5 minute read
Reportatge
Mor Antoni Gallego, exsecretari general de Metges de Catalunya
El secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre els anys 2008 i 2012, Antoni Gallego, va morir el 29 d’agost al seu domicili de Badalona, a l’edat de 71 anys. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en Medicina Familiar i Comunitària, va exercir gran part de la seva carrera professional al centre d’atenció primària (CAP) badaloní Bufalà-Canyet.
Advertisement
Afiliat al sindicat des de 1989, Gallego va lluitar de manera obstinada per bastir un nou sindicalisme mèdic basat en el reconeixement del rol del metge dins del sistema sanitari. “Com a organització no necessitem reinventar-nos. Només hem de recuperar l’essència d’aquell grup de metges que l’any 1920 van prendre consciència de la seva condició d’obrers intel·lectuals i van decidir unir-se al voltant d’una entitat, per aconseguir el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica”, va afirmar durant la celebració del 90è aniversari de MC. “Els metges no volem ser una màquina de producció sanitària –va afegir– volem recuperar la dignitat de fer de metges i la nostra posició al capdavant del sistema com a posseïdors del coneixement”.
Com a secretari general, va defensar acèrrimament la necessitat d’instaurar una mesa de negociació pròpia del metge que recollís les aspiracions bàsiques del col·lectiu. “Tenim el coneixement i, per tant, ens correspon pilotar la sanitat des d’un conveni mèdic”. En aquest sentit, es mostrava convençut que calia aprofitar la crisi econòmica per “canviar el model de negociació mèdica”, ja que, segons afirmava, les patronals sanitàries “ens han fallat i han quedat desqualificades”, en referència a la manera com les empreses van carregar les retallades sobre les esquenes dels facultatius. “Els metges hem de poder negociar directament amb l’Administració sanitària sense intermediaris”.
Retallades
Especialment contundent es va mostrar amb les mesures d’estalvi pressupostari decretades pel Govern. “El plantejament de les retallades és erroni, provocador i demostra una falta de planificació absoluta”, va asseverar en ple esclat de la crisi. “Cal traçar una línia vermella que blindi tot allò que envolta l’acte mèdic. Els metges ens devem a la nostra professió i no podem permetre que l’excel·lència del sistema se’n vagi en orris per un dèficit sanitari del qual els professionals no en som responsables”.
Gallego va criticar l’actuació dels gestors sanitaris per considerar el sistema de salut com una “unitat de despesa” i culpar el personal sanitari i els pacients del seu dispendi. “No podem consentir que el sistema esclati en mil trossos, perquè la seva reconstrucció serà molt llarga i molt costosa”, va advertir.
Un altre dels seus camps de batalla va ser la proposta del Parlament Europeu de modificar la directiva sobre l’ordenació del temps de treball, que preveia ampliar la jornada laboral dels metges fins a les 65 hores setmanals, eliminar el descans immediat postguàrdia i incorporar el concepte de guàrdia inactiva. Gallego va encapçalar la representació de MC que va participar en l’euromanifestació de sindicats mèdics convocada l’any 2008, a Estrasburg, en contra d’aquesta proposició.
Vaga històrica
Abans d’accedir a la Secretaria General de MC, va ocupar durant set anys (2001-2008) la Secretaria d’Acció Sindical, on va coordinar la vaga mèdica de 2006, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Més de 12.000 facultatius es van mobilitzar durant set jornades per exigir una millora de les condicions de treball.
A principis de la dècada dels 90, va elaborar, juntament amb el delegat de MC a Tarragona, Eugenio Tirado, un macro estudi d’àmbit espanyol per aflorar i censar els prop de 15.000 metges especialistes sense títol oficial –coneguts com a mesto, terme encunyat pel mateix Gallego– que estaven exercint a la sanitat pública, i negociar amb els ministeris de Sanitat i d’Educació una via per regularitzar la seva situació.
Eugenio Tirado, Delegat de Metges de Catalunya
El passat 29 d’agost va morir a Badalona (Barcelona) Antoni Gallego, qui va ser secretari general de Metges de Catalunya (MC) entre els anys 2008 i 2012. La seva passió pels trens i per la medicina el van convertir, amb el pas del temps, en un autèntic maquinista del sindicalisme mèdic, compromès en la defensa i la millora de les condicions laborals i professionals dels facultatius, sense oblidar-se de l’atenció als seus pacients com a especialista en
Medicina Familiar i Comunitària.
Era un lluitador tenaç davant les injustícies que patia el col·lectiu mèdic i governava la seva imaginària locomotora des de l’objectivitat, el practicisme i el possibilisme. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), Gallego es va afiliar a MC el 1989 i, uns anys més tard, va iniciar la seva primera croada sindical: aflorar i censar els prop de 15.000 metges especialistes sense títol oficial, coneguts com a mesto (terme encunyat per ell mateix), que estaven exercint en el sistema sanitari espanyol, i negociar amb els ministeris de Sanitat i Educació una via per regularitzar la seva situació.
Personalment, vaig tenir el plaer de treballar al seu costat en aquesta iniciativa històrica i celebrar en la nostra soledat els petits grans èxits que anàvem assolint. De Gallego, s’aprenien moltes coses. Era un veritable sindicalista de bata blanca que sempre duia posat la granota blava de treball. T’ensenyava a perdre la por –no el respecte– al polític o gestor sanitari amb qui havies de seure a negociar. Contínuament, recordava que eren els ciutadans els que pagaven els responsables polítics perquè resolguessin els problemes i que, sense els primers, “ells no existirien”.
Incansable negociador, va coordinar la vaga mèdica de 2006, la més gran que s’ha fet a Catalunya. Aleshores, ocupava la Secretaria d’Acció Sindical de MC. Sempre buscava l’assessorament abans de donar un pas important i mai no es llençava a la piscina sense comprovar si hi havia aigua. Va treballar tossudament per bastir un nou sindicalisme mèdic basat en el reconeixement del rol del metge dins del sistema sanitari. Tenia molt clar que el facultatiu era el dipositari del coneixement mèdic i que, per tant, havia de pilotar la sanitat. “Els metges no volem ser una màquina de producció sanitària, només volem recuperar la dignitat de fer de metges”, repetia.
Es rebel·lava cada vegada que l’Administració o les empreses sanitàries dissenyaven accions pensades només en funció del cost i la demanda sanitària, i no d’acord amb les necessitats dels professionals de la medicina i la qualitat de l’atenció assistencial.
Gallego se’n va, però ens deixa una empremta inesborrable i un llegat sindical a tenir molt en compte. Com deia aquella frase “els amics no es perden quan es deixen de veure, sinó quan es deixen de recordar”. Nosaltres, la professió mèdica, no t’oblidarem.
