Lluís Llach: Quadern de bitàcola by Editorial Efados

Quadern de bitàcola

Josep Maria Vileu

Una vida dedicada als escenaris i al compromís social

efadós

Lluís Llach. Quadern de bitàcola

Procedència de les il·lustracions, documents i fotografies

Una vida dedicada als escenaris i al compromís social

Acadèmia Cinema Català (CIN) Acció Cultural del País Valencià (ACPV) Agrupació Artística Musical de Dénia (AMD) Andréas Claus (CLA) Àngels Massagué (AAM) Arxiu Municipal de Girona (AMG) Arxiu Parlament de Catalunya (PAR) Assemblea Nacional Catalana (ANC) Carles Giné (GIN) Carme Esteve (EST) Celler Vall Llach (VAL) Domènec Gavaldà (GAV) Elaine Jones (JON) Elisa Cabot (ELI) Fermí Puig (PUI) Fina Durán (DUR) Fundació Contra la Sida (FCS) Fundació Lluís Llach (FUN) Institut Ramon Llull (LLU) Jaume Giné (JGE) Joan Molas-Núria Batalla (MOL) Josep Maria Vileu (VIL)

Primera edició: abril del 2014 © d’aquesta edició: Editorial Efadós © del text i de la selecció de documents: Josep Maria Vileu © de la presentació: Josep Maria Vileu © de les lletres de les cançons: Lluís Llach © de la fotografia de la coberta: Peter Godry © de les fotografies: Adda, Carles Francesc, Carles Giné, Domènec Gavaldà, Elaine Jones, Elisa Cabot, Enrique Marco, Fina Durán, Gerardo Cortina, Gigi, Jordi Garcia Monte, Josep MoyaAngeler, Juan Miguel Morales, Kazuko Ueno, Lluís Brunet, Lluís Maimí, Lluís Zayas, Manel Armengol, Manel Martí, Miguel González, Pere Manel Mula, Prats i Camps, Puri Mir, Rafael José Jover Clos, Ricard Cervantes, Roberto Coggiola, Roser Ortiz, Roser Vilallonga, Véronique Grasser, Vicenç Abad, Victor Ovies

Edició Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 · Nau A Pol. Ind. Les Torrenteres 08754 El Papiol (Barcelona) Telèfon 936 731 212 efados@efados.cat www.efados.cat

Disseny Editorial Efadós

Assessorament lingüístic Maria Neus Doncel Saumell ISBN: 978-84-15232-63-6 DL B. 5310-2014 Imprès a Catalunya

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics). www.cedro.org.

Josep-Miquel Servià (SER) Juan Miguel Morales (MOR) Kazuko Ueno (KAZ) Lluís Brunet (BRU) Lluís Llach (ALL) Lluís Maimí (MAI) Lluís Marrasé (LLM) Manel Martí (MAR) Mediapro (MED) Núria Picas (PIC) Núria Santiago (SAN) Òmnium Cultural (OMN) Pere Manel Mula (MUL) Puri Mir (MIR) Rafael José Jover Clos (JOV) Ricard Cervantes (CER) Roser Vilallonga (RVI) Teatre Nacional (TNC) Teatre Romea (TEA) Véronique Grasser (AVG) Victor Ovies (OVI) Vicenç Abad (VAD)

Als meus pares, germanes i família, i molt especialment a l’Aline, que ha suportat estoicament el procés de gestació d’aquest llibre

“Els núvols són passatges i la tempesta circumstancial.” Josep Maria Vileu

Agraeixo l’atenció i l’ajut que m’han prestat Lluís Llach, Andréas Claus, Joan Molas i Núria Batalla, Jordi Muñoz, Joaquim Vilarnau, Àngels Massagué, Carme Esteve, Lluís Marrassé, Puri Mir, Pep Albinyana, Roser Vilallonga, Véronique Grasser, Joan-Carles Doval, Elaine Jones, Roberto Coggiola, Ros Riba, Juan Miquel Morales, Josep-Miquel Servià, Fermí Puig, Ricard Cervantes, Acció Cultural del País Valencià, els Serveis de Documentació de TV3, Catalunya Ràdio i RTVE, l’Ajuntament de Verges, els amics i familiars que m’han esperonat, i totes aquelles persones, entitats, institucions i mitjans de comunicació que d’alguna manera han contribuït a fer possible aquest llibre o que simplement s’hi han interessat. En definitiva..., als col·leccionistes d’anhels i caçadors de somnis...

Introducció

luís Llach és un artista molt estimat. Gràcies a la seva obra i al seu tarannà, ha esdevingut una gran figura en el món de la cançó i segurament és un dels cantants més internacionals que ha donat el nostre petit país. Durant tota la seva carrera professional, a més a més de mostrar la seva vàlua com a músic i compositor, en una constant progressió i mai sense aturador, Llach també ha deixat palès el seu esperit de lluita envers les injustícies socials i la defensa de la cultura catalana i de la idea dels Països Catalans, com també el seu suport a favor de les causes justes i la preservació de les cultures minoritàries.

Les cançons de Lluís Llach han esdevingut un símbol i un referent en molts àmbits. Amb les seves lletres i poesia, el cantant empordanès ha expressat la disconformitat, les preocupacions i els anhels d’un poble que ha convidat, amb fermesa, a revoltar-se i a lluitar per un món millor i més just. La seva única arma ha estat la música i les paraules, plenes de sensibilitat, tendresa i missatge. Les seves cançons han representat alguna cosa més que una música i una lletra, i han provocat un fenomen quasi inexplicable en el món de la comunicació, ja que han esdevingut un nexe quasi irracional i màgic. El compromís ideològic de Lluís Llach ha estat sempre fidel i no s’ha desviat mai del rumb traçat en aquesta particular, i alhora col·lectiva, Ítaca, fet que el seu admirat públic sempre li ha sabut reconèixer i apreciar. Per tot això, el bagatge professional recorregut per Llach al llarg dels quaranta anys de professió, el seu pensament i el seu compromís fan que esdevingui un músic apreciat i irrepetible de la nostra cultura.

ROSER VILALLONGA (RVI)

Lluís Llach. Quadern de bitàcola té com a objectiu descriure pas a pas com s’ha anat traçant i escrivint la història de Lluís Llach en la història musical del país i en el nostre esdevenir. Aquesta tasca no és fàcil. Condensar en un nombre determinat i limitat de pàgines la trajectòria d’un personatge com el que tractem és una feina complexa i implica una gran quantitat d’hores de dedicació i esforç. De Lluís Llach s’han escrit diverses biografies i de moltes menes, però mai no s’havia fet com es recull en les pàgines d’aquest llibre: diferent, inèdit i original. Lluís Llach. Quadern de bitàcola detalla el trajecte del nostre guerriller de la cançó en un particular tractament. Editat en clau de cronologia il·lustrada –un recurs molt emprat en el món anglosaxó–, aquesta obra sintetitza pas a pas, i amb el suport gràfic, els fets més 5

Seria molt pretensiós de la meva part pensar que a Lluís Llach. Quadern de bitàcola no hi manca cap dada; és evident que el meu desig era encabir-ho tot, però el pas del temps ha estat un obstacle en aquest projecte. M’he trobat amb material malmès, arxius incomplets, documents desapareguts, tot un ventall de problemes a superar. Malgrat l’esforç per vèncer aquests contratemps, ha estat complicat poder acaparar tota la informació que no era al nostre abast, sobretot la vinculada als anys de la dictadura, de manera que algun recital no s’ha pogut documentar en aquest llibre. Malgrat això, s’ha de dir que estem parlant d’un percentatge realment petit i de dades poc rellevants en el sentit mediàtic del seu context. Potser aquests són els neguits i les queixes d’un autor que vol filar massa prim i sovint és massa meticulós. En tot cas, i si fos així, aquest fet queda compensat, i de bon tros, en saber que l’obra ha pogut reunir un volum de dades mai sintetitzades sobre Lluís Llach.

ROS riba (cla)

rellevants i característics del llarg i fructífer camí fet per Lluís Llach. Hi trobem dates de concerts, d’enregistrament de discos, compareixences de premsa, adhesions, participacions en actes públics, etc. que han anat succeint al llarg de tota la seva carrera artística, ordenats cronològicament, com si fos un dietari.

L’elaboració de Lluís Llach. Quadern de bitàcola ha estat com obrir una capsa plena de documents malendreçats i posar-hi ordre meticulosament i amb dedicació. Esdeveniments com el debut de Lluís Llach amb Els Setze Jutges, els Palaus de la Música, el gener del 76, el Camp del Barça, els concerts a París, els grans muntatges, els seus amics i col·laboradors... Tot ha quedat registrat en el seva data correcta; fins i tot s’han corregit errades que s’arrossegaven d’antuvi. Apuntar, contrastar, seleccionar, editar, corregir, contactar… són alguns dels verbs operandis emprats en tot aquest procés.

Sense ser-ne gaire conscients, Lluís Llach. Quadern de bitàcola es va començar a gestar fa molts anys. El pas del temps i les circumstàncies han precipitat aquest entramat que t’espera tot seguit. Tens a les mans l’homenatge a un cantant que ha sabut entrar en el cor de molta gent. Esperem que et pugui sorprendre i si, de passada, t’aporta alguna cosa diferent, l’esforç haurà valgut la pena. El dia que Lluís Llach baixava dels escenaris de cop i volta s’obria el calaix dels records i calia posar-hi ordre. Espero que gaudeixis d’aquest viatge en el temps. 6

aline concha (vil)

Cada capítol del llibre inclou, a més a més, un destacat contingut fotogràfic que serveix per il·lustrar els textos. Moltes d’aquests instantànies són inèdites, fet que dóna a l’obra un punt més de laboriositat. Aquest material ens ha estat facilitat o cedit per arxius privats i institucionals, i per fotògrafs professionals i aficionats.

totes le s imatges d’aquesta pàgina, aUTOR DESCONEGUT (ALL).

1948 66 Preàmbul

31 maig 1916 Neix a Barcelona Maria Grande i Vall (mare de Lluís Llach). Educada en el marc de la petita burgesia barcelonina dels anys trenta, és una dona elegant i amb un físic d’actriu que contrasta amb l’estètica de l’època de la postguerra, d’una personalitat moderna i fermament marcada i dominant. Filla d’un inspector en cap de la

AUTOR DESCONEGUT(SER)

28 maig 1910 Neix a Sant Martí Vell (Gironès), Josep Maria Llach i Llach (pare de Lluís Llach). Fill d’una nissaga de carlins pertanyent a una família d’antics terratinents, estudia medicina a Barcelona i comença a exercir els anys trenta a la Pera (Baix Empordà), on coneix la seva futura dona. Finalitzada la Guerra Civil contrauen matrimoni i es traslladen a viure a Verges (Baix Empordà). En aquesta localitat és nomenat jutge de pau i més tard alcalde, càrrecs que compagina amb la seva professió. La seva humanitat, tolerància i professionalitat fan que es guanyi el respecte i l’admiració de tothom.

1949-56

‘‘

Els primers anys de vida de Llach es podria dir que són com els de qualsevol vailet de la seva edat si no fos pel gran interès i atracció que li desperta la música. La persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. Tant Lluís com el seu germà Josep Maria feien servir la seva guitarra. La seva mare es cuida, el 1952, que rebi ensenyament musical al poble: aprèn solfeig amb Quim Gil (músic de la Cobla de Girona) i, més endavant, piano amb Montserrat Puigdemont (professora de piano). De seguida li descobriren la seva intuïció musical. Lluís Llach practica els coneixements adquirits gràcies a l’existència d’un piano en el domicili familiar. El jove vailet, a escassos sis anys, comença a compondre les seves primeres estructures musicals al mateix temps que aprèn l’abecedari. Llach prefereix tocar el piano que anar a jugar amb els amics i gaudeix

A dalt, el jove Lluís Llach amb la seva mare. A la fotografia superior dreta de la pàgina anterior, a l’internat dels Fossos de Figueres.

seva infantesa a la població de Verges, un petit llogaret situat al Baix Empordà, comarca de la qual sempre s’ha declarat un fervent enamorat.

policia secreta i d’una mestra amb avançats coneixements musicals, a divuit anys inicia la seva carrera com a docent al poble empordanès de la Pera, on coneix el metge que poc després es convertiria en el seu marit i amb qui tindrà dos fills a Verges estant: Josep Maria i Lluís. Exerceix com a mestra a Verges fins a aconseguir plaça a Jafre.

1948-66 7 maig 1948 Neix Lluís Maria Francesc de Paula Llach i Grande a la clínica Girona d’aquesta localitat. És el segon fill fruit del matrimoni format pel metge Josep Maria Llach i Llach i la mestra Maria Grande i Vall. Viu la

Vaig estudiar piano com a aficionat durant cinc anys. Però, en canvi, l’he tocat més de deu intentant sempre de fer alguna cançó pròpia.”

Encara veig a vegades, de vegades veig encara els meus ulls d’infant que busquen, un color a la tramuntana. Vida (1979) escoltant les composicions de cantants francesos com Léo Ferré, Jacques Brel, Georges Brassens, Édith Piaf, etc. Lluís Llach acumularia l’equivalent a sis cursos de piano, encara que mai no es va examinar. Els seus pares volien que estudiés carrera, la qual cosa no incloïa la música; l’obtenció d’un títol li podria assegurar el futur professional. Aquest fet motivà les primeres discrepàncies familiars.

1957 Lluís Llach estudia batxillerat elemental internat en el col·legi dels Fossos de Figueres (Alt Empordà), on demostra ser un estudiant aplicat i amorf dins de l’ordre pedagògic memorístic i repressiu de l’època. Durant aquesta època demostra les seves aptituds vocals al cor de l’institut i segueix estudiant piano els dos primers anys, fins que es queda sense professor. Acadèmicament les seves notes són excel·lents. Al cor del col·legi, fent d’escolà, és qui porta la iniciativa. A la fotografia inferior esquerra de la pàgina següent, Lluís Llach i la seva mare a la platja de Roses. A la de la dreta, el jove Lluís Llach balla amb la Jorgina a Porrera.

1958-62 El jove Llach té un pacte amb un dels hermanos i pot seguir practicant el piano a la sala de música a l’hora del pati tot escapolint-se dels partits de

futbol. Als estius, de vacances al poble, Llach ho aprofita per nedar, retornar a la música i retrobar-se amb la colla d’amics. I sempre, a mitjan agost, passen unes quantes setmanes a Porrera (Priorat) abans de tornar als Fossos, on la seva mare té casa i terres de conreu. Aquí coneix la noieta que esdevindria el seu primer gran afecte, Jorgina Domènech, que l’apropa a la música francesa i d’una manera especial a Jacques Brel. A ella li dedicà l’any 1968 la cançó d’amor «Per un tros del teu cos». A Porrera pot practicar música amb el piano del casino del poble.

rebuda fins llavors és del tot escolàstica. L’aplicat i cregut estudiant i religiós practicant es declara en rebel·lia contra aquell sistema i entorn asfixiants. Són temps en què Llach aconsegueix una guitarra amb la qual pot practicar més constantment les melodies. En plena crisi de l’adolescència, Llach deixa l’internat i se’n va a Barcelona per estudiar a la Universitat. Sense cap mena de vocació i atesa la seva facilitat per les matemàtiques, decideix provar sort, durant dos anys, a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials sense passar cap assignatura.

Lluís Llach segueix estudiant piano fins que es queda sense professor. Per tal de poder seguir el seu aprenentatge pacta amb un dels hermanos practicar a l’hora del patí amb el piano del col·legi. Durant l’estiu pot continuar el seu aprenentatge a casa seva. És durant els mesos d’escola que el jove Llach recrea mentalment i mimèticament les melodies de les cançons que escolta a la ràdio, i quan comença a compondre les seves primeres estructures musicals.

Llach decideix canviar de carrera i es matricula a la Facultat d’Econòmiques, atret pel programa d’estudis. Aquesta facultat era la més polititzada i el reflex del maig del 68 ho accentuà més encara. L’ambient general, les noves assignatures i els companys sensibilitzen socialment i políticament Lluís Llach, que comença a oblidar l’escolàstica visió del món i de la història que li havien inculcat a Figueres per una altra visió més crítica, materialista i liberal. El primer any s’instal·la a viure al pis de la seva àvia materna i després es trasllada a una pensió del barri de Collblanc de Barcelona, on es retroba amb la colla de l’Empordà.

1963-67 Llach comença el batxillerat superior en la branca de Ciències. L’educació

a dalt: LLUÍS ZAYAS (ALL). a baix, esquerra: autor desconegut (MOL). A baix, dreta: autor desconegut (ALL).

més enllà del glaç del vidre,

autor desconegut (VIL)

1969 abril

gener L’any comença per a Lluís Llach amb canvis que repercutirien fonamentalment en la seva trajectòria artística. Les actuacions formant part dels Setze Jutges queden enrere i coneix Joan Molas i Núria Batalla, que serien els seus representants fins al desembre del 1990; el primer pas cap aquesta nova etapa és el nou contracte que signa amb el segell discogràfic Movieplay. Aquest canvi d’editora ve motivat, bàsicament, pel desig d’ampliar mercat.

12 gener Festival de cançó al Teatre Municipal de Girona (Gironès) amb la intervenció de Lluís Llach, Regina Buïra, Enric Barbat i Miquel Cors. Un públic majoritàriament

22 febrer Llach presenta alguns dels seus primers temes en una petita actuació en el marc de la segona edició del sopar subhasta a benefici de la Casa Nostra de l’Associació Protectora de Disminuïts Psíquics de Lleida (Segrià). Aquesta presència a la capital del Segrià arriba després de ser requerit per Radio Munich per tal d’intervenir en alguns programes sobre la cançó a l’Estat espanyol, viatge que combinaria amb una gira per diversos centres universitaris francesos patrocinada per l’Associació d’Estudiants de França.

23 febrer Una jornada dedicada a la Nova Cançó reuneix a la vila de Bourg-Madame (Catalunya Nord) els joves cantautors Miquel Cors, Maria del Mar Bonet i Llorenç Tarrida, i Lluís Llach.

Malgrat el canvi de segell discogràfic, Concèntric publica el que seria el primer long play de Lluís Llach, Els èxits de Lluís Llach (Concèntric 5711-UL), una recopilació d’una gran part de les cançons editades fins a la data en format senzill; la bona interpretació, ajudada

(puI)

autor desconegut (VIL)

jove acull amb entusiasme les composicions dels artistes.

per un bon fons musical i una ben aconseguida gravació, són qualitats que fan d’aquest un disc agradable, en el qual es marquen clarament la seva personalitat i estil. L’editora posa a l’abast dels seguidors del cantant el seu millor material, al mateix temps que realitza una bona operació comercial.

‘‘

Crec que estic evolucionant; m’estic prenent la cançó amb rigor i honradesa, amb coneixement de causa. Intento que aquesta evolució es regeixi per dues premisses fonamentals: utilitat i efectivitat.”

març Lluís Llach ofereix un recital a Montpeller (França) davant d’estudiants catalans.

11 abril Lluís Llach, Teresa Rebull, Joan Baptista Humet i Antoni Ortega presenten les seves

Lluís Llach signa el seu contracte amb Movieplay.

A la pàgina següent, fotografia de l’entrega de premis del concurs La millor lletra de la cançó: Joan Comellas, Àngel Casas, Lluís Llach, Marian Alberó, Joan M. Serrat i Josep M. Bachs

cançons a Banyuls-sur-Mer (Catalunya Nord).

23 abril Actuen a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) Joan Baptista Humet, Miquel Cors i Lluís Llach. El públic es va identificar amb l’empordanès de tal manera que el va obligar a sortir en reiterades ocasions a interpretar més cançons.

27 abril Se celebra a l’hotel Central Parc de Santa Coloma de Farners (Selva) un festival fòrum dedicat a la Nova Cançó. Lluís Llach és convidat a participar-hi. El resultat no fou el desitjat ja que el públic present no estava habituat a un diàleg entre ell i l’intèrpret, i la vetllada no va acabar de ser del tot fluida. També va actuar-hi el jove Joan Baptista Humet.

29 abril L’Agrupació Folklòrica de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) organitza al casal de la vila un festival de música i cançó catalanes. Aquest es va dividir en dues parts, una dedicada a un concert de sardanes i una segona part, a la cançó catalana actual amb els cantants Dolors Laffitte i Lluís Llach, que va interpretar els seus darrers èxits. 24 maig El Tràiler, l’esbart cultural de

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), presenta el primer festival de cançó catalana que es fa en aquesta localitat. Hi intervenen Joan Baptista Humet, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach.

24 juliol Recital de cançó catalana, amb l’actuació de Lluís Llach i Francesc Pi de la Serra, al Centre Cultural d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

7 juny Té lloc a l’Orfeó Gracienc de Barcelona (Barcelonès) la fase final del concurs La millor lletra de la cançó, que s’havia anat duent a terme durant les setmanes precedents dins el programa Barcelona Internacional de Ràdio Joventut. Van resultar vencedors Joan Manuel Serrat, Marian Alberó i Lluís Llach, que es va classificar amb les cançons «L’estaca» i «Cop de destral». Els premis van ser atorgats per votació popular entre els oients del programa radiofònic i l’entrega dels guardons va ser a càrrec del mateix públic. Llach va manifestar que també mereixien ser entre els vencedors artistes com Raimon i Francesc Pi de la Serra. L’acte fou presentat pels locutors Joan Comellas i Josep Maria Bachs.

29 juliol A Argelès-sur-Mer (Catalunya Nord), a la plaça de la Mairie, se celebra un festival de cançó catalana organitzat per les entitats locals Massana i Foment de la Sardana, amb la participació d’Enric Barbat i Lluís Llach.

26 juny El setmanari Mundo organitza el I Gran Premi Disco Mundo de Oro a l’hotel Ritz de Barcelona amb la col·laboració de Luis Aguilé, Núria Feliu, Gloria, Dolors Laffitte, Pau i Jordi, i Lluís Llach.

setembre

agost Concerts a Altafulla (Tarragonès) i també a Prada de Conflent (Catalunya Nord) en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu.

(PUI)

‘‘

Gravar a Londres fou una petita aventura. Vaig passar-hi sis dies. En arribar, van fer-me sentir els arranjaments, que m’agradaren molt de seguida. Després vaig gravar jo.”

Llach segueix obrint-se camí en el panorama musical amb l’aparició d’un nou EP (Movieplay SBP- 10136), que representa el seu debut amb la nova discogràfica. En aquest nou treball –el

autor desconegut (ALL)

setè– s’inclouen les cançons de temàtica comercial i social «Irene», «Despertar», «Res no ha acabat» i «Temps i temps» (amb lletra de Josep Maria Andreu). La seva forta personalitat el referma definitivament com un dels valors més sòlids de la cançó al nostre país.

gran èxit de la temporada, fet que fou clau per donar a conèixer l’artista a tot l’Estat espanyol. La crítica espanyola a partir d’aquest moment ja presenta Llach com un seriós competidor de Serrat. S’inicia, així, una nova etapa en la seva reeixida carrera artística.

D’aquest disc se’n venen més de 100.000 còpies a tot l’Estat espanyol, gràcies, sobretot, al tema «Irene», que es converteix en el

18-20 setembre A Barcelona (Barcelonès) se celebra el II Festival Internacional de Barcelona, instaurat després que TVE cancel·lés el

del Mediterrani. Com que la Ciutat Comtal tenia una gran tradició musical, no va voler quedar-se sense el seu propi certamen de música moderna. En aquesta edició, Llach no va ser admès amb la cançó «Cels trencats» (amb lletra de Josep Maria Andreu). De les tres composicions en català presentades només n’hi va poder participar una. Es va crear un cert rebombori arran de les suposades i sospitoses causes d’aquestes exclusions.

“ El contacte amb el públic m’ha responsabilitzat en gran manera, no solament professionalment, també humanament. El que abans era per a mi una distracció s’ha convertit en un treball al qual dedico una gran part del dia i que comprèn des de compondre les cançons i cuidar les seves formes fins a l’estudi del seu fons i veure si aquest és honest, útil i efectiu.” 15

autor desconegut (MOL)

18 setembre Lluís Llach, amb motiu de la Setmana del Disc, visita els establiments barcelonins de Claris, Jorba Preciados, Radio Fernando i Lucarda per tal de signar autògrafs als seus seguidors i seguidores. Lluís Llach rep el Premi Disc Català de l’Any.

24 octubre Ràdio Nacional d’Espanya,

Lluís Llach, com Serrat? Lluís Llach es defensa davant dels comentaris que l’acusen d’imitar i seguir els passos de Joan Manuel Serrat: «De tot això, jo no en sé res. I estic ben segur que aquesta campanya em va fer més mal que bé. Jo sóc Lluís Llach i no tinc res a veure amb Serrat ni amb cap altre cantant. I em sembla que això va quedant cada dia més clar, amb el que faig i el que canto... La meva línia es podria situar entre els dos extrems de la Nova Cançó: entre la cançó social i la cançó intranscendent. De les línies existents, crec que l’única veritablement interessant i positiva és la de Raimon i Pi de la Serra. La de Serrat i la dels qui el segueixen va cap a una explotació comercial absoluta dins del més intranscendent que es fa al país.»

amb motiu de l’emissió extraordinària dedicada a Girona dins l’espai Unidad de las Tierras de España, programa un fi de festa que emet en directe des del Teatre Municipal d’aquesta localitat. Amenitzen la vetllada musical, presentada pel conegut Luis del Olmo, diversos artistes de renom com Lluís Llach, Dolors Laffitte, LoneStar, Estels Blaus, IV Dinastia o Els Llamps.

29 novembre Festival de la Cançó a la localitat d’Anglès (Selva). A la primera part actua la Coral d’Osor, dos representants de la música folk, els grups 69 i Caifàs, i Toni Llobet, i, a la segona, Lluís Llach en solitari.

desembre Seguint el ritme incessant de creació discogràfica, apareix el vuitè treball de Lluís Llach –el segon que treu en la seva segona

època–, en què s’inclouen les cançons «Una il·lusió» i «Respon-me» (Movieplay SN 20294), enregistrades a Londres, amb arranjament i direcció musical de Zack Laurence, i en què queda refermat que aquell jove a qui un dia l’escenari va espantar i a qui ja s’adverteixen els problemes capil·lars, segueix despuntant i se li aprecia una sensibilitat poètica i musical. Per tal de presentar aquests dos nous temes, es programa una audició en directe al local La Cucafera. La premsa lloa el seu estat creatiu i també la popularitat que està assolint.

13 desembre Amb tot el bagatge discogràfic editat fins a la data i amb molt d’escenari recorregut, Lluís Llach es presenta en solitari al Palau de la Música Catalana de Barcelona (Barcelonès) en un concert que

autor desconegut (VIL)

taca la interpretació instrumental de «L’estaca», amb l’únic acompanyament vocal del públic assistent, després que, per primera vegada, se li denegués, governamentalment, poder-la interpretar. Aquest va ser un moment decisiu perquè aquesta cançó assolís en poc temps el caràcter mític i reivindicatiu conegut per tots.

representa la seva consagració definitiva davant els màxims exponents de la crítica especialitzada de l’època. El recital ofert, amb tot l’aforament venut, va esdevenir un testimoni vàlid de la situació sociopolítica del moment i va representar el primer gran èxit del cantant. Llach, acompanyat per una formació orquestral dirigida per Francesc Burrull, va interpretar un repertori ampli i antològic dividit en dues parts: en la primera, acompanyat de la seva guitarra i d’un tercet, va presentar cançons de la seva primera etapa i en la segona part va aparèixer a l’escenari al més pur estil crooner, acompanyat per una orquestra formada per 25 músics dirigits per la batuta de Francesc Burrull, i va presentar els temes de creació més recent. El concert es va enregistrar per a la posteritat. En des-

Lluís Llach esdevé, després d’anys de contínua i excel·lent preparació, una autèntica figura de categoria musical i és la figura més representativa de la cançó catalana.

23 desembre Gràcies a l’èxit de la cançó «Irene», Lluís Llach s’emporta el Premi al millor disc d’intenció popular en el marc de la cinquena edició del Premi Disc Català de l’Any. 26 desembre Dies després del recital del Palau, Lluís Llach té una trobada a La Cova del Drac amb la guitarrista Laura Almerich, una dona que es convertiria en la seva inseparable amiga, còmplice i en part fonamental del seu acompanyament musical durant tota la seva carrera artística. L’inici d’aquesta relació té lloc en un recital ofert a l’Orfeó de Sants el dia de Sant Esteve.

El Primer Palau Lluís Llach va culminar la seva constant progressió musical. El ja popular cantant de Verges va obtenir un ressonant i positiu èxit per a la Nova Cançó, i una definitòria confirmació de la seva qualitat com a autor i cantant. Amb totes les localitats del Palau venudes, Lluís Llach es presentava davant del seu públic, que va aplaudir totes les seves cançons, després d’una acurada etapa de preparació. El recital es va dividir en dues parts. A la primera part va sortir amb la seva guitarra i, acompanyat per Burrull, Orteu i Cubedo (piano, guitarra i baix), va presentar una selecció de cançons ja conegudes de la seva primera etapa i enregistrades fins al moment. Hi mancaria «L’estaca», per raons alienes a l’empresa, malgrat que, en una jugada mestra i eficaç, Llach va deixar la guitarra recolzada a la cadira, s’allunyà del micròfon per deixar que els seus músics interpretessin la música i el públic la coregés. En arribar al descans, Llach s’havia posat tot el públic i els crítics a la butxaca. La segona part del recital fou diferent. Acompanyat per un conjunt de 25 músics, sota la batuta de Francesc Burrull, el jove cantautor va cantar les quatre peces del seu darrer EP i va estrenar-ne set de noves: «Jo sé», «Cels trencats», «Aquell vaixell», «Somni», «Jo també he dormit a l’alba», «Respon-me» i «Tot sovint escolto històries que em parlen d’esclaus», composicions que evidencien la seva ambició musical i la progressió artística, i que són rebudes amb entusiasme pels presents. L’execució artística de Lluís Llach va resultar ajustada i convincent, i va demostrar el domini de diversos estils demostrant que es trobava en un punt clau de la seva carrera. Aquest concert arriba en un moment molt oportú perquè l’artista ja disposa d’una preparació sòlida en l’aspecte tècnic i d’una experiència. Lluís Llach ja demostra unes estimables condiciones vocals i els arranjaments de les seves cançons han estat confeccionats de tal manera que li permeten el lluïment. L’objectiu de donar-se a conèixer veritablement després d’aquest concert s’havia assolit i l’èxit aconseguit li obrirà nous horitzons, i la seva difusió serà molt més exponencial.

a dalt: a utor desconegut (VIL). a sota: nĂşria santiago (SAN)

1991 5 gener

noma de Barcelona (Vallès Occidental) per demanar la fi de la guerra del golf Pèrsic. El concert de Llach és organitzat pel Vicerectorat de Coordinació Institucional de la UAB i la Coordinadora per la Pau de la UAB.

France2 emet el programa especial Etoile Palace dedicat a la soprano Victòria dels Àngels. Hi participen diversos artistes i persones vinculades a l’homenatjada. Lluís Llach, que pren part en la tertúlia, interpreta en directe «Au blanca».

29-31 març 9 març

5-9 febrer

Actuació de Lluís Llach al Pavelló d’Esports del Voló (França).

Lluís Llach, que acaba d’enregistrar el seu nou disc, titulat Torna aviat, actua a l’Opéra Comique de París acompanyat de l’Orquestra d’Europa, dirigida per Oliver Holt, en tres concerts organitzats a favor d’Amnistia Internacional i obté una càlida acollida.

13 març Lluís Llach és el convidat del programa Mikimoto Clip de TVE Catalunya, presentat per Miquel Calçada.

19 març

febrer

20 febrer Recital al migdia al camp de futbol de la Universitat Autò-

Recital de Lluís Llach a l’Auditori Municipal de Castellar

autor descoengut (AVG)

Lluís Llach canvia de representant. Després de 24 anys, el binomi Joan Molas i Núria Batalla decideix deixar el cantant per tal de dedicar-se a altres activitats. El nou mànager de Llach fins al final de la seva carrera serà Andréas Claus, un alemany que els darrers anys havia estat l’organitzador dels seus recitals als estats alemany i francès.

del Vallès (Vallès Occidental). Canviant la tendència dels darrers anys, Llach decideix iniciar la gira oficial de presentació del seu nou disc per la perifèria en lloc de les grans capitals.

Concert a l’Auditòrium de Palma (Illes Balears).

10 abril Lluís Llach convoca la premsa a cal Corder, la casa que té a Parlavà (Baix Empordà), per tal de donar a conèixer el seu nou disc, Torna aviat. El fet que triés la seva residència empordanesa per a la presentació no va ser fruit de l’atzar; aquesta casa pairal es va convertir en un improvisat estudi de gravació durant dos mesos per tal d’enregistrar íntegrament tot el disc gràcies a l’estudi mòbil Camió-2. Els músics es van instal·lar a la casa durant el període de gravació i es van condicionar diverses sales per col·locar-hi ordinadors i instruments.

13 abril Més de 2.000 persones es congreguen a la plaça de toros de la Misericòrdia de Saragossa (Aragó) per seguir

A la fotografia superior de la pàgina anterior, Lluís Llach fa broma amb Miquel Martí i Pol després que aquest rebés el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

ros riba (CLA)

el concert que ofereixen els cantautors José Antonio Labordeta, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Amancio Prada.

22 abril

5 maig

Al programa Protagonistas de Radio Popular, Lluís Llach és entrevistat amb motiu del seu nou disc, Torna aviat.

Recital de Lluís Llach al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal (Vallès Occidental).

14 abril Lluís Llach actua a la sala 2000 de Manresa (Bages).

Surt a la venda el nou disc Torna aviat.

Al Teatro Pradillo de Madrid, Lluís Llach ofereix una conferència de premsa per promocionar la sortida al mercat del seu nou disc.

17 abril

26 abril

Lluís Llach és entrevistat al magazín La Alegría de la Casa de Ràdio Barcelona.

Presentació del disc Torna aviat en un recital al Pavelló d’Esports de Ripollet (Vallès Occidental) a favor dels insubmisos, davant més de 700 persones, emmarcat en els actes de la campanya organitzada pel Grup de Joves de Ripollet. Llach va reservar els nous temes per a la tanda de bisos. El moment estel·lar de la nit arriba amb la interpretació d’«Insubmís».

15 abril

19 abril A l’espai Barcelona Súper de Ràdio Barcelona s’entrevista Lluís Llach.

(VIL)

21 abril

Lluís Llach enllesteix el disc Torna aviat a la seva casa de Parlavà.

8 maig 23 abril

Lluís Llach i Otelo Saraiva de Carvalho (principal protagonista del 25 d’Abril a la Revolució dels clavells de Portugal) són convidats a parlar de la situació de Portugal i de l’actualitat al programa Mira-2 de TVE 2 conduït per Concha García Campoy.

1 maig El magazín de tarda de TV3 Com a Casa entrevista Lluís Llach per tal de parlar del seu nou disc, Torna aviat.

El programa Viva la Gente d’Antena 3 Radio parla amb Lluís Llach arran de l’aparició del seu nou disc.

12 maig Lluís Llach participa com a convidat especial en el concurs infantil Juego de Niños de TVE 2, presentat per Elisenda Roca.

13 maig Nova aparició de Lluís Llach a TVE 2 per promocionar el seu disc Torna aviat. En aquesta ocasió és entrevistat dins el magazín Rápido.

18 maig Recital de Lluís Llach al Teatre Principal de Castelló (País Valencià).

20 maig A Catalunya Ràdio s’entrevista Lluís Llach, que és convidat

a l’espai La Guitza dins el programa Catalunya Vespre.

21 maig Recital de Lluís Llach al Teatre Principal de València (País Valencià).

12 juny L’Informatiu Cinema del Canal 33 emet una entrevista a Lluís Llach centrada en la banda sonora de la pel·lícula El lladre de nens que estava component.

El programa de TV3 Això és Massa, presentat pel Màgic Andreu, té com a convidat Lluís Llach.

13 juny

31 maig

14 juny

El programa del Canal 33 Sputnik TV entrevista Lluís Llach a la seva casa de Parlavà sobre la seva trajectòria artística i el seu nou disc, Torna aviat.

Lluís Llach canta al Pavelló Poliesportiu de la Verneda, Barcelona (Barcelonès) sota el lema «Lluís Llach obre nous camins per Turkana». El concert va ser organitzat per l’associació Nous Camins per recollir fons per ajudar el poble nòmada del nord de Kenya, castigada per una intensa sequera i víctima de la fam.

1 juny Recital de Lluís Llach a Baiona (Galícia).

6 juny El poeta Miquel Martí i Pol rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural. L’acte de lliurament el presidiren el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart; el president del Parlament de Catalunya, Joaquim Xicoy, i el president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs. Lluís Llach no va voler perdre’s l’acte.

Lluís Llach actua en directe al programa Iñaki, los Jueves del Canal 9 valencià.

15 juny Recital de Lluís Llach al Pavelló Poliesportiu de Blanes (Selva).

Torna aviat Torna aviat és el dinovè àlbum (CBS 468163-1 LP) de Lluís Llach, produït pel sud-africà Allan Goldberg. En aquesta nova proposta, Llach torna a confirmar el seu tarannà d’artista inquiet, sempre àvid de recórrer nous camins musicals. El disc, que destaca per la seva sonoritat i per la base electrònica, conté vuit temes: «Torna aviat», una cançó d’amor que dóna títol al disc i composta a partir de les imatges que el cantant veia des del balcó del seu antic domicili barceloní a la plaça Reial. Al disc hi trobem un parell de temes aliens a l’artista, «La idea podria enamorar-te», de Joan Amèric, i «Dóna’m sa mà», de Maria del Mar Bonet, com també un parell de dedicatòries, «Roda», per homenatjar el poeta Miquel Martí i Pol, i «Au blanca», dedicada a la soprano Victòria dels Àngels, la qual va col· laborar posant la veu a l’enregistrament. Aquest nou LP es completa amb les veus d’un particular cor, format pels col·lectius MOC, Mili KK i Assemblees Antimilitaristes, amb el suport de quinze membres de la Coral de Parlavà, que acompanyen Lluís Llach a «Insubmís», peça dedicada als objectors del servei militar. Torna aviat es completa amb «Esquizoclub», una cínica composició que serveix per ironitzar a propòsit dels assidus al Liceu i «dels qui porten una doble o triple vida», i «La forja», tema instrumental de la banda sonora de la sèrie produïda per TVE.

19 juny Lluís Llach tanca a Narbona (França) la programació del primer Théâtre Fòrum Méditerranée, que se celebra al Centre d’Art i de Cultura d’aquesta ciutat.

8 juny

22 juny

Concert de Lluís Llach al Pavelló de Roda de Ter (Osona) a favor dels insubmisos. En destaca la presència de Miquel Martí i Pol.

Lluís Llach presenta Torna aviat a la plaça del seu poble, Verges (Baix Empordà), dins la gira d’estiu després de sis anys d’absència.

24 juny Catalunya Ràdio emet en diferit el concert de Llach a Verges.

27 juny Recital de Lluís Llach a Tolosa (França).

29 juny Recital de Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell a El Colomer de Sant Cugat del Vallès. Durant la

5 juliol Llach inicia als estudis Gema de Barcelona el procés de gravació de la banda sonora de la pel·lícula El lladre de nens, del realitzador francès Christian de Chalonge; una coproducció francohispanoitaliana amb Ángela Molina, Marcello Mastroianni i Michel Piccoli, i que es presentà oficialment a finals d’estiu a la secció competitiva de la Mostra de Cinema de Venècia. Llach anuncia la renovació del seu contracte amb CBS.

Evolució de la seducció Els recitals al Tívoli van significar la culminació d’una temporada triomfant arreu de petites localitats dels Països Catalans on Lluís Llach va voler presentar abans les seves noves composicions. Llach evidencià en aquesta nova etapa la seva experimentació amb el so i amb la tècnica. Una prova evident en són els arranjaments acurats i moderns a què van ser sotmeses les seves velles cançons, amb un resultat sorprenent que denota la qualitat d’aquest artista inquiet que condueix la seva sonoritat i els ritmes cap a una evolució més càlida i compacta. Lluís Llach va demostrar, un cop més, el seu bon moment professional, tant en l’aspecte creatiu com en l’interpretatiu, i va superar amb molt bona nota la seva estrena barcelonina.

6 juliol Recitals de Lluís Llach a França: Osseja (6) i Chateau Bayonne (12, 13).

26 juliol Recital de Lluís Llach al País Valencià: plaça de bous de València (26), plaça de bous de Vilafranca del Cid (27) i plaça Major de Benifairó de la Valldigna (28).

4-5 octubre Lluís Llach presenta al Teatre Fortuny de Reus (Baix Camp) el seu disc Torna aviat.

21 octubre Recital de Lluís Llach a l’Espace Culturel du Pin-Galant de Merinhac (França).

7 setembre

29-30 octubre

Lluís Llach actua al recinte esportiu de Parlavà (Baix Empordà) en un concert en pro dels insubmisos. Més de 1.900 persones assisteixen al concert, que serví per recaptar fons per a la construcció d’una pista del pavelló local. El moment culminant de la nit va arribar quan la coral del poble va acompanyar Llach en la interpretació del tema «Insubmís».

Presentació de Torna aviat al Teatre Municipal de Girona (Gironès). Ràdio Girona va emetre un resum del primer dels concerts.

5 novembre S’anuncien els concerts de presentació del disc Torna aviat al Teatre Tívoli de Barcelona, que tindrien lloc del 4 al 15 de desembre.

6 novembre 11 setembre Recital de Lluís Llach a Martorelles (Vallès Oriental).

13 setembre Festes de l’Aplec a la localitat de Balenyà (Osona) amb un concert de Lluís Llach davant del santuari de l’Ajuda.

28 setembre Recital de Lluís Llach al

Poliesportiu de Sant Hilari Sacalm (Selva).

Es fa públic que Lluís Llach acceptava l’encàrrec de compondre la música del nou muntatge teatral de Lluís Pasqual, Tirano Banderas, amb text de Ramón del Valle-Inclán.

13 novembre Suite de Parlavà (Edicions 62) és el títol del llibre de poemes que el poeta Miquel Martí i Pol presenta al mateix

autor desconegut (CLA)

vetllada van cantar plegats «Cant de l’enyor».

lloc on el va concebre: la casa que el seu amic Lluís Llach té a la localitat empordanesa de Parlavà (Baix Empordà). Davant dels mitjans de comunicació presents, el poeta va voler agrair a Lluís Llach –a qui dedica el llibre– l’amabilitat amb què l’acollia sempre.

16 novembre Recital de Lluís Llach al Poliesportiu de la Seu d’Urgell (Urgell).

21 novembre Lluís Llach és entrevistat al programa concurs El Joc del Segle de TV3.

22 novembre Recital de Lluís Llach al Recinte de Fires de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

25 novembre Lluís Llach és convidat al programa El Matí de Josep Cuní de Catalunya Ràdio i també participa en l’espai Cultural de Catalunya Ràdio per comentar el cicle de concerts al Tívoli de Barcelona.

28 novembre Recital de Lluís Llach al paranimf de la Universitat de Sant Vicent del Raspeig (País Valencià).

30 novembre Lluís Llach parla dels recitals que farà al Teatre Tívoli de Barcelona al programa Cata-Crac de Catalunya Ràdio.

públic, Lluís Llach prorroga tres dies més (17, 18 i 19 desembre) els seus recitals al Teatre Tívoli de Barcelona.

10 desembre 3 desembre Conferència de premsa de presentació dels dotze concerts de Lluís Llach al Teatre Tívoli. El cantant també anuncia que entre els seus projectes més immediats n’hi ha un de molt especial: la composició d’una «Cantata per Barcelona», que va definir com una «espècie d’himne olímpic dedicat als qui mai no guanyaran cap olimpíada» i que podria comptar amb la col·laboració del seu amic Miquel Martí i Pol.

Televisió Espanyola enregistra el recital de Lluís Llach corresponent a la seva sèrie d’actuacions al Teatre Tívoli.

12 desembre Lluís Llach s’adhereix a la vaga convocada per l’Associació d’Actors de Catalunya. És per això que cancel·la el recital que ha d’oferir la nit del dia 12 al Teatre Tívoli, les entrades del qual seran vàlides per al concert del dia 17, el darrer de la tanda de presentació després de la pròrroga anunciada.

4-15 desembre Llach presenta al Teatre Tívoli de Barcelona el seu disc Torna aviat. Aquests concerts segueixen el mateix patró que els oferts durant l’any en diverses poblacions catalanes.

8 desembre Lluís Llach intervé al programa Dos Mañanas por Tí de RNE1 amb motiu d’un programa especial dedicat al poeta Miquel Martí i Pol.

9 desembre A causa de la resposta del

14 desembre Catalunya Ràdio enregistra el concert de Lluís Llach ofert al Teatre Tívoli.

21 desembre Recital de Lluís Llach al Poliesportiu Nou de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).

26 desembre TVE Catalunya emet el concert que Lluís Llach va oferir al Teatre Tívoli el 10 de desembre.

2011 AUTOR DESCONEGUT (FUN)

17 gener A Barcelona se celebra la gala dels III Premis Gaudí de cinema. L’Acadèmia del Cinema Català homenatja l’actor Jordi Dauder atorgant-li el Gaudí d’Honor, que ell dedica a Miquel Martí Pol i a Lluís Llach.

17 febrer Lluís Llach presenta a la sala Horiginal de Barcelona el CD-llibre Terra i Cultura. III Premi Miquel Martí i Pol, editat per Cossetània i el grup Enderrock.

governat pel PP de Rita Barberà, dificulta l’obtenció de les autoritzacions oportunes per a l’actuació excepcional de Lluís Llach a favor de TV3.

Prèviament a la presentació de la seva fundació, Lluís Llach és entrevistat per Josep Cuní a Els Matins de TV3.

9 abril

15 març

L’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona acull el partit de rugbi de l’USAP de Perpinyà emmarcat en la Festa del Rugbi Català. Lluís Llach, autor de l’himne oficiós del club, «L’estaca», rep un homenatge i fa el servei d’honor del partit. Després d’assistir a aquest compromís, el cantautor es desplaça fins a la llotja del Camp Nou per presenciar el partit de futbol entre al Barça i l’Almeria.

S’estrena al Teatre Nacional de Catalunya l’obra de teatre Un mes al camp, d’Ivan Turgenev. Aquesta peça clàssica del segle xix rus, dirigida per Josep M. Mestres i protagonitzada per Sílvia Bel, compta amb la música original de Lluís Llach, que va compondre per a l’ocasió tres peces.

La situació excepcional d’atac constant envers la llibertat d’expressió, la llengua catalana i les activitats d’Acció Cultural del País Valencià, a causa de la política del Govern de Francisco Camps, és la causa per la qual Lluís Llach decideix de tornar a pujar a un escenari. L’actuació de Llach s’anuncià com a colofó de la manifestació del dissabte 16 d’abril a València. El 17 de febrer, totes les llars valencianes van deixar de rebre el senyal de TV3.

28 febrer

16 març

El programa Ànima del Canal 33 emet un reportatge sobre Lluís Llach.

Llach publica un comunicat a la seva web per aclarir que la seva intervenció musical a València no significava en cap cas un retorn als escenaris.

A l’església parroquial de Verges té lloc l’acte de presentació del llibre La Processó de Verges, el text de l’obra (Col·lecció Josep Pla. Diputació de Girona, 2011), amb la presència de les autoritats locals, del director de la processó, Lluís Llach, que va avalar el text actualitzat, i del coeditor i autor de l’estudi introductori, Jordi Roca.

5 abril

16 abril

L’Ajuntament de València,

Uns 100.000 manifestants

24 febrer

AUTOR DESCONEGUT (FUN)

de Catalunya i que té com a objectiu més immediat portar a terme projectes educatius i de promoció econòmica al Senegal.

3 març Lluís Llach presenta en societat la fundació que porta el seu nom al Centre Unesco

15 abril

A la pàgina anterior, imatges de Lluís Llach al Senegal, on la seva Fundació desenvolupa diversos projectes solidaris.

PRATS i CAMPS (ACPV)

omplen els carrers de València en la tradicional Marxa del 25 d’Abril, i que en aquesta ocasió esdevé un clam a favor de les emissions de TV3 al País Valencià amb el lema «Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència». L’acte final va tenir lloc davant les torres de Serrans. Tal com s’havia anunciat, Lluís Llach va posar el punt i final a l’acte amb una excepcional i petita actuació, que va tenir lloc des de dalt d’un camió descobert ja que les autoritats de la ciutat no van permetre muntar un escenari per a l’esdeveniment.

AUTOR DESCONEGUT (CIN)

18 abril

L’actriu Sílvia Bel i Lluís Llach, durant l’homenatge a Jordi Dauder celebrat al Teatre Lliure.

Al centre de visitants de Verges es fa balanç dels tres anys de Lluís Llach al capdavant de la direcció de la processó. Durant la compareixença de premsa, Llach va ratificar que deixava de ser el director, però no la direcció, amb l’anhel de poder seguir implicant-s’hi i col·laborant-hi.

25 abril La processó de Verges i la seva Dansa de la Mort es duen a terme amb Lluís Llach com a director per darrer any.

26 abril Trenta personalitats, entre les quals hi ha Lluís Llach i els actors Joel Joan i Àlex

Casanovas, signen un text en suport de la Conferència Nacional per l’Estat Propi –que reuneix particulars i representants de diverses organitzacions independentistes majoritàriament relacionats amb l’onada de consultes sobiranistes que han tingut lloc a Catalunya des del 2009–, convocada per al 30 d’abril.

ció de Lluís Llach amb l’ANC a partir d’aquest moment serà molt activa com a membre del Consell Permanent.

23 setembre Presentació multitudinària de l’assemblea territorial Osona per la Independència al Teatre L’Atlàntida de Vic (Osona). Lluís Llach intervé en els parlaments.

30 abril

26 setembre

La Conferència Nacional per l’Estat Propi celebra una assemblea al Palau de Congressos de Montjuïc per aprovar les bases del moviment, que aspira a aconseguir una majoria social favorable a l’autodeterminació i que, a la tardor, es va acabar de constituir en l’Assemblea Nacional de Catalunya. Els participants van aprovar per àmplia majoria la declaració de la Conferència, el full de ruta de l’organització, i van escollir un Consell Permanent i un nou Secretariat Provisional. Lluís Llach va cloure l’acte amb un discurs excepcional d’uns deu minuts de durada que va finalitzar entonant «Abril 74» i «Els segadors» a cappella

L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i l’Acadèmia del Cinema Català homenatgen l’actor Jordi Dauder, en un acte de comiat, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona. L’actor i activista va morir el 16 de setembre a Madrid. Lluís Llach participa en els parlaments al costat de l’actriu Sílvia Bel.

L’objectiu de l’ANC és començar un procés que culmini amb un referèndum vinculant el 2014. La implica-

28 octubre

21 octubre Es presenta la secció al Baix Empordà de l’Assemblea Nacional Catalana al Teatre-Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Lluís Llach és un dels principals reclams de l’acte i defensa els motius per afegir-se a aquesta entitat.

Lluís Llach és el principal reclam en l’acte de presentació al Foment Mataroní

Autor desconegut (AAM)

de Mataró de l’Assemblea Comarcal Maresme per la Independència.

dels escenaris. El títol de l’obra, que editaria Grup 62, era Memòria d’uns ulls pintats.

5 novembre L’Auditori del Palau Bofarull de Reus (Baix Camp) acull l’acte de presentació per part de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les assemblees comarcals constituïdes a l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès per la independència. L’acte va tenir l’al·licient de les intervencions dels músics Joan Reig i Llach.

6 novembre El programa En Clau de Vi que emet el Canal 33 dedica el programa al Celler Vall Llach.

11 novembre Eleccions generals a Espanya el 20N. El candidat de la coalició entre Esquerra i Reagrupament (ERC i RCat), Alfred Bosch, rep a Barcelona el suport de diverses personalitats, que formen la plataforma Catalunya Sí, vinguts de tots els àmbits, entres els quals es trobava Lluís Llach. L’acte es va escenificar a la plaça del Rei de Barcelona.

22 novembre S’anuncia en alguns mitjans de comunicació que Lluís Llach es troba enllestint els darrers detalls d’una novel·la que va començar a escriure després de la seva retirada

29 novembre A la seu de la SGAE de Barcelona, el jurat del certamen Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol proclama, de la mà de Lluís Llach, Tomàs de los Santos guanyador de la quarta edició amb la musicalització d’«Homenatge anònim XV», de Vicent Andrés Estellés.

2 desembre El debut de Lluís Llach en el món de la novel·la ja té data. El 2 de febrer, l’Editorial Empúries faria arribar a les llibreries Memòria d’uns ulls pintats, títol que s’anuncià com «una formidable història d’amor entre homes lliures, emocionant i colpidora».

3 desembre Lluís Llach col·labora en el darrer disc de Marina Rossell en què versiona tretze temes de George Moustaki adaptant al català el tema «Ma solitud» («Ma solitude»).

20 desembre Es presenta a Barcelona el llibre-CD d’homenatge a Miquel Martí i Pol Tribut de sorra i fulles (Editorial Mediterrània, 2011), que inclou un recull de catorze poemes del poeta. El pròleg és a cura de Lluís Llach.

Fundació Lluís Llach La Fundació Lluís Llach, formalment constituïda i amb un patronat format per vuit persones properes al cantant, busca fomentar el desenvolupament integral de l’ésser humà com a individu formador de col·lectius sostenibles i respectuosos amb les identitats diverses. La iniciativa va néixer a partir d’un viatge que Llach va fer al Senegal el 2007. Allà hi va descobrir una cultura minoritària, la serer, pròpia del país de Sine Saloum i, en concret, la comunitat rural de Palmarin. Després d’aquesta experiència, i motivat per una sensibilitat vers els àmbits culturals, educatius o de fragilitat social manifesta de comunitats minoritàries, Llach va decidir engegar-hi dos projectes. El primer projecte, que es començà a executar al juliol del 2010, abans de la constitució de la fundació, s’anomena Yayoma-Maremar, conjunció dels mots Yaye («mare») i Oma («mar») en la llengua serer. Aquest representa una important càrrega simbòlica, ja que té per objectiu convertir el que es coneix com a pasteres en eines de treball per a la pesca a la mar. Amb l’objectiu de crear llocs de treball a la regió, es va finançar una embarcació perquè membres de quatre poblacions –deu pescadors i un patró– poguessin exercir la pesca d’altura als litorals senegalès, gambià i de Guinea Bissau. La iniciativa preveu que els guanys econòmics es capitalitzin i facin autosuficient l’activitat fins a arribar a sis cayucos més. Això donaria feina a 66 famílies i repercutiria en l’economia de moltes persones d’aquesta comunitat, que integra quatre pobles de l’ètnia minoritària serer, i del port de Djifer, punt de partida de pasteres cap a les Illes Canàries. El segon projecte de la fundació, Anem més lluny, se centra en el vessant educatiu. Per suplir la falta de material escolar i al mateix temps per introduir les noves tecnologies a la regió, el cantautor va impulsar la creació d’una aula informàtica, amb l’acord del president de la comunitat rural de Palmarin, Samuel Seck, en la que fou la primera d’una sèrie d’accions en els àmbits educatiu, comunicatiu i de lleure a través de les noves tecnologies.

Lluís Llach: Quadern de bitàcola

L’autor, membre de l’equip de treball i home de confiança de Lluís Llach, ofereix un repàs exhaustiu, curosament detallat i il·lustrat, de la dilatada trajectòria del cantautor en el món de la cançó, en què es remarquen cronològicament els esdeveniments del dia a dia: els seus inicis, Els Setze Jutges, recitals, presentacions, enregistraments, concerts emblemàtics, la lluita, el compromís, etc. d’una manera no publicada mai abans en el nostre país. Molt més que una simple cronologia, aquest excel·lent llibre és la veritable crònica d’un viatge del qual tots som partícips.

9 788415 232636

és una obra que recull, d’una manera original i com mai no s’havia explicat fins ara, la trajectòria professional del cantautor català més emblemàtic.

Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels.

Cronologia de Lluís Llach que ordena i il·lustra, per primera vegada, l’esdevenir i el tarannà del cantautor, dins i fora dels escenaris, dia a dia i concert a concert

efadós