3 minute read
‘‘Al nostre record’’
Diuen que quan naixes en un lloc hi ha trets del mateix que formen part de les persones i ha de ser així perquè el barri de l’Orà és pura lluita i tradició centenària.
Advertisement
El nostre referent és, Francisco Bresò Guillem, és a dir, el nostre avi Paco, conegut per ser entre moltes coses l’enterrador de Massanassa durant diverses dècades; Un pilar imprescindible d’un poble que ell protegia com a seu perquè formava part del seu ADN i el portava en el seu cor... Quasi literalment, perquè fins i tot jubilat portava una plaqueta en les seues camises que indicava el nom del seu poble, Massanassa.
El nostre avi, no sé si ho sabeu, però tenia dues germanes i també tres germans. Família de tradició purament valenciana, amb les seues pròpies llegendes i història.
Sent quasi un xiquet va fer el servei militar en la secció de cavalleria i allà on anava cridava l’atenció perquè era un home que fins i tot sent jove; el fet de conéixer-li et transmetia respecte i port...
Era alt i rude, i els seus ulls blaus es difuminaven en una mirada intensa que veia molt més del que pensaves... El seu mig somriure li caracteritzava, perquè sempre observador, era participe quan així ho creia convenient i sempre la seua paraula era quasi com una referència, home d’acció i determinació en la seua manera de viure.
Abans de ser part de l’Ajuntament en el cementeri, a cura dels nostres difunts, va ser Seré, segurament que hi haurà gent que el recordarà més jovenet de quan allà pels anys 50 es va casar amb la nostra àvia, Josefina Martínez Carrascosa, veïna de tota la vida del poble, al carrer València; a la que per desgràcia va perdre sent encara jove i de la qual sempre va
guardar en el seu cor el sentiment d’amor i pèrdua, això si, en el seu haver van quedar al seu costat els seus tres fills, Francisco, Jose Vicent i Pedro que li donarien l’alegria dels seus nets i els seus posteriorment besnets. Altres segurament, ho recordaran d’haver parlat amb ell en un dels seus llocs preferits de referència, la Terreta, lloc de trobada i tertúlia per als quals són part d’aquest poble, d’aquest barri. El nostre avi solia jugar amb amics de sempre al dominó, era part del ritual i mentre jugaven moltes vegades recordaven quan va passar la gran riuada ací a la comarca, l’Octubre de 1957; es van perdre vides d’éssers estimats, i es va perdre el poc o molt que es tenia fins llavors, però aquest esperit de lluita i ressorgir del no-res és el que entre moltes coses identifica, aquest, el nostre poble, l´Orà; perquè els murs no són més que això... Pedres sobre pedres, però les persones com el nostre avi que fins i tot va haver de reconstruir per complet la seua casa, van marcar la diferència, quasi van tornar a nàixer, va ser una altra oportunitat per a tornar a començar i fer-ho fins i tot millor que abans.
Amb tot el que volem dir, és que sentim profund orgull pel nostre avi Paco, i per la nostra família; som part de la història de les nostres vides però també de la mateixa història del poble, del nostre barri i és per això que volíem dedicar-li aquest xicotet homenatge a aquest gran home que ens va deixar ja fa molts anys, en el 2007 i que ara com ara segueix com a punt de referència familiar
Així doncs, de part dels teus tres fills; avi, dels teus cinc nets i els teus nou besnets et recordem per sempre i així formares part de la nostra memòria allà on anemVa per tu avi PACO.
