4 minute read

Article

Next Article
Reportatge

Reportatge

Eleccions difícils: l’equilibri entre la vacunació infantil i la resposta a la COVID-19

“Dalla padella alla brace” -de la paella i la brasa- és la frase feta que fem servir a Italià per dir de mal en pitjor.

Advertisement

Barbara Saitta, referent de vacunació de la Campanya d’Accés de Metges Sense Fronteres

Com a infermera que ha treballat en hospitals tant d’Europa com de països amb ingressos mitjans i baixos, com ara la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, l’Iraq o Bangla Desh, m’horroritza el que succeeix en els centres de salut que es veuen desbordats per l’arribada de persones malaltes de COVID-19. Com a treballadora de Metges Sense Fronteres (MSF) especialitzada en immunització en països en desenvolupament, m’horroritza també el que no està succeint en aquests mateixos centres de salut. En moltes parts de món, els pares tenen dificultats perquè els seus fills tinguin accés a vacunes essencials que els protegeixin contra malalties mortals com el xarampió o la tos ferina, o malalties diarreiques que es cobren centenars de milers de vides cada any. A causa d’un ressorgiment global hi ha hagut brots continus de xarampió en països com la República Democràtica del Congo i Nigèria. En 2018, el xarampió va causar més de 140.000 morts, la majoria nens menors de cinc anys. El xarampió es pot prevenir amb la vacunació, com moltes altres malalties. Algun dia, la COVID-19 també es podrà prevenir, però per això cal que els nens tinguin l’oportunitat de vacunar-se. Ara mateix, la crisi de la COVID-19 està complicant la situació, posant els programes d’immunització infantil en greu risc de ser suspesos o detinguts a tot el món. Les repercussions en les vides dels més petits podrien ser devastadores. A finals de març, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una guia per ajudar els països a protegir els crítics serveis d’immunització durant la pandèmia “perquè no es perdi terreny en la lluita contra les malalties que es poden prevenir amb la vacunació”. El missatge principal de la nova guia és que “els països han de prendre les mesures que puguin per mantenir els programes d’immunització i evitar la pèrdua innecessària de vides”. Les recomanacions ressalten la importància de posar en marxa les mesures de protecció adequades per evitar la transmissió d’aquest coronavirus, però també emfatitzen que si s’interrompen les immunitzacions podria augmentar, encara més, la sobrecàrrega dels sistemes de salut. Reduint la propagació de malalties, les vacunacions preventives no només redueixen la necessitat de consultes mèdiques als centres de salut, sinó que també eviten l’aparició de noves epidèmies, difícils de gestionar en contextos de recursos sanitaris limitats. En els programes mèdics de MSF ja hem viscut aquest tipus de situacions. Durant emergències humanitàries o desastres naturals, la interrupció dels serveis d’immunització, fins i tot per breus períodes de temps, pot conduir a l’augment de nens no vacunats i a una major probabilitat de brots de malalties com el xarampió o la meningitis. Aquests brots poden provocar la mort, sobretot en nadons i altres grups vulnerables. Avui podem preveure una “doble càrrega” en els sistemes de salut: la pandèmia de la COVID-19 i els brots de malalties que es poden prevenir per vacunació. La Iniciativa Xarampió i Rubèola -que inclou la Creu Roja Americana, el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (CDC), la UNICEF i la OMS, ja va anunciar que més de 117 milions de nens corren el risc de no vacunar-se contra el xarampió a 37 països. Un recent estudi de modelització va calcular l’impacte beneficiós per a la salut de mantenir la vacunació infantil rutinària en un territori com l’Àfrica. Un dels escenaris va estimar que continuar amb les activitats d’immunització, en un període de sis mesos, podria arribar a prevenir 715.000 morts infantils des del moment de la vacunació i fins als cinc anys d’edat. El xarampió i la tos ferina representaven aproximadament un terç de les morts que es podrien prevenir segons aquestes estimacions. Les vacunes salven vides. I no ho dic perquè sigui el resultat d’un estudi de modelització, sinó perquè ho he vist una vegada i una altra en els 11 anys que he estat treballant sobre el terreny. Per descomptat, tots els països han de posar en marxa mesures preventives i accions per protegir la seva població i els seus treballadors de la salut contra la COVID-19. És crucial. No obstant això, al mateix temps, les malalties que poden prevenir-se mitjançant la immunització poden ser igual de mortals i s’han de seguir abordant amb fermesa: els nens no haurien de perdre aquesta protecció. Si bé mantenir els serveis d’immunització tant com sigui possible en aquest moment pot semblar una càrrega addicional, la situació serà encara pitjor si els països han de lidiar amb la COVID-19 i amb un o més brots d’una altra malaltia, ja sigui xarampió, meningitis, còlera o moltes altres.

Enfront de la COVID-19, que ens afecta a tots, no hem de frenar els esforços continus per garantir que les vacunes que salven vides arribin a tots els infants.

This article is from: