de La Carxofa

Glòria a Déu a les altures proclamem per tot arreu i humiliem el cap a terra front la majestat de Déu.

Al morir en el Calvari derramant ta sang preciosa feres l’obra prodigiosa: de l’home la redempció. Mira als teus peus al teu poble que rebrolla d’entusiasme... ah! i gojosament celebra la seua lliberació.

Oh llum de claror divina! els nostres cors allumena i gràcies de tota mena derrama per a tot-hom. I sentint-nos fills de Silla i per tant agermanats...ah! regne la pau al teu poble que és font de felicitats.

Cèlia Mas Soler, l’angelet de La Carxofa

Entrem a l’auditori de La Lírica i ens trobem amb Cèlia, que ens espera pacientment mentre llig un llibre de conills amb rellotges, barreters i gats que parlen. Després de les presentacions ens seiem còmodament a les butaques i comencem a xarrar. Ella ens conta que és una xiqueta de 14 anys d’allò més normal, que estudia 2n d’ESO a l’institut Enric Valor de Silla i que, com a totes les xiquetes i xiquets de la seua edat, li agrada passejar amb les amigues i prendre granissats al parc.

Quan li preguntem per què volia que ens trobarem ací, a l’auditori de La Lírica, ens respon que és un lloc on ella se sent molt identificada, perquè des de ben xicoteta els seus pares la portaven a escoltar els assajos de la banda on els seus germans Hèctor i Jordi, tocaven el trombó i el clarinet respectivament. I sense perdre un moment, amb molta il ·lusió, Cèlia afegeix que ara ella també és músic de La Lírica de Silla i forma part de la Banda Jove, el Cor Jove i la Banda Simfònica. A més a més, en l’actualitat és alumna de segon curs del Grau Professional en el Conservatori Municipal de Silla en les especialitats de clarinet i cant, on igualment rep classes de Llenguatge Musical, Banda, Piano i Italià. Però, a més, entre aquest mar d’activitats extraescolars, ella encara aconsegueix trobar algun temps per a anar a natació. Ens explica que el secret està en una bona organització.

Continuem la nostra conversa i Cèlia ens diu que la interpretació del motet de La Carxofa és un d’aquests moments especials que tots els sillers i silleres esperen durant tot l’any i que, per a ella, és tot un orgull que la seua directora en el Cor Jove, Xelo González, confiara en ella i li proposara cantar-la. Ella sap que aquesta és una responsabilitat molt gran i que, quan arribe el moment, durant uns minuts tot el poble de Silla romandrà en silenci per a escoltar el motet acompanyat per l’orquestra i el cor de La Lírica. Així que, sense cap falta, tots els dies treballa la seua veu perquè el dia 6 d’agost tot isca perfecte. Cèlia també ens conta que a casa tots estan molt contents perquè canta La Carxofa, i no passa cap dia sense que algun germà li demane que entone el motet.

La nostra conversa va arribant al final i aprofitem per preguntar-li si ella és una persona que es posa nerviosa. Sense dubtar, ens respon que no, i afegeix, mentre riu, que els seus germans no entenen com pot estar tan tranquil ·la. Al final és ella qui ha de fer-los veure que no hi ha raons per a estar nerviosos.