Festes en honor al Santíssim Crist de Silla 2022
EN MEMÒRIA DE “DON RICARDO” Per Josep Antich Brocal
L
’actual pandèmia ha posat en valor el personal sanitari dels hospitals, als quals agraïm tot el seu esforç, la professionalitat i la valentia de treballar en primera línia. Però seria injust oblidar-nos del serveis d’atenció primària que també han patit les carències d’un sistema desbordat per la quantitat de consultes i han hagut de gestionar les cites habituals més les relacionades amb el virus. Considerem que els metges de capçalera han estat el referent més proper i, amb aquesta relació de dependència assoleixen el paper d’amic, confident i conseller, ja que coneixen les malalties de tota la família. En aquesta ocasió m’abelleix evocar la memòria d’un aquests homes carismàtics: Ricardo García Persiva. Va nàixer a Silla l’any 1914, era fill del metge titular Ricardo García Vilaplana, casat amb Leonisa Persiva i, de la mateixa manera que el seu pare, es va convertir en una persona esclavitzada per la professió, sentint-se responsable de la salut de milers de veïns. Qualsevol avís d’urgència el feia eixir de casa de dia o de nit amb el maletí, sense vehicle, sense mitjans i sense la medicació necessària, refiant-se només de l’experiència i la intuïció, amb el risc d’una errada perillosa que li deixava la moral per terra. Com la majoria de joves de la seua generació, la Guerra Civil li va trastocar la carrera, va estar destinat al port de Cartagena, embarcat en un destructor i després de tinent en l’escola sanitària de carrabiners que hi havia al Molí de les Xiques. Una vegada finalitzada la contesa s’estableix al carrer de València número 21 amb la intenció d’alleugerir indigestions, tosferines, febres, palloles, pigotes, colitis... en una època en què molta gent encara s’agafava als remeis tradicionals de les cataplasmes, els emplastres i la carabasseta d’esperit.
21
