´ PALAMOS DESAPAREGUT Alexandre Weltz i Gispert
COL·LECCIÓ
Catalunya Desapareguda
Col·lecció Catalunya Desapareguda
Primera edició: Abril del 2014 © Alexandre Weltz i Gispert, dels textos © Lucien Roisin, VEGAP (Barcelona 2014), dels drets de les fotografies de la pàgines 136, 140, 173 i 175 © Diversos autors, de les fotografies © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: Jordi Comasòlives Tantiñà
Fotografia de portada: AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN AYATS MASET
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
ISBN 978-84-15232-65-0 DL B 6460-2014 Imprès a Catalunya
´ PALAMoS DESAPAREGUt Alexandre Weltz i Gispert
efadós
®
introducció
ls records E iNESborrables
L
Te x t d’Al e x an dre Welt z i Gi sp e r t , Ant rop òl e g s o c i al i c u lt ural
4
a nostra història és rica i plena, més encara si ens remuntem als primers pobladors de Vila-romà i Palamós, malgrat tenir menys informació plausible com més enrere anem en el temps. El que coneixem del nostre passat ens arriba a través de documents escrits, registres, dibuixos, tradició oral, records, vestigis i les empremtes humanes inherents al territori. Tanmateix, amb l’aparició de la fotografia es va oferir l’oportunitat de veure el passat mitjançant imatges que ens parlen per si mateixes i ens revelen una informació molt valuosa per tal de contrastar i comprendre millor les transformacions sofertes al llarg dels anys. Certament, a les fotografies no hi veurem l’efecte que tingué la Carta Pobla en la fundació reial de Palamós, ni les conseqüències de les guerres borbòniques, ni les epidèmies, però sí que hi podem observar l’evolució de la nostra societat des de finals del segle xix fins a l’actualitat.
AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN AYATS MASET
Les imatges captades per fotògrafs vocacionals ens permeten veure els canvis en les condicions de treball a les fàbriques de taps de suro, així com ens mostren les inquietuds socials i culturals dels treballadors que fundaven cooperatives, corals i societats d’esbarjo. Fou una època pròspera en la qual es crearen cobles i orquestres, s’actuava als teatres mentre els mestres educaven, a les acadèmies i a les escoles, transmetent coneixements i valors als joves estudiants. Aquells joves que jugaven i, alhora, promovien l’esport en diverses modalitats. Juntament amb aquell creixement cultural i industrial, també hi hagué un creixement material i urbanístic, construint-se fàbriques i edificis i fent arribar el tren, l’electricitat i l’aigua corrent a la vila. El far de sa Punta avisava als navegants nocturns mentre el port vell s’ampliava amb la construcció d’un moll nou. La flota pesquera augmentava gràcies a la incorporació del motor i l’arribada dels pescadors de la cala. El peix era subhastat cada dia, la carn i les verdures es venien a les parades del mercat setmanal que es feia al carrer Major. Palamós i Sant Joan es transformaven progressivament.
EL MAR La desapareguda platja de la Catifa, antigament de la Fontanella, perquè hi havia una font, en una imatge de principis del segle xx.
5
IA VALLS-CARDONA AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍL
6
Malauradament fou també una època de canvis forçats de règim. Tal com la pluja apareix en un dia assolellat, l’aixecament militar feixista obligà la població a enfrontar-se entre si en una lluita fratricida. Palamós, una vila industrial i portuària, va patir nombrosos bombardeigs aeris i marítims, que van ensorrar les aspiracions endegades al llarg de les últimes dècades amb criteri i il·lusió. Aquesta contesa significà la fi d’una dinàmica social engrescadora i l’inici d’una dictadura repressora. Malgrat tot, la població va seguir treballant per refer-se en anys d’escassetat, tractant de recuperar l’esperança i tornar a gaudir del seu patrimoni natural, cultural i social. Es visqueren transformacions tecnològiques i socials que oferien noves oportunitats. Les imatges en blanc i negre captades durant més d’un lustre passarien a tenir un regust arcaic i la societat, encegada pel color i els canvis de tendència, modificaria les antigues maneres de fer. Progressivament es va desfer el teixit industrial surotaper, el tren fou rellevat pel trànsit rodat, edificis emblemàtics, indrets i cales van desaparèixer i les entitats socials es despullaren del seu significat, obviant una època d’esplendor i vitalitat estroncada per la Guerra Civil. Els oficis tradicionals que s’aprenen de generació en generació
EL POBLE i LA SEVA gent A la pàgina anterior, el campanar des del carrer dels Molins en una imatge de principis del segle xx. En aquesta pàgina, dones treballadores sortint de la fàbrica de suro Berthon i Delibes cap al 1910.
A. T. V. / Fons JOSEP VERGONYÓS PLA
començaven a quedar en desús i, fins i tot, a desaparèixer. El conreu dels camps va perdre valor davant la febre urbanitzadora i del turisme. Fou així, amb una aposta pel creixement i desenvolupament de l’estat del benestar, que s’oblidaren moltes de les passes fetes i les lliçons apreses en el passat. El rastre perdura, tot i haver-nos allunyat de les pròpies arrels, encara es pot recuperar l’enllaç amb el nostre passat. Si ens sorprenen fotografies en blanc i negre, relativament recents, llavors cal reflexionar sobre el vincle que tenim amb els nostres orígens, amb la nostra societat. Aquestes imatges ens transporten a una altra època, propera, de la qual ens hem distanciat massa, tal com si allò representat ja no formés part de nosaltres i hagués esdevingut un Palamós i un Sant Joan desapareguts, d’abans. Aquests records inesborrables, amb les transformacions sofertes, són també el nostre present. Actualment ens trobem amb el compromís col·lectiu d’agafar el testimoni, el relleu de l’ahir per fer-lo vigent avui, traslladant el tarannà, el coneixement i la il·lusió que empenyia els nostres avantpassats, per construir la societat de demà i, amb ella, la gent i els pobles que volem en el futur.
7
PALAMÓS
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA BRANDES-SCHERBNER
La vila de Palamós, amb una àmplia badia i un port generós, ha estat sempre mirant al mar. Palamós fou fundat per ordre reial de Pere II, el 1279, precisament pel port natural que hi havia. Va créixer dins la zona emmurallada, però també cap al raval de mar i l’Arenal, a la platja. A finals del segle xix, aquest era l’aspecte de Palamós.
8
9
10
ORÍGENS de la vila Des de ben antic es poblaren les Gavarres i el litoral. Al promontori de Castell hi ha restes d’un poblat iber indiget habitat entre els segles vi i i aC. Els romans també establiren vil·les romanes a la zona, fet constatat per troballes arqueològiques. Sant Joan de Palamós rebia el nom de Vila-romà.
Llorenç Maspera / Fons LLORENÇ MASPERA COLLS
R. GASSÓ / Col·lecció particular PUIG ROCHÉS
VILA-ROMÀ La parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà s’esmenta en documents del segle xii i estava formada principalment per masos. El 1277 Astruc Ravaia inicia les gestions amb el senyor de Sant Esteve de la Fosca per comprar-li part del territori i fundar-hi Palamós, que rebria els nous habitants mitjançant la Carta Pobla.
11
DES DEL CAP GROS
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ROMERO-ESTEVA
En una vista general de Palamós des del cap Gros, als anys vint, es percep un Pedró poc edificat que conservava l’antic cementiri, malgrat que ja hi havia el nou. La cala de sota Pedró tenia al damunt la fàbrica del Convent, del senyor Martí Montaner, on hi hagué el segon convent dels Agustins.
12
13
J. GRANÉS / Fons ROSA VENTURA PUIG
DES DEL PEDRÓ Una vista de Palamós des del Pedró permet veure el xalet del Pedró o de l’Americano, fet el 1914 per la família Camós. Aquesta és una de les edificacions que les famílies benestants es feien després d’haver fet fortuna a les Amèriques.
ES MONESTRÍ La desembocadura de la riera Aubi al collet des Monestrí era el límit natural amb Sant Antoni. Des del collet s’observen les cases del barri de la platja i el fum d’algunes xemeneies de les indústries sureres, que evidencia un treball constant.
14
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ROMERO-ESTEVA
15
AUTOR DESCONEGUT / Fons RENÉ MATAS JANET
A la platja de Palamós hi havia hagut drassanes en les quals s’havien construït nombrosos vaixells, sobretot al segle xix. N’hi havia a la plaça de Sant Pere, però era a l’Arenal on els mestres d’aixa feien els vaixells més grans, allí on aquestes dones descansen sobre un bot a la platja.
16
L’EIXAMPLE Palamós va créixer més enllà del perímetre marcat pels murs que els francesos destruïren. A partir del 1817 s’edificà l’eixample, on es bastiren cases senyorials, fàbriques, magatzems, societats culturals, l’estació del tren i diversos passeigs que anaren embellint la façana marítima.
AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CAMA ALBERT
LA BADIA
17
NUCLI ANTIC
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA MARÍN-CIURANA
Amb la Carta Pobla es dotà Palamós d’una sèrie de privilegis per poblar la vila com mercat setmanal, notaria reial, hospital, forn públic o el fet de no haver d’anar a la guerra. En època medieval, les edificacions no eren davant el mar, sinó que eren dins la minsa muralla que resseguia el nucli antic.
18
19
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VALLS-CARDONA
EL PORT REIAL La Planassa era el lloc de la platja per on descarregaven mercaderies al port vell. Un cop descarregades a la platgeta, pujaven per una rampa, passaven per l’antic raval de mar i entraven a la vila pel portal de Mar, que, mitjançant el carrer Major, connectava amb el portal de la Bassa.
LES PETITES DRASSANES A la plaça de Sant Pere hi havia hagut la Duana, que fou destruïda. També hi hagué unes drassanes conegudes com el Drassenal, indret on es feien petits llaguts. Aquesta plaça també fou escenari de la subhasta del peix, que en certa època s’havia fet sota l’edifici de la Banca Ribera, construït a finals del segle xix.
20
AUTOR DESCONEGUT / Fons JOAN AYATS MASET
21
Al port de Palamós hi venien vaixells grans que havien de fondejar i descarregar les mercaderies sobre gavarres, embarcacions sense quilla, que podien apropar-se a la sorra perquè els camàlics en traginessin la càrrega fins a les carretes.
A. T. V. / Fons FAMÍLIA SAGUÉS-SAIS
COMERÇ MARÍTIM
22
Les pannes de suro en fardots descansaven sobre la platja de la Planassa, dessecada cap al 1910 per esdevenir una esplanada com la coneixem actualment. La casa modernista de la família Roger i Ribera presidia la façana marítima fins que desaparegué, junt amb altres edificis emblemàtics.
AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA VENTURA PUIG
LA PLANASSA
23
Llicenciat en antropologia social i cultural a la Universitat de Barcelona. Autor de L’Abans: Recull gràfic de Palamós (18871965), publicat l’any 2006. Divulgador i comunicador de continguts històrics i turístics. Amant de les arts escèniques i participant actiu en diverses iniciatives de caràcter social, cooperatiu i local.
efadós
®
A
quest llibre mostra Palamós amb una selecció de fotografies de qualitat, en blanc i negre, i textos d’Alexandre Weltz i Gispert que les ubiquen en l’espai i el temps. Imatges d’un passat que transmeten el batec de la vila fins a la primera meitat del segle xx, amb l’activitat que l’absorbia cada dia en els espais oberts que captiven les mirades i que mostren alhora les relacions vives del veïnat. Per als buscadors de sensacions d’un Palamós desaparegut que pretén consolidar les arrels d’identitat a la terra d’origen o d’acollida.
9 788415 232650
ALEXANDRE WELTZ
COMARCA DEL BA I X E M P OR DÀ
núm. 2