Figueres desapareguda by Editorial Efados

Enric Pujol - Jordi Roig

Figueres DESAPAREGUda FIGUERES DESAPAREGUDA

Col·lecció

Catalunya Desapareguda

Enric Pujol - Jordi Roig

FIGUERES DESAPAREGUDA efadós

Figueres DESAPAREGUda

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març 2018 © dels textos: Enric Pujol Casademont © dels textos: Jordi Roig Ferrer © del pròleg: Anna Teixidor Colomer © de les fotografies: diversos autors © de l’edició: Editorial Efadós © de la col·lecció Catalunya Desapareguda: Editorial Efadós EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat

Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell Fotografia de portada: L. Roisin (ED.) / Col·lecció Francesc Guillamet Fotografia de la portadella: L. Roisin (ED.) / Col·lecció Francesc Guillamet Acrònims: ACAE (Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà) AMF (Arxiu Municipal de Figueres)

Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Col·laboració:

ISBN 978-84-16547-29-6 DL B 4059-2018 Imprès a Catalunya

Ajuntament de Figueres Amb el suport:

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org

Índex pàg. 6

p R e s e n ta c ió Figueres, la Ginebra de Catalunya pàg. 8

INT ROD U C C IÓ La Figueres d’abans de la guerra p à g . 12

UNA C IU TAT MOD E R NA La capital indiscutible de l’Empordà pàg. 88

UNA SO C IETAT C I V IL V I VA L’educació i les associacions, puntals ciutadans p à g . 15 8

UNA E C ONOM IA D ESEN V OL UPA D A Comerciants, pagesos, menestrals i industrials p à g . 18 4

ÍND E X AL F A BÈ TIC

prese n t a c i ó

Presentació F igue r e s , l a Gine br a de C ata l un ya ’expressió pertany al pedagog figuerenc Joaquim Xirau, que, a finals del 1933, s’hi referia en la inauguració de les Escoles de Pàrvuls. En aquell discurs projectava com l’educació havia d’esdevenir un dels pilars de la ciutat futura. Eren els anys de la Segona República en què es desplegà un pla civicopolític que inspirà el catalanisme republicà imperant a la Figueres del primer terç del segle xx. La defensa dels valors democràtics, però, sobretot, el desplegament d’un projecte de ciutat ambiciós, havien

de permetre transformar i renovar les ciutats catalanes, i prendre-hi l’hegemonia. La seva materialització la descobrim visualment al llarg de la selecció d’aquestes instantànies. Els autors, Enric Pujol i Jordi Roig, bons coneixedors dels ritmes històrics, han tingut l’habilitat de mostrar aquella Figueres que, si bé desapareguda, encara es pot reconèixer en algunes façanes i xamfrans. La tria de fotografies permet recuperar el paisatge urbanístic i humà, però, sobretot, l’ànima d’una Figueres que lluitava per ser «culta, sana i bella», tal com reivindicava un titular d’Empordà Federal de l’època.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Francesc Guillamet

Anna Teixidor Colomer, periodista

i n t r o ducc i ó

Introducció Enric Pujol i Jordi Roig

l recull d’imatges de la ciutat que presentem en aquest volum s’inscriu bàsicament en un lapse temporal que va des de finals del segle xix i principis del segle xx fins a l’acabament de la Guerra Civil del 193639. Certament, aquell conflicte bèl·lic i el règim dictatorial subsegüent van marcar un punt de ruptura que Figueres va patir d’una manera especial, ja que li costà molts anys de recuperar l’empenta que havia tingut abans d’aquella guerra. La ciutat del primer terç del segle xx adquirí una puixança que la situà entre les més dinàmiques del context català del moment. Els republicans catalanistes que la 8

governaren van reeixir a convertir-la en una prefiguració de la República que havia de venir. S’ha escrit força sobre aquella Figueres, fins al punt que s’ha arribat a construir un autèntic mite ciutadà: el d’una població progressista, oberta, cosmopolita, imaginativa, bressol de personalitats genials... Un mite que es va estendre molt més enllà dels nuclis afins a aquell moviment polític i que ha perviscut, reformulat, fins als nostres dies, sobretot gràcies a la difusió que en van fer figures com Salvador Dalí, Josep Pla, Alexandre Deulofeu, Carles Fages de Climent, Jaume Miravitlles o M. Àngels Anglada, entre d’altres. Avui costa un xic d’imaginar com era la Figueres de principis de la centúria anterior. Amb aquest llibre pretenem retratar-la amb les imatges de l’època que s’han

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Josep Fajol Soler

l a f igue r e s d ’a b a ns de l a gue rr a

i n t r o ducc i ó

conservat, moltes de les quals fins ara eren inèdites. Hi veiem una ciutat desapareguda, però que encara avui podem reconèixer. No en va, fou aleshores que s’emprengué una actuació urbanística que configurà la Figueres moderna. Les fotografies ens permeten observar els canvis dels carrers, dels espais i dels edificis emblemàtics. Saber com era la Rambla sense el monument a Monturiol o veure com eren edificis avui desapareguts, com la Cambra Agrària, la biblioteca pública de la Mancomunitat, la torre carlina o l’església de Sant Pere d’abans de la guerra. Però, més enllà de l’arquitectura i de l’urbanisme ciutadà, hi podem veure la gent que hi vivia o que hi venia. Quina cara feien, com es vestien, com treballaven i com s’entretenien. Eren els responsables d’una vitalitat que prenia concreció en una societat civil molt rica, amb associacions de tota mena: musicals, culturals, esportives..., i amb equipaments insòlits en una població d’unes dimensions encara modestes: teatres, cinema, cafès, restaurants... La proximitat de la frontera i la influència d’una ciutat com 10

Perpinyà, aleshores en un moment de puixança, van tenir el seu paper en aquesta efervescència. I, segurament, aquesta circumstància també contribuí al desenvolupament econòmic, autèntic fonament del creixement urbà. Foren els anys de l’eclosió de la Figueres menestral, de la multiplicació dels petits tallers familiars que després es convertiren en botigues i que potenciaren el seu caràcter comercial i manufacturer, fins al punt de convertir aquest sector productiu en un tret d’identitat de la mateixa ciutat. També fou la «dels bells mercats», com deia un cartell que es publicà aleshores, que atreien gent d’arreu de la comarca i de més enllà, cosa que la convertí en una capital indiscutida i indiscutible també en l’àmbit agrícola i ramader. I cal no oblidar el relleu que hi adquirí una primera industrialització seriosa, amb empreses no gaire grans dedicades a la metal·lúrgia, l’electricitat, l’adoberia..., que posaren les bases a la florida, malauradament efímera, que aquest sector tingué i que rebrotà encara als anys cinquanta i seixanta.

PLACETA ALTA

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Josep Fajol Soler

A la pàgina 7, els edificis de la placeta alta de la Rambla l’any 1911. La casa de la tribuna és la de Vicenç Salleras. Als baixos hi havia el cafè d’en Xicu Ros. A la pàgina 9, la Rambla vista des d’un dels edificis de la placeta alta un dia festiu de l’any 1910. La gent s’hi concentrava, mudada, per trobar-se i conversar els dies festius i de mercat.

PLACETA BAIXA En aquesta pàgina, la placeta baixa de la Rambla colgada de neu l’any 1926. S’hi reconeix el monument a Narcís Monturiol i, al fons, el carrer de Girona. El dinamisme del centre de la ciutat es paralitzà durant uns quants dies a causa de l’excepcional nevada.

Una ciutat moderna

CIÈNCIA & PACIÈNCIA (S. EN C.) (ED.) / Col·lecció Francesc Guillamet

La capital indiscutible de l’Empordà El desenvolupament de Figueres que la convertí en una ciutat pròspera i en la capital indiscutible de l’Empordà va estar molt influït per la seva situació estratègica, de cruïlla de camins, i per la proximitat a Perpinyà, capital del Rosselló, i que a l’època va viure moments de notable puixança. L’impuls inicial de Figueres, tot i tenir un origen medieval, es va produir als segles xvii i xviii amb esdeveniments històrics que l’afavoriren, com el Tractat dels Pirineus (1659) o la construcció del castell de Sant Ferran (1752). Tanmateix, el gran creixement de Figueres es produí entre mitjan segle xix i el primer terç del segle xx. El seu dinamisme comercial estimulà que hisendats i pagesos amb vocació menestral d’arreu de la comarca hi establissin la seva residència i els seus negocis. Aquesta riquesa facilità el disseny d’una ciutat burgesa amb edificacions extraordinàries i serveis de capital. 13

VISTA AÈRIA A la pàgina anterior, vista aèria de Figueres el 1930 presa des del sud de la ciutat. Al centre de la imatge s’hi veuen moltes àrees encara per edificar, on avui hi ha els barris de la Creu de la Mà o del Rally Sud. A la dreta, les instal·lacions ferroviàries, que ocupaven un notable espai urbà.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Lluís Vega Vidal

VISIÓ PRIVILEGIADA En aquesta pàgina, uns paletes treballen en la construcció de l’edifici de la Catequística el 1931. Aquest espai enlairat, conegut antigament com la vinya petita, permetia una visió privilegiada de Figueres en una època en què encara no hi havia edificis gaire alts.

AUTOR DESCONEGUT / AMF

PLACETA BAIXA

Sobre aquestes línies, l’entrada del comercial carrer de Girona des de la Rambla al tombant del segle xix al segle xx. Aquest vial era dels més transitats de la ciutat d’aquell moment, atès que hi passava el camí ral de Girona a França. Per aquest motiu hi havia molts comerços i venedors ambulants.

A la pàgina del costat, la placeta baixa de la Rambla el 1917. L’edifici frontal és la casa Puig (1838), també coneguda com la casa de la Marquesa. A l’esquerra s’aprecia la Cambra Agrària, edifici modernista de Josep Azemar construït el 1901; al seu costat, la casa Fages, de Roca i Bros (1852).

L. ROISIN (ED.) / Col·lecció Francesc Guillamet

A. MAURI / Col·lecció Francesc Guillamet

antic camí ral

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Francesc Guillamet

PUJOL (ED.) / Col·lecció Francesc Guillamet

TORRE D’EN RAL

LA RAMBLA DEL SEGLE XIX

Al costat, l’inici del fressat carrer de Girona a principis del segle xx. La casa de l’esquerra de l’entrada del carrer és la torre d’en Ral o d’en Bodallés (1585), que va ser enderrocada el 1917. A la dreta hi ha la casa Bosch (1864), d’estil neoclàssic, obra de l’arquitecte municipal Josep Roca i Bros.

Sobre aquestes línies, la placeta baixa i la Rambla a finals del segle xix. A la dreta, la torre d’en Ral, antiga porta d’entrada al clos medieval. El fanal de gas, al mig de la imatge, ajuda a situar cronològicament la fotografia, atès que l’arribada de l’enllumenat elèctric a Figueres es produí el 1905.

Un matí lluminós a la Rambla a començaments del segle xx, abans de la reforma que dirigí l’arquitecte municipal Ricard Giralt el 1918. Alguns operaris treballen en l’empedrament d’un dels carrers paral·lels al passeig central. S’hi observen alguns dels edificis emblemàtics. A l’esquerra sobresurt la torreta i cúpula de la casa Puig Soler. A la dreta, la torre d’en Ral o d’en Bodallés encara dempeus. Al seu costat, entre les fulles dels plàtans, s’entreveu la casa Casals (1898) i el seu popular rellotge a la façana.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Josep Fajol Soler

LLAMBORDES DE LA RAMBLA

MARIMON FOTÒGRAF / Col·lecció Francesc Guillamet

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció Josep Fajol Soler

PROJECTE DESCARTAT

MONUMENT A MONTURIOL

Al costat, un fotomuntatge amb l’original projecte de monument a l’inventor Narcís Monturiol, desestimat en el concurs que es produí el 1918. L’escultura, d’estil modernista, que havia de ser daurada, era força més recarregada que el monument que finalment ha acabat presidint el final est de la rambla.

Sobre aquestes línies, el monument noucentista d’Enric Casanovas. Des del 1918 corona la part baixa de la Rambla. Es tracta d’un senzill bloc de pedra amb alguns relleus, entre els quals destaca el del bust de l’inventor. A damunt hi ha la figura femenina d’una victòria, també símbol de la República, amb una fulla de llorer a la mà.

Enric Pujol Casademont Jordi Roig Ferrer Enric Pujol és doctor en Filosofia i Lletres, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de la UAB i periodista. Jordi Roig és llicenciat en Història per la Universitat de Girona i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Tots dos van ser autors dels reculls gràfics L’Abans Figueres, el de l’etapa 1875-1967 (2010) i el del 1960-89 (2015).

efadós 24

es imatges de Figueres desapareguda, moltes d’elles fins ara inèdites, corresponen a un lapse temporal que va des de finals del segle xix fins al 1936. Això ens permet obtenir un retrat força afinat de la Figueres «d’abans de la guerra». Aquesta etapa fou molt puixant i vital, fins al punt que arribà a ser mitificada i a ser vista com una «època d’or». Ara no solament podrem descobrir com eren els carrers, places i serveis, sinó que també podrem veure la cara i l’aspecte de la gent que hi vivia i que hi venia, que, en definitiva, era la que constituïa l’essència ciutadana. c o m a rc a d e L’Alt emp o rdà

núm. 39