Un any més, hem demanat a un antic col·laborador de Matadepera Ràdio que ens expliqui els seus records i impressions del seu pas per l’emissora municipal. En aquesta ocasió, la signatura convidada és la de Montse Sànchez
COL•LABORACIONS SALUTACIÓ
Llenceu cable! A Matadepera Ràdio vaig fer la primera retransmissió en directe de la meva vida. Us descriuré el moment. Jo, estudiant de periodisme que no devia tenir més de vint anys. El lloc, el balcó de l’Ajuntament de Matadepera. El moment, el Pregó que inaugura oficialment la Festa Major. No recordo l’any, però sí que al programa de la festa hi havia el concert de Tomeu Penya. I el vaig entrevistar abans que ell pugés a l’escenari, però això us ho explicaré un altre dia. Ara, tornem al balcó de l’Ajuntament. Els companys de la ràdio em van dir: “Montse, connectarem amb tu perquè expliquis en directe el tret de sortida de les festes.” I jo, ja us podeu imaginar. Com un flam. Mai abans havia fet una connexió en directe des del carrer, i n’havia vist fer moltes. Aquells periodistes que agafen el micròfon amb aquella seguretat i sense papers ni llibretes es posen a narrar en directe el que està passant dins d’uns jutjats, una comissaria o el Parlament. O enmig d’un incendi entrevisten les famílies que han de deixar casa seva perquè les flames s’acosten. Redéu! Em semblaven herois. I jo, que no sabia ni com començar, resulta que dirien el meu nom des de l’estudi i havia de parlar. Vaig arribar molt d’hora a l’Ajuntament. Massa. No volia fer tard i com pujava des de Terrassa en bus, 70
mai se sap, vaig pensar. I em trobo que ja ho estan preparant tot. M’expliquen que tenim unitat mòbil. Unitat mòbil! Ja sabeu, aquells vehicles que fan servir les ràdios molt ben equipats tècnicament i que es mouen per tot el territori per poder fer les connexions en directe. I m’assenyalen una furgoneta blanca. Però no hi deia Matadepera Ràdio. Hi llegeixo el nom d’un comerç, crec que el d’una floristeria. “Aquí ens ajudem entre tots”. Sí, això és la ràdio municipal, la meva ràdio, un grup de persones que creuen en el que fan, que ho gaudeixen i que tot ho fan possible. Me’ls miro amb orgull i em comprometo amb mi mateixa que m’esforçaré al màxim per fer la millor connexió en directe. Que parlaré de forma clara, ordenada, que seré propera en el discurs perquè els oients que no puguin presenciar el Pregó de Festa Major sentin que són al meu costat al consistori. Uns companys de la ràdio han pujat al balcó i parlen a crits amb els que s’han quedat al carrer al costat de la unitat mòbil. Altres carretegen caixes per les escales de l’Ajuntament, molts aparells tècnics, micròfons, auriculars. I de cop veig que deixen anar un cable llarguíssim des del balcó. “Sí, així funcionarà”. Això ho veuria fer moltes vegades a la meva vida però aquella n’era la primera. “Es diu llençar cable”, i
