La medicina romana

una herència grega

La relació que es pot establir entre medicina i societat ens ofereix indicadors de les categories socials de cada moment de la història, així com de creences i maneres de fer .

A l’antiguitat clàssica la medicina era una professió lliure que, a partir d’Hipòcrates, imbuït per la filosofia presocràtica, es va considerar tècnica . A partir del moment de racionalització, i precisament per aquest motiu, en paral·lel a la medicina teúrgica i credencial, es va començar a prestar atenció al cos humà, a la simptomatologia i a les causes de les malalties, i s’establí un diagnòstic que deixava preveure la seva evolució .

Al mateix temps, la medicina màgica estava present en el món grecoromà, especialment en els temples dedicats a Asclepi, a Grècia, i a Esculapi, a Roma .

A Roma existien diverses classes de metges: > Els que s’havien format tècnicament en una escola, entre les quals cal enumerar Cirene, Crotona, Rodes, Cnidos i Kos, en època clàssica; Alexandria i Pèrgam, en època hel·lenística, i posteriorment en altres províncies de l’Imperi romà .

> Els metges públics, contractats per la ciutat amb funcions assistencials, que s’ocupaven dels estrangers, els pobres i els esclaus de l’Estat .

> Els especialistes, en oposició als de medicina general, que van tenir el seu origen a Egipte i a Roma .

> Els esclaus metges, que estaven sota la supervisió d’un superpositus medicorum, els quals, a les cases romanes de bona posició social, podien formar part de la familia . > Els archiatri palatins de la Roma imperial . Aquests no havien de pagar impostos i gaudien de títols lucratius . Molts dels que van ostentar aquest càrrec eren grecs, com va ser el cas de Galè, que va exercir com a metge de Marc Aureli, Còmmode i Septimi

Sever . Ara bé, també existien altres tipus d’archiatri que prestaven servei a la ciutat i rebien un sou .

> Els contractats per a serveis concrets: metges de gladiadors, de circ, del teatre i militars .

A Grècia no hi havia una diferència essencial entre els tipus de metges, però sí tres maneres de curar segons si el pacient era esclau, ciutadà lliure però pobre o ciutadà ric . Eren considerats artesans distingits, peces clau en la guerra, però també a la polis, on exercien la professió al seu domicili, a les places o a casa dels malalts .

Tant la societat grega com la romana eren un món d’homes en què la vida pública es desenvolupava en dos àmbits: la guerra i la política . Ambdós espais estaven a l’exterior i en mans dels homes, mentre que les dones tenien dues funcions: parir i criar nous ciutadans i futurs guerrers, i aquestes tasques es feien dins la casa .

El cos femení es veia, doncs, com un receptacle de gestació de criatures, i aquesta va ser la causa per la qual la medicina grega, especialment la hipocràtica, es va centrar en l’estudi de la ginecologia i de les «malalties de dones», amb especial atenció a problemes d’esterilitat, ja que entenien que aquest era un problema exclusivament femení .

Hipòcrates (segle V aC), que va voler lluitar contra la irracionalitat i els mites, va caure en la trampa d’una societat imbuïda per la ideologia credencial, i tot i que en altres tractats ja trobem aquest inici de cientificisme, en els de tema ginecològic se segueixen defensant teories basades en el mite .

ARS MEDICA IN OLYMPIIS. La medicina grega i l’olimpisme

Dr . Miquel Sanchis i Thaleia, Grup de Reconstrucció Històrica de Tarragona

Quan llegim els remeis emprats per a la infecunditat o per a optimitzar la concepció, topem amb la medicina credencial i la superstició . La seva obra ens ofereix elements que ens permeten veure l’herència de la medicina grega en la romana, sobretot en el que fa referència al cos femení .

Galè (segle II), seguidor en molts aspectes de les doctrines hipocràtiques, va continuar mantenint els conceptes bàsics de la patologia i la fisiologia femenina . I entengué el cos de la dona com l’alteritat . Les seves teories estaven més evolucionades a causa, en part, de les noves teories defensades per altres metges i filòsofs, però també per la pràctica de la dissecció, que ja estava permesa, i pel fet que ell mateix s’ocupés de les ferides dels gladiadors . A més, els seus continus viatges a altres països on la medicina estava més avançada van ajudar a millorar el seu coneixement .

Com a professional va fer llargues estades a Roma i va influenciar, en gran manera, la medicina posterior . Coneixia

ARS MEDICA IN OLYMPIIS. La medicina grega i l’olimpisme

Dr . Miquel Sanchis i Thaleia, Grup de Reconstrucció Històrica de Tarragona

millor el cos de la dona, però tot i això aquesta era encara la gran desconeguda i, evidentment, es va seguir considerant el seu cos com un receptacle d’incubació que garantia la continuïtat de les famílies i els guerrers .

Curiosament, després de molts anys d’haver-se creat a Grècia una medicina tècnica i racionalitzada en molts aspectes, a Roma se seguia practicant la medicina màgica . El poble vencedor no podia tolerar que el vençut imposés els seus coneixements i van passar molts anys fins que les escoles mèdiques hel·lenístiques, que s’havien introduït a l’Imperi romà, van poder gaudir de la merescuda consideració . A poc a poc els grecs, tot i considerar-se superiors als romans, van anar romanitzant la seva medicina fins que el poble romà la va considerar pròpia .

Joana Zaragoza Gras

Professora de Filologia Grega, Universitat Rovira i Virgili