Reus desaparegut by Editorial Efados

REUS Francesc Olesti Prats

DESAPAREGUT

Col·lecció

Catalunya Desapareguda

REUS Francesc Olesti Prats

DESAPAREGUT efadós

Reus DESAPAREGUT

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març 2018 © dels textos: Francesc Olesti Prats © del pròleg: Jaume Massó Carballido © de la introducció: Isabel Olesti Prats © de les fotografies: diversos autors © de l’edició: Editorial Efadós © de la col·lecció Catalunya Desapareguda: Editorial Efadós EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Col·laboració: Ajuntament de Reus Amb el suport:

Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell Fotografia de portada: Luís Bartrina Fotografia de la portadella: Thomas (Ed.) Referències fotogràfiques: Totes les fotografies del llibre pertanyen al fons Francesc Olesti Prats. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge. En algunes fotografies s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa o es desconeix. La imatge de la pàgina 157, d’autor desconegut, pertany al fons Carles Fargas i la imatge de la dreta de la pàgina 160 és del fons Xavier Robert Mariné.

ISBN 978-84-16547-20-3 DL B 2772-2018 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org

Índex pàg. 6

P R E S E N TA C IÓ Reus i la fotografia pàg. 8

IN T ROD U C C IÓ Allò que el mestral s’endugué p à g . 14

NU C LI A N T IC L’origen medieval de Reus pàg. 56

C E N T R E V IL A Cap a la segona ciutat més poblada de Catalunya p à g . 14 8

E N T OR N Benvinguts, nouvinguts p à g . 18 4

ÍND E X A L F A BÈ T I C

p re s entaci ó

Presentació

R e us i l a f o t ograf i a Jaume Massó Carballido, arqueòleg i historiador

’ús quotidià de la càmera fotogràfica ha esdevingut una eina històrica molt eficaç. No cal dir que el document fotogràfic esdevé imprescindible per documentar fefaentment el passat recent. No sé què donaríem els arqueòlegs –i, és clar, també els historiadors que estudien els períodes anteriors a la popularització de la fotografia– per poder disposar d’imatges reals captades en un passat remot, ni que es limitessin a unes simples selfies. La tasca meritòria de col·leccionistes i arxivers ens permet conèixer directament –sense manipulacions ni postveritats– l’instant

precís i l’ambient o la circumstància d’una acció, d’un fet, d’un indret o d’un paisatge determinats. En el cas que ara ens ocupa, Francesc Olesti ens aporta el resultat d’una pacient recol·lecció d’imatges de la seva ciutat i ens les acosta per mitjà d’una breu descripció, resultat de la consulta de fonts contrastades. La fotografia s’introduí a Reus els darrers anys del segon terç del segle xix i ja a la dècada del 1860 hi havia instal·lats uns quants tallers dedicats professionalment al retrat fotogràfic. Hi ha desenes de milers de fotografies d’interès històric i documental captades a la ciutat, moltes de les quals han estat arxivades al Centre de la Imatge Mas Iglesias. També disposem de diversos llibres

capitol X

AUTOR DESCONEGUT

SÉBASTIEN DE PONTAULT

i catàlegs, ben il·lustrats, que ens ajuden a conèixer millor aquest important patrimoni, des de la ja clàssica Història gràfica del Reus contemporani (editada en dos volums els anys 1986 i 1987) fins al més recent recull Fotografia Niepce: 100 anys d’història (imprès el 2015), tot passant pels també gruixuts volums Postals de Reus. 1895-1939. Catàleg de targetes postals il·lustrades de Reus (editat l’any 2007), L’Abans. Reus. Recull gràfic 1875-1975 (del 2010) o 1.000 imatges de la història de Reus (del 2011). A les imatges hi sobreviuen uns quants edificis d’un gran valor patrimonial, víctimes de la infame especulació urbanística. També hi veureu força fumeres, que demostren un passat essencialment industrial. Si les mireu amb atenció, potser descobrireu per què Reus fou, fins ja encetat el segle xx, la segona ciutat més poblada de Catalunya. 7

intro d u cci ó

Introducció Isabel Olesti Prats, escriptora

’agrada baixar pel carrer de Monterols i recordar com era abans que les franquícies ho devoressin tot. M’imagino que encara hi ha la Perfumeria Porta, amb les olors inconfusibles de perfums i pintallavis, o el Bebé, amb aquell aparador de camisoles en miniatura amb puntes i farbalans, o la Llibreria Grau, amb els amabilíssims amos i l’olor característica de llapis i gomes… M’agrada passar per sota els porxos del Navàs i aturar-me a la vella botiga de roba que hauria de ser declarada un bé d’interès 8

públic, perquè encara conserva els mateixos taulells de fusta allargassats i els mateixos pisos de prestatges, ara buits i abans plens de teles de colors que les dones triaven i remenaven ben assegudes davant del taulell. M’agrada baixar pel carrer Major i recordar l’aparador dels Monederos Fort o la Merceria Correig, amb el terra de fusta que cruixia amb els passos dels clients i dependentes, que s’endinsaven cap al fons infinit de la botiga. La vida i els costums han fet un salt de vertigen i, sense adonarnos-en, ens hem adaptat al que ens dicten les modes i el pas del temps. El petit comerç s’esfuma lentament i aviat només en quedaran les fotografies. Ara faig el recorregut de la plaça de Prim a Sant Pere i m’adono que només queda la Casa Pujol, la Sastreria

THOMAS (ED.)

A LL Ò QUE EL ME S T R A L S ’E NDUGUÉ

ESTACIÓ DE MZA A la pàgina anterior, l’estació del ferrocarril de MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) o dels Directes, situada on anteriorment hi havia els Jardins de l’Euterpe. Malauradament, l’estació va ser enderrocada el 1972 i construïda de nou. A la imatge, del 1914 aproximadament, un tren de vapor surt de l’andana principal en direcció a Barcelona.

PROCESSÓ DE RECONCILIACIÓ La processó del dia 1 de juny del 1941, diumenge de Pasqua, baixa pel raval de Santa Anna i passa per la plaça de Catalunya. La comitiva duia la nova imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia des de l’església de Sant Pere de nou fins al seu santuari amb motiu de la reconstrucció d’aquest a causa dels danys soferts a principis de la Guerra Civil.

AUTOR DESCONEGUT

intro d u cci ó

Queralt, la Cotilleria Amill, la Merceria Calella, la Camiseria Domingo, la Llibreria Domingo, El Barato... I em pregunto quant trigaran a formar part d’aquest passat convertit en ombres. La Casa Quer, la seu social del Reus Deportiu, la casa natal de Prim, el Teatre Circ o el Principal, el Campanaret i l’Hotel España són edificis històrics o símbols reusencs que al seu temps van ser enderrocats amb el beneplàcit de governs municipals sense escrúpols ni sensibilitat artística. Ara, si més no, ens en queden les imatges. La fotografia no és res més que una caixa negra per la qual deixem entrar un raig de llum, que són les imatges. I això, aparentment tan simple, ens permet perpetuar en la memòria allò que ja no existeix. Gràcies a fotògrafs anònims, aficionats o professionals, i gràcies als col·leccionistes que busquen i preserven aquestes petites grans joies, tenim la història de Reus al nostre abast. La feina de Francesc

Olesti ha estat posar tot això en solfa. Apassionat de la història i del col·leccionisme, i sobretot apassionat de la seva ciutat, Francesc Olesti ha recopilat 158 fotos de Reus, totes de la seva col·lecció, excepte dues, i les ha acompanyades d’un petit text perquè les situem. Quan obrim Reus desaparegut, la nostra mirada donarà vida una altra vegada a les verduleres de la plaça del Mercadal, als senyors vestits d’etiqueta dinant al fastuós Hotel de Londres i als requetès que entren triomfants a la plaça de Prim el 15 de gener del 1939. Podrem acompanyar les dones que van a buscar aigua a la font de la plaça d’Hèrcules, o fer un tomb de raval amb el president Macià, o assistir als grans carnavals d’entreguerres, o fer cua al Cinema Kursaal, o esgarrifar-nos sota el bombardeig feixista del 1938, o esperar l’arribada del Carrilet de Salou o del tren de l’estació del Nord... Només cal obrir els ulls i deixar-nos portar pel pas del temps. 11

Valveny

NUCLI ANTIC

AUTOR DESCONEGUT

L’origen medieval de Reus Segons expliquen Josep Maria i Ezequiel Gort Juanpere al seu llibre Reus: del passat al present. La formació d’una ciutat, el primer nucli urbà apareixeria al segle xii pels voltants d’on actualment hi ha la prioral de Sant Pere, tot i que hi ha vestigis dins el terme que demostren que abans ja hi havia un poblat neolític a la partida de Monterols, ubicat on ara hi ha l’institut Pere Mata, i també diversos jaciments ibèrics i unes quantes vil·les romanes. Reus té, doncs, un origen medieval. L’any 1154 surt documentada per primer cop, encara que ja existia unes desenes d’anys abans. La cruïlla de camins que van, per una part, de Tarragona cap a les muntanyes de Prades, i per l’altra, de la part occidental cap a Valls o Montblanc, seria l’epicentre d’aquest origen, que donaria lloc a la construcció del temple inicial, d’un castell, de les primeres cases i d’un incipient mercat. Als primers anys del segle xiii, Reus ja tindria una primera muralla. El 1374 s’inicià la construcció d’un segon recinte mural, amb els seus portals, que després configuraria la formació dels ravals que es coneixen. 15

La plaça de Prim anteriorment es deia plaça de les Monges perquè, al lloc on ara hi ha el Teatre Fortuny –a la fotografia de l’esquerra, datada pels volts del 1909–, als segles xviii i xix hi va haver un convent de monges carmelites fins al 1868, un edifici que ocupava una bona part de la plaça. En aquesta pàgina, un dels diversos bars que hi havia als anys trenta del segle xx a la plaça i on els reusencs i gent de la comarca anaven a prendre uns vins o el típic vermut de Reus, i també a jugar-se els diners a les cartes. El Cafè de París, el Sol-Sis i el Bol d’Or eren alguns d’aquells establiments.

AUTOR DESCONEGUT

AUTOR DESCONEGUT

PLAÇA DE PRIM

AUTOR DESCONEGUT

FONDA DE LONDRES L’Hotel de Londres anteriorment era el Palau Miró, construït durant els segles xviii i xix per aquesta família de nobles gràcies a la fortuna feta amb l’arrendament de drets senyorials i amb la compravenda de terrenys a la ciutat. Ja hotel, s’hi allotjaren el rei Ferran VII, la seva vídua, Maria Cristina, i la seva filla, Isabel II. El monument al general va ser plantat al final del 1892 en homenatge a qui fou el primer català que ocupà la presidència del Govern espanyol. A la pàgina del costat, la plaça als anys deu del segle xx amb els taxis aparcats davant de la fonda, malauradament desapareguda el 1973. En aquesta pàgina, el Banc de Bilbao, que ocupa el solar de l’antic Hotel Restaurant Continental, als anys cinquanta.

CUYÀS

‘EL PASADO AMENAZA’ En aquesta pàgina, rodatge de la pel·lícula El pasado amenaza, dirigida per Antonio Román i estrenada el 1950. Una part de la filmació es va fer a l’Hotel de Londres, batejat a la dècada anterior amb el nou nom d’Hotel Restaurante de España. Una multitud de curiosos es van aplegar a la plaça de Prim per veure els actors.

NIEPCE (reus)

Al costat, la plaça de Prim cap al 1927 vista des de l’interior dels porxos de sota el Teatre Fortuny, la societat El Círcol i l’actual Llotja. La Llotja de Reus, creada el 1309 per concessió de Jaume II, és, en l’actualitat, la institució més antiga de la vila, on encara cada dilluns es recopilen i divulguen les cotitzacions del sector agroalimentari de Catalunya.

AUTOR DESCONEGUT

PORXOS DE LA PLAÇA

AUTOR DESCONEGUT AUTOR DESCONEGUT

ÀPATS A L’HOTEL El restaurant de l’Hotel de Londres solia ser l’escollit per fer-hi dinars o sopars amb personalitats famoses. El 27 de setembre del 1932 es va fer un àpat amb motiu de la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, i del cap del Govern espanyol de la Segona República, Manuel Azaña –a la pàgina del costat–. Hi van assistir,

entre d’altres, Lluís Companys, Josep Tarradellas, Ventura Gassol, el general Domènec Batet i Pau Font de Rubinat. En aquesta pàgina, sopar en homenatge a Joaquim Santasusagna, escriptor i activista polític reusenc, el 28 de juny del 1955 amb motiu de la publicació d’un dels seus llibres. Hi assistiren els activistes culturals del moment.

FRANCESC OLESTI PRATS (Reus, 1966). Graduat en Enologia per la UB, empresari i col·leccionista. És coautor del volum Ager Tarraconensis 5: L’ager Tarraconensis i les muntanyes de Prades: un espai colonial mal conegut (2013). És membre de l’Associació Els Tamborinos de Prades i soci del centre Amics de Reus, del Grup Filatèlic i Col·leccionista de Reus, dels Amics del Museu de Reus, de la Confraria Guardadors de la Tronada de Reus, del Centre de Lectura i del Reus Deportiu.

efadós

quest llibre ens convida a fer un recorregut insòlit pels carrers i paisatges d’un Reus que ja no existeix i que és difícil de reconèixer. A través d’una selecció de 165 imatges, l’autor mostra l’evolució de la ciutat des de finals del segle xix fins a la dècada del 1960. Ofereix un passeig visual pel nucli històric, pels barris i l’entorn de Reus, i evoca un passat enriquidor, convertit en ombres pel pas del temps però immortalitzat gràcies a l’art de fotografia.

c o marca D EL BAIX CAMP C.I.F.R.A. núm. 42