L’onze de Massanassa, història de la recuperació de la música i el ball

 Artur Puchalt

Dalt o baix, l’any 2010 el destí em va portar a la comarca de la Ribera de Xúquer, a formar part del Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent i em vaig posar de nou a tocar música tradicional valenciana. Com quan era més jove, em retornava la il·lusió i reprendre la meua passió en un grup relativament jove en el qual estava molt present la recuperació i restauració de les músiques i balls tradicionals. Després d’un temps se’m va proposar fer-me càrrec de la direcció de la part musical, i des d’aleshores en col·laboració amb el director del grup Xavier Rausell hem fet una gran feina de recuperació i restauració.

Quan vas estudiant les peces folklòriques que restauràvem, em va picar la curiositat per saber si hi havia algun ball o música tradicional del meu poble, ja que de xicotet no recordava mai a Massanassa veure balls valencians. Rausell em va adreçar al Cancionero Musical de la Provincia de València de Salvador Seguí, un gran treball de recopilació realitzat juntament amb Maria Teresa Oller, Fermin Pardo i Sebastià Garrido allà per la dècada de 1970, i a la pàgina número 18 del cançoner vaig localitzar una partitura titolada El meu xiquet és l’amo recollida a Massanassa. En estudiar-la em vaig adonar que aquesta cançó de bressol amagava alguna cosa diferent, presentava una estructura afandangada però no era exactament com els fandangos valencians. Per aquelles dates, el meu grup i jo participàvem de l’homenatge que l’Etno Museu Valencià d’Etnologia oferia a Fermin Pardo i en un descans el vaig abordar per tal de preguntar-li per aquesta cançó de bressol de Massanassa. Juntament amb L’etnomusicòleg Carles Pitarch ambdós estudiosos reafirmaren que era un fandango i Carles m’especificà que es tractava d’un onze, una forma antiga de cant valencià semblant a la rondeña manxega.

Després d’aquella conversa anarem a cercar la gravació que Fermin ens va comentar que tenia al seu arxiu. En aquesta gravació solament estava enregistrada la cobla, sense cap tipus de tornada que calia seguir cercant. A uns llibrets anomenats quaderns de Música Folklòrica de la Vall d’Albaida, impresos per la Diputació de València en 1950, vaig localitzar un onze amb la seua tornada recollida al poble de Bèlgida. Ara amb la música de la tornada, ja només

calia les cobles cantades, les lletres, que vaig posar aquelles que escoltava a la meia iaia de menut.

Les Folies van incloure l’onze de Massanassa al treball discogràfic “A l’estil del país”, un projecte de recuperació de 47 peces de música, ball i cant d’estil tradicional valencià. Aquest treball va guanyar els premis al millor disc de música tradicional valenciana i millor disc per votació popular en els IV premis Carles Santos 2021.

Esta és la història de l’Onze de Massanassa, al qual se li va afegir el ball seguint l’estil tradicional de la zona amb mudances i punts d’estil que han estat conservades en poblacions properes com Catarroja, Albal o València. Cal seguir cercant aquest patrimoni ja que és part de la nostra història i de la nostra identitat com a poble.