L'Abans: Recull Gràfic de Deltebre (1867-1979) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Deltebre (1867-1979) Col·lecció L’Abans Primera edició: abril del 2015 © Elena M. Fabra Noche, pel text © Salomé Mulet Muria, pel text © Centre d’Estudis Tirant lo Rall, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós i Ajuntament de Deltebre, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Editen Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Ajuntament de Deltebre Plaça Vint de Maig, 1 43580 Deltebre (Baix Ebre) Telèfon: 977 489 309 www.deltebre.cat ajuntament@deltebre.cat Idea original, direcció, disseny i fotocomposició Editorial Efadós

Assessorament Centre d’Estudis Tirant lo Rall Col·laboració Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBEB) Arxiu Cultural de Deltebre (ACD) Museu de les Terres de l’Ebre (MTE)

Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1867 i 1979. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Crèdit fotografia inferior Autor desconegut / Fons José Aliau Casanova Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-15232-94-0 DL B 9700-2015

Proses trencades I BALTASAR CASANOVAS (2001)

Els qui tenen tan present el fang del que estan fets que encara se’ls veu als peus, si t’hi fixes, el rovell de les aigües on se fa el fang de fer persones, són la bona gent. Més enllà dels llavis, riuen espurnes d’ulls, llum de ninetes encisades. S’asseuen a taula, a glops de vi gros, espès, del que deixa roig el got, mengen el plat del dia, sense presses, a poc a poc, donant conversa a tothom. Entre cigrons i fesols. M’agrada la gent senzilla, del carrer, entre un carajillo i una mitjana els dies de festa, entre un solc i una bastida els dies de feina.

EL POBLE / CENTRE DE LA CAVA

Presentació Joan Alginet Aliau

Tercer tinent d’alcalde - Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Deltebre Tenim a les mans tot un tresor. Ni més ni menys que la nostra pròpia història recollida en centenars d’imatges que reflecteixen temps passats, temps en què malauradament no es coneixia el progrés i l’esperit de supervivència i la lluita quotidiana eren les úniques senyes d’identitat dels nostres avantpassats. Són la imatge viva de la nostra història, d’empremtes humanes que, amb la seva tenacitat, van convertir el Delta en una terra d’oportunitats, en un hàbitat que avui és referent per als que vivim aquí i per als que ens visiten. Ha estat un treball molt laboriós, de moltes hores invertides, però amb un bon fi i per una bona causa. El resultat d’aquest llibre és la suma de la implicació de moltes famílies que han fet possible, amb la seva col·laboració, recuperar la història en part oblidada del nostre municipi. Cada família hi ha contribuït amb una petita peça d’aquest puzle i, darrere de cada peça, encadenada l’una darrere de l’altra, tenim com a resultat la nostra trajectòria històrica. Qui ha dit que no teníem història? Quan vaig conèixer l’existència de la feina que havia fet l’editorial Efadós en alguns municipis i ciutats de Catalunya, vaig pensar que Deltebre mereixia tenir el seu, i ben aviat ens vam posar a treballar per fer-ho possible. Vaig tenir clar, també, que les persones que dirigirien aquesta feina serien Elena i Salomé, i, sincerament, tenen tot el mèrit de l’èxit aconseguit. Probablement, sense el bagatge històric d’altres indrets, a Deltebre érem mereixedors també d’aquesta recerca, que en resum reflecteix tot allò que hem estat i, així, enalteix el nostre propi futur i les aspiracions dels xiquets i xiquetes que coneixeran de primera mà la nostra història, la seua pròpia història. A cada fotografia, una història, una vivència, un record... A cada imatge, un moment per recordar, per deixar anar la memòria i traslladar-nos en el temps a altres èpoques. Els més grans reviuran experiències viscudes i als més joves els despertarà la curiositat de saber, de saber més de la nostra història. Considero, i estareu d’acord amb mi, que és el treball d’investigació i de recerca més important que s’ha fet de la nostra història. Per això caldrà cuidar-lo com un tresor; un tresor que hem contribuït a crear moltes generacions, moltes petjades i moltes il·lusions. Només demano hores i més hores per assaborir cada imatge, per transportar-nos en el temps i reviure allò que hem estat. Val la pena.

AUTOR DESCONEGUT / ACBEB

Gaudiu-ne!

EL POBLE / CENTRE DE LA CAVA

Pròleg Centre d’Estudis Tirant lo Rall Com a membres del Centre d’Estudis Tirant lo Rall tenim la satisfacció de presentar aquest treball, i ho fem des de la plena convicció que és un document molt valuós. Davant les imatges, les hores es desplomen sense adonar-te’n i, en algun moment, trobes un, dos, tres... tot un poble com a protagonista. Som-hi! Tant l’una com l’altra, Elena Fabra i Salomé Mulet, conscients que hi ha diverses maneres d’afrontar la necessitat d’obrir-se al record, fan un recorregut en el món de la recerca de la nostra memòria col·lectiva recent i, especialment, pel que fa a l’arxiu fotogràfic. En aquest sentit, és de justícia anomenar Joan Franch, iniciador de l’arxiu cultural, a qui cal agrair el treball fet i les pistes que ha deixat per poder accedir a més material, una tasca a la qual l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Deltebre ha tingut la voluntat de donar continuïtat i així queda demostrat amb el suport a aquesta publicació. Aquest és un document gràfic en què l’element bàsic és la fotografia, sense pretensions de ser un llibre d’història. A cada imatge hi ha un trosset de la nostra història que ens ha de permetre fer un recorregut en l’evolució de Deltebre des dels seus inicis, quan la Cava i Jesús i Maria eren pedanies de Tortosa, fins a la dècada del 1970. L’objectiu és clar, molt de treball per conèixer, recuperar, recopilar, documentar i, sobretot, posar a l’abast de tothom trossos de la nostra història recuperada a partir d’imatges. És clar que us trobareu imatges i més imatges, i, darrere de cadascuna, un gran esforç per poder accedir-hi i posteriorment documentar-la. Una fotografia és una part de la història d’un poble, d’una gent, d’una família... És un tresor que cal conservar i, com a tal, es fa difícil desprendre-se’n, encara que sigui temporalment. I, a més a més, cal emplaçar aquesta imatge en el temps i l’espai per donar-hi valor històric; feina fàcil i a la vegada difícil, si no impossible. Aquest és el veritable encant de l’obra; no està tancada i espera ser enriquida i verificada pels qui s’hi identifiquin o tinguin alguna cosa a aportar-hi.

RAMON BORRELL / ACBEB

Teniu a les vostres mans una obra d’un valor innegable, no solament pel testimoni que representen les imatges, sinó pel valor afegit que ha comportat la seva recopilació. Perquè aquest treball hagi pogut veure la llum ha estat necessari obrir moltes capses de cartó o metàl·liques o, en el millor dels casos, àlbums familiars, els propietaris dels quals han anat desgranant amb el record de les seves vivències o del que algun dia algú els va contar. Però tots sabem que, amb el temps, el record es va esvaint i, de vegades, la recerca es veu mancada de fonts d’informació suficients que puguin donar-hi un caràcter complet. Això ens invita a tothom a participar-hi i a gaudir de l’obra, a ser-ne protagonistes per tal que pugui esdevenir acabada. No és tant el valor de tenir una informació precisa de les fotografies, sinó el valor de transmetre’ns referents que ens animin a fer-ne un ús d’identitat. El document, necessàriament, ha de ser una eina tant per a grans com per a joves, en què els primers podran activar els mecanismes misteriosos del record i els altres aprofundiran sobre el passat per comprendre millor el present i, si escau, encaminar el futur. S’ha d’agrair a Salomé i Elena el treball realitzat per fer possible l’edició d’aquest llibre. La seva visió o lectura no pot deixar indiferent ningú i ens donarà una perspectiva més completa del poble. Tanmateix, és d’admirar el seu compromís adquirit amb la gent fent una aportació imprescindible per apropar-nos a la nostra memòria més recent.

Introducció La col·lecció L’Abans recull la història en imatges de més de 100 pobles de Catalunya i Balears, entre els quals trobem Tortosa i Amposta, a les Terres de l’Ebre. Es presenten al voltant de 1.000 fotografies organitzades en set grans blocs temàtics, que abasten, des d’una perspectiva històrica i etnològica, la diversitat d’aspectes que ens defineixen com a poble. Cada capítol comença amb una introducció, després de la qual es troben les fotografies amb informació addicional al peu. Se n’indiquen l’autoria i la procedència, i es donen més detalls del seu context per poder-la comprendre i situar cronològicament. A més, dins de cada capítol s’intercalen alguns textos que amplien temes destacats.

AUTOR DESCONEGUT / Fons LUCIA LA MONTESONA

L’àmbit territorial tractat és tot el municipi de Deltebre, tant la zona urbana com altres racons i paratges del terme municipal. Tot i que pertanyen a Sant Jaume d’Enveja, també s’hi inclou el far i l’illa de Buda per la seva estreta vinculació al poble. El primer capítol fa un recorregut per diferents carrers i zones, i dóna a conèixer l’evolució del municipi i d’alguns llocs emblemàtics, inclosos els símbols de la nostra arquitectura popular: les barraques i els masos. El treball a l’arròs ocupa una bona part del segon capítol, que també tracta l’horta i altres conreus i aprofitaments, la caça i la pesca. El capítol dedicat al curs de la vida quotidiana mostra la indumentària, la casa, la família, les celebracions i les festes ordenades segons el calendari, des de la cavalcada, Sant Antoni, el Dijous Llarder i Carnaval fins a les festes d’agost i Nadal. El segueixen els oficis, els bars i els comerços, les diferents formes de transport (bicicletes, motos, Carrilet, barques, llaguts i barcasses), les escoles, els metges, les llevadores, les entitats esportives i l’activitat artística i cultural. Finalment, tanquem amb una repassada als principals esdeveniments i personatges que han marcat el decurs de la història de Deltebre.

Les fotografies més antigues que conserven les famílies de Deltebre corresponen a retrats d’estudi que els avantpassats anaven a ferse a algun d’aquells primers fotògrafs instal· lats a Tortosa a partir del 1864: Brull, Escudé, Andreu, Bonaventura. Probablement, un dels primers fotògrafs que trepitjarien el Delta seria José Martínez Sánchez cap al 1865-67 per tal de fotografiar el far del Fangar. Martínez i Laurent havien rebut l’encàrrec d’una sèrie d’imatges d’obres públiques per a l’Exposició Universal de París del 1867. A inicis del segle xx, altres fotògrafs s’interessen pel nostre territori; es troben materials d’aquesta època al Centre Excursionista de Catalunya o a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, a Tortosa, amb especial menció al fons Borrell. Alguns retratistes de fora, especialment de Tortosa o Barcelona, comencen a visitar-nos periòdicament i algun s’hi acabaria instal· lant. Segons Domingo Fornós (1998), el primer fotògraf que es va establir al poble fou Josep Piñol, entre el 1925 i el 1930. L’any 1937, l’any de la riuada, Antonio Esteban ja treballava com a pintor i fotògraf al centre de la Cava. Paco Morales (2001) explica que el senyor Esteban tenia una càmera de plaques i que la gent anava allí a fotografiar -se. El procés de revelatge era completament manual, retocava les fotografies i les convertia en verdaderes obres d’art. D’uns anys més tard, val la pena anomenar Pedro Rodríguez Calpena i el popular Emilio Jové, conegut com el Gordito. A partir del 1950, uns quants particulars s’interessen per la fotografia i es compren les primeres màquines; aquesta serà l’època més prolífica, de la qual trobem més imatges. Les dates que delimiten el període cronològic comprenen des de la primera imatge trobada, la del far del Fangar, entorn del 1867, fins al 1979, amb les primeres eleccions democràtiques. Feia dos anys que Deltebre havia deixat de ser una pedania de Tortosa i començava a funcionar com a poble independent.

EL POBLE / CENTRE DE LA CAVA

Capítol I

El poble: carrers, paratges, masos i barraques

ONEGU AUTOR DESC

EU RIBES RESA MASD T / Fons TE

Deltebre, al mateix cor del delta de l’Ebre, disposa d’una gran riquesa paisatgística, natural i cultural. L’aïllament amb l’exterior, la manca de serveis i la inexistència d’uns paràmetres urbanístics clars van donar lloc a una estructura urbanística peculiar. Els materials a l’abast van condicionar una tipologia singular d’habitatge, les barraques. El poble és fruit de la supervivència en un medi generós però a la vegada hostil. Són nombroses les dificultats que s’han hagut de superar. El resultat és un poble lluitador que s’ha deixat atrapar per una terra al mateix temps que l’ha modelada amb les seves pròpies mans.

a Cava i Jesús i Maria eren dues antigues pedanies de Tortosa que des del 1977 formen el municipi de Deltebre. Amb una extensió de 107 quilòmetres quadrats és el municipi més extens del Delta i el més proper a la desembocadura. Situat a l’hemidelta esquerre, limita al sud amb el riu Ebre; al nord-est, amb la costa mediterrània, des del Galatxo fins a la punta del Fangar, i a l’oest, amb les localitats de l’Aldea, l’Ampolla i Camarles. Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del municipi, com també la urbanització Riumar, situada entre la desembocadura de l’Ebre i la mar, a 10 quilòmetres del poble. Actualment té una població d’11.831 habitants (Idescat, 2014).

notícies sobre l’ocupació del territori que avui configura el municipi de Deltebre es remunten a la conquesta cristiana dirigida per Tortosa a mitjan segle xii.

El paisatge ve determinat pel riu i la mar, i per un complex sistema de distribució de l’aigua a través del canal, canalets, tubs i regadores, pels desguassos i les séquies. Té magnífics paratges i espais naturals, com la punta del Fangar, la llacuna del Canal Vell i el Garxal, que avui dia el converteixen en una destinació d’interès turístic.

Des de l’edat mitjana, un dels sectors econòmics importants ha estat la ramaderia, una activitat transhumant que utilitza el Delta com a zona de pastures a l’hivern de ramats provinents dels Ports, del Baix Aragó i del nord del País Valencià. Amb el temps, les estades es van fent més llargues i freqüents, i aquests pastors s’instal·len progressivament i d’una manera dispersa al territori, sobretot a partir del control de la pirateria turca amb la construcció de les torres de defensa. Un fet clau fou la construcció

Els orígens sobre com es formen els antics municipis de Jesús i Maria i la Cava són encara incerts i poc estudiats. Les primeres

La carta de població que Ramon Berenguer IV concedeix l’any 1149 a la ciutat de Tortosa i el cos legal que constitueixen els Costums de Tortosa condicionen l’evolució econòmica i demogràfica del delta de l’Ebre. El Delta és «territori d’ús i profit» dels veïns de Tortosa i representa una font de riquesa pels recursos que ofereix: sal, peix, pastures, producció de sosa, blat, civada, fusta, i també ports naturals com el Fangós a l’edat mitjana i el dels Alfacs i el del Fangar a l’edat moderna.

Al costat, comitiva pel carrer de Ramón y Cajal cap al camp de futbol un dia de Festa Major del 1949. A dalt, habitatges de principis del segle xx. L’orientació de les cases de cul a vent indica que es tracta d’un carrer paral·lel al riu, probablement un tram de les Goles de l’Ebre, dels Castanyeros cap amunt. Hi apareixen trets característics de les cases de l’època: parets emblanquinades, parral, gerra per recollir l’aigua de pluja i fornets per coure el pa. JOAN NONELL FEBRÉS / CEC

11 15

Carrers i paratges

EL POBLE / CENTRE DE LA CAVA

10 7

12 9

6 3

2 14

CETFA / Fons CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE

PUNTS D’INTERÈS

Composició de fotoplànols del vol fotogramètric encarregat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre el 1927. Fou un treball pioner que va aportar una informació cartogràfica molt interessant i d’una gran qualitat tècnica. D’esquerra a dreta, la zona del Mas d’Avall (1) i l’illa de Gràcia (2), amb la illeta de Rabanals més cap a l’est, a la banda de Sant Jaume d’Enveja. El poble s’estén des de Jesús i Maria (3) fins a la Cava (8) formant una estructura allargada entre el riu i el canal de l’esquerra (4). S’hi aprecia els antics braços de l’Ebre, el Riet Fondo (5) i el de la Saida (9), que

desembocava a la Marquesa (12) formant l’illa de Mar (7). En un dels meandres hi va haver un dels primers assentaments, conegut com el Pregó (6). Altres paratges singulars que identifiquen el Delta són, al nord, la punta del Fangar (10) i la llacuna del Canal Vell (11); a la desembocadura, l’illa de Sant Antoni (16) i la de Buda (14), davant de les quals estaven situades les barraques de la Gola (15). Una bona part dels terrenys de la desembocadura formava part de la finca del Tramontano (13), que arribava fins a la mar, on posteriorment es construiria la urbanització de Riumar.

EL POBLE

de la torre de l’Àngel Custodi, també coneguda com a Sòl-de-riu, l’any 1575; situada davant la platja de la Marquesa, tancava l’entrada al riu principal. La construcció del sistema defensiu i el consegüent control del fenomen de la pirateria van propiciar un impuls econòmic i demogràfic considerable del Delta. Tanmateix, el fet demogràfic més important que va viure el Delta durant els segles xvi i xvii fou l’expulsió dels moriscos de Catalunya i Aragó pel port dels Alfacs. Hi ha indicis que assenyalen que molts moriscos van escapar dels Alfacs i van amagar-se en un medi tan feréstec com era el Delta. Un fet determinant per a la configuració de l’actual població de Deltebre fou el canvi en el curs del riu en direcció a la gola de Migjorn, que va tenir lloc el segle xvii, quan el riu abandonà els meandres que el portaven a desembocar per la Marquesa i Goleró (Riet de la Saida i Riet Fondo), i passà a desembocar en línia recta com ho fa en l’actualitat.

AUTOR DESCONEGUT / ACD

Aquest canvi d’orientació del curs del riu probablement va ser provocat per l’acció humana, és a dir, per la construcció d’una séquia o «cava» que s’hauria fet entre el revolt que feia el riu enmig de l’actual nucli urbà de Deltebre, en un dels extrems de l’heretat de Puntagrossa, i unes basses que hi havia a la part baixa, entre el poble i la Catxa. Sembla que aquesta cava es va fer per regar els terrenys immediats i dedicar-los al conreu de blat i d’ordi, pràcticament els únics existents al Delta abans de la construcció dels actuals canals. Un altre factor a tenir en compte seria la gran riuada de l’octubre del 1787, la qual probablement obriria el pas necessari perquè aquesta cava es consolidés com a curs principal i únic del riu, i s’abandonés definitivament la desembocadura de la Marquesa. Si es té en compte això, el topònim de la Cava tindria el seu origen en aquesta séquia que es comença a construir el 1666 per regar els terrenys propers i que esdevé la nova llera de l’Ebre, fet que afavoreix l’assentament humà, antecedent del nucli actual.

Molt probablement ja hi havia diverses comunitats d’habitants que convivien d’una manera aïllada, com els pescadors (a les barraques de la Gola, al costat de les basses, al Racó de Bomba), els pastors a les zones més apartades del riu, i també a la zona anomenada el Pregó, entre l’illa de Mar i els Hortets, al costat de l’antic curs del riu. La variació en el curs del riu els obligà a desplaçar-se a llocs amb més recursos, com al costat de dalt de la vora del riu (Hortets) o a la part de baix, al costat de l’antiga cava. La gent va anar progressivament apropant-se, cultivant i edificant al mig de l’antic meandre. Al mateix temps, apareixen les grans finques al Delta com a resultat de les concessions reials de terrenys a senyors tortosins a partir del segle xviii i de la compra de grans propietats gràcies a la desamortització de Madoz el 1856. Aquest fet provocà nombrosos conflictes entre Tortosa i antics propietaris per tots els terrenys encara no adjudicats. Apareixen aquí noms de famílies com els Bonastre, Montagut Oriol, Lamote de Grignon, Don Diego de León, Guzmán de Villoria, Pascual, Montaner, La Llanada, Marquès de Tamarit, Carvallo, etc. El segle xix, els nous nuclis de població tenien suficient importància perquè l’any 1818 el bisbat de Tortosa fes construir l’església de Sant Miquel i, poc després, el cementiri. L’economia es basava en la recol·lecció de sosa, barrella i regalèssia, el conreu de petits horts vora el riu i, a partir de l’obertura del canal de la dreta l’any 1860, en el treball a l’arròs a Dellà, és a dir, a Sant Jaume d’Enveja. Segons Emeteri Fabregat, l’any 1825 hi havia 329 persones i l’any 1860 ja n’hi havia 1.408 (784 a la Cava i 624 a Jesús i Maria) (Fabregat, 2006). Però un dels fets més determinants per a la

història del municipi és la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre el 1912, ja que va possibilitar la implantació del conreu de l’arròs i va propiciar l’arribada de gent a treballar en el nou cultiu. Segons dades obtingudes del padró de Tortosa del 1903, la població era de 1.669 habitants; si es compara amb el cens de Tortosa del 1916, després de l’obertura del canal, la població en molt pocs anys es va doblar i va passar a sumar 3.311 habitants (2.022 a la Cava i 1.289 a Jesús i Maria) (Sauro, 2013). Malgrat l’elevada mortalitat a causa del paludisme que va comportar la implantació del conreu de l’arròs, les poblacions de la Cava i Jesús i Maria van anar creixent demogràficament i urbanísticament. Tret dels masos a les grans propietats, la forma d’habitatge més usual eren les barraques, que, a finals del segle xix i principis del segle xx, es van anar substituint per cases. La manca de camins i carreteres i el seu mal estat durant anys van fer que la via més important de comunicació fos el riu, i que l’arribada del Carrilet l’any 1927 marqués una nova fita històrica per al municipi, ja que va significar l’obertura al món l’exterior. En l’àmbit administratiu i de serveis municipals, les dues poblacions van estar totalment abandonades durant molts anys, fet que provocà el primer intent de segregació ja els anys trenta. Després d’anys de lluita, la segregació de les pedanies de la Cava i Jesús i Maria del municipi de Tortosa va comportar un canvi importantíssim en la dotació dels serveis i les infraestructures necessaris per al futur desenvolupament del poble.

Fotografia del començament de l’avinguda de l’Assumpció, a Jesús i Maria, al voltant del 1965. Aquest punt, entre la Parellada i els Hortets, es coneix com l’encreuament de la Farmàcia perquè el senyor Francisco Albiol hi va construir l’habitatge i la farmàcia el 1962. Al fons, la casa d’Argentina del Bessó, el forn de Silvestre i la casa de Quartera.

EL POBLE / PRIMERA ESGLÉSIA

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSÉ ALIAU CASANOVA

església del cementiri, una sola parròquia AL SERVEI DE La cava i jesús i maria Els antecedents històrics de la implantació de les parròquies al municipi de Deltebre són confusos. Hi ha constància de l’existència de capelles vinculades a grans finques a Jesús i Maria que es remuntarien al segle xviii. Una d’aquestes capelles seria la del Bosch, propietat del marquès de Bellet, i l’altra, la de l’Hort Gran, al Mas del Grego, dedicada a la Mare de Déu de la Cinta. També hi ha notícies d’una edificació religiosa al Racó de Bomba, prop de la mar. Hi ha documentació escrita sobre el cementiri i la parròquia que donava servei a Jesús i Maria i la Cava. Al seu voltant va començar a girar la vida social i cultural del poble, sobretot els dies festius i les festes majors. Fou inaugurada el 10 de maig del 1818, consagrada a sant Miquel i beneïda pel vicari general de la catedral de Tortosa, mossèn Ferran Castanyer. El 18 de juny del mateix any, el bisbe de Tortosa, Manuel Ros de Medrano, va realitzar la primera visita pastoral. Les primeres misses les feren els pares

franciscans del convent de Jesús. Des del 1825, amb mossèn Miquel Miralles, va tenir titular propi. A partir del 1912, amb l’obertura del canal i la consegüent expansió del cultiu de l’arròs, la població va anar creixent i es va considerar necessària la construcció de noves parròquies prop dels centres més habitats. Mossèn Felip Forés va cedir un solar al número 92 de les Goles per a un nou temple dins del poble. Aquesta nova església va funcionar des del 1933 fins que va començar la Guerra. Després de la Guerra, mentre es tornava a posar en bones condicions, es va habilitar un magatzem que el mestre Carlos Itarte tenia a les Goles, més avall de les quatre carreteres. Allí, mossèn Joan Toscà va tornar a oficiar missa. L’any 1944 es va tornar a disposar de l’església del carrer de les Goles, 92, i la casa del rector es va traslladar al número 203 del mateix carrer, on hi havia les oficines de la pedania. Tot i que s’ha mantingut sant Miquel com a titular de la parròquia, es va nomenar sant Roc patró del poble per poder compaginar millor el calendari festiu amb les feines de l’arròs. A Jesús i Maria es va celebrar missa als magatzems del Grego fins que el 1955 es va inaugurar la nova església de l’Assumpció.

GAUSACHS / CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

església del cementiri

Exterior i interior de l’església del cementiri abans del 1930. Els puntals de fusta sostenien la teulada de dos vessants. Tenia la planta rectangular d’una sola nau, un cor a la part superior de l’entrada, l’altar major al fons i el terra de rajola roja. Sembla que a les parets laterals hi havia dos bancs llargs sense respatller i que els feligresos portaven les cadires de casa.

EL POBLE / PRIMERA ESGLÉSIA

església del cementiri

Filera de xiquetes davant del cementiri, l’església i la casa abadia, probablement en un acte religiós amb l’escola, a finals dels anys vint. Existeix una altra imatge del mateix dia només amb els xiquets. El bisbat de Tortosa va començar les obres de construcció de la nova església el 1815 i tres anys després es va inaugurar. Estava feta amb pedra i estructura de fusta, amb capacitat per a 250 persones. Van desaparèixer, primer, la casa i, després, l’església; el cementiri es va anar ampliant.

RAMON BORRELL / ACBEB - Fons RAMON BORRELL

EL POBLE / PRIMERA ESGLÉSIA

BLASI / CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

AUTOR DESCONEGUT / Fons SUSANA NAVARRO TURÓN

cementiri - església DE les goles

A la pàgina anterior, dones de negre al cementiri abans del 1930. Al costat de l’església, l’Ajuntament de Tortosa va inaugurar el cementiri municipal el 1821. Era quadrat, amb una vuitantena de nínxols i un espai al centre on s’enterraven les persones sense recursos. La primera fase es coneix com el cementiri vell, a partir del qual s’han fet diverses ampliacions. En aquesta pàgina, inauguració de l’església de les Goles, 92, un gran magatzem de sostre molt alt amb bigues i cavalls de fusta vista, el 1933.

ALFONSO TOMÀS GILISBARS / Fons ALFONSO TOMÀS GILISBARS

EL POBLE / CENTRE DE LA CAVA