Més enllà de la partitura

“Mareta, mareta, anit vaig somiar que una nineta em vares comprar

La nina tenia bonicos els ulls la cara molt fina i els cabells molt rulls

I jo la tenia i jo li cantava: La nina plorava que tenia son”

Són les cançons de bressol en que moltes mares adormien fills i filles acaronant-les al cos per a una entrada al descans entre ritmes melodiosos que aquietaren l’esperit i allunyaren els malsons.

Altres moments havien sigut ritmes senzills de poques paraules “ non, non,..”els que donaven harmonia acompanyats del ritme d’una cadira, d’una engronxadora o simplement acaronades al seu braç les que tractaven de calmar aquell plor (que Dèu sap d’on venia) o induir a la son d’una manera tendra i confiada. Unes palmadetes al culet feien la funció de la percussió que ens introduïa a les criatures en el món de la tranquil·litat, la calma, l’assossec ...... uns ritmes ancestrals que els trobem en totes les cultures i que si tanquem el ulls podem tornar a escoltar.

Les dones han acompanyat amb la música els diferents moments de la vida.... en la criança, al llavaner, en les feines de la casa...., però també hem gaudit de grans cantants que han sembrat la història de veus meravelloses omplint d’emoció les partitures d’una cançó.

En general hem gaudit i fet música de moltes maneres diferents, però no és massa habitual trobar-nos en el virtuosisme instrumental com no fos l’arpa o el piano entre les classes acomodades o que aspiraven a ser-ho. Però això és història d’un altre paner....

Aquest escrit vol ser un homenatge emotiu als cants de bressol, a les cançons amb les que les mares ens han acompanyat en la criança introduint-nos en l’harmonia de la música i l’emoció del ritme en el viure. Moltes gràcies.

Pilar Tormo.

COMISSIÓ DE DONES DEL C.I.M.M.