La Biblioteca

Biblioteques hi ha de moltes clases, grans, xicotetes, universitàries, municipals, privades i especialmente publiques, aquelles que estan creades i tenen la seua funció primordial dirigida a tota la población sense cap restricció ni impediment siga de la classe que siga, la que està oberta a totes les persones i espera donar resposta a les seues inquietuts intelectuals, de distracció i de formació. És per tant el centre del coneiximent de la comunitat, siga un poble, una institució educativa o recreativa.

Però també és la casa de la memòria. Des de la seua creació les biblioteques conserven la memòria. Com sabriem dels antics mesopotàmics sense les tabletes d’arxila conservades en les biblioteques?. Quant hem perdut del coneiximent de l’antiguitat clàssica amb l’incendi intencionat de la Biblioteca d’Alexandria.

I eixos records, eixos coneiximents tenen rostres humans. Ens parlen de persones concretes que viviren amb les seues alegries i preocupacions diàries.

Un poema de Magda Hollander-Lafon, Les mirades, il.lumina de manera dramática eixa funció de mantindre la memoria: Milers de mirades han desaparegut. Sense saber per què. Em criden. Estan plenes de pena. D’humiliació. Enceses per la fam. Apagades per la set … El fumeral crepita El cel està baix i gris i groc. Respirem les cendres dispersades al vent. Trenta anys després perfore, commoguda, l’espès mur de la meua memòria. Perquè totes estes mirades que mendiquen esperança no es convertixquen en pols.

Magda Hollander-Lafon parla de la seua experiència en els camps d’extermini nazis i la seua veu recorre trenta anys enrere, perforant, conmoguda, l’espès mur de la memòria, per recuperar les mirades d’aquells que varen ser esborrats de la vida, per evitar així que el seu record en convertixca en pols, es a dir desaparega com si mai haguera existit.

La biblioteca és el lloc de la memòria i el coneiximent. En les seues prestatgeries encontrem la veu de tots els que ens han precedit, encontrem també el coneiximent humà. Qualsevol cosa que s’ha escrit, que s’ha formulat, que s’ha investigat i descobert, s’encontra en alguna biblioteca.

La biblioteca està plena de documents literaris, de novel. les, poesia, teatre, de ciències físiques, de matemàtiques, filosofia o història. De tot allò que la humanitat ha creat al llarg dels segles.

Hui en dia hi ha biblioteques físiques i digitals a les que podem accedir de manera presencial o per internet, amb registres electrònics o amb eixe meravellós invent de la humanitat que s’anomena llibre.

Jorge Luis Borges diu:

Quan la Universitat de Belgrano em va proposar fer cinc classes, vaig triar temes amb els quals m’havia consubstanciat el temps. El primer, el llibre, este instrument sense el qual no puc imaginar-me la meua vida, i que no és menys íntim per a mi que les mans o que els ulls.

Dels diversos instruments de l’home, el més sorprenent és, sens dubte, el llibre. Els altres són extensions del cos. El microscopi, el telescopi, són extensions de la vista; el telèfon és extensió de

la veu; després tenim l’aladre i l’espasa, extensions del braç. Però el llibre és una altra cosa: el llibre és una extensió de la memòria i de la imaginació.

En un poble com el nostre la Biblioteca Pública té la responsabilitat de la memòria pública. En la biblioteca guardem la memòria del món, la memòria universal, però especialment la memòria local, la del nostre poble, les veus, les imatges, els records dels nostres conveïns que ens han precedit i han conformat la societat en la que ara nosaltres ens desenvolupem.

El coneiximent de la història, la lectura del que va passar fa uns anys o en fa cent, dona igual, amplía considerablement la nostra vida perquè d’alguna manera ens fa viure la vida dels demés.

Es diu en un llibre sefardita, escrit en ladino, l’idioma jueuespanyol:

El ombre ke estudya la istorya asemeja komo si viviera miles de anyos, porke el asiste a todas las sosiedades antiguas i modernas i ve una lunga seria de eksperiensas ke no pudian ser echas ke en el espasyo de munchos siglos.

Las lekturas rekomanables. El instruktor 1, 3

El desig de pervivència que tenim, de recordar per a que ens recorden, ha sigut i és un impuls molt poderós per escriure i mantindre allò que s’ha escrit, conservant-ho principalment en les biblioteques. Al contrari, el desig d’esborrar la memòria dels que viviren abans o del que feren, per poder presentar-se d’una forma adànica, com els primers o singularment els únics, porta a destruir la memòria, a destruir les biblioteques i els registres i llibres que contenen. És en eixa tensió entre record i oblit, entre saber qui som i perquè som o obligar-nos a ser d’una manera que ens impose un poder, on s’alça la biblioteca, especialment la pública per recordar d’on venim i ensenyar-nos com ser per que pugam elegir el nostre propi camí.

Francesc RodrigoComes

Bibliotecari Municipal

ESTADISTICA BIBLIOTECA ANY 2021

LLIBRES 30701

INCREMENT RESPECTE A 2020

971 llibres mes

AUDIOVISUALS ALTRES TOTAL DOCUMENTS A DISPOSICIÓ DEL PÚBLIC PUBLICACIONS PERIÓDIQUES USUARIS AMB CARNET DE LA BIBLIOTECA 3560 1292 35547 29 3548 Igual no hi ha increment 18 documents mes 960 documents mes Igual no hi ha increment 100 usuaris mes

CIUTADANS QUE HAN VISITAT LA BIBLIOTECA 63800

5000 ciutadans mes PRÈSTECS DE DOCUMENTS ALS USUARIS 4494 887 prèstecs mes

ALTRES ACTIVITATS DUTES A TERME I ORGANITZADES PER LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE MASSANASSA SÓN

FORMACIÓ D´USUARIS 15 5 accions mes VISITES ESCOLARS 0 Igual no hi ha increment TALLERS D´ANIMACIÓ LECTORA 6 5 accions mes

CONFERÈNCIES I PRESENTACIÓ DE LLIBRES 5 1 acció mes

CURSOS EXPOSICIONS REPRESENTACIONS TEATRALS CONCURSOS BIBLIOPISCINA HORES APERTURA SEMANALS AL PÚBLIC 2 5 8 4 1 35 1 curs mes Igual no hi ha increment 5 representacions mes Igual no hi ha increment Igual no hi ha increment Igual no hi ha increment