RACONS AMB HISTÒRIA petites històries del món antic en petits espais Tarraco Viva presenta una nova proposta d’activitats en un format especial. Alguns dels col·laboradors més habituals del festival han preparat petites històries del món antic per a ser narrades a grups reduïts —quasi de manera íntima— en racons patrimonials de la nostra ciutat. La tria ha estat variada. El resultat és un grapat de petits relats que aporten una pinzellada del que ha estat la Història amb majúscula. Es tracta de narracions curtes —no arriben a mitja hora—, però intenses; històries evocadores que provocaran la reflexió i no us deixaran indiferents. Us animem a tastar-les i a descobrir racons que, potser, encara no coneixeu, tot passejant per la nostra antiga ciutat mediterrània. GLADIADORS I AURIGUES, ESTRELLES DE ROMA Ricardo Cagigal, JANO / Pl. dels Sedassos, circ romà De l’ampli ventall dels ludi (‘jocs’) a l’antiga Roma, dos van destacar per damunt de tots: les curses de carros al circ i les lluites de gladiadors als amfiteatres. ASSASSINANT L’EMPERADOR Argos Tarragona / Antiga Audiència, torre dels Advocats El 24 de gener de l’any 41 dC, Cassi Quèrees i una part de la guàrdia pretoriana aprofitaren una estona en què l’emperador Calígula descansava d’uns jocs al circ per a assassinar-lo. HIPÒLIT, EL MITE QUE RESSUSCITA Jordi Tortosa / Pretori romà Al Pretori es conserva un dels pocs exemplars de sarcòfag amb el mite d’Hipòlit, fill de Teseu i una amazona.
SONS DE ROMA Ludi Scaenici / Reial Societat Arqueològica Tarraconenese Mitjançant instruments recreats de les troballes arqueològiques i els estudis arqueomusicals, el grup Ludi Scaenici intentarà transportar-nos a l’antiga Roma amb la seva música i els seus coneixements. TEODORA, DEL PROSTÍBUL A LA CADIRA IMPERIAL DE BIZANCI Carme Rodríguez i Eva Vallès / Antic Ajuntament La història de Teodora és molt especial, sorgida dels baixos fons. Sembla que va treballar en un bordell, però acabaria sent la dona de l’emperador Justinià I de Bizanci i santa de l’Església ortodoxa. MINERVA I EL LLOP. LA PRIMERA DEESSA ROMANA D’HISPÀNIA Nemesis ARQ / Torre de Minerva, muralles romanes Una ensulsida del sector de la muralla conegut com la Torre de Sant Magí, va deixar al descobert un fragment de muralla i un relleu que es va identificar amb la deessa Minerva. LES XARXES SOCIALS A L’ANTIGUITAT Ricardo V. Placed / Patí de la Torre Sefus Amb tauletes de cera (tabulae ceratae o pugillares), les precursores de les tauletes digitals d’avui dia, els antics romans interactuaven traient a la llum missatges polítics, econòmics, socials i fins i tot amatoris o sexuals.
ENTRE EL MITE I LA HISTÒRIA El llegat grec a la música i dansa de l’antiga Roma Ludi Scaenici (Itàlia) R AC ON S A M B H I S TÒR IA 109
