El Perich sense caducitat by Editorial Efados

Col·lecció Pinzells Satírics Primera edició: febrer del 2015 © de l’autoria: Jaume Capdevila Herrero i Raquel Perich Berini © dels dibuixos: hereves de Jaume Perich © de les fotografies: fotògrafs diversos © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon Industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © de la col·lecció Pinzells Satírics: Editorial Efadós Coordinació Editorial Efadós Jaume Capdevila Herrero Raquel Perich Berini Disseny gràfic i maquetació Editorial Efadós Assessorament lingüístic Neus Doncel Saumell

Agraïments Agraïm als amics, companys de professió i admiradors de l’obra del Perich la seva implicació i participació en aquest merescut homenatge. Un agraïment especial a Iu Forn, Sergi Ruiz, Rosa i Georgina Regàs, Fer i José Luis Martín per la seva ajuda durant el procés d’elaboració del llibre. Nota editorial Els textos de les vinyetes són originals d’en Perich. Aquesta edició els ha publicat literalment per respectar la seva obra creativa. ISBN: 978-84-15232-61-2 DL B 1881-2015 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

efad贸s

L’humor d’en Perich sobreviu v int anys després de la seva mort. Amics i admiradors de la seva obra recordem el gran humorista i la força de la sev a sàtira sense caducitat.

La sàtira que no respecta res Text de Jaume Capdevila, Kap

Jaume Perich (1941-95) ha estat un dels humoristes més incisius del nostre país. De fet, al Perich, l’etiqueta d’humorista li queda força estreta. La seva mirada lúcida i mordaç va retratar d’una manera crítica l’últim quart del segle xx. La intensitat de la seva obra no s’ha diluït amb el pas dels anys. Al contrari, continua avui més vigent que mai. El temps ha aportat encara més profunditat i solidesa a la càrrega del seu pensament crític. Aquest 2015 es compleixen 20 anys de la seva mort, i els seus dibuixos, els seus aforismes i reflexions encara ens fiblen amb esmolats dards satírics, com si fossin acabats de fer.

Nascut a Barcelona el 5 de novembre del 1941, encara que havia publicat algunes vinyetes en revistes dels anys seixanta, inicià la seva carrera professional com a redactor de l’editorial Bruguera el 1964 i com a humorista el 1966 al diari Solidaridad Nacional, al costat de Turnes i Oli, firmant una pàgina col·lectiva d’humor. Al desembre de l’any següent va passar al diari carlí El Correo Catalán, cosa que li permeté deixar la feina de redactor a Bruguera

Resumirem la seva trajectòria, si bé, per aprofundir en la seva biografia, no em puc estar de recomanar-vos el llibre de Josep Maria Cadena Perich sin concesiones, un treball rigorós i exhaustiu, imprescindible a la biblioteca de qualsevol persona que s’interessi per l’humor gràfic d’aquest país. © Fotos família Perich

Sota aquestes línies, una imatge del petit Jaume Perich, que esdevindria una de les veus crítiques de referència del final del franquisme. A la dreta, Perich durant el servei militar.

i consolidar el seu peculiar estil de combinar els dibuixos amb frases curtes i aforismes en la secció «Perich-Match». Una selecció de les acerades reflexions i dibuixos d’aquesta secció es van recopilar en el llibre Autopista tot just encetada la dècada dels setanta, encara durant la dictadura franquista.

Autopista va ser el llibre més venut del 1971 i fou, també, el detonant del que s’anomenaria el boom de l’humor gràfic dels anys setanta, quan els dibuixants d’humor van deixar les pàgines de passatemps i espectacles per passar a les pàgines d’opinió i de política dels diaris, quan l’humor va aprofitar les primeres escletxes en el règim autoritari i monolític per començar a desvetllar consciències. El 1972 va aparèixer Hermano Lobo i el 1974, Por Favor, dues revistes satíriques de les quals Perich és un dels principals puntals, especialment de Por Favor, que dirigí amb el seu amic Manolo Vázquez Montalbán. En molt poc temps, Perich va consagrar-se com un dels principals humoristes del país. Va dibuixar la vinyeta diària per a La Vanguardia, Diari de Barcelona, Mundo Diario i, finalment, El Periódico de Catalunya, en què publicaria fins al darrer dia de la seva vida. També va col·laborar en un munt de revistes de tota mena, des de Fotogramas fins a En Patufet, des d’El Jueves fins a Interviú. Va escriure guions per a televisió –el recordem a programes com Tres i l’Astròleg o Filiprim– i va recopilar la seva obra en més d’una vintena de llibres, entre els quals destaquen la sèrie de Notícies del 5è Canal o els protagonitzats pel seu gat Mao. Va morir l’1 de febrer del 1995. En honor seu es lliura el Premi Internacional d’Humor Gat Perich. Manolo Vázquez Montalbán escrivia al pròleg del llibre Setze Fetges que Perich «irrita però no alegra [...] ha revolucionat el sentit de l’humorisme i l’ha orientat més al camp de la provocació que al camp del divertiment». Cal dir que tot això passava en ple franquisme, quan la repressió i la censura aplicada d’una manera

abassegadora durant dècades pretenien desactivar qualsevol incipient resistència al règim. El que fa Perich és recuperar la vena transgressora dels grans creadors satírics, en què l’humor no és més que l’excusa per deixar caure una garrotada, en què la rialla és la manera més fàcil de mostrar les dents esmolades a punt de mossegar. La sàtira de Perich entronca amb la tradició provocativa dels mestres de l’aforisme satíric, com Demòcrit d’Abdera, Swift, Lichtenberg o Pope. L’aforisme és l’eina amb la qual molts filòsofs i literats han bastit la seva obra. Heràclit, Epictet, Lao Tse, La Rochefoucauld, Voltaire, Nietzsche, Cioran o Wilde, entre d’altres, han utilitzat profusament aquest tipus de sentència breu que serveix per concentrar pensaments complexos d’una manera colpidora. L’aforisme és com una rotonda a la cruïlla on es troben la filosofia i la sàtira. És curiós comprovar que, quan la filosofia es planteja sense complexos les contradiccions de l’existència humana, apareix la sàtira. I que, quan la sàtira es despulla de maldats, trivialitats i rancúnies domèstiques per observar vicis i problemes universals, esdevé filosofia.

Perich faria el salt a la popularitat gràcies al llibre Autopista, que recopilava textos i dibuixos publicats al diari El Correo Catalán. Des d’aleshores, les seves vinyetes foren imprescindibles en les principals publicacions de l’època. A dalt, una coberta d’Hermano Lobo i el primer número de Por Favor.

Rere la cuirassa del ferotge i mordaç humorista irreductible que mossega a tort i a dret s’hi amagava un home tímid que interpretava el món amb una mirada lúcida i alhora descreguda. A la pàgina següent, Perich treballa al seu estudi de Premià de Dalt a principis dels anys noranta.

Una de les frases recollides al llibre Autopista diu: «Jo només vull que respectin el meu dret a no respectar res». Aquesta ànsia ferotge de llibertat el va dur a ser un crític irreductible amb tot i tothom, un revolucionari que no va deixar mai ningú indiferent. Perich, parapetat darrere les seves ulleres de cul de got i amb un gat endormiscat damunt dels genolls, ha deixat la seva empremta en més d’una generació d’homes i dones d’aquest país. Aquest llibre n’és el testimoni. Avui encara pensem que Perich era un senyor que feia dibuixos i deia coses divertides, però d’aquí a uns quants anys, quan siguem un altre país, un país culte i seriós, Perich serà recordat com un dels grans pensadors del segle xx.

Perich fou un mestre de l’aforisme, un hàbil canalitzador d’idees, minuciós i destre manufacturer de metàfores, enginyós i maliciós jugant amb els mots, estirant els conceptes fins a límits impossibles. També, en els seus dibuixos, despullà el traç de tot element accessori i decoratiu per aconseguir un ninot sintètic i expressiu que potenciava el missatge crític. La síntesi, en el traç i en la paraula, utilitzada per exposar una crítica esmolada d’una manera enginyosa i subversiva, fou la marca de la casa. Perich és un creador funcional, tant en els escrits com en els dibuixos, en què mots i línies s’empren, sempre, al servei de les necessitats expressives de la idea que vol transmetre. Això és l’essència del mètode Perich, una tècnica que avui encara s’utilitza amb èxit en el camp de l’humor, de la literatura o, fins i tot, de la publicitat. De fet, n’hi ha prou a obrir el Twitter per confirmar-ho. Però, en el cas de Perich, cal afegir-hi el talent; un talent natural per a l’anàlisi crítica; talent per trobar idees malicioses que inoculen petites dosis de verí en els cervells dels seus lectors; talent per trobar la mesura justa entre l’humor i la mala llet; talent, en definitiva, per a la sàtira. Perquè l’obra de Perich és bastida, no amb fina ironia ni innòcua comicitat, sinó amb demolidora i descarnada sàtira.

Ser pobre i de dretes ĂŠs com ser puta i, a mĂŠs, pagar tu el clau.

Notícies del 5è canal Menys incendis forestals que l’any passat. Però és perquè ja gairebé no queden boscos. El Vaticà recorda que no solament separar-se és pecat. Ajuntar-se gaire, també. 18

Líder polític sud-americà d’esquerres apareix mort amb quatre trets de bala a la nuca. La policia creu que es tracta d’un suïcidi. Comença el curs escolar amb total normalitat: més car. Més del 100% dels bisbes que estan contra el divorci són solters.

i en En dictadura r el seu humo democràcia, aç ssions, de tr e c n o c e s n e s punyent, precís i frase col·lectiva u e v la tà e r p inter ritat. que vol la ve

JOSEP MARIA CADENA

ﾂｩ PEDRO MADUEﾃ前

A Jaume Perich li esqueia perfectam ent la màxima que diu que l’humorista és un home de bon mal humo r.

MÀRIUS CAROL

9 788415 232612

Vint anys després de la seva sobtada mort el 1995, els esmolats dards satírics que Perich llançava en forma de màximes o dibuixos són avui més vigents que mai. Un nombrós grup d’amics, personalitats del periodisme, les lletres, l’escena i la cultura, a més a més dels humoristes que foren els seus companys de professió, li reten un sentit homenatge en aquest volum, que també aplega una selecció dels seus dibuixos i reflexions.

El 23F ens vas trucar: –Tios! Que han entrat uns guàrdies civils al Congrés! –Ha! Ha! Ha! Tu sempre de conya! I no. No feies conya.

PINZELLS SATÍRICS

efadós

Perich és la principal referència per a tots els que ens agrada fer humor sobre l’actualitat i sobre el periodisme. El seu Quinto Canal ens va mostrar el camí.