FESTES 2019: CONTINUEM SENT POBLE
J
a han passat els anys… i com canvien les coses! Però els records sempre queden, records d’un poble que, amb el seu aire d’antiguitat, era molt atractiu.
Vos parle de fa ja alguns anys, i en aquella època el nostre poble era tan diferent! Les cases eren totes baixes, per la qual cosa els carrers eren molt lluminosos. Les façanes de moltes cases estaven per lluir, però el seu encant tenia veure-les amb eixes parets de pedra. Recorde també que algunes cases, en la porta, tenien parres de raïm, com era molt típic en el carrer les Barraques, ara carrer Sant Lluís. Moltes de les tradicions i costums d’aquella època, o la majoria, han quedat, lògicament, en l’oblit. En eixos anys els xiquets no teníem joguets, però això no ens impedia ser feliços. I els costums que ens feien passarnos-ho bé eren jugar en la Penya Plana o en la Penya Plana Roja, o acudir a un petit cementeri que hi havia al costat de l’ermita del Calvari, un lloc ideal perquè les xiquetes exposaren els seus productes com ara brossetes o algun drap vell, simulant així un mercat en què els uns venien i els altres compraven.
Estimàvem el nostre poble, sí, la nostra vall, la nostra germanor. Érem un poble, contràriament per exemple a València, un lloc on un bon grapat de gent caminava ràpidament d’un lloc cap a un altre sense a penes mirar-se i on, a més, no hi havia xiquets al carrer; res a veure amb el que jo estava acostumada a viure ací a la vall. Però nosaltres érem poble, i com a poble expressàvem la nostra comunió i identitat amb les nostres costums i tradicions, com la del pandero o el dia del Clot o Sant Llorenç. I, clar, algunes d’aquestes tradicions s’han perdut, però altres, per fortuna, segueixen celebrant-se –encara que amb bastant menys assistència de gent– com la del Clot, Sant Llorenç o els carrers engalanats ara a festes, tradicions totes que ens reafirmen com a poble però també moments en què d’alguna manera segueixen presents tots els vallers que ja no hi són i que hi participaven.
CONTINUEM SENT POBLE
TAVERNES EN FESTES 2MIL19
No vull oblidar-me d’altres llocs imprescindibles com la font del Canut, on féiem balls damunt la cisterna de la mateixa font; o l’Ereta del Moro, on, a part de jugar-hi, agafàvem sorra per a casa com a producte de netejar les cassoles i els calders. De segur que molts dels majors encara recorden un dels nostres costums d’aquells temps, la dels panderos, una tradició en què els xiquets, la vespra de Reis, féiem forats als pots de llanda que havíem estat recollint durant temps, passàvem una corda per a unir tots els pots i estiràvem la corda –i amb ella els pots– pels carrers, per a convertir els carrers del poble en una festa de soroll i alegria. Però esta tradició tenia un motiu important, i el motiu era aconseguir que els Reis Mags ens sentiren i vingueren a Tavernes… i hi venien! Venien per a deixar-nos confits, estoigs per a les pintures de l’escola o algun parell de calcetinets que ens feien feliços. Però no era sols que venien, sinó que han seguit venint tots els Nadals sense falta! Així que ja sabeu! Que els Reis Mags hui en dia segueixen venint gràcies en part als xiquets d’aquella època que vam aconseguir que els Reis no s’oblidaren mai del poble de Tavernes!
Carrossa 1958
Este text pretén ser també un petit record i homenatge a aquells xiquets (alguns ara persones majors i la resta que ja ens han deixat), però també a tots els vallers que van contribuir a fer que Tavernes, malgrat els canvis i el pas del temps, seguisca sent un verdader poble, un poble que s’expresa com a tal en esdeveniments tan importants com ara les festes, festes en què estem presents els que encara vivim però també els que ja no hi són, però sempre en la memòria. Perquè un poble que no té passat no té present, ni pot ser poble. Que tingueu unes bones festes 2019. Vicenta Félix Ciscar
39
