URBANISME / SANTS
2
CARRER DE SANTS
Can Catà, Casa Nubiola, una de les finques més importants de Sants, pertanyia a una saga d’alcaldes, regidors i terratinents del barri. Fou edificada com a gran mas rural en un entorn urbà en estil neogòtic, a l’actual plaça de Sants, on se situa el monument El Ciclista. La fotografia està presa des del pont que travessa les vies del tren. Can Catà disposava d’un pont privat, que creuava les vies, la rasa del qual s’intueix a l’extrem esquerre de la fotografia dels anys vint.
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
3
AUTOR DESCONEGUT / AMDS
XXXX XXXXXXX / xxxxx XXXXXX XXXXXX
URBANISME / SANTS
CARRER DE SANTS
Sobre aquestes línies, la isolada finca de Can Catà, amb el campanar de Santa Maria al fons, s’alça en un Sants encara independent el 1893. A la pàgina del costat uns empleats municipals reguen el carrer durant la urbanització de la plaça de Sants el 1935. El reg, al segle xix, era una festa que els nens de Sants celebraven quan succeïa, un cop al mes. A la fotografia inferior els tendals dels comerços al carrer, prop del mercat, inunden les voreres.
4
FRANCESC CERVERA / AMDS
AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP ROMEU REDONDO
5
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
URBANISME / SANTS
PLAÇA DE SANTS
La plaça de Sants no va existir fins que no s’enderrocaren les finques que tancaven el carrer de Sants a la confluència amb Galileu. Durant els anys trenta s’aprofità per aterrar els ponts dels carrers d’Alcolea i de Galileu, i finques com la casa de vidre de Fructuós Gelabert. S’aprofità, llavors, per urbanitzar la flamant plaça de Salvador Anglada, parada i fonda del tren, el metro, els tramvies i els autobusos que es dirigien a Sants i en sortien. La fotografia d’aquesta pàgina és del 19 de novembre del 1933.
6
AUTOR DESCONEGUT / AMDS
LA PLAÇA DE SANTS, EL NUCLI EN CONSTANT CANVI L’any 1930 l’Ajuntament decidí urbanitzar una nova plaça al mig de Sants amb la intenció de cobrir el tram de rasa del ferrocarril entre Can Catà i el carrer de Galileu, i aprofitar l’obra per acostar l’estació de Sants, llavors darrere de l’Espanya Industrial, fins a la plaça amb una nova terminal amb entrada directa des d’aquest nou espai. L’any 1936 la plaça ja havia estat bastida i es procedí a inaugurar l’estació amb les andanes soterrades. Quedava enrere la rasa que tallava el barri i que només es podia salvar a través de ponts. La plaça de Sants esdevé, doncs, el primer pas amable des d’una banda a l’altra de l’esquerda viària. Acabada la Guerra Civil les autoritats rebatejaren la nova plaça de Sants amb el nom de Salvador Anglada (Sants, 18781936), químic industrial, fundador del Centre Carlí de Sants i del Sindicat Lliure, i regidor de Barcelona. Anglada, que vivia al carrer del Rei Martí, va ser detingut el 14 d’agost del 1936, casa seva va
ser registrada i se’l va acusar de ser catòlic i carlí. Fou traslladat a Barcelona i afusellat a Can Tunis el 19 d’agost. El nom de plaça de Salvador Anglada continuà com a oficial fins ben entrada la democràcia, en què recuperà el de plaça de Sants. Durant tots aquests anys una història de canvis permanents i d’urbanització progressiva, de reivindicacions i de lluites veïnals. Des dels anys trenta, i amb l’aturada de la Guerra, com un espai erm i sense cap mena d’ordre, només trencat per l’anar i venir dels tramvies, passant pels anys quaranta, amb un primer enjardinament, amb una zona arbrada i amb bancs. El 24 d’octubre del 1948, coincidint amb la celebració del centenari del primer tren al país, es va inaugurar l’edifici d’accés de viatgers a nivell de carrer, amb entrada per la cruïlla Sant Antoni-Galileu, situada a l’extrem de les andanes que donava a la plaça de Salvador Anglada. Aquesta esdevingué, llavors, un espai bàsic d’interrelació. Entitats tradicionalistes com el Centre Catòlic i els Maristes hi tingueren façana. I, en canvi, el Círcol de Sants seria enderrocat i donaria pas al conegut gratacels, edificat a finals dels anys seixanta i amb una nova urbanització, ja gairebé definitiva, a mitjan anys setanta.
7
URBANISME / SANTS
8
PLAÇA DE SANTS
L’any 1948 la plaça de Sants culminà la seva transformació final des dels anys trenta amb la inauguració de la nova terminal de passatgers de l’estació de Sants, amb façana directament a la plaça. Quedava així cobert el feix de vies des del carrer del Vallespir fins al d’Antoni de Capmany, excepte el tram de les andanes. A l’esquerra s’observa l’inici al carrer de Galileu i, a la dreta, el terrat del cinema Liceu. Al fons, les xemeneies de l’Espanya Industrial i la presó Model.
MARTÍ CAÑELLAS / AMDS
9
A. T. V. / AMDS
URBANISME / SANTS
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
L’església de Santa Maria és el nucli entorn del qual s’aixeca el poble de Sants des del segle x. L’església que es veu en aquestes fotografies és la segona, la inaugurada el 1828 sobre les restes de l’antiga església romànica, enderrocada a principis del segle xix. En aquesta pàgina, a la dreta, l’església sense la decoració superior del campanar en una de les imatges més antigues que es conserven, de cap al 1855, amb la masia de can Cros als peus. A la pàgina següent, les portes, un cop cremada durant la Guerra Civil, l’any 1937.
10
STUDIO ALEMAN / AMDS
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, TESTIMONI HISTÒRIC DEL BARRI L’origen històric de l’església de Santa Maria es remunta a l’edat mitjana, quan el nom de Sancta Maria dei Sanctis ja apareix en manuscrits d’alous, emfiteusi i altres vendes de parcel·les al pla de Barcelona. Uns sants que es desconeixen, però que probablement foren sant Nin i sant Non, patrons de la pagesia catalana. Aquella primerenca església romànica, que durant un quant temps diu la llegenda que fou convertida en mesquita pels sarraïns, feia façana a la plaça d’Ibèria, antiga plaça Major. Amb un document elaborat pel veïnat el 1791 es pretén l’enderrocament d’aquella antiga església perquè no podia acollir tota la feligresia que s’hi congregava, i es demana construir un nou temple, que no s’acabà fins a l’any 1828, sota els plànols de l’arquitecte Francesc Renart, en un estil classicista, propi del primer terç del segle xix. A la depurada façana s’afegeix un campanar d’una gran altura, que esdevingué
símbol del poble, ja que, situat com està dalt d’un turó, és visible des de tot el pla de Barcelona. Ben aviat rebé el sobrenom del tísic de Sants, amb referència a una cosa alta i prima. La seva altura fou similar a la del monument a Colom. L’església conservà el cementiri parroquial a la façana esquerra, traslladat el 1874 per aixecar les cotxeres de Sants, i les cases sacerdotals a la banda dreta. L’església, doncs, fou escenari de fets històrics. Per exemple, l’arribada de la imatge de la Moreneta després de la Guerra del Francès, camí de Barcelona, la nit de Reis del 1812. O l’enregistrament cinematogràfic de la sortida de missa que realitzà Fructuós Gelabert el 1897 i que representa un dels primers de tota la Península. O els atemptats que patiren els terratinents i els industrials santsencs a la sortida de l’església a principis del segle xx. L’església va ser respectada durant la Setmana Tràgica, però fou cremada l’any 1937 en plena Guerra Civil per ràtzies d’incontrolats que també cremaren Can Catà, Can Santomà i els Maristes de Sants.
11
URBANISME / SANTS
AUTOR DESCONEGUT / AMDS
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
L’any 1940 es posà la primera pedra, enmig d’un fervor religiós i nacional catòlic propi del moment, de la nova església de Santa Maria de Sants, que s’anà construint, a poc a poc, durant aquesta dècada. Sobre aquestes línies, la primera nau, amb un sostre molt baix, però ja amb l’espadanya actual, el 18 de juliol del 1943. A la pàgina següent, la nova església, tot i mancada encara de façana, s’inaugurà amb la presència del bisbe de la ciutat, Gregorio Modrego. La imatge és de la processó de Corpus del 1949.
12
AUTOR DESCONEGUT / AMDS
13
URBANISME / SANTS
14
NUCLI HISTÒRIC
Vista de Sants i la Bordeta des de dalt del campanar l’agost del 1936, uns quants mesos abans que aquest desaparegués sota del foc. Si hi ha un carrer que connectava el nucli històric de Sants amb la barriada de la Bordeta, aquest era el de Sagunt, antic carrer de Sant Pere –al centre de la imatge. L’obertura del carrer d’Olzinelles es dugué a terme sobre un conjunt d’horts i terrenys privats dels comtes d’Olzinelles, que encara en cobraven rendes a principis del segle xx.
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
15
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
URBANISME / SANTS
16
JOAN CAMPAÑÀ / AMDS - Fons UEC DE SANTS
ENTORN DEL MERCAT NOU
Els carrers Sant Jordi i Sant Medir, a banda i banda del Mercat Nou, s’omplen de botigues, tallers, parades i comerços de tot tipus aprofitant la proximitat del mercat. Al costat, imatge dels anys trenta. Als carrers Càceres, Daoiz Velarde, Canalejas i Pavia, els bars i tavernes fan que esdevingui un dels nuclis més concorreguts del barri pel tràfic de veïns, comerciants i traginers, incrementat per la proximitat immediata a la carretera de Sants, en una imatge del gener del 1963.
17
URBANISME / SANTS
18
CARRER DEL VALLESPIR I ENTORNS
El carrer del Vallespir, abans anomenat carrer de Colón, és un dels més concorreguts gràcies als seus cafès i comerços. En aquesta imatge del 1925 la nombrosa mainada gaudeix d’un dia radiant a la cantonada amb el carrer de Valladolid. Al fons, l’església de Santa Maria del Remei, al barri de les Corts, avui ja impossible de veure amb la construcció de finques que la superen en altura.
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
19
AUTOR DESCONEGUT / AMDS - Fons UEC DE SANTS
URBANISME / SANTS
20