gràcies per donar-me tant
COL•LABORACIONS
Un any més, hem demanat a un excol•laborador de Matadepera Ràdio que ens expliqui els seus records i impressions del seu pas per l’emissora municipal. En aquesta ocasió, la signatura convidada és la de Carles Fité Difícilment podria explicar la meva vida sense la ràdio. M’agrada, m’apassiona, em diverteix i fins i tot em dona a menjar. És una sensació estranya però a la vegada afortunada, la de poder compartir hobby i professió. La responsable, sens dubte, és Matadepera Ràdio. Allà, amagada al soterrani del Casal de Cultura, la veia de reüll quan hi passava per davant per repartir programes de Festa Major o les Gasetes, o quan anava a veure al meu bon amic Toni Cadevall. L’escoltava i somniava en poder ser jo algun dia el que fes algun d’aquells programes.
Així que, ara fa 25 anys, vaig decidir presentar un projecte amb el Joan Duch i l’Aleix Pomar. Vam fer un document de tres pàgines, que encara guardo, i amb el que demanàvem fer un programa anomenat “Estudi 3”. D’acord, el nom no era gaire original. Però vaja, la idea era posar cançons de rock en català, que en aquella època estava tan de moda. Ho vam presentar acompanyat d’una maqueta és clar, però aquesta cinta ja no sé on para. Se’l van mirar i escoltar (suposo) i ens van dir que el projecte no, però que si volíem, podríem entrar a un nou programa musical que es faria cada tarda i que es diria “Top 20”, presentat cada dia per una persona diferent. L’Aleix i jo vam acceptar i vam fer la radiofórmula més estranya del món: l’Aleix de tècnic i jo de locutor. Dic que no és el normal, perquè habitualment en aquest tipus de programes es fa el que es diu “self”, és a dir, que el mateix 52
locutor és qui porta els controls també. I així vam estar un grapat de mesos, on recordo que ens ho vam passar molt bé, i no ho devíem fer tan malament perquè al cap d’un temps ens van donar el programa que havíem proposat. Però ara li vam dir “Infrarock” i el fèiem els divendres a la tarda. Entre riures, encerts i errades vam aprendre moltíssim. Molt més del que ens podríem imaginar. L’Aleix va deixar-ho per centrar-se en els seus estudis de telecos i jo vaig passar a formar part d’un dels èxits més espectaculars de la història de Matadepera Ràdio: “Els + sonats”. Amb el Quimi Ruiz i el Pere Mas vam crear una radiofórmula cada tarda a partir de les 18.00. D’aquelles coses que triomfen sense voler, perquè es fan en el moment i en el lloc adequat. Es va posar de moda entre tots els instituts
