METGES DE CATALUNYA | 26
MC Magazine Xavier Lleonart
Bunyols de l’Empordà Recepta de la família Lleonart
La història Els bunyols de l’Empordà -o brunyols, com els anomenen a la zona- és un plat de postres que es comença a menjar per Quaresma i que té el seu moment culminant per Setmana Santa. Ben segur que els heu tastat, però el que els fa tant especials no és el plat en sí, sinó la litúrgia que envolta la seva elaboració i les receptes que s’han transmès de forma oral, de generació en generació, fins als nostres dies. Una manera de viure una festivitat que, entre misses i processons, té els brunyols com a plat principal. Una tradició que reuneix tota la família, d’avis a nets, a la cuina, i que porta amics i pa rents de casa en casa per tastar els preuats brunyols i a conversar sobre quins possibles nous ingredients s’han introduït en la recepta. I tot i que podria ser la de qualsevol família de l’Empordà, aquesta és la història dels Lleonart, de Can Pepet Basté, del poble de L’Escala, plena de rituals i aromes al voltant dels brunyols, tal com la recorden en l’actualitat. Com cada any, el dia de Dijous Sant, els Lleonart es reuneixen a la casa familiar de L’Escala per passar la Setmana Santa i es
preparen per començar el procés d’elaboració dels tradicionals brunyols. Els productes ja s’han comprat, especialment la matafaluga, un tipus d’anís que es troba de forma molt especial a les fleques de l’Empordà i que és característica d’aquesta recepta. Un cop molta, destaca pel seu aroma especial. Amb els ingredients a punt, ara el que toca és fer la massa, que es prepara en un cossi de rentar els plats i es barreja amb una gran pala de fusta. Fins i tot, hi ha famílies que empren un rem per poder remenar la gran quantitat de massa preparada. Un cop tenim la massa llesta, tapen el cossi amb una manta i deixen dues estufes engegades, a uns dos metres de distància del cossi, per mantenir la temperatura ambient adient. Com que la massa necessita reposar unes tres hores, arriba el moment de fer les visites a amics i familiars. Les portes de les cases estan obertes, pel que amb el crit d’”Eo”, típic de l’Escala, saluden els propietaris i s’asseuen a menjar brunyols. La conversa també gira al voltant d’aquestes postres, amb frases com “aquest any no t’han quedat tan bé
com l’anterior” o “pot ser que hi hagis posat un polsí de gingebre? I així, de casa en casa i tastant brunyols, passen les 3 hores i és moment de tornar a la seva. Quan arriben a casa, el primer que noten és l’aroma de la massa i l’escalforeta de les estufes. I tothom es posa mans a l’obra. Uns, prepararen les boletes de massa i els donen forma, no oblidant fer el forat del mig perquè quedin ben cuits; els altres, fregeixen la massa; i els més menuts, s’encarreguen de posar-los el sucre. I així, amb els brunyols llestos, reinicien la ronda de visites per compartir amb la resta les postres que acaben de preparar. Comparen com els han quedat a cadascú i intenten esbrinar l’ingredient que els dona un gust una mica diferent. La conversa, de nou, gira sempre al voltant dels brunyols. I fent tastets i provant nous ingredients, s’han anat forjant les receptes familiars que encara es conserven. En l’actualitat, però, la tradició s’ha anat perdent i les famílies rarament es reuneixen per preparar brunyols. Però si ets a l’Empordà, a la fleca del poble encara en trobaràs de fets a la manera artesana, tal com els elaboraven les famílies que, any rere any, es trobaven per seguir amb la tradició.
