou aconseguit per Mateu Sastre, Rossa. La indumentària que duien els jugadors calvianers en aquesta fotografia era camisa vermella i calçons negres, és a dir, l’equipament del Mallorca, que havia estat cedit a l’equip calvianer pel club d’es Fortí per les bones relacions que hem comentat abans que hi mantenia Toni Serra. Segons el testimoni d’alguns dels jugadors que jugaren aquell partit, les botes que duien eren de jugadors del Mallorca d’aquell moment. La segona fotografia d’aquell mateix estiu, la datam el 26 de juliol de 1951, deu

dies després que l’anterior; il·lustra un partit jugat al camp de ses Algorfes. En aquesta imatge veim que l’equipament és diferent, de samarretes blanques amb les bandes del coll i mànigues de color vermell i els calçons de color negre. Ens demostra que l’equip gaudia d’una organització estable, regular i amb ganes de fer les coses ben fetes. A part de Toni Serra, varen col·laborar en aquest projecte el vicari Eugeni Segura i Jaume Martorell, que en fou el president i més endavant va arribar a ser batle de Calvià. Aquella època continuava havent-hi una forta rivalitat esportiva, sobretot quan els enfrontaments eren contra les localitats des Capdellà o Andratx. Toni Serra, a part de tenir una bona relació, no sols amb els directius del Mallorca, sinó també amb alguns jugadors, per tal de reforçar l’equip de cara als partits que es disputaven a l’estiu, va fer venir alguns jugadors com ara Prats, Campos –que va arribar a ser jugador de la Reial Societat de Sant Sebastià– o Ferrer –que va arribar a jugar amb el FC Barcelona. Inicialment Toni Serra feia les tasques d’entrenador, però amb el temps va convèncer el seu amic Paco Tomàs, més conegut com mestre Paco, perquè dirigís els partits. Aquest senyor havia estat jugador de l’Alfons XIII –antic nom del RCD Mallorca– i entrenador del Ma-

llorca. Per aquella època s’encarregava de la direcció tècnica de l’equip de La Soledat i va començar la seva vinculació amb Calvià, la qual s’allargà en el temps. Sebastià Riera ens recorda de l’entrenador mestre Paco Tomàs el següent: «Sempre va ser una gran persona. No va cridar mai l’atenció davant la resta, ni barrejà ningú davant els companys. Els tenia un gran respecte, tot ell era amabilitat». Sebastià Riera també ens recorda els episodis viscuts als partits que disputaven calvianers contra capdellaners, diu: «Eren altres temps, quan jugaven a sa Plana de ses Algorfes. Els capdellaners i els calvianers estaven cadascun a una banda i els al·lots, durant el partit, anaven arreplegant pedres, i en acabar el partit, pedrada ve, pedrada va, i que vagin vius si hi volen anar».

LA CREACIÓ DE L’EQUIP FRENTE DE JUVENTUDES La temporada 1951-52 comença amb la creació d’un nou equip anomenat Frente de Juventudes, institució de caire franquista que agrupava joves de no més de vint anys d’edat. Gràcies als contactes de Toni Serra, es pogueren fitxar diversos juEntorn de Calvià

DOSSIERS

gadors que provenien de Palma, potser el més destacat fou Manuel Sogorb, Espin, gran davanter i golejador.

SUBCAMPIONS DE LA COPA URUGUAI Al final de la temporada, l’equip assolí un gran èxit, obtingué els mèrits de disputar la final de la Copa Uruguai, jugada al camp des Cos d’Inca contra el Juvencia de Llucmajor, on l’equip calvianer va perdre per 6-1. Toni Serra oferia als jugadors del Frente de Juventudes la possibilitat d’emprar material esportiu (equipament, botes, xandalls, pilotes...) del RCD Mallorca, i poder vestir-se i dutxar-se a les seves instal·lacions, quan els partits es jugaven fora camp. L’estadi d’es Fortí aleshores ja incorporava aigua calenta a les seves dutxes, ja que Toni Serra subministrava camionades de llenya perquè es poguessin encendre les calderes; això feia que les instal·lacions fossin confortables i veritablement un luxe per a aquella època. A partir d’aquesta època l’equip començà a jugar els partits al camp de futbol de la finca de Can Estades, que no tenia vestidors, i els jugadors s’havien de traslladar després del partit a Sa Societat, on hi havia una dutxa i un vestidor. També cal dir que, a Sa Societat –teatre del poble que, durant la Segona República, acollí una organització sindical obrera i que fou clausurada durant el franquisme–, els vespres s’hi entrenaven i feien gimnàstica sota la direcció de Toni Serra. Segons ens recorda Toni Alzamora (que fou porter de l’equip), cap a l’estiu, quan el dia era més llarg, s’entrenaven dins un camp propietat de Jordi Marcó. Una referència ben curiosa que relaciona Sa Societat i el futbol la trobam a un article de F. Tomás publicat amb motiu de la rehabilitació del vell edifici (Diario de Mallorca del 9 d’abril de 2001), en què es diu textualment: «El estado de degradación en el que habían caído estos muros empujó a que, durante los años cincuenta, 42

Entorn de Calvià

el club de futbol de Calviá utilizase este teatro para entrenar dentro». Els jugadors que formaren part d’aquesta època recorden que jugaven damunt terrossos i les condicions eren tan dolentes que moltes vegades, abans de començar el partit, havien d’espedregar, i així i tot era molt bo de fer trencar-se un braç. Destaquen també que l’ambient era molt bo, gràcies a la companyonia que hi havia. Quan jugaven al camp de Can Estades, la gent s’asseia a una tenassa, que feia de tribuna, i cada partit s’omplia de gent. En aquella època l’únic esport que es podia practicar i veure era el futbol. Els dies de partit hi havia un pelegrinatge de persones cap a fora vila, sobretot al·lotes joves que anaven a gaudir de l’esport i de veure jugar el seu equip. Quan els desplaçaments eren fora camp, Sebastià Riera ens recorda que un dia a Esporles no hi havia caseta i, com que no es volien desvestir dins el cotxe, ni en Serra ho volia, els deixaren, al club es Fortí, un xandall i se’n pogueren anar amb l’equipament posat. Allà, a Esporles, la sorpresa va ser trobar un pal d’electricitat ben al mig del camp. I Antoni Alzamora recorda també que un dia, de camí cap a Montuïri, el camió es va espenyar a les costes de Xorrigo i hagueren d’arribar colcant en un camió de llet, després de veure, mentre esperaven, com queia un camió carregat de palla en els mateixos revolts.

LA CREACIÓ DEL CD CALVIÀ La temporada següent, corresponent a la 1952-53, per primer cop es federa un equip al municipi amb el nom de C. D. Calviá. El terreny de joc continuarà sent a la finca de Can Estades i els entrenaments continuaran a l’interior del teatre de Sa Societat. L’equip començà jugant la temporada a la categoria de Tercera Regional i es va reforçar amb incorporacions de

jugadors que provenien de Palma. L’entrenador fou Paco Tomàs Tur, que també dirigia el conjunt de la Soledat, i el president del club era Jaume Martorell Vicens. A partir d’aquest moment varen començar a arribar jugadors de Palma per tal de reforçar el CD Calvià, com és el cas de Mayol, Rosselló i Espin, que ja havien jugat l’anterior temporada, però cal afegir-hi els noms de Pascual, Canyelles, Brunet i Romaguera. Aquests dos darrers venien de l’Hostalets, que era un filial de l’Atlètic Balears, i el seu fitxatge es va consumar gràcies a un àrbitre anomenat Pérez, que era amic de Toni Serra. Segons conta Miquel Romaguera referint-se a aquest grup de jugadors, entre setmana feien feina a Palma i s’entrenaven amb l’equip de La Soledat, ja que mestre Paco era el seu entrenador. El mateix passava amb algun jugador del poble que feia el servei militar a Palma. Només pujaven amb el correu (autobús) els diumenges per jugar el partit. Solien dinar a Ca s’Escolà i l’horabaixa jugaven el partit. Uns quants d’aquests jugadors varen conèixer la seva al·lota al poble, com és el cas de Romaguera o Espin, i després del partit l’acompanyaven al cinema, i en acabar la pel·lícula se’n tornaven cap a Palma en bicicleta, mentre que els qui no festejaven tenien temps per agafar el correu després del partit. Segons ens contava el desaparegut Biel Pallicer, i així ho confirma Miquel Romaguera, els jugadors cobraven cinc duros (25 pessetes) per partit, independentment del resultat, i així tenien per a gastar durant la setmana. Quan havien de jugar els partits fora camp, els jugadors de Palma esperaven que Toni Serra els anàs a cercar amb el camió a la plaça de Santa Catalina Tomàs (actual plaça del Mercat de Ciutat).

LA COPA PRESIDENT: UNA FINAL GUANYADA AL CAMP I PERDUDA ALS DESPATXOS La temporada 1953-54 l’equip realitzà una bona campanya, i va finalitzar en

DOSSIERS

segona posició de la classificació. Per aquest motiu, tingué dret a jugar la copa, on quedà englobat dins un grup de quatre equips. Ocupà la primera posició del seu grup i s’enfrontà a una final a doble partit amb el primer classificat de l’altre grup, el Consell. El partit d’anada es disputà al terreny de joc de Can Estades i l’equip local va guanyar per 7-2. La tornada es jugà al terreny de joc del Consell i l’equip calvianer tornà a guanyar, per 1-5. Llavors, el Consell al·legà alineació indeguda del jugador Manuel Sogorb, Espin, que havia signat contracte per a la següent temporada amb el RCD Mallorca. Tot i que en el moment que es jugaren ambdós partits el jugador pertanyia al club calvianer, la Federació Balear de Futbol no ho considerà així i el CD Calvià va perdre als despatxos la final que havia guanyat dins el terreny de joc.

nes associades es dividien per sexes i la quantitat pagada per dones i homes era diferent. Les sòcies pagaven 3 pessetes i els socis en pagaven 5, quantitat que va ser augmentada a 5 i 10 pessetes respectivament, per culpa de la precarietat econòmica del club. D’aquesta forma podem determinar que hi havia 77 persones associades (21 sòcies i 56 socis) a l’entitat.

L’ADQUISICIÓ DE TERRENYS A MOFARÈS PER AL FUTUR CAMP DE FUTBOL

A l’inici de la temporada 1955-56 es va fer una vetlada de boxa per presentar l’equip de futbol a Sa Societat, organitzada per Joan Crespí, el qual havia jugat partits amb el Calvià i era, a més, professional de la boxa, esport en el qual aconseguí el campionat de les Balears. Es varen dur a terme un total de cinc combats amb àrbitres federats. L’equip de futbol fou presentat en el quadrilàter que hi havia a l’escenari i, juntament amb els boxejadors, els jugadors foren els protagonistes de la vetlada.

L’any 1954 es comencen a fer les primeres passes perquè el CD Calvià pogués tenir un terreny de joc propi. L’Ajuntament de Calvià inicià un expedient d’expropiació d’uns terrenys denominats Es Cos i que pertanyien a la finca de Mofarès. El 19 de novembre de 1954, l’Ajuntament de Calvià adquireix uns terrenys de 8.762 m2 per un valor de 35.000 pessetes la quarterada, les quals foren abonades a Joan Marquès Ferrà. L’Ajuntament de Calvià cedí aquests terrenys al Frente de Juventudes, que s’encarregà de les obres del futur terreny de joc.

En la sessió del 5 de juliol de 1955, el president Jaume Martorell presentà la dimissió i fou substituït pel vicepresident del club, Bartomeu Cañellas Capllonch. Posteriorment, el 29 d’octubre de 1956, Jaume Martorell Vicens va ser nomenat batle de Calvià, càrrec que va ocupar fins al 24 de setembre de 1970.

LA INAUGURACIÓ DEL CAMP DE MOFARÈS

L’Ajuntament de Calvià ajudà econòmicament en el finançament de les obres, el 20 de setembre de 1956 pagà una factura de 39.854’99 pessetes i el 7 de gener de 1957 en pagà una altra de 48.000 pessetes per a la finalització del camp d’esports.

El 7 de maig de 1956 el delegat provincial de l’entitat Frente de Juventudes demanà una subvenció per valor de 50.000 pessetes a l’Ajuntament de Calvià en concepte de despeses d’obres al camp d’esports de Calvià. L’Ajuntament respongué que s’estudiaria el cas i es resoldria. Finalment, el 3 d’agost de 1956 l’Ajuntament de Calvià concedí a l’entitat la quantitat de 36.883 pessetes per poder continuar les obres del camp d’esports.

Un llibre d’actes de l’any 1955 ens permet conèixer informació interna del club i del seu funcionament. Per exemple, en la sessió del 31 de gener de 1955, les perso-

Coneixem detalls d’aquelles obres gràcies a diversos testimonis orals. Biel Vidal ens recordava que primerament es va picar el terreny, operació que féu Rafel

Ortega. Sebastià Riera, persona que ha format part del CD Calvià des de la dècada dels anys cinquanta, també recorda que Toni Serra li va demanar un tractor al senyor de la possessió de Santa Ponça, en Nigorra, per poder aplanar el terreny que anteriorment s’havia picat. Un dels conductors de la màquina fou en Pere de Can Sis. Després va venir un senyor de Llucmajor per fer els marges que delimitaven el recinte. Totes aquestes despeses anaren a càrrec de l’entitat Frente de Juventudes. Finalment es va dur a terme la construcció dels vestidors amb dutxes, un per a l’equip local i l’altre per al visitant, i una caseta per a l’àrbitre, obres en les quals participaren joves i no tan joves del poble que després de la feina dedicaven el seu temps lliure a fer un bé comú. Un dels joves participants en la construcció de les casetes, Biel Vidal, ens recordava que qui dirigia l’obra era el mestre Mateu Ramon, Calut. El dia 7 de juliol de 1956 havia de ser un dia de festa i celebració. Tot i que encara no s’havien finalitzat les obres del camp d’esports, es va voler inaugurar-lo. D’una banda, Biel Capet havia d’anar a caçar i de l’altra, Tomeu Morei i Toni Serra se n’anaren a pescar a la zona de Cala Vinyes. Durant el moment que pescaven, Toni Serra patí un mareig i va caure d’un penya-segat: li va arribar la mort a l’edat de cinquanta-dos anys. A partir d’aquí, desapareixia l’ànima del futbol a Calvià, la persona que l’havia impulsat i donat força, i l’havia situat dins el mapa futbolístic de Mallorca.

ELS ANYS SENSE FUTBOL A CALVIÀ (1957-1970) En aquell moment, les persones que es posaren al capdavant d’aquest projecte foren Macià Mas i Leoncio Font, i la presidència queia en mans de Bartomeu Canyelles Capllonch. La temporada 1956-57, l’equip quedà classificat en tercera posició del campionat i el nombre de socis era de 111 persones. Tot i la bona classiEntorn de Calvià

DOSSIERS

La temporada 1970-71 es comprà l’equip de l’Indústria del barri de Santa Catalina, que va arribar a jugar al camp de Mofarès i es convertí la següent temporada en el CD Calvià. Any 1971. Fotografia: Joan Pérez Gambao.

ficació i que el nombre de persones associades havia augmentat, pareix que no es pogué trobar un relleu a la directiva i, al final de temporada, el futbol a Calvià va desaparèixer durant catorze anys. A partir de 1957 s’obri un període sense futbol al poble de Calvià. Al camp d’esports de Mofarès no s’arribaren a jugar partits oficials i la cessió continuava en mans del Frente de Juventudes. Durant aquesta època, l’única activitat que es dugué a terme, foren uns partits jugats per una institució anomenada Educación y descanso, en què joves del poble disputaven partits contra altres equips de la zona de Ponent.

EL RETORN DEL FUTBOL A CALVIÀ (ELS ANYS SETANTA) L’any 1970, l’Ajuntament de Calvià demana a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS el retorn del camp d’esports de Mofarès, atès que feia més de dotze anys que aquest terreny de joc no es destinava a la pràctica esportiva. Posteriorment, un cop el camp d’esports tornà a ser propietat municipal, s’hague44

Entorn de Calvià

ren de fer les passes perquè aquest es pogués federar i s’hi poguessin jugar partits oficials. Llavors, el primer partit oficial que es jugà al camp d’esports de Mofarès fou un Andratx-Sóller, perquè l’equip andritxol tenia el seu camp clausurat. El terreny de joc fou tancat amb fustes amb l’ajuda de Toni Quetglas, Piner, que tenia una serradora al carrer dels Germans Montcada, cantonada amb el carrer de Son Mir, i amb el suport de la gent del poble que hi col·laborà.

LA REAPARICIÓ DEL CD CALVIÀ I LA COMPRA DE L’INDÚSTRIA La persona que impulsà el retorn del CD Calvià fou el batle Joan Terrasa. Per aquesta comesa, posà al capdavant del club el tinent de batle, Joan Salom, que es convertí en president de l’entitat. La temporada 1970-71 contactaren amb un equip del barri de Santa Catalina, de Palma, anomenat l’Indústria. Aquest club competia des de la temporada 1967-68 i en aquella època jugava a la categoria de Primera Regional. El seu president era Sebastià Bisquerra, un petit empresari de Santa Catalina, que no podia afrontar les despeses que li suposa-

DOSSIERS

El capità Fèlix Peralta rep l’enhorabona dels representats polítics per l'obtenció del campionat de Primera Regional la temporada 1972-73. Fotografia: Fèlix Peralta Armijo.

va el club, llavors, al final de la temporada 1970-71, l’equip vingué a jugar a Calvià i es va convertir en el CD Calvià. Un dels jugadors que vingué de l’Indústria fou Joan Gelabert Cortès, Pinyol, el qual recorda que «a Calvià ens sentírem gairebé professionals». Destaca la il·lusió amb què es jugava, i la que tenien de tots els seguidors: «El camp s’omplia a cada partit, i era un gaudi. Les instal·lacions no eren de primera, però el sentit de companyia ho superava tot i, amb el temps, el camp anà millorant». Segons Antoni Tugores, que fou directiu del club en aquella època, recorda que quan només hi havia el Calvià com a club de futbol, d’això fa quaranta anys, es podia fer una taquilla de 200.000 pessetes, però tot s’endarrerí amb la creació de clubs nous al mateix terme municipal. Aquests ingressos permetien que tots els jugadors poguessin cobrar.

L’ASCENS A PRIMERA REGIONAL PREFERENT I EL TRIOMF A LA COPA PRIMAVERA Durant les temporades següents, l’equip s’anà reforçant amb jugadors de certa qua-

litat i el CD Calvià tornà a comptar amb els serveis del tècnic Paco Tomàs Tur, que s’havia encarregat de dirigir-lo la dècada dels anys cinquanta. Llavors, el resultat fou que a la temporada 1972-73 s’aconseguí la primera posició del campionat i l’ascens a Primera Regional Preferent. Aquesta mateixa temporada també s’aconseguí la Copa Primavera, per tot això es pot afirmar que fou una temporada rodona.

ELS INICIS DEL FUTBOL BASE A CALVIÀ La temporada 1975-76 es va obrir una nova etapa dins la història del CD Calvià, per primera vegada es creà un equip de categoria juvenil, que va servir perquè els joves del poble poguessin practicar esport i en un futur reforçar el primer equip, com fou el cas dels jugadors Kubalita, Justo, Manel Suárez, Miguel Plasencia, etc., els quals provenien d’un gran equip juvenil entrenat per Joan Llaneres i Manuel Sogorb, Espin, i que fou escalant posicions durant cada temporada.

el vicepresident Vicenç Bujosa i altres membres destacats de la junta directiva com Ramon Martorell, Llorenç Rotger, Antoni Tugores i Miquel Bestard, entre d’altres, confeccionaren un gran equip dirigit per dos magnífics tècnics, Miquel Cardell i Ángel Enrique Cobo. Després d’unes bones campanyes, no es pogué aconseguir l’ascens a la Tercera Divisió fins a la temporada 1979-80. Durant la temporada finalitzà en segona posició de la classificació i a la lligueta d’ascens quedà en primera posició del seu grup, i per primera vegada en la seva història, el CD Calvià ascendí a la Tercera Divisió.

L’ÈPOCA DAURADA DEL CD CALVIÀ (ANYS VUITANTA) La temporada 1980-81 va ser la primera que el CD Calvià va jugar a la Tercera Divisió i va ser quan es va crear un grup propi per a les Illes Balears, i d’aquesta forma els equips insulars no varen haver de viatjar a la Península.

ASCENS A LA TERCERA DIVISIÓ

LA PRESIDÈNCIA DE PERE FUSTER

Nadal Mateu assumí la presidència del club al final dels anys setanta i, juntament amb

La primera temporada en aquesta nova categoria no fou fàcil des del punt de vista Entorn de Calvià

DOSSIERS

El periodista del Baleares Gabriel Genovart entrevista el president Pere Fuster i el vicepresident Vicenç Bujosa, que expliquen com es presentava la temporada i quines en serien les novetats més destacades. 23 de juliol de 1982. Fotografia: Jaume Bujosa Arbona.

esportiu, però afortunadament es pogué mantenir la categoria. Pel que fa a la institució, el president Nadal Mateu presentà la dimissió al final de temporada, i després d’unes eleccions arribà un nou president, el català Pere Fuster, i Vicenç Bujosa va continuar com a vicepresident. La tresoreria l’ocupà Francesc Puig i la secretaria tècnica fou a càrrec de Joan Gelabert, Pinyol. Per fer-nos una idea dels pressuposts d’aquella època, cal dir que durant la temporada 1982-83 era de 5.500.000 pessetes, i la temporada 1983-84 ascendia a 6.850.000 pessetes.

Reportatge al diari Baleares dedicat als moments previs a l’ascens a Tercera Divisió. A la imatge apareixen els dos màxims dirigents del club en aquell moment, el president Nadal Mateu i el vicepresident Vicenç Bujosa. 28 de maig de 1980. Fotografia: Jaume Bujosa Arbona.

Entorn de Calvià

A partir de l’any 1983 es va començar a jugar el trofeu de pretemporada anomenat Costa de Ponent, disputat entre equips de la comarca. El CD Calvià el va guanyar durant tres edicions consecutives (1984, 1985 i 1986). En aquesta època apareixeran altres equips al municipi de Calvià, com el Santa Ponça, CADE Peguera o Maganova, els quals començaran des de baix i aniran ascendint categories. El Santa Ponça i el CADE Peguera assoliren la fita del CD Calvià i arribaren a la categoria de Tercera Divisió la temporada 1987-88, en què tres equips del mateix municipi competiren a la categoria reina del futbol balear. El Santa Ponça va assolir un fet històric la temporada 1988-89, en què va ser l’únic equip calvianer que va jugar a la categoria de Segona Divisió B, tot i que malauradament només pogué jugar-hi una temporada.

DOSSIERS

L’ENTITAT CANVIA DE NOM: CLUB DEPORTIVO COSTA DE CALVIÀ De la temporada 1984-85 a la 1988-89, el CD Calvià passà a denominar-se CD Costa de Calvià. La idea partí d’un regidor de turisme de l’Ajuntament de Calvià, anomenat Joan Costa, que volia promocionar el municipi amb aquest nom i per aquest motiu l’equip de futbol canvià el nom original durant una sèrie d’anys. Quant al futbol base, cal apuntar que l’any 1983 el jugador Jaume Thomàs, format al CD Calvià i en aquells moments jugador de La Salle, fou elegit per jugar amb la Selecció Balear, un fet insòlit fins a aquell moment. La temporada 1984-85, l’equip sub-23 del CD Calvià aconseguí el subcampionat de les Balears i tingué accés a jugar el campionat d’Espanya d’afeccionats, en què s’enfrontaren al RCD Espanyol de Barcelona.

NOVES OBRES AL CAMP DE MOFARÈS I EL FINAL DE L’ETAPA DE PERE FUSTER Al començament de la temporada 1986-87 s’hagueren de fer millores al camp d’esports de Mofarès, on remodelaren els vestuaris, es feren oficines i bugaderia, i s’hi instal·laren sis torres d’il·luminació amb 36 focus. Durant gran part de la temporada, l’equip hagué de jugar a Santa Ponça, fet que minà els ingressos en publicitat i taquilles durant aquella campanya. Al final de 1986 s’informà en una assemblea que el club tenia un dèficit de 700.000 pessetes. Al principi de 1988, el president Pere Fuster i la seva directiva dimitiren en bloc, per la incapacitat de poder assumir tot el pressupost, que augmentava fins a 7.300.000 pessetes. Després d’una assemblea general, una gestora assumí la direcció del club, i poc temps després Francesc Mulet, que aleshores era regidor d’esports de l’Ajuntament de Calvià, es convertí en nou president del club, on segons recorda, l’únic que cobrava segur era l’entrenador i sempre hi havia dificultats per poder pagar l’àrbitre.

En l’època en què Mulet era president, es feien rifes i sortejos per intentar salvar l’equip. També recorda que, com a president, agafava la roba en acabar el partit, «la rentàvem aquí, l’esteníem». Els problemes institucionals afectaren esportivament l’equip i aquest finalitzà la temporada en darrera posició; va perdre la categoria després de quasi una dècada seguida a la Tercera Divisió.

LA FUNDACIÓ DEL PLATGES DE CALVIÀ Així com s’anaren creant noves urbanitzacions a Calvià, començaren a sortir altres equips i s’hagueren de distribuir les inversions per tot el terme, tant pel que fa a infraestructures com pel que fa a l’atorgament de subvencions. El pressupost global es va haver de repartir. Els equips novells volgueren unificar-se i és quan es creà, el mes de juny de 1990, el Platges de Calvià (amb la integració del Santa Ponça, CADE Peguera i Maganova), però el CD Calvià no hi va estar d’acord, amb aquesta fusió, en va quedar al marge i va conservar la seva independència, en certa manera assumint un aïllament que no li permetria assolir reptes nous de cara al futur. A més a més, començaren rivalitats quan un equip contractava jugadors d’un altre equip calvianer. El públic minvà perquè la gent tenia més oferta futbolística al municipi. El Platges de Calvià creà diferents categories segons les edats dels futbolistes, les quals jugaven als terrenys de joc de Magaluf, Santa Ponça o Peguera, però el primer equip jugava els partits oficials al camp d’esports de Magaluf i encara continua fent-ho avui dia. Podem dir que a partir d’aquesta època el Platges de Calvià va assumir l’hegemonia futbolística del municipi, i va jugar la majoria de temporades a la categoria de Tercera Divisió i amb un futbol base molt competitiu a escala insular, d’on han sortit els jugadors professionals següents:

• Xisco Jiménez Tejada (Santa Ponça, 1986): Format a les categories inferiors del Platges de Calvià, com a professional ha jugat al Deportivo de La Coruña, Newcastle United, Racing de Santander, Córdoba FC, RCD Mallorca, Muangthong United FC i actualment vesteix els colors del CA Osasuna.

• Dani Nieto Vela (Palmanova, 1991): Fou jugador del Platges de Calvià (1998-2005) i com a professional ha jugat al RCD Espanyol (2010-12), Alcorcón (2012-13), FC Barcelona B (201314), SD Eibar (2014-15), Skoda Xanthi FC (2015-16) i actualment vesteix els colors del CD Numancia.

• Marco Asensio Willemsen (Calvià, 1996): Començà a jugar amb el Platges de Calvià a l’edat de 5 anys, i als 11 anys s’incorporà al RCD Mallorca a la categoria aleví. Debutà amb el primer equip del RCD el 26 d’octubre de 2013. Finalment, el Reial Madrid el fitxà la temporada 2015-2016, però fou cedit al RCD Espanyol. Des de la temporada 2016-2017 forma part del primer planter de l’equip blanc, on ha assolit un bon nivell de joc i ha aconseguit tres Lligues de Campions consecutives i un títol de lliga. Debutà amb la Selecció Espanyola el 5 de setembre de 2016 i formà part de l’equip que disputà el mundial de Rússia 2018. Els millors resultats esportius del club vingueren durant la presidència de Luis Carrasco, quan a la temporada 1990-91 s’aconseguí el campionat de la Tercera Divisió, a la temporada 1992-93 es jugà la lligueta d’ascens a Segona Divisió B i a la temporada 1995-196 foren subcampions de lliga. A la temporada 1993-94 s’arribà a la final de la Copa Federació contra el Club Deportivo Puertollano. El primer partit es disputà al poliesportiu de Magaluf, amb victòria dels locals per 4-1, però al partit de tornada, malauradament es va perdre per 5-0, sense que el títol pogués venir fins a terres calvianeres. Entorn de Calvià

DOSSIERS

Diario de Mallorca es feu ressò dels incidents succeïts després del partit entre el CD Calvià i el Xílvar del 29 de gener de 1995. El president del CD Calvià, Guillem Ferrà Martorell, defensà l’honor del club contra aquells que havien volgut embrutar el nom de la institució i dels seus aficionats amb unes falses acusacions. 1 de febrer de 1995.

Durant la presidència de Manolo Grillé (la més longeva de les que hi hagut), l’equip femení del Platges de Calvià ascendí a la Lliga Nacional i competí amb els millors equips del país. Cal destacar-ne la jugadora Melisa Nicolau Martín (Andratx, 1984), que jugà amb el club des de 1998 fins a 2004. Posteriorment, fou 37 vegades internacional amb la selecció espanyola des de 2004 fins a 2013, i fitxà pel Rayo Vallecano (2004-2010), on aconseguí dues superlligues i una Copa de la Reina, i el FC Barcelona (2010-2013), on aconseguí dos campionats nacionals i dues Copes de la Reina.

era de 8.000.000 de pessetes. L’equip fou entrenat per un experimentat Juan Bezares, el qual aconseguí una gran primera volta, va ser sisè a la classificació. Però després d’uns incidents al camp de Mofarès en un partit entre el CD Calvià i el RCD Mallorca B, l’equip agafà una deriva negativa i va tornar a descendir de categoria. Per primera vegada s’incorporaren dues dones a la junta directiva, les quals foren: Catalina Tous Salvà i Celia Martínez González.

DESCENS I RETORN A PRIMERA REGIONAL PREFERENT (1990-2006)

A partir d’aquí, es va obrir una etapa de dotze temporades seguides a la mateixa categoria, i hi va haver cinc oportunitats directes de tornar a ascendir a la Tercera Divisió.

Durant els primers anys de la dècada dels noranta, es fou sanejant el club econòmicament i l’equip protagonitzà bones campanyes en aquesta nova categoria. La temporada 1992-93 hi hagué un relleu en la presidència: Gori Gual substituí Francesc Mulet i entraren nous membres a la junta directiva. Després d’una bona temporada, s’aconseguí jugar la lligueta d’ascens a Tercera Divisió i l’equip quedà primer del seu grup, llavors, quatre anys després, es tornà a recuperar la categoria reina del futbol balear.

LA PRESIDÈNCIA DE GUILLEM FERRÀ A LA PRIMERA REGIONAL PREFERENT

La temporada 1994-95, Rafel Muñoz va substituir en la presidència Gori Gual, però al cap de poc temps vingué un nou president, Guillem Ferrà, que ha estat al capdavant del club un total de setze temporades, fins a l’actualitat el més longeu. Aquesta temporada el pressupost fou de 7.741.050 pessetes i la temporada 1995-96 s’hagué de reajustar fins a 5.863.750 pessetes.

UNS INCIDENTS SONATS AL CAMP DE MOFARÈS

BREU RETORN A LA TERCERA DIVISIÓ La temporada 1993-94, el CD Calvià tornava a jugar a Tercera Divisió, i el pressupost 48

Entorn de Calvià

El 29 de gener de 1995, després d’un partit entre el CD Calvià i el CD Xilvar hi hagué uns incidents al camp d’esports de Mofarès

contra el president del Comitè d’Àrbitres de les Balears, Josep Domènech Riera i el seu segon, Anselmo Martín Franco, els quals al·legaren que havien estat agredits pels afeccionats calvianers i havien patit desperfectes al seu vehicle privat. El fet transcendí a la premsa nacional i local durant algunes setmanes. A poc a poc, es pogué anar desmuntat la versió oficial de les possibles víctimes i finalment es pogué corroborar que aquestes havien mentit, i així ho dictaminà el Comitè Balear de Disciplina Esportiva en data de 10 de juliol de 1995. Mesos abans, el 24 de febrer de 1995, tots el clubs de la categoria es reuniren a Calvià i signaren un manifest on demanaren la destitució del senyor Domènech Riera.

LA VISITA DE SAMUEL ETO’O I GESPA ARTIFICIAL AL CAMP DE MOFARÈS L’any 2004 succeïren dos fets importants al camp d’esports de Mofarès. Un fou el 14 de maig, en què una estrella del futbol internacional, en aquell moment jugador del RCD Mallorca, visità aquestes instal· lacions esportives: ens referim al jugador camerunès Samuel Eto’o. L’altre esdeveniment succeí el 2 de juny, quan fou inaugurada la gespa artificial del camp d’esports de Mofarès. L’Ajuntament de Calvià hi instal·là gespa artificial i els diversos equips que hi jugaven comptaren des d’aleshores amb un terreny més apte per a la pràctica del futbol. Aquell dia s’inaugurà una placa en record de Toni Serra, el qual havia es-

DOSSIERS

El president del CD Calvià Guillem Ferrà, amb el futbolista Samuel Eto’o al camp de Mofarès. La visita de l’estrella camerunesa causà una gran expectació entre infants i adults, els quals pogueren compartir un bon moment aquell horabaixa de final de temporada. 14 de maig de 2004. Fotografia: Joan Pérez Gambao.

Camp municipal de Calvià.

tat ànima del club en la dècada dels anys cinquanta, i es feren dos partits de futbol entre els veterans i primers equips del CD Calvià i del RCD Mallorca. El resultat va ser d’1-6 per a l’equip vermellenc, aleshores entrenat pel desaparegut Luis Aragonés.

NOUS CLUBS DE FUTBOL AL MUNICIPI Durant aquests anys hi hagué escissions al si del Platges de Calvià i es tornaren a crear nous clubs a Peguera i Santa Ponça. També va aparèixer un club nou a Son Ferrer, que va començar des de baix i va arribar a jugar a la categoria de Tercera Divisió les temporades 2011-12 i 2012-13. Més endavant també han sorgit al municipi els clubs de Son Caliu i de l’Àgora Portals, els quals competeixen només en categories infantils formant futurs futbolistes.

MOMENTS D’ALTS I BAIXOS: ENTRE LA PRIMERA REGIONAL I LA REGIONAL PREFERENT (DE LA TEMPORADA 2005-2006 A L’ACTUALITAT) La temporada 2005-06, l’equip va descendir a la categoria de Primera Regional, fet insòlit des de la temporada 197273. Però la temporada següent tornà a recuperar la categoria perduda. Després del furtiu pas per la categoria de Primera Regional, el CD Calvià va competir qua-

tre temporades a la seva categoria per excel· lència, però arribada la temporada 2010-11, l’equip tornà a descendir de categoria. El més destacat d’aquesta etapa fou que a partir de l’any 2009 es començà a jugar al principi de temporada un Memorial en nom de Vicenç Bujosa (1941-2007), vicepresident del club durant la dècada dels anys setanta i vuitanta. El CD Calvià vivia un dels pitjors moments esportius de la seva història i la situació econòmica era pràcticament insostenible. Llavors, després de dues temporades a la

categoria de Primera Regional, al final de la temporada 2012-13, una assemblea convocada per la junta directiva ratificà la desaparició del primer equip en totes les competicions, però que es mantenien el futbol base i el nom de l’entitat. La temporada 2015-16, la junta directiva decidí confeccionar de nou un equip, el qual va començar a competir des de la categoria de Tercera Regional. Aquesta temporada l’equip quedà classificat en primera posició i ascendí a la categoria de Segona Regional, on fa tres temporades que juga, esperant l’anhelat ascens de categoria. Entorn de Calvià

DOSSIERS

ALGUNS JUGADORS DESTACATS DEL CD CALVIÀ Manuel Sogorb Santana, Espin, va néixer a Sant Vicenç del Raspeig (Alacant) el 30 de gener de 1933. Davanter. Entre 1951 i 1954 jugà amb el CD Calvià. La temporada 1954-55 fitxà pel RCD Mallorca i hi jugà tres temporades, en què va disputar tres fallides fases d’ascens a Segona Divisió. Un cop retirat com a futbolista, ha entrenat equips a les categories inferiors del CD Calvià.

Manolo Espin

Juan Bezares García va néixer a Palma el 5 de gener de 1955. Defensa. Fou fitxat al 1973 pel CD Calvià procedent del Bellavista. El juny de 1981 fitxà per l’equip del Salamanca i aquella temporada ascendí a Primera Divisió, on jugà dues temporades. La temporada 1985-86 fitxà de nou pel CD Costa de Calvià. Ha entrenat equips de les categories inferiors i el primer equip del CD Calvià. José Gálvez Estévez va néixer a Palma el 3 d’agost de 1974. Davanter. Format a les categories inferiors del CD Calvià, debutà a Primera Divisió la jornada numero dotze de la temporada 1991-92, vestint la camiseta del RCD Mallorca. Ha jugat al València, Betis i Burgos. Va ser subcampió del món sub-17 l’any 1991. Juan Carlos Sánchez Martínez va néixer a Calvià el 27 de juliol de 1987. Porter. Format a les categories inferiors del CD Calvià. L’any 2005 fitxà amb el Villareal Club de Futbol i debutà a Primera Divisió el 13 d’abril de 2008 a un partit contra l’Almeria. Ha jugat amb l’Elx Club de Futbol, l’Albacete Balompié, el Reial Oviedo i actualment vesteix els colors del CD Numancia. Altres jugadors destacats que han jugat a la categoria de Segona B i que han format part del planter del CD Calvià han estat Josep Lluís Seguí Orfila, Guigui (Sporting Mahonès), Pedro Antonio Talavera (Santa Ponça) i Fernando Fernández (Atlètic Balears).

PRESIDENTS DEL CD CALVIÀ Jaume Martorell Vicens: 1952-1955 Bartomeu Canyelles Capllonch: 1955-1957? Joan Salom Simó: 1971-1976? Llorenç Javaloyas: ? Nadal Mateu Vallès: ? -1981 Pere Fuster Denicola: 1981-1988 Francesc Mulet Albertí: 1988-1992 Gabriel Bauçà Munar: 1992 Gori Gual Amengual: 1992-1994 Rafel Muñoz: 1994 Guillem Ferrà Martorell: 1994-2010 Joan Manel Sogorb: 2010-2016 Joan Capllonch Julià: 2016 fins l’actualitat

Entorn de Calvià

DOSSIERS

CRONOLOGIA • 1923-1926 La Unión Deportiva Capdellanense i Calvianense FC apareixen com a equips de futbol al municipi de Calvià.

• 1935 Registre formal del Círculo Recreativo de Calvià i Unión Deportiva Capdellanense. • Anys trenta Partits disputats per un equip anomenat l’Huracán. • Anys quaranta Partits disputats per un equip anomenat el Siglón. • Anys cinquanta Antoni Serra Rosselló s’encarregà directament del futbol a Calvià. • 1951 Es creà un equip anomenat Frente de Juventudes. • 1952 El Frente de Juventudes jugà la final de la Copa Uruguai. • 1952 Es crea el CD Calvià com a equip federat. • 1954 El CD Calvià guanya la final de la Copa President, però la perd als despatxos. • 1956 Mor Antoni Serra en un accident. • 1956 Inauguració del camp d’esports de Mofarès sota la tularitat del Frente de Juventudes. • 1957 Desaparició del CD Calvià. • 1970 L’Ajuntament de Calvià recupera el camp d’esports de Mofarès de part del Frente de Juventudes. • 1971 S’adquireix l’equip de la Indústria, que es convertirà en el CD Calvià. • 1973 El CD Calvià guanya el campionat de Primera Regional i la Copa Primavera. • 1974 El CD Calvià jugarà durant sis temporades a la categoria de Primera Regional Preferent. • 1975 Es crea el primer equip de futbol base a Calvià. • 1980 El CD Calvià ascendeix a Tercera Divisió. • 1981 Pere Fuster Denicola es converteix en president del CD Calvià. • 1983 Comença a jugarse el torneig Costa de Ponent amb equips del municipi. • 1984 L’equip passa a anomenarse CD Costa de Calvià. • 1986 Obres de modernització del camp d’esports de Mofarès. • 1987 CD Calvià, Santa Ponça i CADE Peguera jugaran a Tercera Divisió. • 1988 Santa Ponça ascendeix a la Segona Divisió B. • 1989 Descens a Primera Regional Preferent. • 1990 Fundació del Platges de Calvià. • 1993 Retorn del CD Calvià a Tercera Divisió durant una sola temporada. • 1994 Guillem Ferrà Martorell es converteix en president del CD Calvià. • 1995 Incidents al camp d’esports de Mofarès que tingueren repercussió mediàtica. • 2004 Visita de Samuel Eto’o i inauguració de la gespa artificial de Mofarès. • 2011 Son Ferrer ascendeix a Tercera Divisió. • 2013 Desaparició del primer equip del CD Calvià. • 2015 El CD Calvià torna a la competició després de dues temporades absents.

Entorn de Calvià

DOSSIERS

M ARIA ANTÒNIA FERR AGUT CARREÑO

Cap de secció de Comunicacions de l’Ajuntament de Calvià

L’ESPORT I LES ARTS

RELACIÓ D’AMOR I ODI DE L’ESPORT AMB LES LLETRES I LES ARTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

L’EDAT ANTIGA L’art i l’esport convergiren de forma natural a l’Antiga Grècia, on els Jocs Olímpics eren punt de trobada en què poetes i músics cantaven els triomfs dels atletes, i escultors, pintors, ceramistes posaven en valor la bellesa del cos dels competidors. Tenien lloc cada quatre anys i es dedicaven a Zeus, el rei dels déus. Si examinam escenes d’entrenaments pintades en un vas, l’escultura d’un esportista o alguns dels versos dedicats a la glòria d’un atleta guanyador, veurem que els artistes de l’època varen deixar testimonis valuosos que ens han proporcionat diverses maneres de conèixer els Jocs de l’antiguitat. El poeta Píndar (517 aC) va dedicar bona part de la seva obra al tema de les Olimpíades. Cap altre poeta grec va saber expressar com ell la tradició recuperada dels jocs olímpics panhel·lènics. Tan gran va ser la seva fama que quan Alexandre Magne assetjà Tebes, l’any 335 aC, va deixar intacta la seva casa. Una de les obres més reconegudes i admirades del món de l’art relacionades amb l’esport és l’escultura El discòbol, obra esculpida per Mirón cap a l’any 455 aC, que representa un atleta en el moment del llançament d’un disc. Destaca també Púgil en repòs, famosa escultura grega de gran realisme creada entre el final del segle IV aC i el segle II aC. A totes aquestes competicions olímpiques només es permetia participar els homes lliures ciutadans de Grècia, la qual cosa significava que homes d’altres països i esclaus n’estaven exclosos. 52

Entorn de Calvià

El Discòbol.

DOSSIERS

El cristianisme fou molt crític amb la pràctica de l’esport, ja que predicava la salut de l’ànima i menyspreava els jocs i els esports, que es consideraven una pèrdua de temps

Les dones casades tenien prohibit assistir als Jocs. La llei castigava tota dona que la infringís llançant-la des de la muntanya Tipeu, un lloc escarpat pròxim a la ciutat d’Atenes. L’única dona a la qual se li permetia l’entrada, i la presència de la qual era habitual, era la gran sacerdotessa de Demèter, que tenia reservat un setial enfront dels jutges suprems dels Jocs. Els atletes competien nus, exhibit els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació. Amb el temps els espectadors hi varen fer incloure dones joves i fadrines. Els temes amb referències a curses, escenes de lluita i altres activitats esportives són també recurrents a les ceràmiques i els frescos etruscs, i apareixen als mosaics romans. En alguns casos hi apareixien dones vestides, a diferència de les imatges nues dels homes, fent exercicis, però no hi ha gaire informació sobre el tema o aquestes són contradictòries. El declivi dels jocs va arribar amb l’emperador romà Teodosi I, un convers al cristianisme que no tolerava actes que considerava pagans al seu imperi, i que els va abolir el 393 dC.

L’EDAT MITJANA Amb la desaparició de l’imperi romà es va deixar de banda la relació entre esport i art, ja que durant l’Edat Mitjana (del segle V al XV) es deixen de practicar la majoria dels esports atlètics, i el que es practica són els entreteniments físics enfocats a la guerra. El cristianisme, molt present a Europa en aquesta època, fou molt crític amb la pràctica de l’esport, ja que predicava la salut de l’ànima i menyspreava els jocs i els esports, que es consideraven una pèrdua de temps, fins al punt que els condemnaren durant quasi 200 anys. Fins i tot alguns reis publicaren decrets que els prohibien. En un moment en què tantes forces anaven en contra de l’esport, una institució, la cavalleria, va ser la defensora del seu desenvolupament. Els tornejos i les justes es convertiren en mostra de l’esperit cavalleresc i en exercicis o jocs militars en temps de pau i de treva. La gent del poble practicava la lluita i els jocs de taulada, i esports de pilota que es

podrien considerar com els predecessors del rugbi o el futbol. També practicaven el tir amb arc, actualment considerat esport olímpic, i de ballesta, dins les activitats enfocades a la defensa. Les justes i els tornejos, juntament amb la caça, que era un dels entreteniments més freqüents, són els temes més recurrents que es reflecteixen a l’art de l’Edat Mitjana i que es relacionen amb l’esport. Es reflecteixen a miniatures i frescos. En aquesta època els trobadors i joglars varen ser els encarregats de narrar la vida dels herois que realitzaven aquestes pràctiques. També a les novel·les o a les recopilacions de poesia, com es el cas del Codex Manesse (segle XIV), algunes imatges que acompanyen els textos són dibuixos de caça. Les dones, relegades un altre pic als espais domèstics, no practicaven els esports, centrats únicament en la figura de l’home. Evidentment al món de les arts i les lletres tampoc hi participaven o les mantenien ocultes. Boccacio (1313-1375), en aquesta època, afirmava: «L’art és aliè a l’esperit de les dones». Entorn de Calvià

DOSSIERS

L’EDAT MODERNA La importància de l’esport retorna a l’edat moderna (XV- XVIII). Com durant tota la història, en aquesta època, l’art i la literatura han recollit en imatges i textos els esports més practicats per la noblesa i el poble.

La cultura humanista del Renaixement situa la forma física juntament amb altres valors humans, i el cos es converteix en un interès dels educadors però també dels artistes 54

Entorn de Calvià

Al segle d’Or (XIV-XV), els aristòcrates practicaven, d’una banda: cavalcada, canyes, caça, corrides de bous, esgrima (ben present als escenaris teatrals), joc de pilota, justes i tornejos, natació, anelles i trucs. I de l’altra, els populars: volantins i engronsadores, jocs atlètics, lluita i tir. Diversos autors deixaren en les seves obres pàgines dedicades a l’esport i als jocs, com ara Cervantes, en el Persileso o Lope de Vega a Porfiar hasta morir o a El caballero de Olmedo. A ciutats com Holanda, amb canals gelats a l’hivern, el patinatge era una pràctica comuna en aquesta època. El document gràfic més antic referit a escenes de patinatge es va presentar el 1498 en forma d’una talla esculpida per Johannes Brugman (1400-1473), en la qual es representa la caiguda fatal que va tenir patinant la jove Lidwina de Sheidam (Holanda) l’any 1395. Pieter Brueghel el Vell va ser l’autor de Paisatge hivernal amb patinadors i trampa per a ocells. La cultura humanista del Renaixement (XVXVI), seguint els models de les civilitzacions clàssiques, fa ressorgir l’interès per l’educació física i la incorpora a l’educació. La re-

cerca de l’equilibri en l’home situa la forma física juntament amb altres valors humans, i el cos es converteix en un interès dels educadors però també dels artistes. Els nus atlètics foren restablerts a les arts plàstiques com a màxima expressió estètica, Miquel Àngel (1475-1564) sentia fascinació pel cos humà, i les seves obres mostraven físics atlètics. Va morir frustrat veient que el Concili de Trento prohibia l’aparició del cos nu a l’art religiós, i que Pius IV va contractar da Volterra per ocultar la nuesa de les seves obres. Rafael (1483-1520) dotà el cos de perfecció i moviment; Donatello (1386-1466) revolucionà el relleu amb la tècnica de l’stiacciato i va esculpir una de les primeres estàtues eqüestres del renaixement. Leonardo da Vinci (1452-1519) va realitzar importants estudis del cos humà de gran valor gràfic i científic. Leonardo, amb L’Home de Vitruvi, provà de definir, mitjançant la simetria utilitzada en l’arquitectura, l’home perfecte. Malgrat les poques dades de dones artistes o escriptores, Sofonisba Anguissola (1535-1625) va ser considerada la primera pintora d’èxit del renaixement, a la qual s’atribueix l’obra La partida d’escacs. A Itàlia el calcio, joc de pilota ben diferent del futbol actual, també era practicat per nobles i intel·lectuals, entre ells els germans Mèdici, per la qual cosa era una escena recurrent a les obres artístiques de l’època. Al Barroc (XVI-XVIII), l’equitació militar va ser present a les grans composicions

DOSSIERS

A l’Edat Contemporània, els esports i les competicions augmenten i també la seva organització pictòriques dels més reconeguts artistes. També es representaven, sobretot, escenes de caça i equitació, i així ho demostren artistes com Brueghel el Vell, (1525-1569) amb obres com Caçadors a la neu, o Velázquez (1599-1660), amb obres com Felipe IV, caçador, entre moltes d’altres obres on la figura del cavall era ben present. Els jocs de raquetes i pales també tenien molta d’acceptació, ja des del segle XV es fabricaven raquetes amb cordes de butzes d’animals. A partir del segle XVII aquest joc es va posar de moda entre l’aristocràcia francesa i també a la resta d’Europa, com Anglaterra o Espanya. Goya (1746-1828), en el cartró per a tapis El juego de la pelota a pala, il·lustra de manera fidel un partit de pala entre un grup de cortesans. Un gravat anònim datat aproximadament de 1570, Italia Tenis, ens mostra també una escena d’aquest joc. El kolf, joc antecessor de l’hoquei sobre gel, apareix també representat en gravats del segle XVII de Barent Avercamp (16121672 o 1679). Judith Leyster (1609-1660), pintora del segle d’or neerlandès, va pintar El joc del tric-trac, o backgammon, un joc de taula practicat a l’època. Les escoles d’equitació varen aparèixer a tots els països europeus, Itàlia, França, Espanya, Anglaterra, i deixaren escenes costumistes de la pràctica de l’hípica a pintures de l’època. En el rococó espanyol va destacar Luis Paret y Alcázar (1746-1799),

i les seves sèries de «Parelles reials», com l’escena hípica al palau d’Aranjuez, Fiesta hípica ante el Palacio Real de Aranjuez.

EDAT CONTEMPORÀNIA Els preromàntics retornaren la vinculació amb l’esport i l’art. Els poetes com Goethe (1749-1832) practicaren la gimnàstica per dur una vida més saludable i sentir-se en millor forma. És l’època del poetes romàntics, elegants i seductors, que passejaven la seva figura del dandi, que cuida la seva forma física per seduir amb la seva presència. Són exemples del dandisme com a tendència estètica literària Oscar Wilde (1854-1900) a Anglaterra o Baudelaire (1821-1867) a França. En aquesta època s’identificaven amb el dandisme esports com el tennis, el polo, el criquet o el golf. Tots esports en què la indumentària, els gestos i els cossos estilitzats s’impregnen d’estil, moda i elegància. Wilde, encara que no estigués en contra de l’esport, va deixar una frase lapidària per als jugadors de pilota: «El rugbi és un joc de bàrbars practicat per cavallers i el futbol, un joc de cavallers practicat per bàrbars». Cercant aquesta relació entre art i esport hi ha disciplines que estan fortament unides, com ara la gimnàstica rítmica, la natació sincronitzada o el patinatge artístic. Tres especialitats que integren música i dansa, dues de les belles arts més reconegudes des de sempre. Henry Raeburn (1756-1823), The Skating Minister.

Endinsant-nos en l’edat contemporània ens trobam que, amb la industrialització, l’oci en els països desenvolupats ocupa un lloc important. Els esports i les competicions augmenten i també la seva organització i regulació. Cap al final del segle XIX el baró Pierre de Coubertin (1863-1937) proclama, a unes conferències a la Sorbona, un manifest per restablir les Olimpíades, i el 25 de març de 1896 s’inauguren els Jocs Olímpics d’Atenes. Precisament fou Coubertin qui va dir la frase «L’important no és guanyar, sinó participar». Coubertin es va interessar molt per aquests Jocs de l’antiguitat. També li va cridar l’atenció el sistema educatiu anglès, en el qual s’incloïa l’esport en el currículum escolar, una cosa inaudita a França en aquell moment. Aquests homes moderns i pensadors com Coubertin tampoc varen facilitar l’accés de les dones a l’àmbit acadèmic ni esportiu, que va ser tardà i ple de dificultats. Pierre Coubertin argumentava que la presència de la dona en un estadi resultava antiestètica, poc interessant i incorrecta. Els Jocs Olímpics varen obrir les portes a les dones l’any 1900 i el canvi es va fer evident i real, a pesar del seu gran estrateg. Encara així, la participació femenina es va limitar únicament i exclusiva al golf i al tennis a París, França. Aquests Jocs varen tenir el mèrit d’agrupar un nombre impressionant de competidors: mil setanta, amb només sis dones. La primera Entorn de Calvià

DOSSIERS

En el model capitalista del mercat del segle XX, l’esport d’alta competició adquireix un paper protagonista, i hi apareix el culte dels nous mites esportius, idolatria impulsada pel desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses

llorejada olímpica en tennis va ser Charlotte Cooper, d’Anglaterra. La idea que tenia Coubertin dels Jocs Olímpics era que hi hagués incloses les competicions d’art. No ho va aconseguir fins als Jocs d’Estocolm, 1912, quan s’hi inclogueren les disciplines d’arquitectura, escultura, literatura, pintura i música. L’únic requisit per poder competir era que les obres tinguessin la inspiració en l’esport. Fins a 33 artistes (principalment europeus) presentaren les seves obres i s’atorgà una medalla d’or a cada una de les cinc categories. Varen aconseguir medalla l’italià Giovanni Pellegrini en pintura, els suïssos Alphonse Laverrière i Eugène-Edouard Monod en arquitectura, l’estatunidenc Walter Winans en escultura, l’italià Ricardo Barthelemy en música, i en literatura George Hohrod i Martin Eschbach –pseudònim amb el qual va presentar «Ode au Sport» (‘Oda a l’Esport’) el mateix baró de Coubertin. Avery Brundage, nomenat president del COI el 1952, lluità i aconseguí que les competicions d’art desapareguessin dels Jocs. De fet, en els medallers històrics del COI aquestes medalles no estan comptabilitzades. Apartades les Arts de la competició oficial de les Olimpíades, queden als Jocs les cerimònies d’inauguració i cloenda com a 56

Entorn de Calvià

Charlotte Cooper va ser la primera tennista a guanyar la medalla olímpica dels Jocs de París el 1900.

celebració de l’esport i la cultura, i constitueixen un ritual que simbolitza la unitat de cos i ment. Fora de l’àmbit de les Olimpíades és aquesta una època en què es recupera una connexió important entre l’art i l’esport, i artistes de tot tipus, bé amb la pràctica personal, bé utilitzant-lo com a recurs a les seves obres, peguen una forta empenta al reconeixement de l’activitat esportiva, molt vinculada al món intel·lectual. Com a representants de les arts i les lletres, les dones no varen tenir millor sort que les esportistes, ja que tampoc hi varen ser visibilitzades. Referint-se a la dona, Renoir va arribar a dir: «La dona artista és senzillament ridícula». L’alpinisme sorgeix al final del segle XVIII i Gustave Doré (1832-1883), afeccionat a aquesta pràctica, va deixar plasmada a la seva obra la conquesta del cim del Cerví d’una manera realment impressionant: L’Ascension du Mont Cervin i Catastrophe du Mont Cervin. El segle XIX també és el ressorgir del rem i la vela com a esport, a Anglaterra les universitats de Cambridge i Oxford comencen la seva rivalitat amb el rem l’any 1829, i el mateix passa als Estats Units amb Yale i Harvard cap al 1852. To-

mas Eakins, un dels pintors hiperrealistes nord-americans més reconeguts, ens deixa unes imatges plenes de força a moltes de les seves obres, com és el cas de The Champion single sculls, 1871. Artistes impressionistes com ara Manet (1832-1883), Cursa de cavalls en Longchamps; Caillebotte (1848-1894), Remer amb capell de copa; Monet (1840-1926), Regata en Argenteuil; Renoir (1841-1919), Patinadors al Bois de Boulogne; Degas (1834-1917), Cavalls de curses a Longchampgs; Bazille (1841-1870), Scene d’estiu (banyistes), o Sisley (1839-1899), Regata a Molesey; John Lavery (1856-1941), A Rally, i molts altres, utilitzaren l’exercici físic com a representació de la fugacitat –un dels objectius d’aquest moviment. Moltes es deixaren seduir pels esports britànics, la qual cosa es reflecteix en escenes de regates, partides de criquet o rem, que a més deixen molt clara la divisió de classes. En el model capitalista del mercat del segle XX, l’esport d’alta competició adquireix un paper protagonista, hi apareix el culte dels nous mites esportius, idolatria impulsada pel desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses, que generen, entorn dels espectacles esportius, un interès mediàtic sense precedents en la història de l’esport. L’esport és un fenomen sociològic que impregna la cultura.

DOSSIERS

Avançant amb les avantguardes i amb la consolidació del cubisme, l’esport es converteix en protagonista, i pràctiques com l’atletisme, el tennis, la natació, l’equitació, la boxa, el ciclisme, l’automobilisme, el futbol, etc., il·lustren les obres d’artistes com: Gleizes (18811953), amb Les joueurs de foot-ball; Maruja Mallo (1902-1995), considerada artista de la generació de 1927 dins la denominada avantguarda interior espanyola, amb l’obra sense títol; Dalí (1904-1989), gran afeccionat al futbol, mostrà grans qualitats com a porter, va plasmar la seva afició en tres de les seves obres: el cartell per celebrar els 75 anys del FC Barcelona, l’obra Gol i el cartell amb el qual es va anunciar l’Estadi Municipal de Figueres; Jean Metzinger (1883-1956) va realitzar el primer quadre avantguardista quan va representar una carrera de ciclisme Al velòdrom; o el mateix Picasso, entre d’altres.

Albert Gleizes, Les Joueurs de football.

En el cas de Picasso, entre les més de 2.000 obres, n’hi ha algunes de relacionades amb l’esport, però tenen un caràcter més recreatiu que competitiu. En destaquen l’estètica dels moviments físics i la musculació dels personatges, com és el cas de La acróbata de la bola, una de les seves principals obres del període rosa, i El atleta, de la seva època cubista. Picasso va pintar cossos en moviment a la platja que pareix que ballen, solen ser dones, i relacionades amb l’esport destaca l’obra titulada La carrera. El futbol també va cridar l’atenció de l’artista i va deixar constància d’aquest joc a diferents obres: a una escultura de xapa retallada titulada Futbolista; a un dibuix, Partido de fútbol, on es poden observar diversos futbolistes de dos equips que es disputen una pilota al terreny de joc, i a una ceràmica, Footballeur, que es tracta d’una peça d’argila d’uns 30 cm d’alçada que forma part d’una edició limitada i numerada de 50 exemplars, que representa el tir a porta d’un jugador. Picasso era afeccionat a la boxa, però les obres dedicades a aquest tema són molt poques. L’americà George Wesley (1882-1925), integrat a l’escola Ashcan, fa la seva gran contribució al món de l’art amb les escenes al ring que retraten les baralles de boxa amateur. Hem de reconèixer que la boxa, Entorn de Calvià

DOSSIERS

esport tant maltractat avui dia, ha inspirat molts de pinzells i moltes plomes. En el camp de les lletres podem dir que l’esport ha canviat, afectat, ajudat i inspirat autors i autores literaris. Per exemple, Mark Twain (1835-1910) va adoptar el billar com el seu esport favorit. Tant és així que a ca seva tenia una taula de billar que alternava amb la seva passió per l’escriptura. L’escriptora Agatha Christie (1890-1976), creadora del detectiu Hercule Poirot, fou una pionera de la pràctica del surf. Va conèixer aquest esport a Sud-àfrica, l’estiu de 1922, i va provar les ones de costes com les de Honolulu. The Guardian suggereix que podria haver estat de les primeres persones de la seva nacionalitat de fer surf. George Bernard Shaw (1856-1950), autor de Pigmalió, també va ser dels atrevits de la taula de surf, i Jack London (1876-1916), autor d’Ullal Blanc, va introduir el surf a Califòrnia. El mateix London empra l’esport en les seves obres, com demostra el conte Per un bistec. La passió per l’esport també es reflecteix a moltes de les obres d’Ernest Hemingway (1899-1961), com El vell i la mar. A més de la pesca, de la caça, el futbol americà, l’atletisme, el tir esportiu i el waterpolo, a Espanya va aprendre a jugar a jai alai o pilota basca, i també es comenta que va aprendre els rudiments de la tauromàquia; però el que realment l’entusiasmava era la boxa. Va ser espàrring de figures professionals, i un cercador de baralles de carrer, capaç d’improvisar rings a qualsevol lloc. Va arribar a barallar-se amb Joan Miró i és probable que li guanyés un quadre així, La Masia, que se’n va dur a Cuba. Un altre personatge amb el qual va assajar els seus dots de boxador va ser l’escriptor Morley Callaghan. Callaghan va compartir la seva versió dels esdeveniments uns anys després a les seves memòries de 1963, Aquell estiu a París. Jack Kerouac (1922-1969), autor d’On the Road, es va quedar al costat de la literatura en comptes de fer costat al futbol americà universitari perquè es va lesionar jugant. Així 58

Entorn de Calvià

Mark Twain.

es va convertir en un heroi de la generació beat. Molts dels seus escrits sobre l’esport es poden trobar en el seu llibre Caixa Negra. Virginia Woolf (1882-1941), una de les més destacades figures del modernisme anglosaxó del segle XX i del feminisme internacional, autora de Mrs. Dalloway, també va practicar l’esport, concretament va ser el criquet la seva especialitat. J. R. Tolkien (1892-1973), autor d’El senyor dels anells, va ser un esportista frustrat que, per una lesió, va deixar el tennis per a centrar-se en la literatura. Arthur Charles Clarke (1917-2008), autor de 2001: Una odissea a l’espai, va ser un gran amant de l’esport. A la dècada dels seixanta, Clarke es va convertir en un consumat esquiador i submarinista. Albert Camus (1913-1960), autor de L’estranger, era un apassionat del futbol i ho conta en el seu assaig El que li dec al futbol. Curiosament el Nobel de Literatura va declarar: «No conec res més idiota que morir en un accident de cotxe», referint-se a la defunció del ciclista Fausto Coppi en un suposat accident de trànsit, un dia abans que a ell li ocorregués el mateix a la carretera de Borgonya.

Stephen King.

Ray Bradbury (1920-2012), escriptor de novel·les de misteri i ciència-ficció, conegut per les seves Cròniques marcianes i Fahrenheit 451, va ser un apassionat de la bicicleta, que utilitzava com a mitjà de transport. David Foster Wallace (1962-2008), autor de La broma infinita, dedicà moltes de les seves obres al tennis. El tennis com a experiència religiosa, n’és una. Hi escriu sobre l’US Open, sobre Roger Federer i Rafel Nadal. Es tracta d’un llibre sobre la bellesa cinètica de l’esport que practicà quan era adolescent. L’italià Erri de Lucca (1950), autor de llibres com Els peixos no tanquen els ulls, va començar a dedicar-se a l’alpinisme tardanament però, encara avui, continua practicant-lo. L’experiència apareix en el llibre Tras la huella de Nives: en el Himalaya con una alpinista, que recull les converses de l’escriptor amb Nives Meroi, una de les tres dones que han ascendit set dels catorze vuitmils. Stephen King (1947), escriptor nord-americà mundialment conegut per les seves novel· les de terror, moltes d’elles transportades al cinema i a la televisió, entre les quals destaquen Carrie i Cementiri d’animals. Va sortir de les drogues gràcies al beisbol durant la dècada dels setanta. A la pel·lícula Stand

DOSSIERS

Armand Fernández ‘Arman’, Desert Bike.

by me, inspirada en un conte gairebé autobiogràfic, fa al·lusió a l’amor que sent per aquest esport. Haruki Murakami (1949) comparteix la seva passió per la literatura amb les curses de fons. Com en un ritual, dedica dues o tres hores diàries a córrer per aclarir la ment. Afirma que és damunt l’asfalt on troba la inspiració per a les seves millors obres. A la literatura hispanoamericana han participat de la passió per l’esport els Nobel Jacinto Benavente, Vicente Aleixandre, Pablo Neruda, Camilo José Cela i Gabriel García Márquez, amb escrits sobre atletisme, beisbol, futbol, hípica, judo, lluita, patinatge, natació, piragüisme, tennis i vela. Però no tot ha estat amor cap a l’esport, Jorge Luis Borges (1899-1986), l’escriptor argentí més conegut universalment, és l’excepció dins aquesta llista. Va defensar els escacs per damunt del futbol: «Els escacs són un dels mitjans que tenim per salvar la cultura. Els escacs són avui reemplaçats pel futbol, la boxa o el tennis, que són jocs d’insensats, no d’intel·lectuals». Ell mai va ser amant dels esports i molt menys dels anomenats de masses com el futbol, del qual va ser un acèrrim

enemic. Té diverses frases sobre aquest tema com ara: «Futbol, aquesta cosa estúpida anglesa» o «El futbol és popular perquè l’estupidesa és popular». Això li va generar moltes polèmiques i també alguns enemics. D’altra banda, igual que l’esport ha estat un tema de transcendència en la literatura més recent, una connexió similar ha tingut amb l’art contemporani, en les seves diverses manifestacions: pintura, escultura, i en temps més recents, la fotografia i la videocreació. Ho constatam amb els representants del Nou realisme (nouveau réalisme), moviment abanderat per Yves Klein (1928-1962), i en els seus col·legues Arman (1928-2005), Francois Dufrêne (1930-1982), Raymond Hains (1926-2005), Martial Raysse (1936), Pierre Restany (1930-2003), Daniel Spoerri (1930), Jean Tinguely (1925-1991) o Jacques de la Villeglé (1926), i del qual formava part Niki de Saint Phalle, de les poques artistes reconegudes que tractaren l’esport i que al final de la dècada dels noranta creà una sèrie d’escultures amb el títol Herois negres, on figures del bàsquet, la dansa i el beisbol quedaren retratades.

Figures destacades del Pop Art, Roy Lichtenstein (1923-1997), Tom Wesselmann (1931-2004) i Andy Warhold (1928-1987), també es varen sentir inspirats per l’esport. El mateix Warhol, durant els anys setanta, va fer feines per encàrrec de col·leccionistes i celebritats. Del col·leccionista Richard Weisman, afeccionat als esports, va sorgir el projecte Atletes, col·lecció de retrats d’esportistes de final del segle XX: O. J. Simpson, Muhammad Alí, Chris Evert, Willie Shoemaker, Dorothy Hamill, Jack Nicklaus, Tom Seaver, Kareem Abdul-Jabbar, Rhod Gilbert i Pelé. També realitzà representacions d’activitats esportives com els gravats Patinador de velocitat el 1983 i Wayne Gretzky (El Grande) el 1984. El 1979, Warhol, per encàrrec de la BMW, va pintar un cotxe de carreres BMW M1 per a la quarta exposició del projecte BMW Art Car. Warhol declinà utilitzar un model a escala i va pintar directament sobre el vehicle. Warhol concebia l’esport com a part de la cultura pop, per això fou un dels seus temes recurrents. «No hi ha res més quotidià que un ídol, ni res més mundà i genial que un gol, un drive, un ganxo (crochet), una basca…». Algunes dones artistes varen destacar, encara que varen quedar eclipsades pels autors masculins. Posam en valor Rosalyn Entorn de Calvià

DOSSIERS

Rosalyn Drexler, The Winner.

Rosalyn Drexler.

Rosalyn Drexler Lost match.

Drexler (1926), que va tractar els dos temes que hem intentat relacionar amb l’esport: la literatura i les arts plàstiques. Drexler és una artista visual estatunidenca, novel·lista, dramaturga guanyadora del Premi Obie, guionista guanyadora del premi Emmy i exlluitadora professional. Va adaptar el guió de Rocky. Ha realitzat diverses pintures basades en la lluita de dones, incloent-hi Take Down (1963), Lost Match (1962) i The Winner (1965). Les pintures pop de Drexler 60

Entorn de Calvià

Rosalyn Drexler, Take down.

han estat identificades recentment com les primeres obres d’art feministes. Quan finalitza la II Guerra Mundial el 1945 comença l’hegemonia de l’Amèrica del Nord com la major potència política i econòmica. La filosofia esportiva dels Estats Units es va exportar ràpidament, fet que contribueix a la universalització de l’esport. A la fi del segle XX i en aquest segle XXI la pràctica esportiva s’ha convertit en la for-

ma d’entreteniment més coneguda universalment, motivada per la idea que l’esport és salut i pel culte al cos i el desig de mantenir-lo. D’altra banda, l’esport és un dels majors espectacles del nostre temps, i un del mitjans més assequibles i econòmics d’entreteniment de masses. Molts de campions i campiones són el referent ideal, els seus triomfs són magnificats pels mitjans de comunicació. Per als artistes i escriptors l’esport continua sent una font d’inspiració fins als artistes dels nostres dies.

DOSSIERS

L’ESPORT A LA COL·LECCIÓ LOCAL DE CALVIÀ Dins la col·lecció local trobam algunes obres que tenen com a temàtica l’esport amb el vessant més professional i també amb el més lúdic o relacionat amb el joc. En destaquen les obres de les donacions que es realitzaven a canvi d’exposicions i de la donació col·lectiva realitzada l’any 2009 pel grup Pro Arte y Cultura. També afegim a aquesta tria tres obres adquirides per al patrimoni municipal i que formaren part de l’exposició de fons de compra que es va fer durant l’Olimpíada d’Escacs l’any 2004 a la desapareguda Galeria Portals. Així mateix mostram dues obres amb temàtica esportiva que corresponen al projecte BetArt Calvià d’art urbà. Les escultures són compres realitzades per l’Ajuntament o cessions fetes per artistes, i ocupen espais públics com ara places o jardins. Són un total de quinze obres que il·lustren les pàgines d’aquest número d’Entorn de Calvià dedicat a l’esport i que demostren l’estreta relació entre els artistes plàstics i l’esport com a font d’inspiració.

SENSE TÍTOL Autora: Marisa Aldeguer (Palma, 1954) Acrílic damunt tela 90 x 90 cm Obra de dues figures en colors blaus que recorden nedadors emmarcats en uns espais abstractes i irreals.

LA COMBA (1996) Autora: Marian Femenias Moratinos (Palma,1973) Tècnica mixta damunt tela 130 x 89 cm Tècnica mixta damunt tela L’obra representa uns infants que juguen amb una corda, a un pati amb columnes. La pintura i la fotografia transferida a la tela, juntament amb el blau predominant, donen una sensació de realisme oníric al conjunt.

SENSE TÍTOL (1998) Autor: Uwe Griese - Björn (Neumünster, Alemanya, 1941) Oli damunt taula 100 x 70 cm Obra que es manté dins els corrents de l’expressionisme abstracte amb algunes referències figuratives, que representa una regata en un dia assolellat utilitzant colors vius entre els quals predominen el blau de la mar i el cel, i el groc del sol, amb alguna taca de vermell i verd.

SENSE TÍTOL (2001) Autora: Marian Femenias Moratinos (Palma,1973) Tècnica mixta damunt tauler 92 x 73 cm Obra on apareix un grup de nins vestit amb camiseta blanca i calçons curts blaus, que recorden els uniformes de les escoles per a fer gimnàstica. Com a altres obres d’aquesta artista, la pintura i la fotografia transferida i el color blau són un signe d’identitat d’aquests anys de la seva trajectòria.

SOS, PENALTI EN SIERRA LEONA II (1999) Autor: Pep Pons Tècnica mixta damunt taula 70 x 60 cm Aquesta obra presenta un nin mutilat davall l’arc d’una porteria amb una pilota en primer pla que representa un globus terraqüi amb la figura d’Àfrica. Els colors marrons i ocres amb el blanc de les venes dels braços mutilats, el marc de la porteria i la pilota, provoquen una sensació d’angoixa a l’espectador. Entorn de Calvià

DOSSIERS DONACIÓ PRO ARTE Y CULTURA

VELAS 4 Autora: Chus Fernández Acrílic damunt tela 175 x 60 cm Aquesta obra representa dues barques de vela a la mar oberta.

CONFRONTACIÓ D’ESTRUCTURES (2004) Autor: Adolf Gil Fotografies impreses damunt paper gravat Dues peces de 120 x 165 cm Representen una imatge que recorda una cartografia formada per branques dins una quadrícula.

CARGA LIGERA Autora: Marta Maldonado Oli, acrílic i collage damunt tela 114 x 146 cm Obra de gran format que representa una bicicleta amb una figura coberta al damunt en tons blaus, grocs i negres.

OBRES ADQUIRIDES EN EL FONS DE COMPRA DE L’OLIMPÍADA D’ESCACS 2004

EL JOC DE LA MORT (2004) Autora: Gabriela Seguí Mixta sobre tela i sobre pa d’or 160 x 160 cm Representa una dona, tal vegada la mort, sacrificant un home amb una espasa amb colors ocre i pa d’or dins una quadricula d’escacs de fons. 62

Entorn de Calvià

BETART CALVIÀ EL LABERINTO DE ÍCARO (2013) Autor: Marc Peris i Carratalà (SOMA) Inclosa a la Ruta I de BetArt Calvià Palmanova, Son Caliu, Magaluf Obra realitzada durant el I Festival Art&MindGame, organitzat per l’Associació d’Escaquistes de les Illes Balears, en col· laboració amb l’Ajuntament de Calvià, el mes d’abril de 2013. Poliesportiu de Magaluf Av. les Palmeres, 23. Magaluf.

RECORDANDO A E. ZAKON Y ESTUDIO DE BOTVINIK (2004) Autor: Antonio Guerrero Paspartú i fusta 3 peces 150 x 60 cm la major i 40 x 40 cm les dues petites Aquesta obra representa una partida d’escacs.

BALONES FUERA (2016) Pilotes de futbol damunt paret de formigó Autor: Héctor Francesch Inclosa a la Ruta III de BetArt Calvià, a Peguera Camp de futbol municipal de Peguera Adolf Colomar Schopke, s/n. Peguera

LIMÓN (2016) Autora: Olimpia Velasco Pintura plàstica damunt paret Inclosa a la Ruta III de BetArt Calvià, a Peguera Frontó municipal de Peguera Romana, s/n. Peguera

DOSSIERS ESCULTURES

REFERÈNCIES https://arelarte.blogspot.com/2009/09/arte-y-deporte-en-laedad-moderna.html http://www.apunts.org/en-l39art-testimoni-del-naixement-d39un-articulo-XX88665810712541X https://www.wikiart.org/es/hendrick-avercamp https://computerhoy.com/noticias/life/hombre-vitruvio-significado-secretos-del-hombre-perfecto-77327 http://catalogo.artium.org/dossieres/exposiciones/ el-deporte-visto-desde-el-arte/pablo-picasso. Picasso y el deporte, publicat per Balius Juli, R. i Aproximación UNIVERSÍADA Autora: Rosemary Marchetta Col·lecció d’escultures de reminiscències naïf que es varen realitzar amb motiu de la Universíada. Les figures són dibuixos sobre suport de fusta que representen diversos esports. Les escultures que no s’han deteriorat es poden veure al poliesportiu de Magaluf.

a la obra de Picasso a través de la representación del ejercicio físico, de Teresa González Aja. https://www.idiomaydeporte.com/articulos/el-deporte-en-la-vida-de-cuatro-premios-nobel-de-literatura.php http://historiasdelahistoria.com/2016/08/08/sabias-la-literatura-la-pintura-fueron-disciplinas-olimpicas-los-juegos-la-moderna http://catalogo.artium.org/book/export/html/11579 https://sipse.com/deportes/salvador-dali-futbol-soccer-pintura-arte-cultura-239860.html https://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/09/cultura/1341841678.html https://www.eternacadencia.com.ar/blog/contenidos-originales/derivas-literarias/item/escritores-deportistas.html http://catalogo.artium.org/book/export/html/11579 https://www.clarin.com/deportes/escritores-deportistas_0_SyKfB5Y9vXx.html https://elpais.com/cultura/2010/01/27/album/1264546802_910215.html#foto_gal_1 http://risterecargado.blogspot.com/2016/05/los-escritores-y-el-deporte.html https://elpais.com/cultura/2017/08/16/actualidad/1502902921_541594.html

DISCÓBOLO (2012) Autor: David Buzgar (Dágaro) L’escultura, feta amb resina i acer, representa un atleta en el moment de llançar un disc. Està situada a l’avinguda de les Palmeres de Magaluf, a prop de la pista d’atletisme.

http://www.eraseunavezqueseera.com/2016/05/04/deportes-literarios/ https://www.informador.mx/Cultura/Deportes-medio-de-inspiracion-para-escritores-20160913-0120.html http://educomunicacion.es/cineyeducacion/deporte.htm https://www.nodalcultura.am/2018/01/arte-y-deporte/

Entorn de Calvià

PARLAM

Entrevista amb

Merxe Batidor Llabrés (Palma, 1972) «EL RUGBI NO ÉS GENS INCOMPATIBLE AMB LA FEMINITAT» Va ser jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual va guanyar el Campionat d’Europa de 1995. Va participar en la primera edició del torneig de les Sis Nacions el 2000 per equips femenins. El 2002 va deixar el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals.

l partit que recorda amb més estima va ser al Campionat del 2002. «Vàrem jugar contra Anglaterra, que és una potència i havien estat campiones. Si guanyàvem, passàvem a ser de les quatre seleccions millors del món. Totes estàvem emocionades, teníem a les mans un partit molt dur i intens, i podíem fer història en el rugbi femení. Vàrem perdre, però va significar molt, per la intensitat, per l’equip, i pel que hagués pogut suposar. Al final, diria que en la meva trajectòria en el rugbi ha estat la d’intentar ser una persona humil. Vaig ser l’entrenadora de la selecció de les Balears de l’equip masculí, mentre jo jugava a alt nivell contra països que eren el bressol del rugbi, i clar, jo vaig adaptar els coneixements al nivell que hi havia aquí. I així a Mallorca el rugbi va augmentar. Crec que vaig traspassar els meus coneixements per assolir aquest objectiu».

Entorn de Calvià

Quins valors no competitius ofereix la pràctica del rugbi? La companyonia, la perseverança, la capacitat d’empatitzar amb els companys del mateix equip. Altres valors serien la disciplina, i és que tot està lligat. El dia a dia també és molt important, ja que, amb una disciplina, la vida et duu a aconseguir moltes coses que no siguin competitives. Altres coses? La humilitat, perquè sempre n’hi ha una de millor que tu, i el respecte al contrari, a l’entrenador, als companys... Has de donar-ho tot de la teva part encara que estiguis cansada. Si trasllades aquests valors a la vida quotidiana són molt útils. La imatge del rugbi és el de la diversitat, perquè és un esport que pot acollir qualsevol tipologia de persona, musculosa o més fluixa, perquè tothom en pot practicar, i és on veus l’esperit de superació, sempre has d’anar cap endavant. Es tracta de fer passes, del primer al darrer jugador, és el més guapo del rugbi. El rugbi és duu ben endins, no t’has

PARLAM

Camp de rugbi de Son Caliu.

El rugbi crea molta integració, fa que al tercer temps -quan convides els contraris a una festeta i intercanvies opinions sobre el partit- es rebaixin les tensions

de pintar, no has de demostrar res, és una passió que surt del cor. Quan jugues, desplegues la teva energia i força per poder fer el millor partit de la teva vida i gaudir del joc. No és gaire visual, és més interior.

Què és el que més us agrada de l’esport del rugbi? Ha estat una part important de la meva vida als àmbits personal i professional. He conegut un món que desconeixia. Els meus amics jugaven a El Toro Rugbi Club, i jo anava a veure’ls. Després vaig partir a Lleida a estudiar INEF a la Universitat. Allà vaig estar a l’INEF Rugby Club, perquè m’hi quedava els caps de setmana i per fer qualque cosa. Vaig començar a entrenar dur i vaig començar a jugar amb la selecció catalana. Anava avançant fins que de la selecció espanyola em varen cridar i va ser una etapa preciosa. Vaig jugar al rugbi de màxim nivell, era jugar contra les campiones del món, dels països britànics, on tenen el rugbi com a bressol de l’esport. El rugbi personalment em va donar uns valors que han vengut mitjançant la pràctica.

pre tendràs planter. És fonamental ensenyar-ne a l’escola, així coneixen si els agrada o els interessa... És un punt important perquè els infants amplien ventall d’oferta esportiva. Al rugbi hi cap tothom, no importa la condició física. Molts d’infants als quals els costa una pràctica esportiva i coneixen el rugbi, s’hi enganxen. Per exemple, el rugbi és fonamental pels valors que transmet, no només en competició o com a joc de contacte, on es pateix, sinó per la necessitat de sentit d’equip, amb qui tens contacte. El rugbi és dur i fa que quan s’hi juga tothom empenyi cap a un mateix objectiu. Si un està enterra, s’ha de sentir amb suport dels companys, siguis el líder o el grassonet, i això crea molta d’integració, fa que al tercer temps -quan convides els contraris a una festeta i intercanvies opinions sobre el partit- es rebaixin les tensions. Sempre es fa «el tercer temps», i aleshores, és com una revisió i fas germanor amb el teu contrari, tens temps per compartir, i quan jugues al camp contrari també es fa igual. L’actitud de les mares i els pares que veuen un partit de rugbi és de respecte a l’àrbitre i als contraris. Si es pren una decisió amb la qual no estàs a favor, calles, tires cap enrere físicament, i tornes a tirar cap endavant. I cada vegada a fer-ho millor. El rugbi recalca el tema del respecte des de ben petits, i això també s’inculca als pares. Jo vaig començar a la universitat i ara que hi ha base, les mares i els pares han de tenir la funció d’animadors des d’un vessant positiu, el reforç és fonamental. Són valors que els progenitors han de tenir interioritzats, ja que han de fer pedagogia en la línia dels valors del rugbi.

Pràctica coeducativa o diferenciada per sexes? Heu pensat si us agradaria que el rugbi s’impartís a les escoles de Calvià? Sí, s’ha plantejat, el que passa és que el professorat dels institut d’ensenyament secundari del municipi de vegades l’ha de fer practicar sense placatge perquè no tenen camps de gespa. S’està fent, s’està indroduint en les unitats didàctiques. Hem de tenir en compte que només hi ha camp a Son Caliu a tot el ponent de Mallorca, i el Príncipes de España a Palma. Hi ha demanda de camps de rugbi a mesura que puja el nombre de fitxes federatives. Amb més camps es pot créixer, i es pot fomentar el rugbi, perquè sem-

En el rugbi es fa la pràctica conjunta fins que els separes a sub14, perquè evidentment els cossos són diferents i hi ha contacte. Fins que els cossos no estan desenvolupats, sí que juguen junts, però després, per temes de força, s’han de separar. Jo aquí entrenava entre setmana amb els al·lots, i no, no tenen miraments. Al principi van alerta però després ja no.

Creis que fa falta suport institucional a aquest esport? Sí, encara sí perquè és un esport minoritari tot i que ja és a l’Associació d’Esports Olímpics (ADO) i el rugbi a 7 és olímpic. A poc Entorn de Calvià

PARLAM

Quan jo jugava a rugbi, l’equip masculí anava a un hotel de 5 estrelles i nosaltres a un campament

a poc tenim visibilitat i els mitjans ens fan més cas. Això és la primera passa. Falten més ajudes per a la promoció de l’esport base de les escoles i més instal·lacions. Els mestres fan una gran feina quan ensenyen rugbi, i la federació balear també n’està fent. Tots els agents implicats hem de fer pujar aquest esport a fi que el nombre de fitxes federatives sigui major. Una lligueta és un al·licient per poder competir.

Quines virtuts té Calvià i quines mancances per a la pràctica del rugbi? Tot són avantatges, perquè tenim un camp amb molts bones condicions i en un entorn privilegiat. Crec que tens la possibilitat de poder practicar aquest esport a Calvià. Hi ha El Toro Rugbi Club, on fan una feina esplèndida i incrementen el nombre de fitxes, tenen una escoleta impressionant, cada vegada amb més infants. Jo som del Toro i al Toro és on va néixer el rugbi. Tots els meus amics hi jugaven, en són uns apassionats, ara estan ficats dins la junta directiva, d’alguna manera continuen involucrats en aquest món. Jo vaig conèixer el rugbi per ells, sé que hi havia un home francès que era jugador de rugbi i els va entrenar molts d’anys. Ell va arribar a Mallorca i al Toro els va introduir en el món del 66

Entorn de Calvià

rugbi. Amb aquest entrenador ells es varen enlluernar. Jugaven al camp de terra de Son Ferrer, fins que han arribat on són ara. El rugbi és l’esport que a mi més m’ha donat. També hi ha qualque desavantatge...: en el meu cas són les lesions. Quan acabes la teva etapa competitiva d’alt nivell pots tenir lesions que arrossegaràs al llarg de tota la teva vida.

Quin és el nivell de rugbi a Calvià? Qui està assolint millors resultats? Tenen nivell de divisió d’honor B amb els Babarians, on hi ha gent de tota Mallorca per poder ser competitius. El club dels Babarians és important a l'àmbit estatal, el nivell és alt.

La continuïtat en la pràctica és igual o hi ha diferències entre homes i dones? Hi ha de tot, la gent apassionada per l’esport hi continua vinculada de qualque manera. A Mallorca el que passa és que després de jugar durant l’etapa escolar, parteixen cap a la universitat i allà hi continuen jugant. Potser tornen aquí i reprenen l’activitat amb els veterans o els sèniors. L’abandonament de cada nin és temporal o no. Amb les nines queda molta de feina, perquè no el coneixen tant, i es tracta d’un esport molt masculinitzat. A les nines els fa més ganes la gimnàstica rítmica perquè, si no, t’encasellen en una sensació de ser més masculina, i no és així. El rugbi no és gens incompatible amb la feminitat. En aquest sentit s’està treballant molt, en part gràcies a Nieves Alhambra. A Espanya hi ha una àrbitra de projecció mundial, reconeguda, i que posiciona la dona en el més alt nivell del món de

PARLAM

l’esport. Es va avançant, tira a tira. Quan jo jugava a rugbi, l’equip masculí anava a un hotel de 5 estrelles i nosaltres a un campament. Aquesta és una, però també és que els equips eren de la talla dels homes, ens havien de tallar les mànegues, i els calçons ens anaven grossos, i això afecta el joc, perquè et pots enganxar, faltava equip femení. Va ser complicat a la selecció espanyola. Era una discriminació institucionalitzada essent campiones d’Europa. La Federació espanyola de rugbi no invertia en nosaltres els doblers necessaris. La realitat és que nosaltres sempre estàvem en pitjors condicions. Ara ja ha canviat i la selecció actual va com toca, com hauria d’haver estat sempre. Nosaltres vàrem haver de lluitar això al campionat del món. Jo era la capitana, i havia de preocupar-me d’aquestes coses quan això no era la meva comesa, era lluitar en competició. Totes vàrem haver de batallar per aconseguir millors condicions per a l’esport femení.

El dolor és maculí i la cura femenina? No, al final, surts a lluitar com una lleona i quan jugues no penses amb els cops perquè és un joc de contacte continu. Mai m’ho he plantejat, tu jugues i després el teu dolor és teu. És el que hi ha, ho has triat, ho acceptes i endavant.

És necessari donar més visibilitat a l’esport del rugbi? Els mitjans de comunicació són els que arriben a més persones, i ara també ens ajuden molt les xarxes socials mitjançant la publicació de posts i notícies. Els mitjans estan millorant i retransmeten partits sencers. Fa poc, un Espanya-Escòcia de rugbi femení a Teledeporte. El rugbi comença a estar en els mitjans de comunicació de masses, no tot és futbol, també hi ha triatlons, patinatge..., i estam posicionant Espanya a escala mundial. És clar que hi ha esports que capten més l’audiència i l’atenció dels espectadors, i això prima.

El rugbi pot ser un reclam turístic, existeix el turisme de rugbi

abans del mundial, i clar, gestiones molt millor el temps. Jo m’he trobat que la dona és més espremedora del temps que té.

Com és el lideratge en un equip de rugbi? Hi ha un líder però també hi ha l’equip, has de saber quan donar tranquil·litat i quan donar tensió, les has de conèixer molt, el seu caràcter dins i a fora del camp. Jo vaig capitanejar al Campionat de 2002, i elles em varen facilitar molt la tasca. Era un equip molt cohesionat, moltes d’elles havien estudiat INEF i sabien el que volien aconseguir. De vegades has de tenir sang freda per controlar tot l’equip i posicionar-lo al nivell que toca. Tant l’entrenador com l’experiència dels entrenaments durant anys permeten un lideratge més fàcil. I aquest lideratge el pots aplicar a qualsevol equip humà. Jo, que he entrenat equips masculins i femenins, mai he tengut problemes, he estat molt respectada i m’han ajudat moltíssim. Tot i que la personalitat d’un home i d’una dona són diferents, és un fet. Potser, les dones són més susceptibles, o s’impliquen més i són més perfeccionistes, i els homes..., o la part masculina, és més senzilla de dur, ho dona tot. El que passa a un camp de rugbi és el reflex de la societat: jo entrenava, feia feina fora i dins de casa, i només cobràvem 100.000 PTA quatre mesos

Quin pensau que és el futur del rugbi a Calvià? Jo el veig de manera molt positiva, es fa bona feina d’una manera seriosa i amb bons tècnics. Es cuida molt l’esport base. A partir d’aquí, i amb ajudes institucionals, es pot afavorir el creixement i passar a una Divisió d’Honor més alta que la que estam ara. Els beneficis socials per posicionar aquest esport són que és un reclam perquè, si aquí hi ha un club potent, això fa que s’hi fixin i que vulguin venir a Calvià en temporada baixa a fer training camps, és a dir, que jugadors de països de fora venguin a entrenar-se, i que això dona feina, perquè els hotels poden obrir abans. El rugbi pot ser un reclam turístic, existeix el turisme de rugbi... Ja venen a Mallorca per entrenar futbol, o atletes de triatló, i a Calvià hi ha tota una xarxa d’instal·lacions que permeten la pràctica esportiva. A més del clima, quan als països nòrdics fa fred, aquí poden venir a fer una pretemporada i preparar-se. No només s’obrin les instal·lacions per als turistes estrangers, s’obrin també els comerços, tot és un benefici per a l’economia dels calvianers. Entorn de Calvià

PARLAM

Conversam amb

M. Lluïsa Viver Garrido (Magaluf, 1976) Carles Vich Ramírez (Palma, 1979)

Coordinadora del pla pilot dels Escacs a l’escola al CEIP Xaloc

President de la Federació Balear d’Escacs

«ÉS IMPORTANT COMENÇAR ELS ESCACS A QUALSEVOL EDAT I TROBAR PERSONES DEL TEU NIVELL PER JUGAR-HI» M. LLUÏSA VIVER ant Lluïsa Viver com Carles Vich asseguren que el públic objectiu per a jugar a escacs és tothom. A Calvià ja fa anys que els escacs, d’una manera o altra, s’imparteixen a les escoles. Fins a aquest curs n’hi havia unes 4 h de classe, com a tast, però ara al col·legi Xaloc els escacs són una assignatura de 4t de primària, de la qual se’n beneficien per ara 35 menuts. Actualment a Calvià hi ha una cinquantena de persones que juguen a escacs i estan federades. Tenim dos clubs, l’Àgora Mega Escacs (de l’escola Àgora Portals), i el Tròpic de Calvià, format per veterans i que va ser un equip molt potent. A continuació estableixen un diàleg per acostar-nos aquest esport.

CV En el joc dels escacs un petit pot guanyar a un gran. I gràcies a això molts de pares s’hi aficionen perquè els fills hi juguen. Jo vaig començar a jugar als 10 anys, i consider que m’ha donat moltes de virtuts que quan ets gran les notes. LlV És lògic començar de petits, però és un esport per a tota la vida, fins que et mors. No necessites força, qualsevol condició pràcticament et permet jugar-hi, fins i tot amb diverses discapacitats. Amb persones estrangeres és un enllaç intercultural i una forma d’integració. Hi ha al·lots i al·lotes que tenen aquest talent des de ben petits i es nota ben ràpid. És veure les jugades teves i de l’altre, veure’n moltes amb antelació, i això es pot entrenar.

CV Combatre el talent d’un menor és difícil, però quan es fan grans s’escurcen les diferències que marca el talent. Aquells que més avancen són els capaços de calcular concretament i que, a més, tenen una intuïció innata. S’ha de dir que tot això es pot aprendre. En els escacs es tracta d’aprendre jugant, és una qüestió lúdica, i això és un avantatge. Fa que l’infant es diverteixi i estigui motivat. També és cert que un pare hi ha de tenir molt

Entorn de Calvià

PARLAM

Per Internet es perd l’essència de l’esport. En viu és oficial, a Internet és una patxanga Carles Vich d’interès i temps si vol que el seu infant continuï amb la pràctica d’aquest esport.

s’ho enduria tot, i no, no és així.

LlV Ara n’impartim una hora setmanal al col·legi públic Xaloc de Peguera, i ho empram com a eina pedagògica per impartir altres assignatures. Has de conjugar la part acadèmica i afegir-hi altres continguts curriculars. És un pla pilot, estam encara en proves, en un estadi molt inicial. Hem d’intentar que tot l’alumnat a classe estigui content i hem comprovat que no tothom s’hi enganxa igual, que no a tothom li crida igual l’atenció. A les Balears participen en aquest pla pilot tretze escoles. L’any que ve, segons com vagi enguany, s’hi apuntaran més escoles, o no. A la comissió en què jo particip estam analitzant tots els pros i contres, hi ha il·lusió i moltes de ganes de fer feina. L’alumnat de l’Àgora Portals ho tenen bé perquè juguen molt en horari lectiu, tot i que tenen pocs jugadors federats i juguen poc en competicions oficials.

LlV És jugar per jugar, una cosa ràpida. És important també la part competitiva, que en la part en línia no tens, per Internet simplement és jugar per jugar. Un altre aspecte significatiu del joc és saber afrontar les dificultats. Si et sents vulnerable difícilment podràs contraatacar i superar les dificultats.

CV Com tot! Ara amb el suport i finançament de la Conselleria d’Educació s’ha fet una gran passa per difondre els escacs. L’any que ve arribarem a moltes més escoles. Quan comences de petit necessites uns escacs educatius, després amb els anys n’hi ha que voldran arribar a competir. Altres just voldran els escacs per jugar, i d’altres fins i tot els poden fer servir per prevenir l’Alzheimer perquè fa que no perdis la memòria. Els efectes d’aquest esport són bons per a tothom i una de les virtuts és que has de seguir unes regles. Però, si hi jugues per Internet, això desapareix, com per exemple, la norma de tocar la peça i aturar el rellotge amb la mateixa mà, que és una de les regles bàsiques. A més a més, és important el silenci, el respecte al rival... Per Internet es perd l’essència de l’esport. En viu és oficial, a Internet és una patxanga. En les competicions també hi ha relacions personals, amistats que amb una pantalla no hi pot haver. En pantalla no hi ha emocions i lleves part competitiva, ho fas molt per oci si jugues per Internet. Són partides ràpides. En un primer moment semblava que Internet

CV Com és ara la cara del contrincant, que reflecteix el seu estat d’ànim. En els escacs guanya qui comet el penúltim error. Pots fer una gran partida i fer un mal moviment i perdre. Tots els moments decisius són importants, has de ser molt competitiu. Aquí hi ha la diferència entre un gran jugador i un bon jugador. Has de treure allò millor de tu. Si mostres una cara de derrota, faràs pitjor jugades, estàs alimentant el teu contrari i l’altre en traurà avantatge. De fet es treballa amb preparadors psicològics, i té moltíssima importància. Has de ser molt fort per arribar molt amunt. LlV A moltes d’escoles s’hi pot jugar en extraescolars, organitzades sovint per les AMIPA, i tenen monitors molt bons. Es tracta d’estar exposats als escacs, si no ho veus, no et fa gola practicar-ne. La visibilitat és fonamental, que estigui a l’abast, s’ha de desmitificar que sigui per a persones intel·ligents o molt llestes, les peces són Entorn de Calvià

PARLAM

les mateixes per a tothom, i hi ha tornejos adequats per a tots els nivells. No és per a una població concreta, l’important és trobar persones del teu nivell per jugar-hi. A Mallorca hi ha jugadors de tots els nivells per poder gaudir de l’esport dels escacs. Jo no tenc gaire nivell i a les primeres rondes d’una competició estàs més mesclat amb jugadors que desconeixes, et trobes massa desnivell, o massa fàcil o massa impossible. El sistema d’aparellar per puntuacions fa que la competició es vagi anivellant i, de vegades, a partir de la segona ronda comences a jugar amb persones del teu nivell i és un guster i estàs content.

CV En els escacs no pots demostrar emocions fora d’allò normal, has d’aguantar la tensió tota la partida, fins al final. La tensió és gran i alhora, si ho vas practicant, arribes a controlar-ho. Converses amb tu mateix contínuament i no pots expressar-ho de cap manera, has de ser neutre. És que t’has de posar en el lloc de l’altre, l’empatia és fonamental. Hi ha una part d’autocontrol, sobretot dels nervis, i d’autoconeixement dels teus punts forts i dèbils, cosa que pots després extrapolar a la teva vida diària. Per exemple, com a escaquista pots ser molt fort en partides d’atac, i si no ho ets, no has de dur la partida cap a l’atac.

LlV També és important la convivència, fer coses junts, són relacions de campus, de classe, de club. En alguns caps de setmana passes tot lo dia junts, en les menjades, etc. Són persones de diversos àmbits amb el lligam dels escacs. La meva filla és amiga de l’altra al·lota de la seva categoria perquè han crescut juntes en aquest esport. CV En els darrers anys s’han jugat poques competicions internacionals a Mallorca. L’any 2004 hi va haver l’Olimpíada d’escacs a Calvià amb la participació de més de 200 països. Hi va haver un boom i ara només perdura el Calvià Chess Festival, la resta de competicions s’han perdudes. El Calvià Chess Festival se celebra el mes d’octubre, quan venen jugadors de menys de 2.300 punts d’Elo (mètode per calcular la força relativa dels jugadors de jocs com els escacs, que va ser inventat pel professor Árpád Élö, un físic dels Estats Units d’origen hongarès, per millorar el sistema de classificació vigent dels jugadors d’escacs). És una combinació de turisme i escacs que funciona molt bé. Els russos són molt bons, hi juguen molt i el clima hi ajuda, resten a ca seva perquè fa fred. No és cap beneitura, als països de l’est hi ha més jugadors. Ara a Noruega està creixent molt l’afició per aquest esport perquè el campió del 70

Entorn de Calvià

PARLAM

món és noruec. Magnus Carlsen té molt bona imatge, de fet ha estat model de marques de moda prestigioses, i els noruecs volen ser com ell. Als bars varen prohibir Internet perquè els consumidors seguien les partides per Internet!

LlV També hi ha altres països amb molta de tradició, com a l’Índia. Allà tenen un heroi nacional, Viswanathan Anand. Qui sap qui és Paco Vallejo? És el campió d’Espanya, menorquí. Ningú no el coneix i part de la culpa és dels mitjans de comunicació. Si no surts per la tele ningú ho sap! S’ha de promocionar perquè una cosa que tenen els escacs és que són barats, un taulell i peces et poden durar per a tota la vida.

Una cosa que tenen els escacs és que són barats, un taulell i peces et poden durar per a tota la vida M. Lluïsa Viver

CV El que està clar és que a l’hivern les partides són més lentes, un tipus de joc que a l’estiu no tendria tant d’èxit. En una partida d’escacs hi ha esforç físic, acabes cansat, de fet els grans jugadors es preparen físicament. Són partides de 3 o 4 hores fàcilment, és com un examen. Necessites estar preparat per a aquell esforç.

Fa uns anys Calvià nodria molt de jugadors d’escacs federats, perquè hi havia molts d’escolars, i ara de cada vegada n’hi ha menys

LlV La meva filla en una exposició oral va dir que des de defora els

Carles Vich

escacs són una cosa avorrida, però que per dedins passen moltes de coses. Per defora sembla que no passa res, però has de saber gestionar la victòria i la derrota. Una nina tan jove va veure que és un esport ple d’emocions, amb estratègies, defenses, atacs. Quan s’acaba la partida et dones la mà i ja està. Hi ha moltes maneres de guanyar i de perdre, tots aquests aspectes t’ajuden a madurar.

CV Si vas a una competició o a classe hi ha més jugadors que jugadores, això frena les nines a jugar-hi. Es desanimen. Si hi ha poques dones, per arribar a ser de les bones no necessites tant d’esforç, i això és un desincentiu. Passa així. Si juguen amb els nins no és tan just, si separes saps quina és la millor nina. Del campionat sub12 la campiona absoluta de Mallorca és una nina.

LlV És un estereotip que diu que els homes són més competitius que les dones. Els meus fills varen començar amb 5 anys. En el meu cas és així, i el meu fill també és més competitiu que la meva filla. L’important és protegir o matar el rei. Els escacs són un joc molt antic, té segles.

CV Són 500 anys! Hi ha diferència en els escacs de saber què és important, el rei, i què és poderós, la reina, és una peça potent que només té 5 segles. LlV Crec que la dama és la reina Isabel I de Castella. És la peça preferida de tothom, és la millor, la més valuosa, si la perds, gairebé has perdut la partida.

CV Fa uns anys Calvià nodria molt de jugadors d’escacs federats, perquè hi havia molts d’escolars, i ara de cada vegada n’hi ha menys. Si no es dinamitza la part escolar es perden jugadors.

M. Lluïsa Viver Garrido juga amb el seu fill Toni Tomàs Viver.

Entorn de Calvià

PARLAM

Conversam amb Carlota Muñoz Coll

«YO ME QUEDO CON MI PRIMERA MEDALLA NACIONAL, PENSABA QUE NUNCA LO IBA A CONSEGUIR. TODOS CONSEGUÍAN MEDALLAS MENOS YO Y DEJÉ DE CONFIAR. SÍ PODÍA, TARDÓ, PERO LLEGÓ. LO NECESITABA. AÚN PUEDEN LLEGAR MÁS MEDALLAS.»

Javitxu Lirio Gonzalez

«ME QUEDO CON UN HECHO QUE ME PASÓ CON EL HERMANO DE CARLOTA Y MI SOBRINO, CUANDO GANARON LA FINAL AL MISMO TIEMPO. FUE UN CLAMOR EN EL NACIONAL DE CÓRDOBA. TODO EL CLUB NOS JUNTAMOS, SALTAMOS TODOS DE ALEGRÍA.»

Noelia Grau Castillejos

«SIEMPRE ME VAN A QUEDAR LOS DOS CAMPEONATOS DE ESPAÑA QUE GANÉ, POR LOS QUE TRABAJÉ UN MONTÓN Y VENCÍ. ME VA A QUEDAR VER QUE LA GENTE SE ALEGRA POR MÍ Y CONMIGO. ES UNA SENSACIÓN DE EQUIPO. ADEMÁS, GANAR ES MUY BONITO.»

«LA GENTE VE EL KARATE Y VE UN DEPORTE DE PEGARSE, Y NO, ES ENTENDERLO» NOELIA GRAU

Carlota

Noelia

Javitxu

Entorn de Calvià

PARLAM

En el club Tot Esport Calvià hasta los 13 años es coeducativo y poco competitivo. En el ámbito federado se separan siempre niños y niñas Javitxu Lirio Los chicos tienen más iniciativa y son más agresivos. Cuando entrenamos con ellos nos lo ponen difícil Noelia Grau

JL El karate es un camino marcial, es el Do. Es una forma de vida. Es siempre buscar que las cosas sean justas, moralmente correctas. Esa es la idea, te ayuda en el día a día, es un propósito de vida. Es algo un poco abstracto, en tu forma de ser, de ver los problemas, en la forma de ver las cosas.

NG Yo tengo 15 años y empecé con 3. Cabe cualquier persona

NG Es como muy simple. Es que no sé como explicarlo. Me ayuda a despejarme y a relajarme. Me ha enseñado en este último mes y medio que si quiero algo hay que trabajarlo, nadie te va a regalar nada. Y eso es justo. Yo he bajado 5 kg y medio en un mes y medio y sin perder forma física.

JL En Baleares tenemos una referente mundial, Cristina Ferrer.

CM Lo mismo. Quien algo quiere algo le cuesta, es algo tuyo, que

Los varones continúan siendo más agresivos, aunque ahora ya no hace falta ir a cazar (risas). Además hay algunos que tienen el componente machista, que no quieren que les gane una chica.

está dentro de ti. El karate me ha enseñado muchas cosas, es parte de lo que soy. Es ayudar al que más lo necesita.

JL Es una actitud de guerra que nos dice que hay que ayudar a los más bajos, a los compañeros de la competición. Hay que ir a por ello, y enseña a ser más organizados. No todo es la competición, se aprende un montón cada día. Es cosa de paciencia y progresión. Con ganas cualquiera puede, es camino de vida, mientras vivas… Un hombre empezó con 59 y con 64 era cinturón negro. También los hay que vienen a probar dos meses y luego se cansan.

de cualquier edad con ganas de practicar. No es cosa de edades.

CM Yo tengo 16 años. En cualquier momento tienes que poner ganas de aprender.

Ella tiene cerca de 30 años y no le falta ni agresividad ni fuerza. En temas de género, en el club Tot Esport Calvià hasta los 13 años es coeducativo y poco competitivo. En el ámbito federado se separan siempre niños y niñas.

NG Los chicos tienen más iniciativa y son más agresivos. Cuando entrenamos con ellos nos lo ponen difícil. Se lo curran, te hacen poner a su nivel de agresividad. La ventaja de competir solo las chicas es que tenemos las mismas características. Además, somos de las mismas edades y mismos pesos hasta los 18 años. La condición física es importante, tienes que tener fondo.

Entorn de Calvià

PARLAM

Una vez contraté un psicólogo deportivo para que charlara con los papás y les recordara el papel que tenían que tener, y funcionó a la primera. Se trata de no levantar la voz, mantener el respeto, no increpar… Tienen que dar ejemplo. Javitxu Lirio CM Es más importante la mente en forma, ya que a veces crees que no puedes más. Es muy fácil rendirse. Primero tienes el físico, pero luego lo importante es la mente. El aspecto mental es el que marca la diferencia. JL La mente y el cuerpo van juntos, es un viaje de ida y vuelta. En karate los combates duran dos minutos, y a veces se hacen cinco o seis seguidos en un solo día. La mente clara es superimportante, tanto en el karate como en la vida. Es importante saludar, dar ayuda, corregir, y si veo una injusticia, meterse. Yo llevo desde los 4 a los 38 años en el karate, y eso te obliga a llevar una vida saludable. Los que vienen al club en busca de sentirse superiores físicamente duran poco, se dan cuenta que no es su sitio. Tampoco se les da motivos para seguir, el karate está muy acotado en disciplina y no se permiten indisciplinados. He sacado a poquísimas personas, son unos pocos los garrulos que viven en un mundo machista. Son cobardes. Te pedían que les dieras suave, y con las chicas se sobrepasaban. El resto de los alumnos se daba cuenta y la situación se iba equilibrando. A estos se les para en seco, fin a según que actitudes. Hay otras disciplinas más abiertas –Muay Thai, Thai Boxing, e incluso el boxeo– en las que los que son buenos pegando un golpe a un saco pueden avanzar. Aquí seguimos un código de «caballería» que lo iniciaron los samuráis, que casi todos eran hombres.

NG La actitud antes de salir al combate es importante. Mi ritual es mirar fijamente a mi oponente, empuñar, y me pongo de mala hostia, se trata de mostrar quien soy y que les puedo ganar. Los movimientos previos son de calentamiento, pero mis gestos son serios, marciales. A pie de tatami, tenemos un ritual que es chocar las dos manos y además el entrenador me da dos tortas para que me suba la adrenalina. El saludo y luego un par de saltos al pecho.

CM Mi manera es la mirada desafiante. Nos conocen y saben que los que compiten con nosotras van a recibir. 74

Entorn de Calvià

JL No hay que vetar los deportes como el boxeo y el Muay Thai, pero evidentemente son armas de doble filo. Es como un perro potencialmente peligroso, que si está bien educado no hay problema. No creo que haya que prohibir ningún deporte, sí regular el acceso del público a los espectáculos de artes marciales mixtas, sobre todo cuando se busca al más fuerte, cuando solo es competición, cuando solo quieren retarse. Y eso es una lacra que hay que erradicar. El público que viene a ver combates de karate está compuesto de familiares, somos un deporte minoritario y no tenemos apenas repercusión mediática ni tenemos apenas visibilidad. Aunque últimamente sí, gracias a las redes sociales y a ellas dos, que han salido en medios. En Tokio 2020 el karate será olímpico y tendremos más repercusión. Hemos pasado de estar a oscuras a estar más expuestos, cada vez nos reconocen más. Pero, como decía, alguna trifulca hay entre el público, pero lo cortamos y se les invita a no venir o incluso se expulsa al alumno. Hay que apartar a los padres conflictivos, y por ello a veces pagan justos por pecadores. En las artes marciales no caben actitudes supremacistas, hay que aprender a perder. Una vez contraté un psicólogo deportivo para que charlara con los papás y les recordara el papel que tenían que tener, y funcionó a la primera. Se trata de no levantar la voz, mantener el respeto, no increpar… Tienen que dar ejemplo. NG Los papás no se enfadan, la que me enfado soy yo. De hecho, lo más bonito del karate es que somos como una familia. En el grupo con el que yo he crecido seremos unos seis, quedamos dos chicas y cuatro chicos del grupo inicial de unos 40. Yo empecé con tres años porque mi madre oyó que Javi, que me enseñaba natación, daba clases de karate y ella quería que yo supiera defenderme.

CM Yo empecé con seis porque mis padres eran karatekas. Primero empezó mi hermano mellizo, él hizo un par de clases antes, pero yo lo vi y me apeteció. Probé y me gustó. Un vídeo de nosotros fuera de la competición es lo más bonito que puedas ver, es apoyo moral y físico, nos estamos animando y arropando todo el tiempo. El karate hay que aprenderlo despacio, es un conjunto de educación y respeto, y la técnica, todo ello es demasiado complejo para aprenderlo en el aula de un instituto. JL No se puede basar la educación física en ciertos deportes, sino más en el conocimiento del cuerpo. Falta especialización antes de enseñar un deporte, no vale cualquiera. Se tendría que enseñar nutrición, y a nivel físico, entrenamientos funcionales que son transversales. Se trata de entrenamientos físicos generales, de acondicionamiento general, donde se tiene en cuenta la periodicidad, el entrenamiento de las diferentes fuerzas, la resistencia, la flexibilidad…, actualmente está muy mal enfocado. En INEF los especializan en 5 o 6 deportes.

PARLAM

En competición de karate están los combates y los katas. Los combates van por géneros, edades y por tres pesos diferentes en cada franja. También son muy bonitos los katas, se trata de secuencias de movimientos, que se parece a veces a la gimnasia deportiva, pero se trata de técnicas de karate, te metes como dentro de un trance, y eso impresiona. Sandra Sánchez, de 34 años, si la ves es impresionante…, aunque no hayas visto karate en tu vida. Ves la tensión con la que afrontan cada acción. Y cuando yo las veo a ellas pegar patadas también te quedas helado, pegan muy fuerte. Ellas marcan el nivel actual de Calvià, que es mundial. Trabajamos como los mejores, y la selección española es de las mejores del mundo. En Calvià llevamos 30 años, aquí hacemos sotokan, uno de los estilos más extendidos en España y en el mundo. Hemos pasado de ser locales a regionales, nacionales e internacionales. En Calvià ahora despuntan los adolescentes, sobre todo Noelia Grau, aunque las dos son muy especiales, desde pequeñas nos dimos cuenta. Noelia Grau lo hacía muy bien desde una actitud pausada y analítica. En Carlota Muñoz vi que tenía algo, se les ve enseguida la predisposición, los nervios, la competitividad, y saber que la derrota es parte del juego. Las dos llegan al mismo punto por diferentes caminos. A nivel físico, Noelia Grau es muy muy flexible, y Carlota Muñoz tiene más fuerza explosiva y decisión. Los que tienen alguna experiencia en karate conocen bien como son estas dos chicas, pero su camino es el de la no violencia. En general los chicos respetan mucho a las chicas, pero siempre hay algún mal educado. Luchamos desde el club para que el respeto sea máximo. Ellas no conocen un machismo exagerado gracias al trabajo que se está haciendo en la sociedad actual, aunque desgraciados siempre va a haber y hay que inmovilizarlos.

voy a meter contigo». Incluso los profesores nos lo dicen. Es una broma muy recurrente. La gente ve el karate y ve un deporte de pegarse, y no, es entenderlo. Pegarse es lo de menos. Mi objetivo es entrenar en el Centro de Alto Rendimiento de Madrid, molaría mucho hasta que me canse, que creo que no será nunca. Y esto podría ser dentro de poco.

JL Yo estoy en la selección balear, y creo que el futuro de los karatekas en Calvià es muy prometedor. Estamos en un momento increíble a todos los niveles. Se nos reconoce. Lo veo muy bien, porque hemos estado trabajando mucho con las bases. Ellas han salido de un sistema basado en evitar el stress y evitar sufrimiento. Es verdad que hay franjas de edad de cambios, y que ellas tienen que tomar algunas decisiones en su vida y a veces abandonan el karate. Por suerte ellas tienen el soporte familiar y del club y, además, son buenas, puede que tengan futuro dentro del karate. Es cuestión de organización.

CM Yo por ahora hago un módulo de Formación Profesional en el Instituto de Bendinat enfocado al deporte. JL En Calvià todo son ventajas, tenemos ayudas del Institut Calvianer d’Esports. Velan por nosotros, siempre aumentan partidas para los deportistas, nos ponen escalones para ir subiendo. Tenemos ayudas económicas para los traslados a competiciones, y costean un poco sus gastos según los resultados que obtienen. Al club costean los gastos técnicos, y nos dan pie a seguir formándonos, estamos muy contentos. Aún podrían darnos más dinero. ¡Ojalá! Yo quiero estar donde están mis alumnos y no siempre puedo, depende un poco de la situación económica, no somos millonarios. ¡Esto no es la Federación de Fútbol!

CM Nos ayuda saber mantener las distancias, saber defenderse, y lo más importante es que si te encuentras en según qué situación, echar a correr. Yo en alguna clase, como era la pequeña, me hacían bromas. Yo avisaba tres o cuatro veces, pero acabaron con mi paciencia, y corté las bromas con un par de hostias. Hablamos de cosas normalmente en el brazo, nada muy agresivo. ¡Yo no voy pegando por ahí a la gente! A veces me dicen: ¡Hazme una llave! ¡Pero si yo no trabajo en una ferretería! Suelen respetarlo, y si no lo hacen, es su problema.

NG Hay que tener un instinto. Si alguien me siguiera, correría, y si me pilla, le pegaría. Uno de los dos acabaría mal, y creo que sería él. Creo que algunas técnicas básicas de defensa servirían a las mujeres para defenderse. A veces viene un tonto a vacilarme y les tienes que pegar un calmante en el brazo. Tengo que aguantar siempre la típica broma: «Cuidao no me voy a acercar, no me

NG Mi madre viene conmigo a la concentración, porque quiere y, por ejemplo, el entrenador vino a mi primera preselección. A mí me lo pagan todo porque compito por España. A competir vendrán todos a verme.

Yo empecé con tres años porque mi madre oyó que Javi, que me enseñaba natación, daba clases de karate y ella quería que yo supiera defenderme Noelia Grau Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

MER XE BATIDOR LL ABRÉS

Tècnica de l’Institut Calvianer d’Esports

Salut

ACTIVITAT FÍSICA I ALTRES HÀBITS SALUDABLES Diu Hipòcrates que una persona és sàvia quan és conscient que la seva possessió més preuada és la salut. Per tant, depèn de tu triar el camí i posar rumb cap a una vida saludable.

a salut és un concepte que, en funció de la cultura de cada moment, ha sofert nombroses variacions al llarg de la història. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix no tan sols com l’absència d’afeccions i malalties, sinó com un estat de benestar físic, mental i social complet. La Real Academia Española defineix el concepte de Salut com «l’estat en què l’ésser orgànic exerceix totes les seves funcions normalment» i «conjunt de les condicions físiques en què es troba un organisme en un moment determinat».

sència de malaltia, sinó també un equilibri perfecte de l’organisme, vist com un tot organitzat i no com una simple suma de les parts. Per tant, per gaudir d’una bona salut hem de tenir un equilibri entre cos, ment, esperit i benestar social. Un dels factors més importants és mantenir uns hàbits de vida saludable que sens dubte milloraran la qualitat de vida, ja que influeixen d’una manera determinant tant en la salut com en un envelliment saludable.

HÀBITS DE VIDA SALUDABLE A la vegada, segons l’aiurveda (ciència holística que té l’origen a l’Índia de fa més de 5.000 anys i considerada, juntament amb la medicina xinesa, la més antiga del món), la salut no és només ab-

Els hàbits saludables són totes aquelles conductes que tenim assumides com a pròpies a la nostra vida quotidiana i que incideixen positivament en Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

el nostre benestar físic, mental i social. Com a hàbits principals, cal destacar la pràctica de l’activitat física planificada correctament, l’alimentació adequada i equilibrada, el descans, la gestió emocional, així com evitar el consum de tabac i alcohol. És imprescindible incorporar en el nostre dia a dia, ja des de la infància, aquests hàbits de vida saludable, ja que ens ajudaran a incrementar la nostra esperança de vida. Per aquest motiu, és responsabilitat dels pares i mares educar els infants i inculcar-los, des de petits, la importància d’aquest hàbits per arribar sans a la vida adulta i poder gaudir així d’una vida plena. És cert que de vegades el manteniment d’aquest equilibri inicial pot ser afectat per diversos factors que ens ocasionen uns desequilibris físics, emocionals o espirituals que fan que el cos sigui més susceptible a les malalties, però hem de ser conscients que la nostra salut i benestar depenen en gran part de les nostres decisions. Uns d’aquests hàbits que resulta ser un problema de salut pública mundial és la inactivitat física. Però primer de tot hem de diferenciar entre inactivitat física i sedentarisme, ja que moltes vegades es confonen i no són el mateix. Segons The sedentary Behavior Research network (Ontario University), el comportament sedentari engloba qualsevol activitat que, en estat de vigília, comporti una despesa metabòlica menor o igual de 1.5 MET (unitat de mesura de l’índex metabòlic). El comportament sedentari inclou les activitats que es realitzen tombat, reclinat o assegut, sempre que la despesa calòrica sigui inferior o igual a 1,5 MET. Un exemple seria estar asseguts durant els desplaçaments, en el treball o a l’escola, a casa i durant el temps d’oci. Mentre que la inactivitat física es defineix com el nivell insuficient d’activitat física per complir les recomanacions d’activitat física actuals que fa l’OMS. Per a adults s’aconsella realitzar-ne 150 minuts setmanals i 60 minuts diaris per als infants, atesa la importància per al seu desenvolupament. Així, veiem que tant la inactivitat física com el sedentarisme són factors de risc de situacions patològiques. Almanco un 60 % de la població mundial no realitza l’activitat física necessària per obtenir beneficis per a la salut. Això es deu en part a la insuficient participació en l’activitat física durant el temps d’oci i a un augment dels comportaments sedentaris durant les activitats laborals i domèstiques. També hi ha influït l’augment de mitjans de transport «passius». Si observam els indicadors de salut de 2017 78

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, veim que hi ha una sèrie de variables que afecten d’una manera important la nostra salut, com és ara el sedentarisme.

• Facilitar un major desenvolupament d’habilitats socials. • Millorar l’aprenentatge i l’atenció, el comportament i el rendiment escolar.

Tot això provoca que, segons la darrera enquesta del Ministeri de Sanitat, hi hagi un 35,28 % dels espanyols que no realitza suficient activitat física. Fins i tot l’informe sobre la inactivitat física i el sedentarisme en la població adulta espanyola de la Fundació Espanya Activa, indica que la inactivitat és la responsable del 13,4 % de les morts anuals a Espanya.

A la vegada es recomana la reducció del temps d’exposició a les pantalles de televisió, tauletes, mòbils, consoles, etc., ja que s’identifica com un període sedentari.

L’activitat física escassa i els hàbits no saludables o poc saludables durant la infància i la joventut no solament són perillosos per a la salut sinó que comporten una baixa forma física i una menor autoestima, la qual cosa en edat escolar deriva en un menor rendiment acadèmic i finalment en l’abandonament educatiu precoç, tal com manifesta l’ordre ECD/2475/2015, de 19 de novembre, per la qual es crea el distintiu de qualitat de centres docents «Segell Vida Saludable». Els beneficis de la pràctica d’activitat física regular i en nivells adequats suposa: • Disminuir l’obesitat i el sobrepès. • Millorar la capacitat cardiorespiratòria i l’estat muscular. • Millorar la salut òssia i funcional. • Reduir el risc d’hipertensió, de diferents tipus de càncers (mama i colon), de cardiopatia coronària i de diabetis, entre d’altres. • Augmentar la qualitat de vida en general. Reduir el sedentarisme pot contribuir a: • Millorar la forma física i mantenir un pes saludable.

Per tant, està demostrat que, independentment de l’edat, una vida activa està associada a multitud de beneficis per a la salut. L’OMS indica que la inactivitat física és el quart factor de risc pel que fa a la mortalitat mundial, a més de ser la causa principal d’aproximadament un 21-25 % de càncers de mama i de colon, el 27 % dels casos de diabètics i devers el 30 % de cardiopaties isquèmiques (malalties no transmissibles). Hem de ser conscients de les conseqüències que tenen la inactivitat física i el sedentarisme, així com els beneficis que aporta a la salut ser més actiu. És important conèixer les recomanacions d’activitat física mínima imprescindible a fi d’obtenir beneficis per a la salut. No obstant això, cal esmentar que un nivell major d’activitat física pot produir beneficis addicionals als ja descrits. L’objectiu de les recomanacions consensuades i basades en l’evidència científica disponibles fins ara és promoure la salut i la prevenció i millora de l’evolució de les malalties cròniques més esteses, incidint en la importància de l’activitat física i la reducció del sedentarisme, segons el treball realitzat per un grup d’investigació sobre la «Informació i difusió sobre l’activitat física per grups d’edat». Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

RECOMANACIONS D’ACTIVITAT FÍSICA I SEDENTARISME DE 5-17 ANYS

RECOMANACIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA I SEDENTARISME DE 0-5 ANYS INFANTS QUE ENCARA NO CAMINEN: • Realitzar activitat física diverses vegades al dia en entorns segurs mitjançant jocs en terra o activitats supervisades a l’aigua. • Reduir els períodes sedentaris perllongats: minimitzar el temps que passen asseguts o subjectes a la cadira, cotxet o balancí quan estan desperts. Es recomana menys d’una hora seguida. • Per a menors de dos anys, es recomana evitar que passin temps davant les pantalles de TV, ordinador, videojocs, etc.

INFANTS QUE JA CAMINEN: • Promoure que siguin físicament actius durant almanco tres hores al dia, distribuïdes al llarg de la jornada. S’hi inclou tot tipus d’activitat física, tant activitat estructurada com joc lliure, tan dins com fora de casa, amb qualsevol grau d’intensitat. A mesura que els infants creixen, és necessari anar augmentant de forma gradual la intensitat de l’activitat. • Reduir els períodes sedentaris perllongats. Es recomana no dedicar més d’una hora seguida, quan estan desperts, a activitats sedentàries com estar asseguts o subjectes a les cadiretes, carros o balancins, o veure la televisió, jugar amb el telèfon, tauleta, ordinador, videojocs, etc. 80

Entorn de Calvià

• Realitzar almanco 60 minuts al dia d’activitat física moderada1 a vigorosa2. Aquests 60 minuts poden aconseguir-se també sumant períodes més curts al llarg del dia. • Incloure, almanco tres dies a la setmana, activitats d’intensitat vigorosa i activitats d’enfortiment muscular i de millora de la massa òssia que incloguin grans grups musculars. • Reduir els períodes sedentaris perllongats: NN Limitar el temps davant el televisor o altres pantalles amb finalitats recreatives a un màxim de dues hores al dia. NN Minimitzar el temps de transport motoritzat (cotxe, autobús) i fomentar el transport actiu, anant a peu o en bici, almanco una part del camí. NN Fomentar les activitats a l’aire lliure.

RECOMANACIONS EN EDAT ADULTA • Realitzar setmanalment com a mínim 150 minuts d’activitat física moderada o bé 75 minuts d’activitat física vigorosa, o en tot cas una combinació equivalent d’activitat moderada i vigorosa. • El que produeix més beneficis per a la salut és realitzar activitat física regularment, és a dir, distribuir-la (1) Activitat física aeròbica d’intensitat moderada: augmenta la sensació de calor i s’inicia una lleugera sudoració, augmenta també el ritme cardíac i el respiratori però encara es pot xerrar sense sentir que et falta l’aire. Per exemple: caminar a pas lleuger (més de 6 km/h o passejant en bicicleta (16-19 km/h). (2) Activitat física aeròbica d’intensitat vigorosa: la sensació de calor i sudoració són més fortes. El ritme cardíac és més elevat i costa més respirar, per la qual cosa resulta difícil xerrar mentre es practica. Per exemple: córrer o anar en bicicleta pedalejant ràpidament (19-22 km/h)

PERSPECTIVES

al llarg de la setmana. Les recomanacions d’activitat física també es poden aconseguir sumant períodes curts; aquests períodes han de ser almanco de 10 minuts cadascun. • A més a més, almanco dos dies a la setmana s’han de realitzar activitats d’enfortiment muscular i millora de la massa òssia que incloguin els grans grups musculars. S’aconsella realitzar de 8 a 12 repeticions per cada grup muscular i activitats de millora de flexibilitat.

RECOMANACIONS EN MAJORS DE 65 ANYS • A part de les recomanacions anteriors, les persones majors de 65 anys, especialment aquelles amb dificultats de mobilitat, en sortiran beneficiades si realitzen activitats per millorar l’equilibri. És recomanable que aquestes activitats d’enfortiment muscular i adaptades a la condició de cada persona, s’iniciïn a poc a poc i que tenguin una dificultat creixent. En aquelles persones que per la seva capacitat física o mental no puguin arribar als mínims recomanats, qualsevol augment d’activitat física, tot i que sigui lleu, produirà beneficis per a la seva salut. • Pel que fa al sedentarisme i el temps davant la pantalla, les recomanacions per a la població adulta són: NN Reduir els períodes sedentaris perllongats de més de 2 hores seguides. Per tant, es recomanen, cada una o dues hores, descansos actius amb sessions curtes d’estiraments o fer una passejada curta. NN Fomentar el transport actiu (caminant, en bicicleta...). NN Limitar el temps de pantalla (TV, tauletes, consoles, telèfons o ordinadors).

La promoció d’un comportament actiu i la pràctica regular d’activitat física són fonamentals des del punt de vista del seu impacte positiu en la salut individual, en la salut pública, i a la vegada des del punt de vista de sostenibilitat del sistema sociosanitari. L’activitat física s’ha mostrat com una eina efectiva d’intervenció no farmacològica de primera magnitud, tant per prevenir com per millorar nombroses malalties cròniques i alhora per mantenir la qualitat de vida. La quantitat de malalties cròniques minvarien de manera important amb un nivell de pràctica major d’activitat física. En aquest sentit, diversos estudis han demostrat que la promoció de l’activitat física suposa un estalvi de costos per al sector de la salut. Tenint en compte aquest factor de risc, hem de realitzar activitat física de forma regular adaptada a l’edat i al nostre estat (embarassades, persones amb discapacitat, etc.). S’ha de cercar l’exercici que més us agradi. Si es tracta d’una activitat aeròbica com ara caminar, trotar o anar amb bicicleta se n’ha de saber gestionar bé la intensitat de manera progressiva, segons quina sigui la capacitat física inicial, tal com indica la Fundación Española del Corazón,

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

ALIMENTACIÓ Un altre dels hàbits que no pot faltar és mantenir una alimentació saludable i equilibrada, ingerint aquells aliments que ens aporten els nutrients necessaris per al bon funcionament de l’organisme, i també aquells que ens ajudin a sentir-nos bé. Per aconseguir un desenvolupaments físic i mental saludable, és necessària una alimentació equilibrada, que garanteixi les aportacions nutricionals necessàries. No és sols important la quantitat d’aliments que menjam sinó també la qualitat. El menjar que ingerim influeix directament en el sistema immunitari, en l’estat d’ànim i també en el físic. Per tant, menjar sa no tan sols és una qüestió de moda, sinó també de salut. Una alimentació sana és sinònim d’una qualitat de vida òptima i per tal d’aconseguir-ho s’ha de conscienciar des de petits de la seva importància.

i sempre sota la direcció de professionals qualificats. En definitiva, hem de ser actius per tal d’obtenir una major qualitat de vida i benestar. Ara bé, un aspecte clau capaç de generar una transformació social important no es basa, únicament, en un enfocament individual del problema d’inactivitat física, és a dir, centrat en la persona, sinó que s’han d’augmentar les oportunitats perquè puguem ser físicament actius.

ACCIONS INTEGRADORES DE PROMOCIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE Com a aposta de futur per tal de revertir la situació actual i recuperar una forma de vida activa, reintegrant l’activitat física en totes les facetes de la nostra vida, cal introduir noves accions de promoció d’activitat física saludable en el centre de treball, d’estudi, o a la llar, així com també la promoció d’un disseny urbanístic que convidi a ser físicament actius. També seria convenient promocionar un sistema d’oci actiu i esportiu més proactiu, seguir impulsant l’esport organitzat mitjançant l’associacionisme, dedicar una major atenció als grups de poblacions en risc d’inactivitat física i sedentarisme, augmentar la informació al ciutadà sobre la promoció d’un comportament actiu, etc. 82

Entorn de Calvià

Cada any moren, com a mínim, 2,8 milions de persones a causa de l’obesitat o el sobrepès. A sobre, els infants d’Espanya estan dins els més obesos d’Europa. L’obesitat està considerada com una malaltia metabòlica crònica de conseqüències greus, ja que valors alts d’índex de massa corporal s’associen a una reducció de l’esperança de vida. L’índex de massa corporal s’utilitza per classificar l’estat ponderal de la persona segons la Sociedad Española para el estudio de la obesitat, i es calcula dividint els kilograms de pes pel quadrat de l’estatura en metres (IMC = Pes (kg)/alçada (m2)). Es considera un pes normal quan aquest índex està entre 18.5-2.9, sobrepès grau I de 25-26.9, sobrepès de grau II de 27-29.9 i partir de 30 tenim els quatre graus d’obesitat, obesitat tipus I entre 30-34.9, obesitat tipus II entre 35-39.9, obesitat de tipus III (mòrbida) entre 40-49.9 i l’obesitat de tipus IV (extrema) >50. Tothom sap que l’obesitat infantil és un dels problemes de salut més greus del segle XXI. Entenem com a sobrepès i obesitat l’acumulació anormal o excessiva de

PERSPECTIVES

greix que suposa un risc per a la salut. La causa fonamental del sobrepès i l’obesitat és el desequilibri entre la ingesta calòrica i la despesa calòrica, és a dir, un desequilibri entre les calories que es mengen i les que es gasten. Hi ha molts de factors que produeixen l’increment de l’obesitat, però bàsicament destaquen: • L’augment d’aliments hipercalòrics rics en greixos, sal i sucres simples, però pobres en fibra, vitamines, minerals i altres nutrients. • Una disminució de l’activitat física. • L’augment del sedentarisme. Això suposa un elevat risc de malalties no transmissibles com ara patologies cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor, alguns càncers (endometri, mama, ovaris, pròstata, fetge, vesícula biliar, ronyons i colon). L’obesitat infantil pot prevenir-se i ha de ser una prioritat, per això s’han de posar mesures per tal de conscienciar la població de com es pot dur una alimentació sana i equilibrada. A vegades el problema és que no sabem menjar i s’han de canviar els hàbits. En tot cas, no ens hem de tornar bojos, sinó que de mica en mica hem d’anar introduint canvis alimentaris per tal d’adaptar-nos-hi i integrar-los de forma definitiva a la nostra rutina. Com diu Maribel Ortells, coach de salut, menjar està relacionat amb les emocions; per tant, ens hem d’oblidar del terme «dieta» i pensar que menjar sa i natural ens duu a una vida més plena i, sobretot, ens ajuda a prevenir possibles malalties. Tot i que en alguns casos és necessari l’ajuda d’un professional, per aconseguir una alimentació més saludable hi ha una sèrie de recomanacions que va bé recordar: • El berenar del matí és fonamental, ja que ens hauria d’aportar la major quantitat d’energia que consumirem durant la resta del dia. • Integrar més fruites i verdures a les menjades. • Escollir aliments que siguin baixos en greixos saturats i en colesterol. • Limitar la ingesta de sucre i sal. • Diversificar els grups d’aliments: cereals integrals, fruites, hortalisses, llegums, oli d’oliva, peix, carn magre, ous... • No esperar a tenir set i, com a mínim, beure 1.5 l d’aigua al dia. La set ja és una indicador de deshidratació. • Evitar els aliments preparats i el menjar ràpid, les farines blanques, els greixos trans i el sucre. • Intentar consumir els aliments que ens envolten i que siguin frescs. D’altra banda, sempre hi ha trucs que podeu emprar per menjar d’una manera més saludable: • Començau totes les menjades amb verdures. D’aquesta manera frenareu l’ansietat de la gana. També intentau no arribar a les hores del menjar amb gana, per això heu de fer una petita menjada a mitjan dematí i a mitjan horabaixa, com ara una grapat de fruits secs (crus o torrats, no fritures), una fruita fresca o deshidratada o un snack saludable com una barreta de cereals i llavors casolana. • Intentau menjar a poc a poc, això ajudarà a una bona digestió i menjareu manco. I evitau repetir plat. • Utilitzau espècies per cuinar, us donaran un gust que us despertaran els sentits. O utilitzau llimona per trempar.

• Per controlar el consum de calories, s’ha de tenir cura de la mida de les porcions, per això és millor servir el menjar en plats més petits. • Introduiu els superaliments a les menjades. Els superaliments, segons la nutricionista Beatriz Larrea, són aliments naturals que contenen una gran densitat de nutrients, fitoquímics i antioxidants. Alguns són antioxidants, amb un alt contingut en vitamines i minerals, i fins i tot n’hi ha d’altres que ajuden a combatre l’estrenyiment o l’estrès. Uns exemples són: llavors de lli o xia, baies de goji, gerdons, oli de coco, la quinoa, te matxa, etc. Pensau que el canvi de petits hàbits és el que produeix les grans transformacions. Altres hàbits que són molt importants a l’hora de mantenir una vida saludable són el descans i la gestió mental. Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

El descans diari és fonamental per mantenir el cos i la ment en bon estat durant tot el dia. Les hores de son, perquè ajudin l’organisme en la tasca de regeneració, organització i neteja del cos, han de ser de qualitat. Els beneficis físics i mentals de dormir un mínim de set hores són indubtables, atès que la falta de descans genera un desequilibri hormonal en l’organisme que afecta directament el metabolisme. En canvi, dormir bé disminueix l’estrès i millora la memòria, entre d’altres beneficis. Consells que poden ajudar a tenir un descans reparador: • Seguir un horari regular de son. • Ingerir poques quantitats que no facin la digestió tan feixuga. • Menjar proteïna d’alt valor biològic (com el blanc d’ou), la qual ajudarà la vostra musculatura a reconstruir-se i enfortir-se durant el vespre. • Deixar els aparells electrònics a partir de les 20 h perquè la vostra ment descansi. • Evitar els estimulants i apostar per begudes relaxants i infusions com la til·la, la camamil·la, la valeriana, la tarongina o la menta, que a banda de les seves propietats relaxants també ajuden el sistema digestiu.

L’estrès suposa un fet habitual, ja que tothom, en major o menor freqüència, n’ha experimentat. Podríem definir-lo com una sobrecàrrega emocional que experimenta la persona, vinculada a una exigència desproporcionada de l’ambient, i que es manifesta en un estat de nerviosisme arran del sobreesforç que se li requereix, i que la posa en risc d’emmalaltir. No podem evitar l’aparició de l’estrès però podem treballar per afrontar-ne els efectes negatius i intentar que no ens quedem ancorats en un cercle del qual no podem sortir. Una de les coses que ens ajudarà a controlar-lo és la respiració conscient. Quan notem que la respiració se’ns fa més curta, intentem focalitzar la nostra concentració en la respiració perquè la nostra ment es calmi, i sobretot, hem d’evitar les situacions que ens provoquen estrès: si les coneixem, podem anticipar-nos-hi i gestionar-les per tal que l’afecció sigui mínima.

La gestió mental és un altre hàbit que hem de treballar i més en els temps actuals. Estam envoltats de tecnologia que mal emprada ens pot dur problemes de salut. En aquest sentit, veim que la paraula estrès s’ha instaurat a la nostra societat i és un factor que afecta la salut d’una gran part de la població.

Aquí tenim uns consells que poden ajudar a dur una vida més saludable en relació amb la gestió emocional: • Centrau-vos en una tasca, no vulgueu ser multitasca. • Caminau per poder desconnectar i tenir la ment lliure. • Utilitzau tècniques com la meditació o la consciència plena (mindfulness). • Gestionau el vostre temps i gaudiu del moment present. • Reservau moments per poder fer allò que us agrada o us relaxa.

El benestar emocional és un estat en el qual la persona pot desenvolupar les seves habilitats, afrontar les situacions quotidianes d’estrès, treballar de forma productiva i fructífera, i és capaç de contribuir a la seva comunitat. Una mala salut física incideix negativament en la salut mental, i a l’inrevés. Per tant, el benestar emocional està íntimament lligat a la salut en general.

En definitiva, la salut és vida, i la qualitat de vida s’aconsegueix amb la pràctica regular d’activitat física, una alimentació sana i equilibrada, un descans regenerador i una bona gestió emocional. Enfocau l’atenció a observar els vostres hàbits i les vostres necessitats, i preneu les decisions i mesures que s’adaptin a vosaltres per fer el canvi cap a una vida saludable.

Entorn de Calvià

BIBLIOGRAFIA COBIAC, L. J.; VOS, T.; BARENDREGT, J. J. (2009). Cost-effectiveness of interventions to promote physical activity: a modelling study. PLoS Medicine, 6 (7), e1000110. Estratègia mundial sobre el règim alimentari, activitat física i salut, Organització mundial de la Salut, 2017. https://www.who.int/dietphysicalactivity/es/ Informe sobre la inactivitat física i el sedentarisme en la població adulta espanyola. Fundación España Activa. http://espanaactiva. es/wp-content/uploads/2017/06/ Informe-observatorio_web.pdf Memòria 2017 de la Fundación Activa España, 2017. http:// espanaactiva.es/wp-content/ uploads/2018/03/memoria-fundacion-2017_w.pdf Programa d’activitats d’Educació per a una vida saludable. https:// repository.uaeh.edu.mx/bitstream/handle/123456789/14882 Recomanacions mundials sobre activitat física per a la salut, OMS, Organització Mundial de la Salut. https://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_recommendations/es/ XUAN-LAN (2018). Yoga para mi bienestar. Ed. Grijalbo.

LINA PRATS VIDAL, CULTURISTA NATURAL

Mi vida entregada al deporte empezó con 12 años, cuando mis padres me apuntaron a judo. Con este arte marcial llegó la competición. Finalicé esta etapa con cinturón negro I dan y 21 años. A partir de aquí, en el polideportivo de Calvià, me hice con todas las actividades de moda, pagaba 1.000 pesetas

para tener un entrenador personal de culturismo. Unos años más tarde llegó el spinning, seis años dándole caña al pedal, y un año de monitora en los palaus de deportes del municipio. Cerré una etapa abriendo otra: correr y culturismo natural. La de correr me duró dos años, disfrutando mucho en las curses de los pueblos, llegando a probar con las medias (21 km), hice cuatro: dos en Formentera y dos TUI. Tengo que admitir que correr no me enganchó, entonces me quedé con el culturismo natural. Mi primera competición fue con la World Natural Bodybuilding Association, quedando tercera de España; el segundo año quedé segunda en dicha asociación. Aquí llega una bonita etapa: apoya-

da por mi marido, abro APTCenter (centro de entrenos personales www. antiagingpt.co). Actualmente llevo 19 campeonatos a mis espaldas, cuatro años con la selección española, subiendo al pódium en los tres últimos: oro, oro y bronce con la World Natural Bodybuilding Federation. Y como una bonita experiencia, compito con la British Natural Bodybuilding Federation (Gales). En 2017 organizo en Mallorca el I Campeonato de Culturismo Natural con la Asociación española de culturismo natural y con el apoyo de mi Ayuntamiento. Habrá más campeonatos, pero estoy orgullosa de ser la pionera de esta modalidad en Mallorca, Baleares y, como no, en Calvià.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

De la A a la Z EL PROTAGONISME DE L’ESPORT A CALVIÀ

Calvià és terra d’esportistes, i són molts els valors i la significació que es poden destacar de la seva pràctica. Aquesta llista neix amb el propòsit de mostrar una espipellada biogràfica dels esportistes de les darreres dècades, la seva trajectòria i algunes fites. Es tracta de subratllar la transcendència de l’esport a Calvià, que, per diverses raons i circumstàncies, ha estat lligat sempre al municipi. Aquesta llista primerenca servirà en un futur de base per completar una relació que destaqui tant els esportistes excepcionals de Calvià com el seu tarannà humà. Són testimonis que mostren un tast sociològic, una primera referència bàsica per als joves esportistes amb l’objectiu que tenguin exemples a seguir.

Entorn de Calvià

Aquest recull del col·lectiu no acaba de ser representatiu, hi manquen desenes de calvianers i calvianeres de residència, de pas i de cor. És clar que la seva absència no és deguda ni a la manca d’esforç, ni tan sols per no haver assolit fites de rellevància. Ara com ara, és com una primera fotografia de grup, en què hi ha un ventall divers del potencial i la riquesa social dels esportistes de Calvià, vius i morts, i de diverses edats i condicions. Moltes felicitats a tots i totes els que amb la seva pràctica esportiva han fet que els habitants de Calvià se’n sentin orgullosos. L’esport és també un vincle de ciutadania, de calvianers i calvianeres d’avui i de demà, que comparteixen instal·lacions, pertanyen a un mateix poble, i duen el nom de Calvià arreu del món.

PERSPECTIVES

ATLE TISME CABALLERO DE SEGOVIA, ANDRÉS (Petra, 1943). Als 40 anys va començar a córrer. El 1984 es va proclamar campió de les Balears de marató en la categoria de veterans. En els anys següents va destacar en les curses IX Inca-Palma de gran fondo, II Semi-Marató de Calvià, la Milla Urbana de Manacor, la Milla Urbana Costa de Calvià, etc. Fora de Mallorca ha participat a la Marató de Nova York, entre d’altres indrets. La prova atlètica pedestre més llarga del món era la ParísGao-Dakar, en la qual Andrés Caballero va participar i acabar dues vegades. El total del recorregut era de prop de 9.200 km. SÁNCHEZ PÉREZ, JOSÉ MARÍA (Àvila, 1951). El 1984 va guanyar el primer Campionat de Balears de Marató fet a Calvià, amb un temps de 2:38:49. També ha estat Campió de les Balears de cros i mitja marató. GONZÁLEZ LÓPEZ, FRANCISCO (Almeria, 1954). Atleta i maratonià, va guanyar diversos campionats de les Balears i va participar a l’ascens a divisió d’honor del Club Costa de Calvià. GONZÁLEZ GÓMEZ, BENJAMÍN (Madrid, 1958). Llicenciat en INEF, monitor de vela i entrenador d’atletisme. Va ser vuit vegades campió d’Espanya absolut, i recordista (recordman) d’Espanya i les Balears. Semifinalista als Jocs Olímpics de Moscou i Los Ángeles. Ha assessorat el secretari d’estat per a l’esport i va ser director de la Universíada 99. LUPIÁÑEZ ARRÁEZ, ANTONIO (Granada, 1960). Campió del món del camp a través i de marató al Japó. Va aconseguir diversos rècords de les Balears. ROLDÁN SÁNCHEZ, ENRIQUE (Palma, 1970). Pluricampió i recordista de les Balears en 100, 200 i 400 metres llisos, en categoria cadet, júnior i promesa, entre 1986 i 1990. El 1989 va ser preseleccionat per l’equip nacional de relleus 4 x 400 metres, que va acudir al Campionat del Món Júnior a Iugoslàvia. Campió de les Balears absolut en 400 metres llisos i absolut en 200 metres llisos. El 1990 va ser medalla de bronze al Campionat d’Espanya Militar. Ha corregut pel club d’atletisme Costa de Calvià, amb el qual va ascendir a Primera Divisió Nacional de Clubs i al Colonya Pollença. VALLCANERAS FLORES, RAFAEL (1983). Corredor de l’Ada Calvià (2011). Segon classificat a la Jean Bouin, amb un temps de 21:22, iguala així el resultats de Mario Mola (2008) en la mateixa prova. BUSTOS GONZÁLEZ, DAVID (Palma, 1990). Esportista del CTEIB d’atletisme, especialitat mig fons, va pertànyer al club Metalnox-Ada Calvià. Entre els seus darrers resultats més destacats, ha estat subcampió d’Espanya en 1.500 p. c., subcampió d’Espanya en 1.500 p. c. per autonomies, campió d’Espanya en 800 a. l., sisè en la Gimnasiada (campionat del món, 2006), 35è en el campionat d’Espanya de cros (2006). Convocat per la selecció espanyola d’atletisme (juny-juliol 2006).

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

BÀSQUET POU MARTORELL, MIQUEL ÀNGEL (Palma, 1961). Va començar a jugar al Sant Josep Obrer fins que el 1978 el va fitxar el Reial Madrid. A la lliga ACB va jugar amb el Licor 43, Cacaolat Granollers, el Pamesa de València i el Caja San Fernando de Sevilla. El 1994 passa a jugar amb el Bàsquet Inca i després amb el Costa de Calvià. El 1979 va ser campió d’Espanya júnior, amb el Reial Madrid i, el 1980, va participar amb la selecció espanyola júnior, en el campionat europeu a l’extinta Iugoslàvia. SEGUÍ GONZÁLEZ, ADOLFO (Palma, 1966). Amb només 169 cm d’alçada va ser fitxat pel Reial Madrid, i va ser campió d’Espanya juvenil. Després va ser cedit al Collado Villalba. També ha jugat al Guadalajara, Albacete, l’Alcúdia, el Costa de Calvià, el Muro i el Palma.

BILLAR SANTOS ANTÚNEZ, JUAN (Madrid, 1965). Campió de billar Bolla 8 de la Costa de Calvià diverses vegades.

BOX A

MAIMÓ BOELHOWERS, MARINES ANTONIO (Palma, 1966). Guàrdia civil, va iniciar-se com a nedador. Va ser campió de les Balears de pes mitjà de judo i va practicar el llançament de javelina. També va fer karate i va ser campió de les Balears de boxa tailandesa. VÁZQUEZ FONSECA, SALVADOR (Barcelona, 1972). Instructor d’arts marcials i entrenador internacional de boxa tailandesa i estatal de kick-boxing. Campió de boxa de karate súperlleuger, de boxa tailandesa i subcampió d’Espanya de kick-boxing.

CICLISME MIR CALAFELL, MIQUEL (Calvià, 1909). Amb 16 anys va guanyar la primera correguda a Andratx. De llavors ençà es va convertir en un ídol, l’afició l’anomenava familiarment, es negre, per mor que a la primera correguda va vestir de negre. Després va dur els colors de Darder, on feia feina de mecànic. Va disputar i guanyar corregudes a Calvià, es Capdellà, s’Indioteria i per tota Mallorca. El 1927 va emigrar a França, on va fer feina de cambrer i continuava rodant amb companys com els germans Pelissier. La major fita assolida va ser el 5è lloc a la cronoescalada a Mont Faron (1929), una gesta heroica que va fer que la premsa gala el comparàs amb Vicente Trueba, corredor del Tour i especialista en etapes de muntanya. El 1931 va tornar a Mallorca i va córrer amb Josep Nicolau, campió d’Espanya de velocitat en pista el 1934. Aquest any el campió de Lloret va morir al velòdrom des Tirador de Palma als 26 anys. Això va afectar molt Miquel Mir Calafell i va precipitar la seva retirada de la competició. SÁNCHEZ ORNIA, JOSÉ (Pola de Siero, 1937). Fundador del Grup Cicloturista Bici-moto de Palmanova.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

VALLORI MATEU, ANTONI (Caimari, 1949). Va aconseguir diverses victòries com a amateur en ciclisme en ruta, com ara Campió de les Balears en ruta, de la Volta a Cantàbria o la primera etapa de la Volta a Espanya. VICH MARTORELL, MIQUEL (Esporles, 1950). Funcionari jubilat de l’Ajuntament de Calvià i ciclista. Va ser un dels introductors de la bicicleta de muntanya a les Balears, on va ser delegat i seleccionador. Organitzador del gran premi ciclista Costa de Calvià. FONT ALEÑAR, JAUME (Santanyí, 1960). Mecànic i corredor de bicicletes. Va formar part del Club Ciclista Calvià i va inaugurar el Grup Ciclista Costa de Calvià. Va ser campió de karting el 1986. ARCE ESCUDERO, LUIS JAVIER (Palma, 1978). Llicenciat en INEF i professor d’educació física. Es va iniciar en el Club Ciclista Calvià. Va ser campió juvenil de ciclisme en pista i campió sub23 en puntuació. RIERA LEÓN, ALEJANDRO (Es Capdellà, 1981). Ha fet podi a alguns campionats de les Balears. El 1999 com a júnior i el 2000 com a sub-23 va ser medalla de bronze al Campionat de Balears de Ruta. El 2001, també en sub-23, medalla de plata al Campionat de Balears de Ruta contrarellotge.

ESCACS BOIX PONS, CATALINA (Palma, 1964). Campiona de Mallorca i subcampiona de les Balears vuit vegades. Va jugar dues partides simultànies amb Kasparov. CALZETTA RUIZ, MÓNICA (Suïssa, 1972). El 1985 es va federar amb el Club Costa de Calvià. Va ser campiona de les Balears el 1989, 1990, 1992 i 1993. També va ser campiona d’Espanya escolar per equips el 1987, com a universitària per equips el 1992, i campiona d’Espanya absoluta el 1997, el 2000 i el 2007. Com a membre de la selecció espanyola, va participar a quatre Olimpíades d’Escacs. Va figurar com a número u d’Espanya a la llista de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) i el 2003 va ser la primera jugadora d’escacs espanyola Gran Mestra Internacional. VICENS COMPANY, FRANCESC (Mancor, 1985). Treballador de l’Ajuntament de Calvià, ha participat en diversos Calvià Chess Festivals i campionats de Mallorca. Forma part de la primera divisió d’escacs de Mallorca.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

FUTBOL COBO RUÍZ, ÁNGEL ENRIQUE (Argentina, 1931). Va venir a viure a Mallorca el 1958 després de jugar al Rayo Vallecano. Va jugar en el Mallorca i va aconseguir dos ascensos consecutius a segona divisió el 1959 i a primera el 1960. Per desavinences amb l’entrenador passa al CD Soledad, i després a l’Hércules. Va dirigir l’Orense i el Constància d’Inca, tots dos a segona, així com el Calvià i l’Atlètic Balears, a tercera. CRESPÍ PIZÁ, JOSEP (Palma, 1932). De família d’esportistes, el germà gran, Joan, va ser campió de les Balears de boxa en pes gall i Mateu va jugar a futbol al Recreativo Mallorca i a equips inferiors del Chacarita júniors a Buenos Aires. Tots tres germans havien començat a jugar al CD Calvià. Al 18 anys jugava al Recreativo Mallorca, i hi va romandre fins a la temporada 1953-54, que va estar al RCD Mallorca a segona. Després, va passar pel Poblense, Atlètic Balears, Porreres i CD Alaró. SOGORB SANTANA, MANUEL (Alacant, 1933). Conegut com a Espin, va començar al Trinitat, per seguir al Recreatiu Mallorca, Llubí i CD Calvià, on va jugar amb Gabriel Pellicer, Paco Mas, Jaume Brunet, Jaume Rosselló i Jaume Mayol. Del Calvià passà al RCD Mallorca, a l’Atlètic Balears, Felanitx, Pollença i a l’Alaró. SALOM RIERA, ANDREU (Palma, 1939). Llicenciat en INEF es va formar al FC Barcelona, on va jugar a primera divisió, també a l’Elx, Múrcia i al Betis, i al Mallorca i Cartagena de segona. Va entrenar el RCD Mallorca de 2aB i l’Atlètic Balears. Fou seleccionador balear i va entrenar el Deportivo Peguera. AMENGUAL LLOMPART, MARTÍ (Inca, 1941). Entrenador al club CADE, de Peguera, Andratx i Platges de Calvià. Va fundar la Penya barcelonista de Peguera i va ser president del CD Peguera, que va néixer quan va desaparèixer el CADE Peguera. SEGUÍ CANTALLOPS, JUAN ENRIQUE (Sa Pobla, 1944). Es va iniciar al Poblense i va ser fix a la selecció balear de juvenils. Va jugar al Constància de segona divisió fins que va passar al Recreativo de Huelva. Després va tornar al Poblense i al Calvià, va deixar de jugar als 27 anys. VALLESPIR BORDOY, MIQUEL (Palma, 1944). Porter de la selecció balear de juvenils, va jugar al CD Soledad, Atlètic Balears, el Mallorca, Rayo Vallecano, el Terrassa o el Còrdova. Com a entrenador va dirigir el Terrassa, el Constància, el Sóller i el Calvià. VICH PERELLÓ, BARTOMEU (Campanet, 1952). Entrenador, entre d’altres, del Santa Ponça, el CF Platges de Calvià o el Mallorca B, amb els quals va aconseguir bons resultats. BEZARES GARCÍA, JUAN (Palma, 1955). Futbolista. Va començar el 1976 al Constància d’Inca de tercera divisió fins que va passar al Puertollano, de segona, fins que el 1981 el Salamanca el va fitxar, any en què va ascendir a primera. Bezares va deixar l’equip el 1986 per jugar amb 31 anys al Calvià. RIADO LÓPEZ, JUAN LUÍS (Almería, 1956). Va jugar amb el Barcelona Aficionats, l’Almeria, Poblense, Vinarós i Palència. Amb el RCD Mallorca va jugar cinc temporades, una d’elles a primera divisió. Després va passar per l’Elx, Poblense, Maganova i Platges de Calvià. PÉREZ GAMBAO, JAUME (Calvià, 1959). Entrenador i jugador del CF Calvià. Va ser president de la penya valencianista Pepe Gálvez. THOMÀS CALAFAT, JAUME (Calvià, 1965). Treballador de l’Ajuntament de Calvià, on, entre d’altres responsabilitats, va coordinar la Universíada 99. S’inicià en el futbol al CD Calvià i va ser seleccionat per participar en el Campionat d’Espanya de seleccions territorials. Va ser vicepresident de la Federació Balear d’Atletisme.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

GÁLVEZ ESTEVE, JOSEP (Palma, 1974). S’inicià al CD Calvià i després passà al RCD Mallorca, on jugà a primera. També al CF València i al Betis. Quan va penjar les botes, va passar a l’organigrama tècnic del Mallorca, va entrenar el primer equip i els filials. VILANOVA TOUS, SANDRA (Barcelona, 1981). Va començar al Castellar fins que va passar al Platges de Calvià. Ha estat internacional sub-18 i internacional absoluta amb la selecció espanyola. Va militar a la Superlliga Nacional de Futbol amb el Levante UD. MAS FLAQUER, MARGALIDA (Santa Maria, 1983). Va començar a jugar a futbol el 1999 amb el CD Marratxí. En el 2000 va passar al Platges de Calvià i va ser internacional sub-18 per Espanya dues vegades. El 2002 va ser la màxima golejadora del Platges de Calvià, i després va passar al FC Barcelona. NICOLAU MARTÍN, MELISSA (Palma, 1984). Va fitxar pel Peguera i després va passar al CF Platges de Calvià, amb la qual va ser subcampiona d’Espanya. Ha estat internacional sub-19 amb la selecció. El 2003, en un Espanya-Noruega, va debutar amb la selecció espanyola absoluta. HACES SOLTULLO, MARÍA VICTORIA (Alacant, 1986). Comença a jugar a futbol als 13 anys i amb 15 va debutar a la categoria nacional amb el Platges de Calvià, i es va proclamar dos pics Campiona de les Balears. El 2004 va ser preseleccionada per a la Selecció Espanyola sub-19. MUÑOZ PERALVAREZ, CRISTINA (Palma, 1987). Formada a les categories inferiors del Platges de Calvià i al CD Santa Ponça. Va ser convocada per a la selecció espanyola sub-17. RODRÍGUEZ ESTÉVEZ, ANDREA (Palma, 1987). Portera del Platges de Calvià. Des de 2002 va ser convocada per la selecció balear i l’espanyola sub-17. SÁNCHEZ MARTÍNEZ, JUAN CARLOS (Palma, 1987). Era de l’equip juvenil del Platges de Calvià quan el 2003 el Vila-real el va incorporar al filial de segona B. El 2008 el primer equip el va fer participar a primera contra l’Almeria com a porter suplent. Amb només mitja hora de joc el titular va ser expulsat, per la qual cosa Juan Carlos Sánchez va debutar a l’elit del futbol espanyol. ASENSIO WILLEMSEN, MARCO (Palma, 1996). Futbolista calvianer que juga com a extrem al Real Madrid. Va començar al CF Platges de Calvià amb només 5 anys. Es va formar al RCD Mallorca, on va ingressar com a aleví als 11 anys i va continuar com a jugador destacat. El seu pas per l’Espanyol el va millorar com a davanter. La temporada 2015-16, Zinedine Zidane el va cridar per preparar-se per jugar al Reial Madrid. Asensio ha estat convocat per la selecció absoluta i per la seva edat se n’espera encara una trajectòria esportiva plena d’èxits.

Partit entre el platges de Calvià i el ferriolense a Malgaluf, 1998. Autor: Joan Llompart 'Torrelló'.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

F U T B O L S A L A TORO FRONTERA, JUAN JOSÉ (Palma, 1970). Jugador del CD Calvià va participar al Campionat del Món a Mèxic amb la selecció espanyola. Va ser campió de les Balears i tercer d’Espanya. Va ser seleccionat per participar en el Campionat d’Europa.

GOLF GANCEDO GÓMEZ, JOSEP FÈLIX (Màlaga, 1938). Dissenyador de Camps de golf –entre els quals hi ha el de Santa Ponça– i director de la Reial Federació Espanyola de Golf. Jugador internacional i membre de l’equip espanyol, sis vegades campió en la categoria amateur.

HANDBOL OLIVER GUIMERÀ, JOSEP (Palma, 1972). Entrenador d’handbol, es va iniciar a l’equip de Calvià i va ser president de l’handbol Club de Calvià.

HÍPICA PALMER, MONIKA BEATRICE (Suïssa, 1960). Professora d’equitació i esquí. Fundadora i presidenta del Poni Club Calvià. PALMER BRACHER, YOLANDA (Suïssa, 1990). Els seus pares posaren en marxa un Poni Club a una finca als afores de Calvià Vila. Va començar a colcar a cavall quan encara no havia fet l’any, amb tres i quatre anys va participar en jocs hípics sobre ponis amb sa mare que l’acompanyava, i als cinc anys va començar a competir a les proves normals. Fins a l’adolescència la seva vida acadèmica a Ses Quarterades i a l’IES Bendinat es va combinar amb la vida esportiva. Entre els èxits esportius més destacables hi ha el campionat d’Espanya de ponis en doma en les categories B (2003) i C (2004). Als campionats de les Balears i de Mallorca entre els anys 1999 i 2007 sempre va ser una amazona que va assolir reptes destacables, tant amb els ponis com a la doma clàssica i en el salt d’obstacles. Va fer medalla d’or els anys 2002 i 2003 als campionats de Mallorca de doma clàssica i al campionat de les Balears de salt 2004. Va ser premiada com a millor esportista en edat escolar d’hípica 2003, 2004 i 2005. I amb el premi 100x100 Esport per la temporada 2004-2005. L’any 2008 va partir a viure a Suïssa a estudiar-hi Veterinària. Els darrers anys ha competit allà en la disciplina de concurs complet.

BOX A

CANALS GUILLAMET, PERE (Palma, 1973). Monitor d’equitació va fer feina a l’escola de Can Sis, i va ser campió de les Balears de Salts. Va crear el club d’equitació Es Pas, on es formen nous cavallistes. TERRASSA MOLL, AINA MARIA (Calvià, 1986). Campiona de Mallorca, Balears i d’Espanya de doma clàssica i quarta de salt del campionat d’Espanya.

K AR ATE GONZÁLEZ MERCADO, FRANCISCA (Còrdova, 1954). Va ser presidenta del club Tot Esport Calvià, que imparteix cursos de karate. GIL CRUZ, JOSÉ LUIS (Madrid, 1959). Professor d’arts marcials, entrenador i jutge de karate i entrenador de kick-boxing i de boxa tailandesa, director del Gym Club Shin-kai de Santa Ponça i president de l’Associació Espanyola de Nunchaku-do.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

TOMÁS LLOPIS, VICENÇ (València, 1970). Entrenador estatal de kick-boxing i karate, va guanyar diverses vegades el Campionat de València de karate, va ser campió de l’Open de karate. FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, DOLORES (Eivissa, 1975). Entrenadora regional de karate, Campiona de kumite i kata de Mallorca i de les Balears diverses vegades. Com a sènior va guanyar el Campionat de les Balears i d’Espanya de taekwondo, i va ser tercera en triatló. FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, MARÍA JOSÉ (Palma, 1976). Monitora de karate del gimnàs Kyoku Shinkay, de Santa Ponça. Va ser campiona sènior de Mallorca i les Balears. Campiona d’Espanya durant 3 anys, va participar en els Jocs Olímpics dels EUA el 1997. També fou campiona de les Balears de kick-boxing.

LLUITA OLÍMPICA SÁNCHEZ RAMIS, KARIMA (Palma, 1991). Esportista d’alt nivell, medalla d’or en els Jocs Mediterranis, ha participat en els Jocs Europeus, campionats d’Europa i del Món, entre d’altres.

MOTOCICLISME THOMÀS CALAFAT, JOAN (Calvià, 1959). Ha tengut diversos càrrecs dins la Federació Balear de Motociclisme. En el trial clàssic va aconseguir una tercera posició el 2010. COBOS PRIMM, XAVIER (París, 1964). Estudià a l’escola El Circo de los Muchachos i va fundar el Moto Club Calvià. LUDEÑA GARCÍA, MIGUEL ÁNGEL (Palma, 1974). Pilot subcampió de velocitat i de pujades d’asfalt de 80cc, 125cc i Open.

NATACIÓ ESCALAS BESTARD, JOAN ENRIC (Palma, 1964). Bronze al Jocs de la Mediterrània i tres vegades campió absolut d’Espanya dels 400 i 1.500 m lliures, recordista d’Espanya de 400 m lliures i 4 x 200 m lliures. Va participar als Jocs Olímpics de Los Ángeles de 1984.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

TASCÓN PIÑA, FRANCISCO JAVIER (Palma, 1970). Entrenador de natació, presidí el Club Natación Calvià. JUANEDA VILA, TÀNIA (Calvià, 1984). Campiona d’Espanya en 4 x 200 metres lliures el 1997, 1998 i 1999, i en 800 metres lliures el 1999. Subcampiona d’Espanya en 400 metres estils el 1996 i 1997, en 200 metres estils, en 400 metres lliures el 1997 i en 4 x 100 metres lliures el 1998 i 1999. Medalla de bronze en 200 metres braça en els campionats d’Espanya de 1996. COSTA SCHMID, VALENTÍN WILLIBARD (Palma, 1981). Monitor de natació, ha aconseguit diverses medalles al Campionat d’Espanya i va aconseguir les millors marques de les Balears en 100 i 200 m esquena. COSTA SCHMID, MELANIE FELICITAS (Palma, 1989). Nedadora mallorquina especialista en els 200, 400 i 800 metres lliures. Va competir als Jocs Olímpics d’estiu de 2008, i als Jocs Olímpics d’estiu de 2012 als 400 metres lliures, on va acabar 9a a la fase de classificació, sense poder arribar a la final. Va competir també als 200 metres lliures, i va acabar 9a a la semifinal. Al Campionat del Món de natació en piscina curta d’Istanbul el 2012 hi va guanyar dues medalles, una d’or en 400 metres lliures, i una de bronze en 200 metres lliures. Al Campionat del Món de natació de 2013, celebrat a Barcelona, participà als 100, 200 i 400 metres lliures, relleus de 4 x 100 i 4 x 200 metres lliures, així com els relleus de 4 x 100 metres estils. A la prova de 400 metres lliures es proclamà subcampiona del món i va batre el rècord espanyol amb un temps de 4:02.47. Als 200 metres lliures es va quedar sense medalla després de marcar el 5è millor temps a la final. No obstant això, es va classificar per a la final amb el tercer millor temps i va establir un nou rècord d’Espanya amb una marca de 1:56.19. En els 100 metres lliures quedà eliminada a les preliminars després de quedar setena de la seva sèrie (0:55.51).

ORIENTACIÓ EXPÓSITO MONTERO, AMADOR (Andújar, 1960). Fundador de l’Esport Club Aventura Mallorca, que organitzava diverses curses d’orientació. EXPÓSITO PELADO, RAÚL (Andújar, 1981). Va participar en la lliga estatal d’orientació. Va ser campió d’Espanya diverses vegades. En la categoria d’elit va quedar segon classificat.

PATIN ATGE AR TÍS TIC ALJAMA LÓPEZ, ÒSCAR (Sabadell, 1974). Entrenador, jutge i calculador de patinatge artístic sobre rodes i dansa. Va ser sis vegades campió de les Balears individual masculí. CUESTA RODRÍGUEZ, JAVIER (Palma, 1984). Coreògraf i patinador artístic. Va ser campió de les Balears cinc vegades. El 1996 va començar a participar amb la selecció espanyola. Va ser campió d’Europa i d’Espanya cadet. Com a sènior també va aconseguir importants triomfs estatals, europeus i mundials.

PE TANCA JIMÉNEZ GONZÁLEZ, ANDRÉS (Granada, 1952). Fundador del Club de Petanca Olímpia, que passà de tercera a segona divisió. Assoliren el tercer premi de la lliga balear i el tercer premi estatal. SBERT JAUME, GUILLEM (Petra, 1936). President del Club de petanca del Toro, va competir a primera, segona i tercera divisió.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

PIL ATES ALZAMORA BAZÁN, ISABEL MARIA (Calvià, 1996). Coordinadora d’activitats dirigides a poliesportius municipals del terme de Calvià fins el 2010, quan va muntar un centre propi de pilates màquines a Calvià, enfocat principalment a persones amb dolències de la columna vertebral i per al manteniment físic general.

PESCA

MUNAR VIDAL, VICENÇ (Palma, 1970). Va ser entrenador del CP Platges de Calvià. Va ser campió amb l’equip de les Balears al Campionat d’Espanya.

PIRAGÜISME SUÁREZ ESTEVE, JOSEP (Calvià, 1996). Membre del Reial Club Natació Palma i del Centre de Tecnificació Esportiva. Ha guanyat diverses vegades, en la modalitat de C1, els trofeus de promoció de les Illes Balears i el trofeu Sant Sebastià. Així mateix, ha estat subcampió de les Balears en les modalitats de C1 i C2 a totes les categories. Ha guanyat el campionat internacional de Lió en la modalitat de C1 500 m. Ha participat a tots els campionats d’Espanya de totes les categories i a totes les modalitats, i ha aconseguit obtenir resultats que l’han situat entre els 10 millors regatistes en l’especialitat de canoa de l’Estat espanyol.

RUGBI BATIDOR LLABRÉS, MERCEDES (Palma, 1972). Llicenciada en INEF, campiona de rugbi de Catalunya i campiona d’Espanya diverses vegades. A més, campiona d’Europa amb la selecció espanyola. El seu equip també va guanyar el premi a la millor selecció.

SUBMARINISME ALFARO RODRÍGUEZ, RAFAEL (Hellín, 1950). Presidí el Club d’Activitats subaquàtiques de Calvià i impartí classes de taekwondo al gimnàs Sun-Li, de Magaluf.

TENNIS GARCÍA MADRID, JOSÉ MARÍA (Granada, 1953). Promotor esportiu, fundador i president del Club de Tennis Santa Ponça, on hi ha una escola de tennis i que organitza l’Open Internacional de Santa Ponça. També ha presidit el Club Esportiu Cultural de Galatzó. GUTIÉRREZ RIVAS, LUCIANO (Granada, 1954). Monitor de tennis i coordinador del Club de Tennis de Calvià ha organitzat el Campionat d’Europa de tennis i el de les Balears júnior a l’Sporting Tennis.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

TOUS AGUILÓ, ALBERT (Palma, 1962). Campió d’Espanya de categoria júnior i finalista al Roland Garros en aquesta categoria. Va ser professional deu anys i va guanyar tres tornejos de l’ATP. Va arribar al lloc 50 del rànquing. Va fundar l’escola de Tennis del Govern Balear a Palma. Va entrenar Carlos Moyà i va organitzar la Batalla de les superfícies. PALMER MAS, MATEU (Palma, 1965). Monitor de tennis i pàdel, i director del club esportiu Nova Sport, on es va disputar el I Open Internacional de pàdel de les Balears. Va ser jugador professional fins el 1993, va ser campió de les Balears infantil, cadet, júnior i absolut. El 1989 va ser 30è al rànquing estatal i campió d’Espanya per equips. Va fundar el Club Tot Tennis de Palmanova. Director de la selecció femenina de pàdel a Finlàndia. PUIGSERVER RIGO, ANDREU (Llucmajor, 1965). Entrenador de tennis i director del Club de Tennis de Santa Ponça.

TIR AMB ARC RUBIO AMENGUAL, JOSEP (Campos, 1930). Va venir a viure a Calvià quan tenia 9 anys, als 38 va començar a practicar el tir amb arc i s’afilià a la Federació Balear de Tir amb Arc, que feia poc que s’havia creat. Hi va participar activament fins els 48 anys perquè una artrosi el va retirar. Durant el seu temps en actiu aconseguí un historial excel·lent i va tenir l’honor d’ésser el primer mallorquí que assolí el Campionat d’Espanya de tir amb arc. El 1970 va ser Campió d’Espanya de segona categoria, campió absolut de les Balears de Primera Categoria, i aconseguí el títol de Mestre Arquer (Estrella FETA). El 1971 va ser campió de les Balears de Primera Categoria. El 1972 va aconseguir el rècord de les Balears de 50 metres, va ser segon classificat en el II Trofeu Mediterrani i Campió Absolut de les Balears de Primera Categoria. Aconseguí els rècords de les Balears de 90-70-50 i 30 metres, i rebaixà el seu propi rècord de les Balears en 70 metres. El 1973 fou elegit el millor esportista de les Balears (Tir amb Arc) i aconseguí el títol de Mestre Arquer Internacional (Estrella FITA 1.000). El 1975 assolí el títol de Monitor provincial de FETA. El 1976 la Federació Espanyola de Tir amb Arc li concedí l’Arc d’Or i fou nomenat Millor Esportista Nacional de l’any (Tir amb Arc). El 1977 aconseguí el títol de Monitor de Club per l’Academie Française de Tir a l’Arc. Fou vicepresident de FBTA el 1972, càrrec que mantingué fins el 1977. PONS BAUZÀ, JAUME (Peguera, 1952). Mestre arquer FETA i títol d’estrella de la Federació Internacional de Tir amb Arc. S’inicià al CADE de Peguera i fou campió de tercera i segona divisió, i subcampió de les Balears.

TIR OLÍMPIC TORRENS ESTEVE, SEBASTIÀ (Palma, 1957). Campió de les Balears de triatló i duatló per equips, i subcampió d’Espanya de duatló en un equip de veterans. LORENTE JUAN, DIEGO (Andratx, 1960). Subcampió en fossat olímpic i en fossat universal, subcampió de les Balears absolut en minifossat, subcampió en fossat olímpic i campió en fossat universal, entre d’altres mèrits i trofeus.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

T R I AT L Ó

ARCE ESCUDERO, LUIS JAVIER (Palma, 1978). Llicenciat en INEF, entrenador nacional de triatló i professor d’educació física. Tot i haver començat fent atletisme i després haver passat pel futbol, va ser en ciclisme on va destacar més (s’hi havia iniciat en el Club Ciclista Calvià). Va ser campió balear juvenil de ciclisme en pista en la modalitat del km i campió balear sub-23 en puntuació. En els darrers anys ha militat a les files de l’equip de Triatló Xtrem Calvià fent tasques d’entrenador i competint en qualque cursa. ANDREU TROBAT, JOAN (Sa Pobla, 1970). Al final dels setanta va començar a practicar l’atletisme i va participar a totes les proves, com les d’Inca-Palma, Valldemossa-Palma, Son Ferrer-Palma i la semimarató de Calvià. El 1988 es va iniciar en el triatló i el 1989 va participar en el de Calvià, Eivissa, Madrid i Llucmajor. El 1990 es va proclamar campió d’Espanya.

MOLA DÍAZ, MARIO (Palma, 1990). Ha participat en molts i nombrosos campionats nacionals i internacionals; va competir per primera vegada amb la selecció espanyola l’any 2006, l’any 2010 va participar amb l’equip absolut en el circuit del campionat del món i l’any 2012 es va classificar pels Jocs Olímpics de Londres 2012, on va quedar en una 19a posició, tot i que era l’esportista més jove que hi participava. El primer dels seus grans èxits en triatló va ser el títol de Campió del Món en categoria júnior a Gold Coast (Austràlia) l’any 2009; seguit pel subcampionat del món de duatló i el subcampionat d’Europa de triatló. Tricampió mundial el 2016,2017i 2018.

VEL A TORRES DEL MORAL, JAVIER (La Corunya, 1982). Campió de Mallorca de vela i de les Balears com a cadet. Quart al campionat d’Espanya i del món.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

www.cncalvia.es @cncalvia CNCALVIA

JAVIER TASCÓN

@CNcalvia

Expresident del Club Natación Calvià

30 anys

@cncalvia info@cncalvia.es

EN REMULL:

a història de la natació al municipi de Calvià és la història del Club Natació Calvià. El punt de partida i origen del C.N. Calvià, club esportiu que ha facilitat als calvianers l’accés a la pràctica esportiva aquàtica durant els darrers 30 anys, coincideix amb l’obertura a Calvià de la primera piscina municipal coberta del municipi, la piscina del Palau Municipal d’Esports de Calvià. Des de llavors, les coses han canviat significativament i a hores d’ara tenim al municipi sis piscines municipals cobertes (Calvià, Bendinat, Son Ferrer, Santa Ponça, Son Caliu i Peguera) i dues descobertes (es Capdellà i Magaluf).

Amb el pas dels anys, l’obertura de piscines noves cobertes i l’afany del Club des del començament de facilitar la pràctica esportiva aquàtica als residents del municipi, ens ha portat a disposar en l’actualitat d’un gran equip, que disposa de secció de natació de competició, waterpolo, escola de natació artística, màsters i aigües obertes.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

Nedadores de l’Escola de Natació Artística del Club.

Primers nedadors del C.N. Calvià. Al fons a l’esquerra, l’entrenador Javier Tascón. Dret i amb gorra verda fosca, l’actual entrenador, Tomeu Curtó. A primera fila, agenollada, una jove Tania Juaneda.

El C. N. Calvià és el club amb major incidència sobre l’activitat esportiva dels residents a Calvià. Al llarg de gairebé tres dècades, hem tengut l’oportunitat i el plaer d’ensenyar a nedar a la majoria dels residents de Calvià mitjançant els cursets socials que s’organitzen a les piscines municipals en horari d’horabaixa i vespre. Hem impartit classes a nadons, a infants, a adults i a persones de la tercera edat. Hem ensenyat aquagim, natació especialitzada per a persones amb discapacitat i natació terapèutica o correctiva per a persones amb problemes d’esquena, a més a més de la natació escolar, per la qual ha passat l’alumnat dels deu col·legis públics del municipi i qualcun de privat, tot això sumat a l’activitat enorme en la part competitiva, tant federada com no federada. Sense perdre en cap moment la identitat en l’àmbit balear, el C.N. Calvià ha format part de dos projectes estatals amb els quals es varen aconseguir èxits esportius rellevants. El primer de tots va néixer amb motiu de la celebració a Mallorca de la Universíada l’any 1999. Amb la idea de promocionar l’esdeveniment, es va acordar una històrica fusió entre els clubs de Mallorca de La Salle, Palma, San José, Voltor i Calvià. Tots cinc varen formar el Club Natació Universíada Palma 99 (USI’99), amb l’objectiu de crear un equip competitiu a escala estatal. Els triomfs varen ser històrics per a la natació balear i Calvià va contribuir de manera considerable a l’èxit del propòsit. El 10 de juliol de 1999, amb la cloenda dels Jocs Mundials Universitaris, es va donar el projecte per acabat. Una vegada conclosa aquesta etapa d’èxits, i després de la retirada d’alguns clubs del projecte USI’99, es va crear el Club Natació SACASJO, en el qual els triomfs esportius es varen repetir amb la unió de les forces dels esportistes del C.N. La Salle, el C.N. Calvià i el desaparegut C.N. San José. D’ençà 2002, ja sense el C.N. SACASJO, el Club Natació Calvià ha mantingut la identitat tant en l’àmbit balear com en l’estatal i ha duit el nom del Club a totes les competicions nacionals.

Entorn de Calvià

PERSPECTIVES

RESULTATS ESPORTIUS

NATACIÓ No és possible, per raons d’espai, nomenar tots els esportistes del club que han aconseguit destacar en competicions dins l’àmbit balear. Només farem menció dels qui varen dur el nom de Calvià fora de les Illes, amb la seva participació per tot Espanya. El primer nedador del Club Natació Calvià que va aconseguir la marca mínima per participar en un campionat d’Espanya va ser Valentín Costa Schmid, que el 1996 va partir amb l’entrenador Javier Tascón a Xove (Lugo). Era la primera vegada en la història del club que es duia el nom de Calvià a una competició estatal. De llavors ençà, la participació del Club Natació Calvià als campionats d’Espanya s’ha produït de manera ininterrompuda de la mà dels següents cracks de la natació calvianera:

• Tania Juaneda Vila • Isabel Pérez Baumann • Aina Mir Julià • Jessica Muñoz Fernández • Hugo Brutinel Torrecilla • Manuel Adrián Cano López • Sergio Rodríguez Jiménez • Dean Golding • Daniel Carrillo Marín • Mario Cano López • Jesús Díaz Alcaraz • Miguel Caballero Mansilla • Julio Sánchez • María Andrino Juan • Max Arias Day • Daniel Carrillo Marín • Alexandra Griffin

100 Entorn de Calvià

• Xisco Cano López • Georgina Griffin • Artem Pankratov • Emma Santos Kofod • Neus Rey García • Adriana Salazar Basañez • Giuliana Botti López • Leon Perry • Sergi Puig Blanco • Jeroni Barrera Estades • Marina Jover Gallego • Paula Jover Gallego • Estela Garau Moreno • Nadia Corradini Kopecka • Lua Riedmüller • Elba Rodríguez García • Josha Vermeer

MEDALLISTES EN COMPETICIONS ESTATALS • Tania Juaneda Vila • Hugo Brutinel Torrecilla • Jessica Muñoz Fernández • Isabel Pérez Baumann • Aina Mir Julià • Daniel Carrillo Marín • Xisco Cano López • Paula Jover Gallego • Estela Garau Moreno

PERSPECTIVES

RÈCORDS VIGENTS DE LES BALEARS ASSOLITS PER NEDADORES DEL CLUB NATACIÓ CALVIÀ A continuació es relacionen les millors marques de la història de la natació balear que varen aconseguir nedadores calvianeres i que encara ara romanen imbatudes. O més ben dit, ningú a les Balears no ha nedat més ràpid que elles segons l’edat i les proves indicades. Cal destacar els rècords d’Isabel Pérez, que duen gairebé dues dècades sense ser batuts.

NEDADORA

PROVA

ANY

EDAT

TEMPS

PISCINA

Isabel Pérez Baumann

50 braça

2001

15 anys

33,45

25m

100 braça

2001

15 anys

1,12,48

25 m

50 braça

2002

16 anys

34,02

25 m

100 braça

2002

16 anys

1,12,72

25 m

200 braça

2002

16 anys

2,34,59

25 m

50 braça

2003

17 anys

33,98

25 m

200 braça

2003

17 anys

2,40,95

50 m

Paula Jover Gallego

50 braça

2015

12 anys

36,15

25 m

Estela Garau Moreno

50 lliures

2017

12 anys

28,04

25 m

100 lliures

2017

12 anys

1,00,96

25 m

50 papallona

2017

12 anys

30,04

25 m

50 lliures

2017

12 anys

28,31

50 m

100 lliures

2017

12 anys

1,01,61

50 m

50 papallona

2017

12 anys

31,37

50 m

Estela Garau Moreno va assolir, a més a més, amb el Club Natació Calvià, la millor marca estatal de 12 anys en la prova 50 metres lliures en piscina de 50 m amb un temps de 28,31. NATACIÓ MÀSTER La natació màster va sorgir pels volts dels anys 80 com a resposta a la voluntat dels veterans de la natació que volien seguir practicant la natació competitiva. De llavors ençà, la natació màster s’ha convertit en un modus vivendi tant per a exnedadors com per a esportistes iniciats en la natació en edat adulta, i no només pels aspectes relacionats amb la salut i la millora de la condició física, sinó també pel valor social rellevant que té, que n’ha incrementat el nombre d’adeptes any rera any. Les categories s’apleguen de cinc en cinc anys, primer amb una categoria premàster de 20 a 24 anys (20+), que continua amb les categories següents: 25+, 30+, 35+... 90+, 95+ i, com a darrera categoria, de 100 anys en endavant. En la modalitat de relleus, els equips es conformen amb la suma de l’edat dels quatre relleus i és la primera categoria la de 100+ (100 a 119 anys).

Entorn de Calvià 101

PERSPECTIVES

Manuel Clar toca la campana després d’aconseguir el rècord d’Espanya en la prova de 50 m esquena (febrer de 2017) amb 46 anys.

Els resultats més destacats del C.N. CALVIÀ en aquesta modalitat han estat els següents: Sisena millor marca mundial l’any 1996 en el relleu 4 x 50 lliures (1:45:30) i 4 x 50 estils (2:01:12) en la categoria +100 anys, formats tots dos per Federico Planas, Javier Tascón, David Sastre i Tomeu Pascual. L’any 2001 el nedador Manuel Clar Massanet (1971) es va proclamar Campió d’Europa en la prova de 50 metres esquena (30+) de natació màster amb el nom del Club. Manolo Clar és un exemple evident que els anys no passen igual per a tothom. Els excel·lents resultats obtinguts l’any 2001, després d’un temps retirat de l’àmbit competitiu, s’han repetit l’any 2012 i de bell nou fa només dos anys.

ANY PROVA 50 esquena 2001 50 papallona

2012

PISCINA

CATEGORIA

TEMPS

50 m.

+30 anys

28’’70

Campió d’Europa i rècord d’Espanya

50 m.

+30 anys

26’’60

3r d’Europa i rècord d’Espanya

50 lliures

50 m.

+30 anys

24’’33

4t d’Europa i rècord d’Espanya

50 esquena

25 m.

+40 anys

27’’93