AGRUPACIÓ SARDANISTA LA MOLA

COL • LABORACIONS

Bé podríem considerar que en Pep Ventura, del qual aquest any es commemora el bicentenari del naixement, com un veritable emprenedor del nostre temps que, amb una mínima formació musical i no gaires mitjans econòmics, però dotat d’una ferma voluntat i intuïció, va convertir-se en l’home genèric de la música sardanística, renovador de l’entitat sonora coneguda com a cobla que alhora va establir la forma musical de la sardana.

Segurament que al principi Pep Ventura no tenia idea de l’enorme transcendència que la seva obra havia de tenir històrica i artísticament, quan poc a poc va anar ampliant la típica forma de la cobla existent que en la seva època es coneixia amb el nom de “tres quartans” i estava composta per tres músics que interpretaven quatre instruments per al ball dels diversos contrapassos i la sardana curta.

AGRUPACIÓ SARDANISTA LA MOLA

Les dades biogràfi ques d’en Pep Ventura són ben conegudes. Fill de pares catalans, nasqué accidentalment a Alcalà la Real (Jaen), on el seu pare, que era militar, hi va ésser destinat. Tenia pocs mesos quan els seus pares es van traslladar a Roses –d’on era fi ll el pare, Benet Ventura- i fi nalment s’establiren a Figueres. De jove, Pep Ventura va entrar d’aprenent a casa del sastre de Figueres, Joan Llandrich, que era músic i dirigia una cobla. D’ell va rebre les primeres, i sembla que úniques, lliçons de solfeig que li permeteren entrar a la cobla. L’any 1837 justament quan complia vint anys, es casa amb Maria, la fi lla del seu patró i mestre. Va ser més endavant que va passar a dirigir la cobla.

Així, doncs, amb escassos coneixements musicals, però amb una gran dosi d’intuïció creadora, Pep Ventura va iniciar la seva obra que tenia tres vessants: l’estructura de la cobla, la reforma de la música de sardana i la integració en les seves composicions, amb melodies populars de la terra. Aquestes tres activitats convergiren en el feliç resultat: la reforma de la sardana i la creació de la sardana llarga. Varen contribuir a fer-ho possible la bona amistat i l’ajut de tres contemporanis: Andreu Toron, de Perpinyà, constructor d’instruments musicals de plaça; Miquel Pardàs, coreògraf de danses populars i Josep Anselm Clavé, primer inspirador de la cançó popular. La bona relació i la cooperació amb Andreu Toron van culminar la creació de la tenora moderna.

Fotografi a inèdita de Pep Ventura feta per Antoni Masferrer (aproximadament el 1865) i divulgada per l’estudiós de la sardana Jaume Nonell.

Gravat del segle XVIII que representa una cobla de «tres quartans».

Va ser tanta l’afi ció de Pep Ventura per la tenora que no solament la va situar com a eix central de la cobla, a l’entorn de la qual fi guraven altres instruments que la complementarien, sinó que ell mateix es va convertir en el seu intèrpret per antonomàsia i en va extreure les extraordinàries modulacions que van ser l’admiració dels seus contemporanis. El públic admirava les seves interpretacions i la devoció que desvetllava arreu li va valer el sobrenom de “Pep de la Tenora”.

Pep Ventura va saber extreure de les cançons populars un gran partit per a les seves composicions i amb la seva tenora expressava els sentiments més íntims; les modulacions de la seva sardana “Per tu ploro”, que va compondre poc temps abans de la seva mort, van penetrar en l’esperit del poble de tal manera que anys més tard, el poeta Joan Maragall va posar-hi una lletra tan adaptada a la melodia que músic i poeta van restar integrats per sempre gràcies al sentiment que recull l’estrofa central de la poesia:

Quan te diran la meva fi Plora per mi que per tu ploro: Plora per mi, més dolçament, que amargament no és el teu plor. Eixuga el plor, no ploris gaire, Que et marciria el pas de l’aire.

En record d’aquests dos grans mestres, un de la música i l’altre de la poesia, aquesta sardana va ser interpretada i cantada a Coll d’Eres, el passat 7 de maig, en l’acte de recordança que cada any s’organitza des de Matadepera, al monòlit dedicat al poeta Joan Maragall, que hi ha en aquell indret.

La gran popularitat que Pep Ventura va tenir com a músic i impulsor de la sardana, va fer que fossin moltes les poblacions d’arreu de Catalunya que donessin el seu nom a un dels seus carrers o places, com també ho va fer la nostra població de Matadepera, on, a petició de l’Agrupació Sardanista La Mola, al Ple de l’Ajuntament celebrat el 8 de maig de 1996, es va prendre l’acord d’atorgar el nom de “Parc Pep Ventura” a la zona de la Muntanyeta que havia estat rehabilitada feia poc.

Conjunt instrumental format per deu músics dirigit per Benet Ventura, el personatge central que fi gura assegut al primer rengle amb la tenora del seu pare.

Joan Rios i Masanell de l’Agrupació Sardanista La Mola

Retolació del parc amb el nom de Pep Ventura a la zona de la Muntanyeta de Matadepera. COL • LABORACIONS