Areté

esport, bellesa i coneixement a l’antiga grècia

Poques paraules poden resumir tants conceptes i tan complexos com els que engloba la paraula grega areté (ἀρετέ) . No existeix a les nostres llengües una traducció exacta d’aquest mot, que, en els poemes homèrics, engloba totes les qualitats que fan d’un home un heroi . Areté és virtut, és noblesa, és honradesa humana, és autoafirmació de la pròpia personalitat, la seva realització i la lluita contra tot el que intenti impedir-la . És la necessitat constant d’arribar a la plenitud, a la superació personal .

La vida d’un grec sempre tenia una màxima aspiració: excel·lir . I amb l’excel·lència no s’aconseguia només l’honor i la glòria personal, sinó també resultar agradable als déus, als qui, per cap concepte, cap mortal no havia d’intentar assimilar-se o, el que és pitjor encara, superar . Els exemples del càstig que van haver de patir personatges mitològics com Sísif, Prometeu, Aracne o Tàntal pel seu acte de gosadia intentant competir amb els déus, per més que mitològics, pesaven sobre la consciència de l’home grec .

L’esperit competitiu va marcar no només el pensament dels antics grecs, sinó també el seu comportament i les seves expressions en tots els àmbits: polític, científic, artístic, esportiu, etc . Els certàmens agonístics iniciats en l’edat cavalleresca i celebrats per a honorar déus i herois eren l’escenari ideal on els participants podien exhibir les seves habilitats . Amb el mot agón —que significa ‘combat’, ‘competició’— els grecs designaven també les proves, els concursos, els jocs i els certàmens de tota mena . N’hi havia d’eqüestres, d’atlètics, de musicals, de lírics, de teatrals, de bellesa i fins i tot de fúnebres, com els coneguts jocs a la mort de Pàtrocle que ens canta la Ilíada .

El context en el qual se celebraven aquests jocs o concursos, si bé tenien un color festiu com avui dia, era, primordialment, religiós . Totes aquestes competicions formaven part dels actes de veneració a una o més divinitats . Aquest és potser el concepte que més costa d’entendre avui si comparem, per exemple, les competicions esportives dels antics grecs amb les actuals . L’ànima grega estava tan impregnada del vell ideal cavalleresc que el gust per l’educació i la cura del cos, així com la pràctica de l’esport, va convertir-se en un dels principals distintius d’aquesta societat .

L’esport és un dels camps on es feia més visible aquesta obstinada necessitat d’excel·lir i d’agradar els déus i, també, la resta dels mortals . L’exercici físic esdevenia en aquestes proves un espectacle en el qual participaven tant els atletes com el públic . Participar en uns jocs era suprem; guanyar-los . . . sublim . Pel fet de congregar gent d’arreu, els jocs tenien també un fort component polític i social i exercien una gran influència sobre les relacions entre els diversos estats grecs .Els atletes representaven el vigor i la bellesa del cos aconseguits gràcies a la pràctica de la gimnàstica . Els cossos joves i ben formats esdevenien, per la seva perfecció, elements dignes de veneració . I és que l’home grec estimava, per damunt de totes les coses, la bellesa, una bellesa feta de proporció, de mesura i d’equilibri .

Ser bell (físicament) i bo (moralment) era el que definia la kalokagathía, l’ideal de virtut aristocràtic que s’aplicava a l’home que reunia les qualitats de valentia i noblesa . A partir del segle V aC, amb la implantació de nous sistemes pedagògics, com la paidéia atenesa, aquest ideal va modificar lleugerament el seu significat; ara calia ser bell (kalós) i noble (agathós), però també calia tenir un esperit cultivat . La societat cívica s’havia imposat a l’antiga societat guerrera i la gnósis (el coneixement) havia guanyat camp a la valentia . El gimnàs, creació genuïnament grega, es va arribar a convertir en època clàssica, i atesa la seva importància social, en centre cultural, cívic i religiós; especialment, en el cas d’Atenes .

DIADUMEN DE POLICLET Còpia del 100 aC (aprox.) d’un original del 450-425 aC

Museu Arqueològic Nacional d’Atenes

Gemma Fortea

Investigadora a l’ICAC i guionista de l’exposició Areté: esport, bellesa i coneixement a l’antiga Grècia, produïda pel Festival