RACONS AMB HISTÒRIA

petites històries del món antic en petits espais

Tarraco Viva presenta una nova proposta d’activitats en un format especial . Alguns dels col·laboradors més habituals del festival han preparat petites històries del món antic per a ser narrades a grups reduïts —quasi de manera íntima— en racons patrimonials de la nostra ciutat . La tria ha estat variada . El resultat és un grapat de petits relats que aporten una pinzellada del que ha estat la Història amb majúscula .

Es tracta de narracions curtes —no arriben a mitja hora—, però intenses; històries evocadores que provocaran la reflexió i no us deixaran indiferents . Us animem a tastar-les i a descobrir racons que, potser, encara no coneixeu, tot passejant per la nostra antiga ciutat mediterrània .

GLADIADORS I AURIGUES, ESTRELLES DE ROMA Ricardo Cagigal, JANO / Pl. dels Sedassos, circ romà

De l’ampli ventall dels ludi (‘jocs’) a l’antiga Roma, dos van destacar per damunt de tots: les curses de carros al circ i les lluites de gladiadors als amfiteatres .

ASSASSINANT L’EMPERADOR Argos Tarragona / Antiga Audiència, torre dels Advocats

El 24 de gener de l’any 41 dC, Cassi Quèrees i una part de la guàrdia pretoriana aprofitaren una estona en què l’emperador Calígula descansava d’uns jocs al circ per a assassinar-lo .

HIPÒLIT, EL MITE QUE RESSUSCITA Jordi Tortosa / Pretori romà

Al Pretori es conserva un dels pocs exemplars de sarcòfag amb el mite d’Hipòlit, fill de Teseu i una amazona .

SONS DE ROMA Ludi Scaenici / Reial Societat Arqueològica Tarraconenese

Mitjançant instruments recreats de les troballes arqueològiques i els estudis arqueomusicals, el grup Ludi Scaenici intentarà transportar-nos a l’antiga Roma amb la seva música i els seus coneixements .

TEODORA, DEL PROSTÍBUL A LA CADIRA IMPERIAL DE BIZANCI Carme Rodríguez i Eva Vallès / Antic Ajuntament

La història de Teodora és molt especial, sorgida dels baixos fons . Sembla que va treballar en un bordell, però acabaria sent la dona de l’emperador Justinià I de Bizanci i santa de l’Església ortodoxa .

MINERVA I EL LLOP. LA PRIMERA DEESSA ROMANA D’HISPÀNIA Nemesis ARQ / Torre de Minerva, muralles romanes

Una ensulsida del sector de la muralla conegut com la Torre de Sant Magí, va deixar al descobert un fragment de muralla i un relleu que es va identificar amb la deessa Minerva .

LES XARXES SOCIALS A L’ANTIGUITAT Ricardo V. Placed / Patí de la Torre Sefus

Amb tauletes de cera (tabulae ceratae o pugillares), les precursores de les tauletes digitals d’avui dia, els antics romans interactuaven traient a la llum missatges polítics, econòmics, socials i fins i tot amatoris o sexuals .

ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA El llegat grec a la música i dansa de l’antiga Roma

Ludi Scaenici (Itàlia)