Entrevista

“No demaneu millores, exigiu-les”

Christian Twardy Advocat. Director General Adjunt i Cap del Departament de Tarifes del Marburger Bund, sindicat mèdic alemany.

El Marburger Bund és un referent per a tots els sindicats mèdics europeus per la seva influència i capacitat de negociació. Com ho heu aconseguit?

El Marburger Bund va ser fundat el 1947. L’any 2004 ja teníem més de 70.000 membres. En aquell moment vam cooperar amb un sindicat molt més gran, anomenat Verdi, que agrupa organitzacions de diferents sectors. Durant el procés de negociació del nou conveni col·lectiu per als serveis públics, l’any 2005, Verdi va descuidar els interessos dels metges, una mesura que hauria donat lloc a un deteriorament massiu de les condicions de treball dels facultatius. Per tant, el Marburger Bund va decidir retirar-se de les negociacions i separar-se de Verdi. Durant els mesos següents, els nostres afiliats es van unir per obligar els empresaris a incloure en la negociació col·lectiva acords específics per als metges. Vam haver d’actuar de manera massiva, realitzant vagues en hospitals que van durar diverses setmanes. Com a resultat, el Marburger Bund es va fer més popular entre els metges assalariats i el nombre d’afiliats va augmentar considerablement. Avui comptem amb més de 120.000 membres. Per tal de seguir el ritme d’aquest creixement, l’estructura professional de l’organització també va créixer.

Com es regulen les condicions de treball dels metges alemanys?

Les condicions de treball dels metges assalariats a Alemanya està regulada per tres pilars principals. El primer, la llei federal que construeix el marc de treball per a totes les nostres relacions laborals. El segon pilar són els acords específics per a metges del Marburger Bund, que estrenyen o eixamplen els límits donats per la llei per adaptar-la a l’entorn de treball dels facultatius. L’últim pilar són les regles i normes del codi deontològic establertes pels organismes mèdics.

Negocieu directament amb el Govern?

El govern generalment no interfereix en les nostres negociacions. Negociem directament amb els hospitals o amb les seves associacions de treballadors.

Quins conceptes s’inclouen en aquestes negociacions?

En àrees sense un conveni mèdic previ, generalment tendim a negociar totes les condicions laborals. En les negociacions per millorar un dels nostres convenis en vigor, depèn de l’abast dels termes que inclou cada pacte. Per exemple, hi ha determinats acords que només es poden referir als sous. Mentre que en altres acords es poden incloure aspectes (guàrdies, vacants, suplències, etc.) que poden ser tractats al marge del pacte global que existeixi. Com a sindicat hauríem d’obtenir per llei que puguem obligar un empresari a negociar sobre aspectes que no han estat regulats anteriorment en el conveni col·lectiu o que han perdut vigència. Normalment demanem als nostres afiliats en quins aspectes ens hem de concentrar en les futures negociacions.

Intervenen altres sindicats?

Hi ha altres organitzacions que, de vegades, reclamen tenir dret a negociar en nom dels metges. Però, de fet, no són capaços de fer-ho, a causa de la manca de membres d’aquesta professió en les seves organitzacions. Naturalment, estem en contacte directe amb altres sindicats, però, a causa de les experiències esmentades anteriorment, rarament fem negociacions col·lectives amb altres centrals.

Teniu algun document de mínims i a partir d’aquest feu les adaptacions per a cada àmbit?

El Marburger Bund compta amb més de 100 acords col·lectius i intentem mantenir els mateixos salaris en els pactes que siguin semblants. Els empresaris poden pagar més però mai menys. Hi ha diferències que tenen a veure principalment amb les particularitats regionals o amb certes situacions després d’un canvi en la propietat dels hospitals.

Quin és el salari mitjà d’un metge alemany d’atenció primera i d’hospital?

Les condicions de treball i els salaris dels metges d’atenció primària no són fàcilment comparables als dels metges hospitalaris. Ambdós treballen en sistemes força diferents quant a finançament, així com per les possibilitats d’augmentar el salari treballant en pràctiques privades. No obstant això, l’associació de metges d’atenció primària generalment pren com a base els salaris mitjans dels metges adjunts dels hospitals. Els metges júnior d’hospitals comencen amb un salari brut mensual d’uns 4.500 euros, més uns complements específics que suposen entre un 15% i un 20% addicional. El salari base s’eleva fins aproximadament els 5.600 euros al cap de cinc anys de formació de postgrau. Els especialistes comencen amb 5.800 euros i van augmentant fins als 7.500, mentre que el salari brut mensual dels especialistes sènior va dels 7.300 euros fins més de 9.000. Amb complements per guàrdies de localització o amb l’activitat privada es pot incrementar la retribució. El salari bàsic es paga per una mitjana de 40 hores setmanals, encara que el volum de treball total pot excedir fàcilment les 70 hores per setmana.

Quin consell donaria a Metges de Catalunya per aconseguir una fórmula per a la negociació directa de les condicions de treball dels facultatius amb l’Administració?

Honestament, sense un coneixement adequat del marc legal en què actua la vostra organització, seria un mal advocat per donar-vos un consell. Però, amb tot el que he après durant aquests anys, he constatat que el més important en la negociació col·lectiva és reforçar l’autoestima dels metges. No demaneu millores, exigiu-les. Després de tot, és una negociació col·lectiva i no una imploració col·lectiva.