ARETÉ
esport, bellesa i coneixement a l’antiga grècia
Poques paraules poden resumir tants conceptes i tan complexos com els que engloba la paraula grega areté (ἀρετέ). No existeix a les nostres llengües una traducció exacta d’aquest mot, que, en els poemes homèrics, engloba totes les qualitats que fan d’un home un heroi. Areté és virtut, és noblesa, és honradesa humana, és autoafirmació de la pròpia personalitat, la seva realització i la lluita contra tot el que intenti impedir-la. És la necessitat constant d’arribar a la plenitud, a la superació personal. La vida d’un grec sempre tenia una màxima aspiració: excel·lir. I amb l’excel·lència no s’aconseguia només l’honor i la glòria personal, sinó també resultar agradable als déus, als qui, per cap concepte, cap mortal no havia d’intentar assimilar-se o, el que és pitjor encara, superar. Els exemples del càstig que van haver de patir personatges mitològics com Sísif, Prometeu, Aracne o Tàntal pel seu acte de gosadia intentant competir amb els déus, per més que mitològics, pesaven sobre la consciència de l’home grec. L’esperit competitiu va marcar no només el pensament dels antics grecs, sinó també el seu comportament i les seves expressions en tots els àmbits: polític, científic, artístic, esportiu, etc. Els certàmens agonístics iniciats en l’edat cavalleresca i celebrats per a honorar déus i herois eren l’escenari ideal on els participants podien exhibir les seves habilitats. Amb el mot agón —que significa ‘combat’, ‘competició’— els grecs designaven també les proves, els concursos, els jocs i els certàmens de tota mena. N’hi havia d’eqüestres, d’atlètics, de musicals, de lírics, de teatrals, de bellesa i fins i tot de fúnebres, com els coneguts jocs a la mort de Pàtrocle que ens canta la Ilíada. El context en el qual se celebraven aquests jocs o concursos, si bé tenien un color festiu com avui dia, era, primor-
DIADUMEN DE POLICLET Còpia del 100 aC (aprox.) d’un original del 450-425 aC Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
dialment, religiós. Totes aquestes competicions formaven part dels actes de veneració a una o més divinitats. Aquest és potser el concepte que més costa d’entendre avui si comparem, per exemple, les competicions esportives dels antics grecs amb les actuals. L’ànima grega estava tan impregnada del vell ideal cavalleresc que el gust per l’educació i la cura del cos, així com la pràctica de l’esport, va convertir-se en un dels principals distintius d’aquesta societat. L’esport és un dels camps on es feia més visible aquesta obstinada necessitat d’excel·lir i d’agradar els déus i, també, la resta dels mortals. L’exercici físic esdevenia en aquestes proves un espectacle en el qual participaven tant els atletes com el públic. Participar en uns jocs era suprem; guanyar-los... sublim. Pel fet de congregar gent d’arreu, els jocs tenien també un fort component polític i social i exercien una gran influència sobre les relacions entre els diversos estats grecs.Els atletes representaven el vigor i la bellesa del cos aconseguits gràcies a la pràctica de la gimnàstica. Els cossos joves i ben formats esdevenien, per la seva perfecció, elements dignes de veneració. I és que l’home grec estimava, per damunt de totes les coses, la bellesa, una bellesa feta de proporció, de mesura i d’equilibri. Ser bell (físicament) i bo (moralment) era el que definia la kalokagathía, l’ideal de virtut aristocràtic que s’aplicava a l’home que reunia les qualitats de valentia i noblesa. A partir del segle V aC, amb la implantació de nous sistemes pedagògics, com la paidéia atenesa, aquest ideal va modificar lleugerament el seu significat; ara calia ser bell (kalós) i noble (agathós), però també calia tenir un esperit cultivat. La societat cívica s’havia imposat a l’antiga societat guerrera i la gnósis (el coneixement) havia guanyat camp a la valentia. El gimnàs, creació genuïnament grega, es va arribar a convertir en època clàssica, i atesa la seva importància social, en centre cultural, cívic i religiós; especialment, en el cas d’Atenes.
Gemma Fortea
Investigadora a l’ICAC i guionista de l’exposició Areté: esport, bellesa i coneixement a l’antiga Grècia, produïda pel Festival E SP ORT I C U LT U R A
47
