anys seixanta

Als pilotaris dels anys seixanta

Per Paco Machancoses

Quan passe pel Consum de la Rambleta, mirant l’entrada de l’aparcament, que passant per la vorera pots observar, allí hi havia un frontó sobirano, gaudint pilotaris del benestar, on abans estava el cine de verano.

Cine de verano regentat per Toe, i sa mare, l’inoblidable Tia Palmira; allí anaven joves de Silla com Pinyol, Llopis, Vicent el del Port, Joe, el Gran Tirri, Eliseo, plens d’alegria, Carrascosa, Sam i jo, jugàvem cada dia.

Jugant deixàrem cos i esperit per l’esport valencià exalçar. Un eixample per al poble agraït amb espardenyes de treballar.

Perdoneu si alguns faltaren, però vull ressaltar sense peròs, la calor i l’humor que aportaven els tres germans macarenos!

El major, l’habilíssim Pascual, Jovial, bromista, sense mella. Jugant sempre aplegava a la final amb una granera de parella…

El segon era el tècnic, José María, jugador complet d’esquerra i dreta. Era el millor quan volia i la partida se la veia feta.

Juanín: bon pilotari i futbolista. Era pillo, amb força i tesó. Corria com dimoni per la pista amb la seguretat del campió.

Quins temps que recorda la gent! Temps de Machín i Angelitos negros. Temps brodat d’or verdader i dels tres germans macarenos!

Anècdotes i xascarrillos cada dia, Com aquell que el marxador cantaria: «Onze per catorze y se suspende la partida por causa de la Tia Palmira»

Un satisfet vell, amb destresa, amb Kalin, Rafal i Mario jugava. Entregant els trofeus Lluesa quan el campionat del Crist s’acabava. Entre apostes del Tio Jaimito i del Sigronero Dos a empomar, desafiaven els alcassers i els macarenos a guanyar…

Hui, que part de la joventut practica l’horrible botellón, sembràreu un camí de salut per millor futur d’este món.

Per això, quan passe pel Consum, en recordar-vos, companys altaneros, sent una tristor com ningú per vosaltres i els macarenos…

Un dia d’estos deixaré una rosa, una rosa en terra, allí, ofrenada. La gent passarà de llarg, ignorant-la, però ella us recordarà sola i callada. Ella plorarà per tots a l’albada, per eixa època daurada!

Evocarà del bon Sulema la concòrdia; de Federico el calvo la forta pegada. A tots els que feren eixa història, d’una joventut que ràpid se n’anava.

Esteu segurs pilotaris del passat, que els grans anònims tenen un altar. per eixos anònims oblidats, populars, que cap guardó els han donat, altar oral que conta el poble pla, i que contat, mai no es pot oblidar!

Si algun dia passa vosté per eixe lloc de la Rambleta, pense que una història senzilla de persones i sentiments feta, va ser un tros del poble de Silla!