Sistema de reserva de pàrquing públic a la ciutat de Barcelona

Projecte PFM

Sistema de reserva de pàrquing públic a la ciutat de Barcelona Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

*Render aeri de Barcelona, realitzat per Craig Taylor

Agraïments Ricard Adell, tutor Sandra Artigas, directora del màster Toni Castellblanque, professor fundació cim Marc Payerols, professor fundació cim Carles Esquerra i Corominas, bsm Gemma Pagés, breinco Santi Llusera, gls prefabricados Jose Carlos de a Lima Nascimento, metropolis lab barcelona

ÍNDEX

1. Objectiu

2. Abast

3. Usuari

4. Normatives del Ajuntament de Barcelona

4.1 Normativa relativa als Elements Urbans de la Ciutat de Barcelona

6 6 7 9

4.2 Normativa relativa a les Característiques Tècniques de Paviments

9

4.3 Normativa relativa a les Instal·lacions d’Enllumenat Públic

10

4.4 Normativa relativa al subministrament, instal·lació, configuració i posta

10

en marxa de nous parquímetres a la ciutat de

9

Barcelona

5. Definicions i Abreviatures

6. Requisits de desenvolupament del projecte

7. Antecedents/Benchmarking

7.1 Antecedents

11 12 13

15

7.2 Benchmarking

13

7.2.1 Què es busca?

15

7.2.2 Propostes i Referències

15

7.2.3 Taula comparativa

18

8. Alternatives de disseny

8.1 Sistema de reserva instal·lat a l’asfalt

20 20

8.2 Sistema de reserva instal·lat a l’enllumenat

21

8.3 Sistema de reserva instal·lat a les vorades

22

9. Anàlisi de les solucions: Criteris de selecció

10. Proposta seleccionada

10.1 Anàlisi Funcional

23 26

10.2 DAFO

27

10.3 Normatives específiques a aplicar en vorades

28

10.4 Mides

30

10.5 Electrònica

31

10.6 Descripció del Producte

32

10.7 Procediment de reserva

35

27

11. Disseny CAD/CAE

11 .1 CAD

37

11.2 CAE

41

12. Identitat Corporativa

12.1 Nom del Producte/App

43

12.2 Iconografía i Tipografía

43

12.3 Color & Trim

43

12.4 Vídeo promocional

44

37

43

13. Pressupost

13.1 Cost del Producte/Execució del projecte

47

48

13.2 Cost del Projecte

14. Planificació

14.1 GANTT

47

50 50

14.2 Calendari

51

14.3 Plec de Reunions

51

15. Conclusions

15.1 Next steps/Idees/Reptes

16. Bibliografía

53 54 56

1. Objectiu

Dissenyar i desenvolupar un sistema de reserva d’aparcament públic aprofitant l’actual infraestructura de zona verda/ blava a la ciutat de Barcelona.

S’ha detectat que, actualment ha crescut el nombre de vehicles juntament amb la reestructuració de la via pública de Barcelona (augmentant carrils bici, prioritzant els carrils bus, ampliant zones peatonals...). A conseqüència d’aquests canvis, l’usuari que circula en cotxe que vol/necessita aparcar a la zona verda/blava, perd/gasta molt de temps per trobar un lloc on estacionar el seu vehicle, generant danys colaterals com: embussos, col·lapses, contaminació, malestar a l’usuari... Per tant, amb el desenvolupament d’un sistema de reserva d’aparcament, solucionem no només el llarg període d’aparcament de l’usuari, sinó la mobilitat en l’entorn urbà, reduint també les emissions de diòxid de carboni.

2. Abast

Un cop argumentat l’objectiu del projecte, l’equip es compromet a dissenyar un producte seguint els requeriments que s’explicaran en l’apartat 6 d’aquesta memòria. També es realitzarà un disseny CAD, un CAE (anàlisi d’elements finits), i es fabricarà un prototip semi-funcional, per tal d’explicar bé el projecte i el funcionament del producte. Finalment, s’ha generat aquesta memòria i també es generarà una presentació.

A més a més, s’idearà un sistema logístic que serà explicat a la presentació i anirà acompanyat d’un concepte d’aplicació, ja que serà el motor de funcionament del producte.

I ja per acabar, es compromet a generar una animació que plasma tota la problemàtica actual en una ciutat com Barcelona i la sistemàtica de l’aplicació com a cas real.

Imatge aèria de Barcelona

6 Projecte PFM

3. Usuari

Es considera que els usuaris del nostre producte/servei són totes aquelles persones que interactuaran o tindran algún tipus de relació amb aquest (conductors, veïns, transeünts, inspectors de l’ajuntament i el personal de manteniment del servei).

Tot i que es dissenyarà i desenvoluparà el nostre producte/servei pensant en satisfer totes les tipologies d’usuaris esmentats anteriorment ens centrarem en analitzar el nostre usuari principal. Aquest és tot aquell conductor d’automòbil que disposi d’un smartphone, amb unes necessitats de mobilitat en transport privat i amb un tamany mitjà (automòbil) dins el medi urbà, que té la necessitat de realitzar diverses activitats (laborals, comercials, lúdico socials, turístiques, etc.), i no disposa d’aparcament propi a la zona.

Per tal de profunditzar en les característiques d’aquest possible usuari i poder conèixer les seves necessitats per orientar el projecte en una direcció concreta, s’ha realitzat una enquesta a unes 380 persones aproximadament, la qual va donar els següents resultats i a la vegada, conclusions:

Els primers resultats de l’enquesta reflexen que aquesta ha sigut realitzada tant per homes com per dones de manera quasi totalment equitativa, tot i que surti una mica a favor (51,4%) del sector femení.

17,5%

48,6%

DONA

HOME

Sexe del usuari?

3,8% +61 41,1%

51-60

18-30

Del següent gràfic s’extreu la conclusió que la majoria dels enquestats pertanyen a un sector més jove (41,1%), entre 18-30 anys, tot i que la resta de sectors es mantenen de manera igual (al voltant del 18%). L’únic sector d’edat que es queda enrera és el de la gent gran (3,8%), +61 anys.

20,1% 41-50

51,4%

17,5% 31-40

Edat de l’usuari?

12,7%

87,3%

47,3%

52,7%

NO

SI

NO

SI

Cotxe en propietat?

Ús diari?

La majoria dels usuaris enquestats tenen un cotxe en propietat (87,3%), dels quals, només un 52,7% l’utilitza a diari. Es pot contemplar a partir d’aquest últim gràfic, que l’usuari pugui estar utilitzant de manera diària la moto el transport públic com a mètode de moure’s, en comptes de conduir el cotxe; es creu que per aquesta causa el resultat surt més o menys equitatiu.

Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

7

3. Usuari

La majoria dels enquestats viuen en grans ciutats (61,3%). Tot i així no es descarta la resta (38,7%) donat que aquests també poden anar a la ciutat de manera diària, encara que probablement es moguin menys que la gent que hi viu allà mateix.

38,7%

61,3%

NO

SI

Viu en una ciutat?

14,3% +30min

45,6% 5-15min

40,1% 15-30min

Quant tarda en aparcar en una ciutat?

A la pregunta de quant tarda l’usuari en poder aparcar el seu cotxe en una ciutat, aquest tarda aproximadament una mitja general d’entre 5 i 30 minuts (85,7%), tot i que segons els resultats, la mitjana es decanta al voltant dels 5-15 minuts (45,6%).

12,3% Trànsit

12,7%

87,3%

NO

SI

Té

34,1%

Pagar els parquímetres

42,7%

Aparcar lluny del destí

10,9%

No conèixer els carrers

Què és el que més li molesta a l’hora de buscar aparcament?

problemes per aparcar en una ciutat?

Efectivament, quasi tothom té problemes per aparcar en una ciutat, especialment per la seva congestió, sobretot en dies laborables. Entre aquests problemes es troba principalment aparcar lluny del destí (%), no conèixer els carrers (%), pagar en els parquímetres (%) o trànsit (%).

84,7%

15,3%

63,7%

36,3%

NO

SI

NO

SI

Disposa d’una App per buscar/pagar pàrquing?

Pagaría una mica més per poguer reservar una plaça de pàrquing?

Tot i que la gran majoria de la gent no disposa o possiblement no coneix alguna App per poder buscar o pagar una plaça de pàrquing públic (84,7%), aquesta no estaria del tot disposada a pagar una mica més per poder reservar una plaça (63,7%), encara sent un servei extra.

Fent un resum general, el nostre usuari principal serà una persona jove (18-30 anys) amb un cotxe en propietat i que viatja regularment per la ciutat, el qual desconeix totes les noves tecnologíes al voltant del pàrquing públic.

Projecte PFM

8

4. Normatives de l’Ajuntament de Barcelona

En relació al desenvolupament del projecte dins del marc de les normes per a qualsevol element urbà a la ciutat de Barcelona, s’han tingut en compte varies normatives metropolitanes de mobiliari urbà: Elements Urbans de la Ciutat de Barcelona, Característiques Tècniques de Paviments, Instal·lacions d’Enllumenat Públic i Subministrament, Instal·lació, Configuració i Posta en marxa de nous parquímetres a la ciutat de Barcelona.

A continuació s’esmenten breument les principals característiques a tindre en compte de cada normativa.

4.1 Normativa relativa als Elements Urbans de la Ciutat de Barcelona “Aquesta instrucció es refereix al conjunt d’elements urbans o instal·lacions no soterrats que ocupen l’espai públic urbà i que tenen com a finalitat atendre una necessitat social o prestar un servei determinat a la ciutadania, o constitueixen un element integrant de la urbanització.”

Dintre d’aquesta normativa se n’extreuen els principals criteris generals per a la fabricació e instal·lació de qualsevol element urbà. Aquests criteris generals es divideixen en cinc seccions: Disseny, Manteniment, Accessibilitat i Seguretat, Sostenibilitat i finalment Cost.

Disseny: Qualitat estètica, autenticitat, originalitat i excel·lència en el disseny del producte. Ergonomía i multifuncionalitat també son aspectes importants.

Manteniment: Eficient i en bones condicions econòmiques, garantir els subministraments/peçes de recanvi/ eines, vida útil, resistència a ús intensiu i a agents externs i tasques d’operativitat.

Accessibilitat i Seguretat: Condicions idònies d’accessibilitat del treballador, no tindre formes que suposin risc per a les persones i ser visibles en l’entorn urbà. Es té present, que els materials utilitzats puguin ser deformables per poder absorbir l’energia causada per un impacte (accident de trànsit, etc.).

Sostenibilitat: Petjada ecològica i grau de reciclabilitat del materials.

Cost: Tenir en consideració els quadres de preus establerts per l’Ajuntament de Barcelona, a més de ser aquests preus competitius i transparents.

4.2 Normativa relativa a les Característiques Tècniques de Paviments “L’objecte del present document és la definició dels materials, tipología, seccions construcctives, procediments constructius, incloent els treballs especials, dels paviments de Barcelona; així com la indicació de la documentació mínima a aportar per a la revisió de projectes i la posterior recepció de l’obra en quant a obra nova i renovació i/o rehabilitació de paviments.”

Dintre d’aquesta normativa se n’extreuen les característiques més detallades en relació als elements de paviment, des de mides, materials, instal·lació i altres normatives.

9 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

4. Normatives de l’Ajuntament de Barcelona

4.3 Normativa relativa a les Instal·lacions d’Enllumenat Públic “El present document es refereix a les condicions que han de complir les unitats d’obres i els seus materials, integrants en l’execució de les obres d’instal·lació d’Enllumenat Públic en el terme municipal de Barcelona.”

Dintre d’aquesta normativa se n’extreu informació important de cara a les connexions tant de xarxa elèctrica com de telecomunicacions, posant èmfasi a les canyeries que van per sota de les voreres i on tant l’enllumenat com els semàfors o altre mobiliari, que requereixi electricitat, estan connectats.

4.4 Normativa relativa al Subministrament, Instal·lació, Configuració i Posta en marxa de nous parquímetres a la ciutat de Barcelona “Actualment, BSM (Barcelona de Serveis Municipals) col renovar el parc de màquines parquímetre degut a les noves necessitats per tal que es pugui adaptar l’import de l’estacionament a diferents criteris de tipus variable com el nivell d’emissions dels vehicles, nivells d’ocupació, etc., així com la gestió centralitzada a nivell global dels drets digitals d’estacionament.”

Dintre d’aquesta normativa se n’extreu els detalls i informació dels elements que conformen un parquímetre de Barcelona que es poden tindre en compte a l’hora de desenvolupar el producte d’aquest projecte.També aporta informació important sobre l’actual logística i tarifari, així com procediments en cas de fallida, etc.

Mesures de les voreres extretes de la Normativa relativa als Elements Urbans de la Ciutat de Barcelona

10 Projecte PFM

5. Definicions i Abreviatures

ABS: “Acrylonitrile butadiene styrene” Termoplàstic amorf molt resistent als impactes.

Arduino Mega: És una placa de circuit amb un microprocessador que es comercialitza als usuaris directament muntada de fàbrica. S’utilitza una codificació de codi obert.

BOM: “Bill of Materials”. Llista on es mostren tots els elements involucrats en el producte. Se’n detallen característiques com normes, materials, proveïdors...

BREINCO: Empresa ubicada a Llinars del Vallès encarregada de disseny de mobiliari urbà mitjançant elements prefabricats i de pedra. Fabrica un alt percentatge dels elements urbans de Barcelona. Lloc web: http://www.breinco.com/es BSM: Barcelona de Serveis Municipals. Empresa de l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de donar serveis i gestionar les infraestructures de lleure i mobilitat. Lloc web: https://www.bsmsa.cat DAFO: Mètode d’anàlisi de planificació estratègica que permet avaluar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’una empresa o d’un producte.

GANTT: És una eina de gestió que permet tenir una visualització de les tasques a realitzar, els responsables, i la durada de les mateixes segons un termini temporal que pot variar en dies, setmanes, mesos o anys en funció de la durada del projecte.

GLS: GLS Prefabricados S.L. Empresa d’elements urbans i privats realitzats en àrids o elements prefabricats. La seva seu es troba a Tàrrega. Lloc web: http://www.glsprefabricados.com ISO: Organització Industrial per a l’Estandardització. Organització no governamental que representa a més de 150 països d’arreu del món i estableix un recull de normes i reglamentacions per a poder realitzar una estandardització de qualitat dels productes.

Límit elàstic: També anomenat límit de fluència, és la magnitud física que determina la quantitat màxima d’energia que pot suportar un material abans de patir una deformació plàstica, és a dir, permanent.

Mòdul de Young: És la mesura de la rigidesa d’un material elàstic. Aquesta magnitud com més elevada és més rígid és el material. Es representa amb la lletra E i les unitats en el SI són els Pascals.

RFID: “Radio Frequency Identification” Sistema d’identificació de dades de baixa quantitat de bits, sense contacte, i de molt baixa energia.

Tensió de Von Misses: Es tracta d’una eina d’enginyeria que permet analitzar el bon disseny d’una peça en funció dels paràmetres estructurals de la mateixa. Les dades de sortida representen la energia de tensió de deformació i gràcies a programes de disseny d’alt nivell permet analitzar en 3D la resistència de les peces i els seus punts crítics o de fractura.

Vorada: Es tracta d’un element de pedra o formigó que es col·loca en línia i defineix el límit entre la vorera i la calçada.

Col·loquialment coneguda com a “bordillo”.

11 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

6. Requisits de desenvolupament del projecte

Apart de les normatives i referències de les quals el sistema ha de complir, també s’estableixen uns altres requisits, específicament en la part del disseny tant del producte com de l’app: - Sistema modular i adaptatiu a qualsevol classe (horitzontal, batería o diagonal) de pàrquing de Barcelona.

- Sistema que s’adapti a la actual infraestructura de zona verda/blava.

- En cas de fallida, que el sistema no causi danys a qualsevol persona o vehicle.

- Interfícies gràfiques senzilles i intuïtives d’utilitzar.

- Aprofitament dels pàrquiings en tot moment.

- Extreure informació per gestionar millor les places d’aparcament en un futur.

- Sistema antivandalic.

- Sistema durader, degut a que será subvencionat per l’ajuntament (entitat pública).

- Evitar el mínim possible l’alteració de la via pública actual.

- Sistema de fàcil instalació (evitar obra pública per la seva instalació).

- Producte que segueixi la normativa de l’Ajuntament de Barcelona.

- Sistema innovador, per millorar Barcelona i augmentar el seu nivell d’Smart City.

12 Projecte PFM

7. Antecedents/Benchmarking

7.1 Antecedents Actualment a Barcelona no existeix cap solució per al ciutadà que permeti reservar una plaça de pàrquing per a la zona blava o verda.

El sistema actual d’aparcament es basa en la facturació de l’ús de les zones d’aparcament mitjançant parquímetre o bé mitjançant aplicacions de telèfons mòbils intel·ligents sense la possibilitat d’efectuar una prèvia reserva; es tracta d’estacionar el vehicle allà on hi hagi places lliures i pagar-ne la tarifa corresponent.

Els parquímetres de la ciutat de Barcelona són com el que es veu en la imatge inferior. Situats a les voreres, cada un d’aquests parquímetres cobreix una zona determinada, es a dir, és d’ús col·lectiu.

El mètode de pagament es basa en: Un cop estacionat el vehicle, l’usuari s’ha de dirigir al parquímetre i seguir un procés de selecció de dades que et permet realitzar el pagament de la zona en la que està estacionat un vehicle mitjançant targeta de crèdit o bé efectiu. Al acabar, s’extreu un tiquet identificador on consta el numero de matrícula del vehicle i s’ha de col·locar en l’interior del mateix.

Parquímetre de Barcelona de zona verda/blava

En segon lloc existeixen diferents aplicacions, desenvolupades per el propi ajuntament de Barcelona com ara Apparkb, o d’altres que en són compatibles amb el sistema, com per exemple Easypark i Telpark entre d’altres. Aquestes app’s basen el seu funcionament en un previ enregistrament de l’usuari, on aquest fa constar dades bancàries, personals, i dels vehicles que es volen estacionar, i a continuació, un cop s’ha aparcat el vehicle, la mateixa app mitjançant geolocalització detecta quina tarifa correspon a la zona en que es troba ubicat el vehicle, se’n defineix el temps desitjat i es realitza el pagament a través de la pròpia app.

13 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

7. Antecedents/Benchmarking

Els avantatges que suposa l’ús de la app respecte al pagament en parquímetre físic són els següents: - No es necessari dur efectiu.

- Renovació del tiquet (Augmentar el temps d’estacionament) sense haver de dirigir-te al parquímetre.

- Pagament exacte de l’import corresponent al temps d’estacionament real; ja que si l’usuari marxa abans no se li cobra més temps si així ho indica.

- Avisos abans de que s’acabi el temps d’estacionament per a evitar descuits.

- Gestió ràpida de multes d’aparcament.

Ara bé, en altres ciutats del món, es troben diferents exemples. En alguns indrets els parquímetres són individuals com en la imatge de la dreta, i cada plaça en disposa un per a efectuar-ne el pagament. El funcionament es basa en el mateix, efectuar el pagament de la plaça segons la tarifa corresponent, però amb una diferència, doncs no s’introdueix cap dada que identifiqui el vehicle, això suposa que si l’usuari marxa abans d’hora, algú pot aparcar en el mateix lloc i aprofitar-ne el temps restant que ja havia pagat l’anterior usuari.

Parquímetre

s individuals

per a place

s públiques

Finalment, en l’estacionament privat, trobem un sistema que si que permet impedir l’estacionament d’altres vehicles. Aquest es basa en un impediment físic abatible, que s’alça quan es vol impedir l’aparcament, o en cas contrari, es manté arran de terra. Aquests tenen diferents morfologies i tan poden ser d’accionament manual o bé mitjançant un motor elèctric.

reserva tema de

des

ces priva

per a pla

Sis

14 Projecte PFM

7. Antecedents/Benchmarking

7.2 Benchmarking 7.2.1 Què es busca?

Per tal de concretar i detallar la recerca de referències que poden servir d’ajuda per tal de desenvolupar el nostre producte, s’han fixat les següents variables:

a) Possibilitat de reservar places de pàrquing. b) Impediment de l’estacionament. c) Pagament de la plaça de pàrquing mitjançant app’s. d) Sistema integrat amb la ciutat que proporcioni dades per a la planificació urbanística (Smart-City). e) Ús de app’s. f) Indicació de places lliures. g) Guiatge mitjançant GPS a la plaça.

7.2.2 Propostes i Referències

Parkhelp Parkhelp és una empresa establerta a Barcelona que actualment disposa de dos sistemes.

El que trobem en la imatge de la dreta, s’ubica en pàrquings coberts i està basat en uns dispositius, col·locats a sobre de cada una de les places, que incorporen sensors de detecció. La senyal detectada pel sensor es trasllada als conductors mitjançant la il·luminació de color verd o vermell del producte en funció de la disponibilitat de la plaça i en color taronja per a indicar places especials. A més incorporen uns cartells lluminosos que et guien cap a les zones on hi ha places lliures, indicant el nombre d’espais no ocupats disponibles.

En segon lloc apliquen el mateix sistema en els pàrquings a l’aire lliure, substituint-ne els dispositius de detecció per uns altres ubicats en el paviment. El guiatge es fa servint els mateixos cartells lluminosos però no s’indica la plaça lliure en concret.

15 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

7. Antecedents/Benchmarking

Cisco smart+ Connected solutions

Aquesta companyia especialitzada en components electrònics té una proposta per a connectar la ciutat amb els vehicles. La seva solució funciona de la següent manera: Mitjançant la combinació de sensors, gravació de vídeo, una app per a Smartphone, i una infraestructura Wifi distribuïda per tota la ciutat, es vol proporcionar informació d’aparcament als ciutadans. Tota aquesta informació es distribuiria als ciutadans mitjançant una app i panells informatius distribuïts per la ciutat.

CivicSmart CivicSmart proposa l’ús de sensors ubicats en el terra o bé en el peu dels parquímetres individuals, que amb una correcta xarxa de transmissió de dades i combinada amb els Smartphones permeti indicar als conductors on hi han places lliures.

Urbiotica Urbiotica ha dissenyat un sistema basat en uns sensors anomenats U-Spot i U-flow que els distribueix en el carrer i detecten si hi ha un vehicle estacionat en cada plaça. Aquestes dades les transmeten via Wifi en panells distribuïts per la ciutat, que permeten als conductors dirigir-se a les zones on hi ha disponibilitat de places.

Siemens Mobility El gegant informàtic i de telecomunicacions Siemens proposa una idea que ells anomenen “The smart way to park”. Es una solució modular, amb una infraestructura basada en sensors no ubicats en el terra, es a dir, en faroles i en edificis. Aquests sensors permeten visualitzar les places ocupades, violacions d’aparcament, i la informació enregistrada es transmet al ciutadà mitjançant panells distribuïts per la ciutat i aplicacions per a Smartphone.

16 Projecte PFM

7. Antecedents/Benchmarking

ParkHere La start-up ParkHere amb l’ajuda del desenvolupament de la Universitat de Munich, ha instal·lat en la ciutat Bavaresa de Ingolstadt uns sensors de pes en la zona d’aparcament que detecten els vehicles i d’aquesta manera pot informar als conductors dels vehicles mitjançant una aplicació per a Smartphone on poden trobar places lliures.

SpotHero SpotHero és una aplicació per a Smartphone que funciona en els pàrquings privats intel·ligents que disposin d’un sistema de detecció de places lliures.

Aquesta aplicació permet reservar una plaça de pàrquing de la següent forma. En primer lloc tu indiques la teva destinació, seguidament et mostra en pantalla els pàrquings privats més a prop i el que ha de fer l’usuari es escollir-ne un, indicar-ne la hora d’entrada i de sortida, efectuar el pagament i finalment entrar en el pàrquing ensenyant un codi de barres que es visualitza en la pantalla del Smartphone.

Parkwhiz

Nedap

Parkwhiz es una solució idèntica a la de SpotHero, amb una única diferència; en aquest cas, que per accedir als pàrquings no has de mostrar un codi de barres sinó un codi personal.

Nedap es una altra empresa que basa la seva solució en distribuir sensors en les places de pàrquing i transmetre la informació al ciutadà via app gràcies a una correcta infraestructura wifi.

Wazypark Wazypark és una app social que posa en contacte als ciutadans de tal forma que quan un d’ells es disposa a alliberar la plaça, o comunica via app i alguna altra persona que estigui interessada a aparcar en aquella ubicació s’hi dirigeix. És una forma de reservar la plaça aprofitant la connectivitat que ofereix el Smartphone entre les persones.

17 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

7. Antecedents/Benchmarking

Parkfinder InLab FIB conjuntament amb SEAT han desenvolupat un sistema, que encara està en fase de prototipatge, que et permet buscar les places d’aparcament lliures, sense reservar-les, a través del sistema de navegació ja incorporat en els vehicles.

Les places lliures les detecten els vehicles que circulen per la ciutat gràcies als seus sensors de proximitat d’aparcament i a sensors distribuïts en el terra de cada plaça. Aquesta informació es trasllada a traves de la xarxa, i a la pantalla de navegació del vehicle es visualitzen les places lliures.

Per a dirigir-se a una plaça lliure, el conductor el que ha de fer es indicar la destinació final, i en funció d’unes variables que s’han introduït prèviament en el sistema per el propi conductor, la CPU proposa tres llocs d’aparcament a escollir, en funció del preu, la distància a la destinació o bé el temps del trajecte.

7.2.3 Taula comparativa Tal i com s’ha pogut observar en els sistemes trobats, la gran multitud de propostes basa el seu producte en la detecció dels vehicles mitjançant sensors, i indican les dades enregistrades als ciutadans mitjançant l’Smartphone o altres vies de transmissió de dades com ara panells informatius. Al mateix temps, molts dels sistemes estan en fases de desenvolupament i no s’apliquen actualment, molt poques permeten reservar una plaça de pàrquing, i cap d’elles en pàrquings públics.

A continuació es mostra una taula comparativa de diferents factors per a identificar ràpidament que ens proposa cada sistema:

18 Projecte PFM

7. Antecedents/Benchmarking

Parkhelp Cisco Smart CivicSmart Urbiotica Siemens Mobility ParkHere SpotHero Parkwhiz Nedap Wazypark Parkfinder Parquímetres convencionals App’s per pagament pàrquing Impediment físic privat

Párquing públic

Reserva plaça

Impediment físic

Pagament Ús App Guiatge per Veure plaçes via App disponibilitat GPS lliures

NO

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

SI

NO

NO

NO

NO

NO

SI

SI

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

NO

SI

NO

SI

SI

SI

SI

NO

SI

NO

SI

SI

SI

SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

SI

NO

NO

NO

SI

SI

SI

SI

NO

NO

SI

SI

SI

SI

SI

NO

NO

NO

NO

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

NO

NO

NO

NO

SI

NO

NO

NO

NO

Taula comparativa de propostes i referències

En resum podem extreure’n les següents conclusions:

- Els sistemes convencionals quedaran obsolets a mesura que evolucionin les Smart-Cities.

- Cap de les propostes de les empreses analitzades proporciona una reserva de plaça real de la zona d’aparcament pública.

- Cal destacar que totes les opcions per a pàrquings públics opten per no utilitzar cap impediment físic i que la informació sigui visual.

- Una dada important és que, exceptuant Siemens, la resta d’empreses opten per sensors ubicats en el terra.

- Una proposta molt interessant es la de ParkFinder i SEAT que volen incorporar en els propis sistemes de navegació dels vehicles un software que substitueix l’ús de l’smartphone (app) per a buscar places d’aparcament.

Doncs, els conceptes que es proposin tractaràn de complir amb tots aquests requeriments que qualsevol sistema actual no pot encara.

19 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

8. Alternatives de disseny

Un cop realitzada tota la recerca prèvia tant de normatives, com benchmarking, usuaris, etc. es proposen tres conceptes, els quals es descriuràn a continuació. Cadascun d’ells compleix amb la funció principal que es planteja d’inici el projecte: reservar una plaça de zona verda/blava; i partir d’aquí, les tres idees proposen tecnologíes diverses, donant un valor afegit a cadascuna d’elles.

8.1 Sistema de reserva instal·lat a l’asfalt La primera alternativa que es va proposar a l’inici d’aquest projecte va ser un sistema instal·lat l’asfalt mitjançant perns i de forma semblant a les bandes rugoses actuals i de material similar als separadors de carrils bici respecte els carrils dels cotxes que es poden trobar arreu de Barcelona.

Aquest sistema s’adapta a qualsevol tipología de pàrquing donat que s’intal·la a la vora exterior de les zones verdes/ blaves i paral·lelament a la vorada; i com a la resta d’alternatives, no utilitza cap sistema d’alimentació a través de bateríes. A diferència de les altres, el sistema de reserva d’aquesta alternativa funciona no només de manera lumínica, sinó també de manera mecànica, és a dir, quan l’usuari reserva plaça, el sistema s’aixeca per tal de quasevol altre vehícle no pugui accedir a la zona prèviament reservada. També com a valor afegit, aquest sistema ajuda a l’usuari a aparcar correctament, sense que el seu vehicle quedi desplaçat una mica cap a fora dels carrils per on circulen els altres transports, ja que dona “feedback” físic per saber si el cotxe està pujat a sobre del sistema, i per tant estacionat de manera incorrecta, o ben aparcat dins de la plaça de pàrquing corresponent.

- Avantatges - Impediment físic - “Feedback” facilitar l’aparcament - Materials reciclats - Fàcil instal·lació

- Inconvenients - Perill per a vianants - Impossibilitat de sortir de la plaça en cas d’avería - Fàcil exposició a vandalisme - Estètica pabre

Concept sketch de la primera proposta

20 Projecte PFM

8. Alternatives de disseny

8.2 Sistema de reserva instal·lat a l’enllumenat La segona alternativa que es va proposar a l’inici d’aquest projecte va ser un sistema instal·lat als fanals de la ciutat de Barcelona. Aprofitant el circuit elèctric del fanal es collaria el sistema a la part superior del mateix, dotant així de suficient alçada al sistema per a detectar els vehicles correctament i projectar llumínicament a l’asfalt la disponibilitat de les places d’aparcament.

Aquest sistema necesitaria ser modular ja que no tots els fanals de la ciutat de Barcelona són iguals, per tant sería necessari fer un estudi de tots els tipus de fanals de la ciutat (cost extra). A diferència de la primera alternativa, no requereix de cap sistema mècanic; i també cal esmentar que aquesta possible solució no requerriria l’ús de sistemes antivandalics, ja que estaría situat a una certa alçada no accesible per els vianants.

- Avantatges - No molesta al vianant - Difícil accés al vandalisme - Fàcil connexió a la xarxa elèctrica

- Inconvenients - Molta distància de projecció de llum - Adaptació a diferents fanals - Distància entre fanals excessiu - Contaminació lumínica - No es visualitaza el feedback lumínic duarnt el día

Concept sketch de la segona proposta

21 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

8. Alternatives de disseny

8.3 Sistema de reserva instal·lat a les vorades La tercera i última alternativa que es va proposar a l’inici d’aquest projecte va ser un sistema derivat de la primera proposta, un sistema integrat dins la vorada ja existent en la via publica, evitant sistemes mecànics i integrant tot el paquet elèctric dins la vorada. Aquest sistema connectat al circuit elèctric del enllumenat i connectat via WIFI, queda totalment tancat hermèticament, evitant la manipulacio d’usuaris externs i de condicions meteorologiques.

Aquest sistema funciona principalment per feedback llumínic on informa de si una plaça està reservada a través de LEDs vermells o verds, i també mostra la matrícula del cotxe que ha reservat la plaça més el temps corresponent que li queda de pàrquing. També inclou un sensor per detectar quan un cotxe aparca i saber si és el cotxe corresponent a la reserva o no.

L’evolució de la primera proposta, que dona lloc a aquesta tercera i ultima proposta, la qual té tots els numeros de ser la proposta seleccionada.

- Avantatges - Integració a un element urbà actual - Sistema hermètic - Menor probabilitat d’avería - No soposa perill per als vianants - Estèticament adaptat al entorn urbà

- Inconvenients - Fàcil exposició al vandalisme - Impediment no físic - Més propens a agents externs

Concept sketch de la tercera proposta

22 Projecte PFM

9. Anàlisi de les solucions: Criteris de selecció

Presentats i descrits els tres conceptes, es temps de decidir quin d’ells és el més proper a oferir una millor solució al requeriment principal d’aquest projecte; i per tant, continuar desenvolupant-l’ho. Per això, es fa un recull de tots els requeriments extrets tant de les normatives com dels requeriments plantejats per al desenvolupament del projecte, i es classifiquen per categoríes, les quals representen els punts importants a treballar de cara en endavant.

S’ha tingut en compte que el desenvolupament bàsic tant de l’app com de la logística no influeixen en qualsevol proposta, ja que totes tres propostes podrien tindre implementat el mateix sistema.

A continuació, s’ha realitzat una taula comparativa entre les tres propostes i com s’ha dit anteriorment, s’han valorat les categoríes corresponents. Les puntuacions que s’atorguen van tan en funció de les recerques com de les decisions que el grup ha pres; aquestes puntuacions s’indiquen amb un valor (1,2 o 3 ) en funció de com s’assoleix cada requeriment (1 per a baixa, 2 per a mig i 3 per a bona ressolució).

Sistema de reserva instal·lat al asfalt

Sistema de reserva instal·lat a l’enllumenat

Sistema de reserva instal·lat a les vorades

Disseny Qualitat estètica Auntenticitat i originalitat Reconeixements públics Funcionament del nou element Ergonomía en el seu ús Multifuncionalitat Adaptabilitat a elements urbans actuals Fàcil construcció

3 3 1 3 1 2 3 1

3 2 1 3 3 1 1 2

3 3 1 3 2 3 2 3

Manteniment Eficient Bones condicions econòmiques Anti-enganxines/graffitis Peces de recanvi i eines Vida útil del nou element Resistència a agents externs Resistència al vandalisme Tasques d’operativitat

1 1 3 3 3 1 3 1

2 3 2 3 3 3 2 2

3 2 1 3 3 2 1 3

Accessibilitat i seguretat Condicions idònies d’accés per al usuari Formes que suposin risc per al usuari Visibilitat en l’entorn urbà Risc pel usuari en cas de fall tècnic

1 3 1 2

2 1 2 1

3 2 3 3

Sostenibilitat Ús de materials reciclats Reciblabilitat dels materials emprats

3 3

3 3

2 3

Cost Preu competititu i transparent

3

1

2

Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

23

9. Anàlisi de les solucions: Criteris de selecció

En relació a la categoria de disseny, la 3ª proposta surt lleugerament guanyadora respecte la 1ª, ja que totes dues no tenen tantes limitacions com pot tindre la 2ª, especialment en normatives. Com es pot veure a la taula comparativa, la 1a proposta es la que més requeriments compleix de forma satisfactòria (nota 3), però també la que en té més de dolents (nota 1), conjuntament amb la 2ª; i es per això que la tercera proposta surt guanyadora, donat que compleix la gran majoria tant correctament com mitjanament.

Pel que fa a manteniment, els resultats són bastant semblants a l’anterior categoria, tot i que en aquest cas la segona proposta surt guanyadora ja que ofereix millors característiques per així poder oferir un correcte manteniment amb unes prestacions superiors a la resta d’opcions.

En la categoría d’accessibilitat i seguretat, qui surt clarament guanyadora és la tercera proposta respecte a les demés, ja que és la opció que compleix amb quasi tots els requeriments de manera totalment satisfactòria.

Finalment, tant en la categoría de sostenibilitat com la de cost, totes tres propostes surten quasi igualades (encara que a cost s’hagin donat diferents puntuacions). Qualsevol d’aquests tres conceptes pot estar fabricat tant amb materials reciclats com amb materials amb un alt grau de reciclabilitat, fent així que el seu cost sigui més baix i a la vegada més o menys igual per a totes tres propostes.

Ja per acabar, analitzant tots els comentaris de la taula, es pot definir com a millor candidat la 3ª proposta. I així ho confirmen els resultats globals. Totes les categories donen com a millor candidat a donar solució al plantejament del projecte, el sistema de reserva instal·lat a les vorades. En segon lloc, el sistema instal·lat l’asfalt i lleugerament darrera, en tercera posició, el sistema instal·lat a l’enllumenat.

32,5%

31,8%

35,7%

Sistema de reserva instal·lat l’asfalt

Sistema de reserva instal·lat a l’enllumenat

Sistema de reserva instal·lat a les vorades

Taula comparativa dels resultats entre les tres propostes

24 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

26 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

10.1 Anàlisi funcional Tal i com s’havia explicat l’inici d’aquest projecte, la funció principal del nostre producte, és la reserva de pàrquing públic de zona verda/blava. Tot seguit s’analitzarà, apart de la seva principal funció, altres aspectes. Cal recordar, que el projecte està compost per dos productes, la vorada i l’aplicació, i que no tots dos seràn analizats en tots els punts, ja que no tindria sentit, per exemple, fer un anàlisis dimensional d’una APP. 10.1.1 Anàlisi funcional La funció principal del producte és poder reservar una plaça pública a l’àrea de Barcelona (zona verda i zona blava) mitjançant una APP (tant a través de dispositiu mòbil com des del cotxe), que es connecta a la xarxa de la ciutat, i que a la vegada, aquesta es comunica amb la vorada intel·ligent, que li reserva la plaça d’aparcament al usuari utilitzant dues senyals luminiques situades a la part superior i lateral de la vorada. La primera senyal (lateral) determina la seva disponibilitat, il·luminant de color vermell la plaça d’aparcament. La segona senyal lumínica (superior), indica la matricula del cotxe que ha reservat la plaça i el temps que li resta d’aparcament.

L’usuari client només ha de utilitzar l’aplicació, ja que amb la vorada intel·ligent, només interectuarà visualment: lectura de la matricula i disponibilitat. En el cas de l’usuari tècnic, interactuarà amb la vorada només en cas de necessitat de manteniment o reparació.

10.2 DAFO S’analitaràn les principals debilitats, amenaces, fortalesses i oportunitats del projecte (tant vorada com aplicació):

- Debilitats - Acumulació tèrmica - Impediment no físic en cas d’il·legalitat - Obra pública major per l’instal·lació

- Fortalesses - Estanqueïtat del sistema - Integració amb l’entorn urbà - Fàcil manteniment i instal·lació - Sistema molt intuitiu

- Amenaces - Filtracions d’aigua - Impactes forts causats pels cotxes - Acumulació de brutícia - Graffitis (vandalisme) - Oportunitats - Reducció contaminació a la ciutat - Millor fluxe de cotxes aparcats - Reducció del trànsit urbà - Millora gestió d’aparcaments

27 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

10. Proposta seleccionada

Render del sistema electrònic de la vorada

10.3 Normatives específiques a aplicar en vorades Per poder desenvolupar correctament la proposta seleccionada, s’han afegit nous requeriments més específics de cara al concepte, tant en funció de normatives específiques relatives a les vorades, com mides de pàrquings on simplementarà el producte o mides del propi producte; i requeriments en terms d’elements corresponents al món de l’electrònica. A continuació, es descriurán amb més detall tot aquest conjunt de requeriments.

Tal i com queda establert en l’Annex A sobre les “Condicions particulars obligatòries dels elements urbans de la ciutat de Barcelona”, extret de la “Instrucció d’alcaldia relativa als elements urbans de la ciutat de Barcelona”, les vorades que s’instal·lin a la ciutat de Barcelona, han de complir obligatòriament les condicions següents (es seleccionen les que s’han considerat com més importants de cara al projecte): - Han de ser de pedra granítica mecanitzada.

- El color de la pedra ha de ser en tonalitats blanques o grisoses; però sempre de color uniforme.

- No ha de tenir perforacions, fissures ni senyals que s’hagin pogut produir durant les operacions d’extracció i tallat.

- No pot tenir esquerdes, buits, nòduls ni restes orgàniques.

- Les cares vistes han de ser planes i flamejades.

- Les arestes han de quedar acabades en cisell i les cares del junt han d’anar treballades en la meitat superior; la inferior ha d’anar desbastada.

- Toleràncies: en les dimensions +- 2mm - En la vorada recta, cada peça serà prismàtica amb unes dimensions de 20cm d’ample per 24cm d’alçada i entre 90 i 110cm de llargària.

- La aresta que queda vista no ha de ser viva.

- La superfície no ha de ser lliscant ni en sec ni en mullat.

- El desnivell (plinton) entre la calçada i la vorera estarà entre 14-15cm.

28 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

Cal mencionar que el material de la vorada també pot ser de formigó additivat amb àrids reciclats tot i que encara no es disposa d’una normativa específica per a aquest material, la garantía en la composició, característiques i comportament d’aquest.

Pel que respecta a la reposició de vorades, el “Plec de característiques tècniques de paviments” descriu les següents normatives: - S’hauran de demolir totes les peces de vorada desnivellades, trencades o en males condicions. Ja que es pot filtrar aigua i afectar a la base del ferm i/o vorera.

- Es necessari extreure la base de la vorada que estigui malmesa, tant el formigó com el tot-ú.

- Es comprovarà que el fons d’excavació tingui el 95% de compactació, si no es així s’haurà de substituir, assegurant aquest 95% de compactació.

També es tenen en compte les normatives que afecten a la reg blaves de Barcelona, donat que és a on s’implementarà el sistema de reserva:

Àrea Blava

Àrea Verda

L’objectiu primordial de la zona blava es el de proporcionar una elevada rotació de vehicles als voltants de zones de serveis durant un període de temps limitat, normalment dues hores, per realitzar les seves gestions.

La zona verda serveix per a prioritzar l’estacionament dels residents de la zona per sobre la possibilitat d’estacionament per part d’un vehicle.

En aquestes zones hi poden estacionar tots els vehicles.

En aquestes zones hi poden estacionar tots els vehicles, amb el comprovant horari corresponent emès pel parquímetre o per les aplicacions de pagament per mòbil, durant el temps màxim que indiqui el senyal. Aquest temps pot ser d’1, 2, 3 o 4 hores.

En la zona blava, les tarifes s’estableixen en funció de la demanda d’estacionament existent.

Els vehicles dels residents autoritzats de la zona indicada en la senyalització han d’estacionar-hi identificant-se amb el comprovant horari obligatori corresponent, que pot tenir una durada d’un dia, una setmana o un trimestre.

Aquest comprovant té impreses la zona de resident i la matrícula del vehicle estacionat i l’identifica com a vehicle autoritzat.

Els vehicles que no són de residents de la zona d’estacionament poden estacionar-hi, dins l’horari de regulació, amb el comprovant horari obligatori visible. L’estacionament tindrà la durada màxima que indiqui el senyal, que pot ser d’1 o 2 hores.

Tots els vehicles, tant de residents com de no residents, poden estacionar-hi lliurement fora de l’horari que indiqui la senyalització vertical.

29 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

10. Proposta seleccionada

10.4 Mides Segons indica el “Manual de senyalització urbana de la ciutat de Barcelona, B-21057-2004” les places de pàrquing que integren un sistema tarifari han de tenir les següents mides segons el tipus d’estacionament (totes les mesures en metres):

- En cordó:

Amplada de cada plaça:

- Aparcament de turismes: mínim, 1,8m; recomanat, 2m.

Longitud de cada plaça:

- Aparcament de turismes: 5m.

- En batería:

Amplada “a” de cada plaça:

- Aparcament de turismes: mínim, 4,5m; recomanat, 5m.

Amplada “b” de cada plaça:

- Aparcament de turismes: mínim 2,2m; màxim, 2,5m.

- En semibatería:

Amplada “b” de cada plaça:

- Aparcament de turismes: mínim, 3,1m; màxim, 3,5m.

Longitud de cada plaça:

- Aparcament de turismes: 5m

- En xamfrà del Eixample:

Mateixes mides que en batería

A partir de totes aquestes tipologíes de pàrquings, se n’ha extret la informació necessària per saber la distància entre cada producte instal·lat a qualsevol carrer de Barcelona.

Respecte a mides de la pròpia vorada, en el punt anterior (10.3 Normatives) se’n descriuen aquestes que té la vorada que s’ha desenvolupat. Però resumint, aquestes son de 20x24x90/110cm amb toleràncies de +-2mm.

30 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

10.5 Electrònica La proposta seleccionada és tracta d’un sistema totalment innovador, que augmenta el catàleg de mobiliari urbà,. Així doncs, s’hauria de redactar una nova normativa respecte a la part electrònica a partir de normatives actuals d’elements que també poden estar dintre del camp de la proposta. Així doncs, s’examinen tots el elements necessaris que el sistema necessita per poder funcionar correctament, dels quals se’n deriva la següent llista: - Lluminària LED per transferir feedback visual al usuari.

- Sensor que detecti proximitat i estacionament de qualsevol vehicle.

- Processador que rebi les dades i les pugui processar de cara als LEDs o cap a Sistemes (en cas d’error tècnic, etc.).

- Possible incorporació d’una batería per a que el propi producte pugui ser autònom; o en cas de caiguda de tensió, pugui enviar una incidència a Sistemes.

Com que tots aquests elements aniràn connectats al processador, cal buscar normatives al voltant d’elements com processadors (i sobretot també lluminària LED) i faríen que el producte desenvolupat tingués una normativa de compliment sòlida en el cas de la part electrònica.

Dins de les diverses normatives que s’han cercat, una d’elles és la que correspon al Plec de condicions tècniques per a instal·lacions d’enllumenat públic, Ajuntament de Barcelona, on dins té un apartat específic per a la lluminària LED, la qual pot ser propera a les necessitats que requereix el producte desenvolupat. Pel que fa als requeriments del fabricant, son els següents: - Qualitat: Acreditació ISO-9001 en fabricació de lluminàries.

- Mediambiental: Acreditació ISO 4001, EMAS o altres que acreditin que l’empresa es troba adherit a un sistema de gestió integral de residus.

- Catàlegs: El fabricant haurà de tenir un catàleg publicat amb les especificacions del producte i el preu PVP. - Certificats i assajos: Els certificats i assajos, que acreditin les característiques del producte, podrán ser emesos pel laboratori del fabricant o un altre extern. No obstant això, amb la finalitat de poder contrastar les dades aportades, en qualsevol moment del procediment o posteriorment, el Departament d’Enllumenat Públic podrà requerir nous certificats emesos per Laboratori acreditat per ENAC o entitat equivalent.

Pel que fa als requeriments lumínics, aquests es poden consultar a la pàgina 23 de la normativa al annex del projecte, on es descriuen desde característiques de temperatura, intensitat de funcionament, eficàcia, garantía, etc.

Respecte al processador, qualsevol fabricant ha de complir les normatives que exigeix el mercat propi, doncs aquestes normatives ajudaràn a desenvolupar el producte segons reglamentacions sòlides. No obstant, no s’indiquen caraterístiques aquí, donat que encara no s’ha especificat de quin processador s’utilitzarà pel sistema.

31 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

10. Proposta seleccionada

10.6 Descripció del Producte Ja descrita anteriorment tota la funcionalitat del producte, en aquest apartat es descriurà tota la part tècnica que fa referència a la vorada, es a dir, peçes, interacció entre elles i procés de muntatge.

La vorada, el producte tangible del projecte, té les següents dimensions generals: 200x240x1000mm i el sistema electrònic 143,7x100x500mm. Hi ha dues mesures que han delimitat la creativitat del projecte: 1. Dimensions de les vorades existents als carrercs de Barcelona 2. Les dimensions del conjunt electrònic, degut al lloc on s’ubica, no pot ser molt gran, ja que es vol evitar el vandalisme i a la seva manipulació i per suposat, el seu preu influirà amb el tamany.

Tot aquest producte està format per 23 peçes diferents (a la següent pàgina es pot visualitzar el BOM corresponent al producte), les quals s’han agrupat en quatre suconjunts que es mostren a continuació:

El subconjunt Vorada té com a principal element el bloc de granit, el qual s’uneix amb els subconjunts Peça plàstica i Xapa mitjançant dos pernos. Dintre de la part electrònica, la connexió entre aquests subconjunts i la xarxa pública és a través d’un passamurs i la posterior connexió amb la xarxa de carrer (obra pública).

El subconjunt Xapa conté la majoria de peçes, donat que és on s’inclou tota la part electrònica.

Finalment, entre els subconjunts Peça plàstica i Tapa només hi ha una unió de quatre cargols i una junta tòrica que permet que tota la caixa sigui hermètica.

32 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

A continuació es mostra un desglossat de totes les peçes que componen el producte (BOM):

1

2

3

4

Bloc (x1)

Caixa base (x1)

Caixa tapa (x1)

Junta tòrica (x1)

5

6

7

8

Xapa (x1)

Tires LEDs (x4)

Pantalla LEDs (x1)

Arduino Mega (x1)

9

10

11

12

Batería (x1)

Sensor ultrasons (x1)

Inserts Kerbkonus M2 (x6)

Inserts Kerbkonus M3x10 (x7)

13

14

15

16

Inserts Kerbkonus M3x12 (x4)

DIN 912 M2x10 (x6)

DIN 912 M3x5 (x11)

Passamurs mascle (x1)

17

18

19

20

Passamurs femella (x1)

Inserts Kerbkonus M4 (x4)

DIN 7991 M4x12 (x4)

Pern M8x60 (x2)

21

22

23

Arandel·la DIN 6902 M8 (x2)

Femella DIN 8673 M8x1 (x2)

Femella 80 705 M16x6 (x1)

*Per veure detalls técnics, consultar els plànols a l’annex d’aquest projecte.

Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

33

10. Proposta seleccionada

Per el montatge de la vorada es segueixen els següents passos: 1. Es connecten tant la pantalla de LEDs (7), com la Arduino Mega (8), la batería (9), els LEDs (6) i el sensor d’ultrasons (10) entre ells.

3 19

2. Tots els elements anteriors es cargolen a la Xapa (5) a través d’inserts (11, 12 i 13) i cargols (14 i 15).

4 3. Es fiquen a la caixa base (2) els inserts de plàstic (18) que serviràn després per unir la tapa (3).

13,15 7

6

4. Es col·loca la junta tòrica (4) a la caixa base i aquesta queda adherida utilitzant un additiu.

12

5. El subconjunt Xapa s’uneix amb la caixa base (2) a través del passamurs (16) mascle i una femella (23). El cablejat també es solda a aquest passamurs mascle. Tindre en compte que els forats per on passaràn els pernos estiguin coincidents.

10

5

8 22

14

21 11 23

9

7. S’inserten els pernos (20) al bloc de granit (1) i aquests es fixen a través de resina epòxica.

18

2

16

6. Paral·lelament, es solda el cablejat que anirà connectat a la xarxa elèctrica i telecomunicacions al passamurs femella (17). Tot aquest conjunt es col·locat al bloc de granit (1) mitjançant un aditiu.

8. S’uneixen els subconjunts Vorada i Peça plàstica gràcies als perns (20) i es fixen amb femelles (22) i arandeles (21). A la vegada es connecten els passamurs i el sistema quedaría connectat a la xarxa elèctrica i telecomucacions.

20

9. Finalment es tanca tot el sistema amb la tapa (2) i els cargols antivandàlics corresponents (19).

17

1

34 Projecte PFM

10. Proposta seleccionada

10.6 Procediment de reserva En aquest apartat es vol explicar quin és el procediment que ha de dur a terme el conductor del vehicle per a acabar aparcant en una plaça, a través del sistema proposat en aquest projecte.

1. Prèviament, tots els conductors han d’estar registrats en l’aplicació per a Smartphone, i se’ls demanaria certes dades personals com dades de pagament, dades del vehicle, etc. i després se’ls hi demanaria que omplessin un registre de les direccions on acostumen aquests a dirigir-se (casa, feina, gimnàs, teatre...).

2. Així doncs, posem per exemple, que el conductor es troba en A, a un poble a 30 km de distància de Barcelona, i es vol dirigir cap a B, una zona pròxima el centre de la ciutat. En aquest moment el conductor hauria d’obrir l’App en el telèfon mòbil, amb connectivitat a internet i el GPS connectat, entrar amb el seu usuari i escriure la direcció de destinació.

35 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

10. Proposta seleccionada

3. Un cop fet, la mateixa app et demanaria si vols reservar una plaça de pàrquing o no, i llavors aquesta vinculada amb el navegador Google Maps et mostraria el recorregut adient fins a arribar a la teva destinació.

4. Es moment de conduïr fins a la destinació, en aquest moment, una vegada el conductor entra dins d’un radi pròxim a la destinació de vehicle, l’aplicació comença la cerca de la plaça de pàrquing més pròxima a la destinació final. Aquest radi de cerca anirà definit per l’app, que en funció de diferents algoritmes de gestió de dades, programarà la cerca mes aviat o més tard, en funció de la disponibilitat de places en aquella zona i en el moment. Un cop trobada la plaça més adient, els LED’s s’il·luminen de color vermell i apareix la matrícula del vehicle en la pantalla superior de la vorada.

5. Finalment, un cop s’ha arribat a la plaça que se li ha reservat, una vegada els sensors detectin que un vehicle ha ocupat la plaça se li enviarà una notificació que li preguntarà si és ell el que ha aparcat.

6. Només caldria dir que si i indicar el temps que es vol aparcar per a poder fer el pagament, que es descomptaria directament del compte introduït en el registre. Seguidament, en la pantalla superior de la vorada es visualitzaria el temps restant d’aparcament.

Un cop explicada la seqüència de reserva del sistema, per a fer entendre l’objectiu final del producte, es vol destacar diferents possibles casuístiques: - Un vehicle estaciona en la teva plaça reservada: S’ha introduït un sensor en la vorada que el que permet és detectar si hi ha un vehicle. Llavors, la notificació que s’envia al vehicle del usuari permet conèixer si és ell qui ha aparcat o algun altre conductor. En cas de que sigui algun altre conductor, el sistema enviarà una incidència directament als serveis municipals. I, en cas de que el vehicle osta no alliberés la plaça, el sistema buscaría una altra plaça lliure al voltant per evitar el conflicte.

- No hi han places disponibles a prop: Imaginem-nos que es un dia de semifinals de Lliga de Campions al Camp Nou, això suposaría una afluència de vehicles i de gent molt elevada en aquella zona. Llavors, si algun usuari de la App volgués aparcar en la zona, se li mostraría un avís de l’esdeveniment que hi ha, i se li recomanaria una altra zona d’aparcament, i un trajecte en transport públic o a peu.

- L’usuari reserva la plaça? No, realment es el sistema el que reserva, guia, i recomana el millor trajecte al conductor. És la forma més senzilla i eficient de generar un sistema robust i afavorir l’ús de les zones blaves i verdes de la ciutat.

- Que passa si es vol aparcar més temps? Si el conductor vol aparcar més temps de l’indicat en el moment en que ha deixat el vehicle estacionat, aquest ha d’obrir la App i indicar la nova hora de retirada del vehicle, amb el conseqüent pagament. Al mateix temps, si el vehicle deixés la plaça abans, ho hauria d’indicar a l’App per a poguer pagar el temps real d’estacionament.

36 Projecte PFM

11. Disseny CAD/CAE

11.1 CAD Tot el disseny de la vorada s’ha realitzat amb el software de Dassault Systems anomenat CATIA V5, el qual s’utilitza en moltes grans companyies, especialment les del sector d’automoció.

Model 3D de CATIA de la vorada

A continuació se’n descriuen els elements considerats més importants del producte i que són els que més complexitat han tingut a l’hora del seu model·lat en 3D. Aquestes són el bloc de granit, la caixa base, la tapa i la xapa. I també es mostrarà l’ergonomía del producte:

CAD Bloc de granit El bloc està format per granit. Segueix les normatives que s’esmenten en l’apartat 10.3, ja que s’han de complir en totes les vorades de nova construcció a Barcelona.

Model 3D de CATIA del bloc de granit

El bloc té la particularitat de tenir un allotjament mecanitzat, dos forats que serviran per a poder col·locar uns perns de subjecció i un altre que travessa la vorada i permet passar el cablejat elèctric provinent de la canal d’alimentació que es troba al centre de les voreres de la ciutat, i permetrà així alimentar tots els components elèctrics i electrònics del producte.

S’ha comentat amb experts d’elaboració de peces granítiques i ens han comentat que el mecanitzat proposat és viable i que l’afectació del producte en referència a la seva resistència és correcta.

37 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

11. Disseny CAD/CAE

Caixa base Aquest element que fa de nexe d’unió entre la vorada i la resta de components, s’ha dissenyat per a poder fer una fabricació mitjançant plàstic injectat, en concret s’ha pensat en l’ABS, ja que es un material rígid, molt emprat en automoció i que resisteix correctament la intempèrie de la ciutat de Barcelona; tot i que s’haurien de fer proves per a comprovar la resistència del material, additivant o afegint nervadures, es podria canviar el comportament de la peça de cara a rigidesa/resistència.

Model 3D de CATIA de la caixa base

Les característiques d’aquesta peça són les següents: - Consta de tres forats per a poder passar els perns de subjecció i el sistema de connexió elèctrica mitjançant passa murs.

- La direcció de desmoldeig es de 45° respecte la base. S’usaria un motlle amb dues parts i s’usarien corredores per a permetre l’obtenció de les torretes. (Per a veure l’angle de desmoldeig cal observar els plànols corresponents en l’annex.)

- Les torretes tenen un allotjament on se li col·locarà un insert metàl·lic.

- L’angle de desmoldeig és de 1°.

- L’espessor de les parets és constant i de 3 mm.

- Les cares consten d’un radi de 0,1-0,2mm de cortesia per a evitar concentracions de tensió.

Tapa La tapa és l’element que és veurà d’aquesta manera n’és molt important el seu acabat superficial i s’ha pensat que serà feta de policarbonat transparent extruït amb un acabat superficial d’efecte mirall.

Aquesta peça anirà subjectada per uns cargols i per tant consta de quatre allotjaments segons el DIN74.

Model 3D de CATIA de la tapa

38 Projecte PFM

11. Disseny CAD/CAE Xapa La xapa és un element que s’ha introduït en el projecte per a tal de facilitar el muntatge i desmuntatge del producte. Tal i com s’observa en els renderitzats d’aquesta memòria, aquesta xapa d’acer plegada fa d’esquelet, on es troben subjectats tots eles elements elèctric/electrònics (bateria, LED’s, Arduino Mega i sensor d’ultrasons).

Model 3D de CATIA de la xapa

El seu disseny es basa en una xapa d’acer de 2 mm d’espessor doblegada en tres plecs de 3mm de radi, formant així una espècie de caixa semitancada, d’aquesta forma es podrà manipular l’interior per a poder extreure les femelles que aniran cargolades als perns i permetre la extracció del conjunt. (Veure apartat d’ergonomia).

En cada un dels plecs s’han col·locat tres forats punxonats per a afavorir la fluència del material i evitar deformacions, al mateix temps tots els forats de la xapa són punxonats i s’han realitzat segons les especificacions exigides per els fabricants dels inserts que s’hi col·loquen per a cargolar i subjectar el processador, la bateria i la resta de components.

D’aquesta manera utilitzant inserts evitem roscar la xapa i obtenim subjeccions més robustes.

Ergonomía En aquest apartat es vol ensenyar l’ergonomia implicada al muntatge i desmuntatge del producte dissenyat en el carrer. En primer lloc la seqüència de muntatge és la següent: 1. Es fa passar un cable provinent de la canal de la vorera a traves del forat pertinent a la vorada.

2. Es col·loca la vorada al seu lloc.

3. Es col·loquen els perns de subjecció mitjançant resina epòxica.

4. Es realitza la instal·lació elèctrica del passa murs.

5. Es col·loca el conjunt format per la caixa d’injecció i la xapa metàl·lica amb tots els components ja col·locats de fàbrica. Aquest conjunt estarà fixat gràcies al mascle del passa murs que subjectarà la part plàstica i la xapa.

6. A continuació es rosquen les femelles en els perns per a fixar el conjunt amb la vorada.

7. Finalment es col·loca la tapa i s’enrosquen els cargols de seguretat.

Per a desmuntar el conjunt simplement s’ha de seguir la seqüència inversa.

39 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

11. Disseny CAD/CAE

Procés de desmuntatge de la vorada

A continuació, unes imatges que mostren la ergonomia de l’operari. Tal i com es pot veure, el sistema dissenyat permet a l’operari manipular ràpidament l’interior de la vorada per a descargolar la xapa i així extreure l’interior, i poder manipular-lo fàcilment i en una posició més còmode des de l’exterior, per a poder trobar les possibles incidències.

Dummie 1: Muntatge de les parts que integren el conjunt.

Dummie 2: Extracció “in situ” dels components interns.

Dummie 3: Part elèctrica/electrònica extreta per a observació visual.

(Tots els Dummies segons percentil 50 americà.)

Dummie 1

Dummie 2

Dummie 3

40 Projecte PFM

11. Disseny CAD/CAE

11.2 CAE Per tal d’assegurar el nostre disseny enfront a les condicions a les quals es pot trobar en el seu temps instalat, s’ha calculat un CAE (Càlcul d’Anàlisi Estructural). En aquest CAE, s’ha analitzat únicament la peça de policarbonat, es a dir, la tapa de la caixa on s’incorporà tota l’electrònica; l’única peça que algún vehicle/usuari/agent extern pot interactuar amb ella.

Aquest CAE sha plantjat de la seguent manera: - Les fletxes verdes que es poden veure a les imatges inferiors, representen les cares que estan fixes, es a dir, les cares que estan fixes a la pròpia estructura.

- Les fletxes de color lila, són les que es mostra la direccio de la força aplicada, i la superfície a la qual es aplicada aquesta força.

Resultats tensions amb una tona de pes a la superfície superior de la peça

Especificacions del material de la peça analitzada

Resultats desplaçaments amb una tona de pes a la superfície superior de la peça

41 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

11. Disseny CAD/CAE

Resultats tensions amb 18 tones de pes a la superfície superior de la peça

Resultats desplaçaments amb 18 tones de pes a la superfície superior de la peça

Resultats tensions amb 18 tones de pes a la curva superior de la peça

Resultats desplaçaments amb 18 tones de pes a la curva superior de la peça

S’han aplicat dues forçes diferents: una tona i 18 tones. El perquè d’aquestes dues forçes és degut a que la majoría dels vehicles que circulen per la ciutat de Barcelona tenen un pes aproximat d’una tona, tot i que n-hi han de fins a 2,5 tones, però aquests han sigut analitzats a la segona força, la de 18 tones.

Les 18 tones representen el pes que té un autobus del TMB (Transports Metropolitans de Barcleona). Cal aclarir que se sap que el pes total del autobus s’hauria de ditribuir i dividir entre les quatre rodes que té, però en aquest cas s’ha volgut calcular la variable més extrema. Per tant, es pot veure que la tapa es troba al límit en 18 tones, pero tornaría a la seva posició inicial ja que no supera el seu propi límit elàstic.

42 Projecte PFM

12. Identitat Corporativa 12.1 Nom del Producte/App El nom escollit pel producte i també per a l’aplicació és el de “PKING”, fent referència al concepte de la paraula pàrquing i també a l’anglisme de “king” (rei), es a dir, poder poseïr i governar alguna cosa, en aquest cas la plaça reservada. Per altra banda la lletra “P” es l’icòna per excel·lencia del pàrquing ja que es troba arreu.

12.2 Iconografía i Tipografía La iconografía del PKING es la simbiosi entre la icona que representa el símbol de ubicació i la lletra “P”, la qual s’ha descrit anteriorment el seu significat. Totes dues parts queden centrades per la concentricitat del cercles que cada part contenen.

El color de l’icona es un blau turquesa fosc, causat per una barreja entre el blau i el verd de les dues zones de pàrquing públic de Barcelona i també per denotar serietat.

S’aplica aquest color amb contorn i no omplint espais per fer més visible les dues parts, especialment per remarcar la lletra “P”.

La tipografía que s’utulitza en tot el projecte es la GeosansLight, en les variants Regular i Medium Italic.

Aquesta tipografía encaixa perfectament amb la ideología del projecte, es a dir, transmetre simplicitat, minimalisme però a la vegada, també futurisme i modernitat.

12.3 Color & Trim Relatiu als colors del projecte, s’han escollit principalment aquells que corresponen al branding de les zones verda i blava, es a dir, colors verds i blaus. Però al mateix temps, per a donar un toc propi s’han escollit unes tonalitats diferents a les corresponents del branding anteriorment mencionat. Els colors escollits son els següents:

Pantone 577 C

Pantone 7698 C

Pantone 7459 C

Pantone 7465 C

Pantone 7689 C

I de textures, a l’APP no s’han aplicat cap per donar sensació de minimalisme y futurista. Així que es mantenen colors plans i també algún degradat entre colors per donar més dinamisme a l’aplicació.

43 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

12. Identitat Corporativa

12.4 Vídeo promocional L’objectiu del vídeo promocional es el de deixar de banda les característiques tècniques del producte dissenyat, i transmetre els valors afegits que aquest aporta al ciutadà i a la ciutat.

Per a transmetre aquesta idea s’ha modelat una ciutat amb els representatius blocs de l’eixample de Barcelona en un entorn senzill, atractiu i poc carregat d’aparença similar a una maqueta de paper. En color només se’n destaca el vehicle protagonista, la plaça de pàrquing, i els arbres.

L’objectiu d’aquest tipus de modelat és el de centrar l’atenció de l’espectador en el nostre sistema i s’utilitzen tècniques d’animació com ara l’exageració, l’anticipació, el “pose to pose”, accions secundaries, el “sòlid drawing”, i l’entorn atractiu.

Storyboard El vídeo promocional es desenvolupa en un ambient urbà, té una durada simbòlica de dos dies i hi ha un narrador que explica tota l’estona diferents situacions i el funcionament el producte.

En la primera escena es mostra l’identitat corporativa, a continuació es pot observar la ciutat molt atapeïda, molt de trànsit, amb soroll de vehicles.

En el primer dia es mostra un cotxe en moviment a través de la ciutat, que busca un aparcament. El símbol en forma de triangle a sobre transmet l’estat d’ànim del conductor del cotxe.

44 Projecte PFM

12. Identitat Corporativa

En la següent escena es mostra el nostre cotxe en color que va donant voltes per la ciutat però no troba cap aparcament disponible. A mesura que va donant voltes va canviant de color i es torna vermell.

Aquest canvi de color del vehicle el que vol transmetre és l’estrès i la ràbia del conductor.

Finalment aparca en un pàrquing privat i es fa de nit a la ciutat. Apareixen monedes en símbol de el cost elevat dels pàrquings privats actuals.

Transició de nit a día de la ciutat.

A continuació hi ha un canvi d’escena important en que es mostra el cotxe que surt de dins del pàrquing. Aquest canvi d’escena el que simbolitza és l’inici del nou dia.

45 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

12. Identitat Corporativa

La següent escena mostra una imatge amb un fons blanc on s’explica la reserva d’una plaça d’aparcament mitjançant l’aplicació per a smartphone.

En el següent canvi d’escena es mostra la ciutat com en el dia anterior però sense soroll i amb els arbres en color verd. La plaça que s’ha reservat es troba il·luminada i el nostre vehicle es dirigeix directament a la seva plaça.

Finalment apareix un resum dels passos a seguir per aconseguir aparcar un vehicle en la zona verda/blava de Barcelona. I ja per acabar apareixen els crèdits.

46 Projecte PFM

13. Pressupost

13.1 Cost del Producte/Execució del projecte A continuació es pot observar tota fitxa d’estimació de costos del producte. La majoría de peçes són de compra estàndar, tot i que n’hi ahn de compres modificades o fins i tot peçes noves. El marge de benefici d’aquest producte és del 25%, fent que el seu preu de 58,31€, el qual multiplicat per totes les plaçes actuals de zona verda/blava més el cost del desenvolupament del projecte (veure full següent), ascendeix a uns 2.915.625,00€ el cost total del projecte. Per tant, els beneficis nets que s’obtindràn seràn de 583.125,00€:

Conjunt Vorada

Peça

Norma/Model Tamany Fabricant Quantitat

Vorada granit "Perno" Arandela Femella Base plastica

Peça plastica

Tapa

Femella Passamurs Passamurs Tapa plástic

Processador Bateria Xapa ElectronicaSensor Ultrasons Inserts xapa Inserts xapa Inserts xapa Tornillo Tornillo

-

2

-

-

-

6,00 € 0,04 €

-

2

COMPRA ESTANDAR.

0,05 €

0,10 €

-

-

-

-

-

0,10 €

-

2 1

COMPRA ESTANDAR. PEÇA NOVA

0,15 €

0,30 €

-

-

-

-

-

M4

KerbKonus

4

COMPRA ESTANDAR.

0,05 €

0,20 €

-

-

-

-

-

-

1

COMPRA ESTANDAR.

0,02 €

0,02 €

-

-

-

-

-

0,02 €

M16X6 -

Fischer DE

1 1

COMPRA ESTANDAR. COMPRA ESTANDAR.

0,01 €

0,01 €

-

-

-

-

-

0,01 €

-

Fischer DE -

1 1

COMPRA ESTANDAR. PEÇA NOVA

0,01 € 0,01 €

0,01 € 0,01 €

-

-

-

-

-

M4X12 -

-

4 1

COMPRA ESTANDAR. PEÇA NOVA

0,10 €

0,40 €

-

0,01 € 0,01 € 1,73 € 0,40 €

-

-

4 1

COMPRA ESTANDAR. COMPRA ESTANDAR.

3,00 € 1,00 €

3,00 € 4,00 €

-

-

-

Arduino

1

COMPRA ESTANDAR

3,00 € 10,00 €

3,00 € 10,00 €

-

DIN6902 DIN8673

M8X60

-

M8 M8 -

-

Tira LED Pantalla LED

A. Motlles i Utillages x Volum

-

1

DIN7991 Mega HC-SR04 Anchor® SO-M3-10ZI SO-M3-12ZI

Bis de Seguretat Xapa plegada

Packaging

4,00 € 0,04 €

-

B-Lok®-R DIN80705 SFE 104 A054 104_A055

Junta tórica

A. Transporte

4,00 € 0,02 €

-

-

Inserts

Matareial (€)

COMPRA MODIFICADA COMPRA ESTANDAR.

-

DIN912 DIN912

Tipológia de peça

Preu de compra (€)

-

Preu x conj. (€)

-

-

0,90 €

-

0,15 €

0,40 €

0,10 €

0,15 € -

0,10 €

Cost total del projecte Estudis previs projecte tècnic Implementació física producte.

Implementació del sofware

-

0,18 €

0,90 €

-

-

-

-

-

5,95 € 4,00 €

-

-

-

-

3,00 € 10,00 € 3,00 €

1,20 €

-

0,30 € 2,69 € 0,20 €

0,15 €

0,10 €

1,50 €

-

1

COMPRA ESTANDAR.

3,00 €

3,00 €

-

-

-

-

-

-

Arduino

1

COMPRA ESTANDAR.

0,30 €

0,30 €

-

-

-

-

-

0,30 €

M2

KerbKonus

6

COMPRA ESTANDAR.

0,01 €

0,06 €

-

-

-

-

-

0,06 €

M3X10

Pemnet

7

COMPRA ESTANDAR.

0,01 €

0,07 €

-

-

-

-

-

0,07 €

M3X12 M2X10 M3X5

Pemnet -

4 6 11

COMPRA ESTANDAR. COMPRA ESTANDAR. COMPRA ESTANDAR.

0,10 € 0,05 € 0,05 €

0,40 € 0,30 € 0,55 €

-

-

-

-

TOTAL

Càlcul de motlles

verdes azules

Motlles injecció Motlle d'extrusió

Total

19.426,55 € 2.915.625,00 € T.B.D.

1,00 €

-

-

Places de parking Barcelona

50.000

2,00 €

0,54 €

Ensamblatge Instalació Marge de benefici

40.000 10.000

Procesos

Beneficis nets

4 3,5 25%

0,40 € 0,30 € 0,55 € 39,15 € 43,15 € 46,65 € 58,31 €

Posada en marxa de maquina 25.000,00 € 8.000,00 €

2000 1200

583.125

47 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

13. Pressupost

13.2 Cost del Projecte A continuació es pot observar tota fitxa d’estimació de costos del projecte tècnic realitzat. Tot el projecte ha sigut realitzat pel quatre membres del equip al llarg de cin fases diferents i realitzant tasques variades. Així doncs, el cost total ascendeix als 20.497,40€ (IVA inclòs):

Documenteció

Prototpatge fisic.

Elements de Suport

Desenvolupa mentl

Disseny conceptual

Redacció de la memòria Disseny de plafons Disseny de la presentació

50 25

2

SUBTOTAL

1 5

2

10

10

30 7 2 6 15 2 2 1 5 30 10

12 12 2 1 3 5

Empresa

Persona de contacte

Telefon 6697

ebellart@pking.com

5

-

€

445 €

385 €

2.312 €

2.310 €

1.975 €

-

€

592 €

513 €

3.080 €

3.080 €

2.199 €

-

€

660 €

572 €

3.430 €

3.430 €

20 12 39

2.302 €

-

€

691 €

599 €

3.591 €

3.590 €

2 1 3 20

10

40

5

20

TOTALES

77

98

49

73

526,74 €

439 €

-

€

132 €

220 €

1.318 €

1.320 €

2.059 €

-

€

618 €

535 €

3.211 €

3.210 €

0

0

0

0

0

0

527 €

-

€

-

€

-

€

10.455 €

-

€

3.137 €

2.824 €

16.942 €

16.940 €

+IVA €/h

Tecnic 1 Tecnic 2 Tecnic 3 Tecnic 4 Tecnic 5 Tecnic 6 Becari 1 Becari 2 Becari 3

27,5 € 27,5 € 27,3 €

IMPORT OFERTA

1.482 €

7 7

SUBTOTAL

Estructura Benefici

€/h 27,5 €

TOTAL TASCA

V5 actualitzat 01/07/2017

Benefici

Estructura

Cost becari

Mail

Cost plantilla

Desplaçam ents i altres despeses

Assessoram ents

1

SUBTOTAL

2 10 6 18 2 2

10

10 5 4 19

Materials

4 4 4 4

24

10 20

Becari 4

Control de la impresió 3D Ensamlatge de totes les peces

SUBTOTAL

9

Becari 3

2

20

9

Becari 2

14 4 30 36

8

1

Becari 1

Animació del producte Generació de renders Gràfica i prototipatge basic App Prototipatge conceptual final

SUBTOTAL

1

Técnic 6

2

7

5 3 2 6 16 5 3 6 1 12 27 2

Técnic 5

6 20 50 4

2

5 3 2 3 13 5 3

Eloi Bellart

Sketch detallalat def. concepte Recerca de material Modelatge 3D Analisi elements finits

4 24

SUBTOTAL

3 3 2 6 14 5 3

Ventura Portabel

20 12

3 3 2 3 11 5 3 6 1 12 27 4

Jordi Brunet

Brain Storming Definició de prop.

Sketch basic Elecció prop. Final Sketch detallalat def. concepte

Personal necessari (hores) Eduard Niubó

4

16 12 8 18

% seguretat compres

1

Definició del projecte Planificació del projecte Estudi de mercat Estudi normatives

% seguretat personal

Durada tasca (d)

Descripció Tasca

Durada tasca (setmanes)

Definicó

Fase

Total subtasca (h)

Tasques a realitzar

Nom del projecte PKING Codi del projecte PKING 01 Subcontract acions

Data 01/07/2017 Autor

FITXA D'ESTIMACIÓ DE COSTOS DE PROJECTE TÉCNIC PKING

30% 20%

Pagament 1 Pagament 2 Pagament 3 Pagament 4

21%

20.497,40 €

50% 50% 0%

10.248,70 € 10.248,70 € - €

Pagament 5

-

€

-

€

100% Identificar el cost salarial de les persones implicades en el projecte

48 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

13. Pressupost

Finalment, es mostra un desglossat del cost de fabricació del prototip dintre de la fase de desenvolupament del projecte. Com es pot visualitzar a la taula inferior, les peçes que més cost elevat tenen són les que es consideraven en la taula anterior com Peça Nova, a excepció de la Arduino Mega. Per tant, el cost del prototip ascendeix fins els 526,74€ de cost:

Conjunt

Peça

Vorada granit "Perno" Vorada Arandela Femella Base plastica Inserts Junta tórica Peça plastica Femella Passamurs Passamurs Tapa plástic Tapa Bis de Seguretat Xapa plegada Tira LED Pantalla LED Processador Bateria Xapa ElectronicaSensor Ultrasons Inserts xapa Inserts xapa Inserts xapa Tornillo Tornillo

Norma/Model Tamany Fabricant Quantitat DIN6902 DIN8673 B-Lok®-R DIN80705 SFE 104 A054 104_A055 DIN7991 Mega HC-SR04 Anchor® SO-M3-10ZI SO-M3-12ZI DIN912 DIN912

M8X60 M8 M8 M4 M16X6 M4X12 M2 M3X10 M3X12 M2X10 M3X5

KerbKonus Fischer DE Fischer DE Arduino Arduino KerbKonus Pemnet Pemnet -

1 2 2 2 1 4 1 1 1 1 1 4 1 4 1 1 1 1 6 7 4 6 11

7,00 € 0,20 € 0,02 € 0,15 € 160,00 € 3,00 € 2,00 € 0,20 € 1,30 € 1,30 € 40,00 € 8,00 € 60,00 € 8,00 € 18,00 € 65,00 € 20,00 € 6,00 € 0,60 € 0,80 € 0,80 € 0,30 € 0,30 €

Preu Prot.

7,00 € 0,40 € 0,04 € 0,30 € 160,00 € 12,00 € 2,00 € 0,20 € 1,30 € 1,30 € 40,00 € 32,00 € 60,00 € 32,00 € 18,00 € 120,00 € 20,00 € 6,00 € 3,60 € 5,60 € 3,20 € 1,80 € 3,30 €

526,74 €

49 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

14. Planificació

Tota la planificació s’ha fet utilitzant el calendari gregorià amb inici de setmana en la primera setmana complerta de gener. En aquesta planificació del projecte es mostraràn tant els diagrames GANTT ideal i real com el calendari o el plec de reunions que s’han anat seguint al llarg del projecte fins a la seva presentació.

14.1 GANTT Es realitzen dos diagrames de GANTT; el inicial on es plasma quin sería el ordre de treball ideal del projecte i el final és el que s’ha anat fent al llarg del desenvolupament del projecte. El diagrama inicial es pot consultar al annex d’aquest projecte, mentre’s que el diagrama final es mostra a continuació:

50 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

14. Planificació

14.2 Calendari Es mostra un calendari que permet observar amb rapidesa les reunions i les fites importants del projecte. Se’n mostren les reunions internes de l’equip, amb tutors de la F-CIM (Sandra Artigas i Ricard Adell), i amb col·laboradors externs.

Març 9 10 11 12 13

dl. dt. dm.

1 6 7 8 13 14 15 20 21 22 27 28 29

dj.

2 9 16 23 30

dv.

3 10 17 24 31

ds.

4 11 18 25

dg.

5 12 19 26

Abril 13 14 15 16 17

dl. dt. dm. dj. dv. ds.

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29

Maig 18 19 20 21 22

dl.

1 8 15 22 29

dt.

2 9 16 23 30

dm.

3 10 17 24 31

dj.

4 11 18 25

dv.

5 12 19 26

ds.

6 13 20 27

dg.

7 14 21 28

dg.

2 9 16 23 30

Juny 22 23 24 25 26

dl. dt. dm. dj.

1 5 6 7 8 12 13 14 15 19 20 21 22 26 27 28 29

dv.

2 9 16 23 30

ds.

3 10 17 24

dg.

4 11 18 25

Juliol 26 27 28 29 30 31

dl. dt. dm. dj. dv. ds.

1 3 4 5 6 7 8 10 11 12 13 14 15 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 31

dg.

2 9 16 23 30

Reunió amb Ricard Adell (FCIM) Reunió interna del grup Reunió amb Sandra Artigas (FCIM) Entregues de fases del projecte Reunió amb col·laboradors

14.3 Plec de Reunions En aquest apartat es mostren el detall de totes les reunions que s’han dut a terme. El format es l’anomenat “Minutes of the meeting” i ens ha servit per a tindre en ordre les reunions, i fer constància escrita del que s’ha parlat en cada una d’elles. Totes les fulles es mostren al annex del projecte, tot i que a continuació es deixa una mostra del format que s’ha utilitzat.

51 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

14. Planificació

Aquest format s’ha usat perquè és una eina que permet fer constància de l’agenda prevista per a la reunió, la redacció de els punts importants que s’han anat parlant durant la mateixa, i finalment anotar els passos/tasques a seguir i el seu responsable si s’escau. D’aquest recull de reunions se’n destaquen dos tipus, les reunions internes del grup i les reunions amb el tutor, la directora, o els altres col·laboradors.

Meeting intern del grup Data: 30.03.17 Participants: Edu, Ventura, Jordi Agenda: - Pluja d’idees.

- Requeriments.

- Preparar reunió amb la directora.

Meeting minutes: - Es posa en comú els requeriments i l’abast del projecte que cada integrant veu adequat.

- Es prepara la reunió amb la sandra Artigas.

Next Steps: Llista inicial de abasts i/o requeriments del producte que es desenvolupará: - Sistema modular adaptatiu a les places de parking actuals de Barcelona.

- Sistema de fàcil construcció i instal·lació com de manteniment.

- Sistema que s’adapti a la infraestructura actual.

- Sistema mecànic simple de fàcil accés per estalviar tot el manteniment possible.

- Resistència a agents externs, temporals i vandalisme.

- Visualment atractiu com eficaç i eficient.

- En cas de problema técnic que no malmeti el vehicle del client com altre extern.

- Optar per materials reciclats sempre i quan compleixin amb els requeriments mecànics.

- Sistema que compleixi les normatives actuals de ciruculació vial com de espais urbans.

- Sistema que l’Ajuntament de Barcelona el vegi viable per implantar-ho.

- Fàcil desmontabilitat en cas d’obra pública.

- Establir un sistema tarifari de reserva en funció de zona, fiança, etc. que s’adapti al sistema tarifari actual de zona verda/blava de Barcelona.

-Que es pugui reservar a través de una opció extra dins de l’App actual de la zona verda/blava.

- Reduir el número de agents controladors de pàrking i establir un control més directe amb la grua municipal en cas d’ús inadequat del sistema.

-Visualitzar a través de l’App dita anteriorment, el temps restant de cada plaça en ús de pàrking de zona verda/blava.

52 Projecte PFM

15. Conclusions

En aquest treball s’ha realitzat el disseny d’un producte d’àmbit urbà per a la ciutat de Barcelona que per una banda aporta una millora en la gestió de les places d’aparcament de la zona verda i blava de Barcelona; a més, redueix el trànsit, les emissions de gasos d’efecte hivernacles o altres elements contaminants i les despeses econòmiques de la ciutat. Per altra banda també aporta un benefici directe per als conductors (temps d’estacionament, reducció d’estrès, menys consum de combustible...), i la seva integració és senzilla.

Pel que respecta al producte, després de varies iteracions de disseny s’ha acabat optant per adoptar un mòdul integrat en una vorada de la ciutat. A continuació es destaquen diferentes conclusions del producte desenvolupat: - S’ha respectat la normativa i les reglamentacions de la ciutat de Barcelona i s’han complert els requeriments de disseny que s’han plantejat en l’inici del projecte.

- El producte dissenyat s’adapta a qualsevol tipus de zona d’estacionament regulada.

- La vorada és viablement mecanitzable a un preu reduït en sèrie (validat per GLS i Breinco). Tal i com la resta d’elements.

- El sistema modular permet una fàcil col·locació del producte i al mateix temps una correcta reparació.

- El disseny del mòdul és estanc, gràcies a les juntes d’estanqueïtat que incorpora i al sistema de connexió elèctrica utilitzant un passa murs.

- Tal i com corrobora l’anàlisi d’elements finits, la placa superior del conjunt és resistent a la pressió que exerceix un vehicle.

- Elèctrica y electrònicament, es tracta d’un sistema robust, que aprofita la xarxa de comunicació Wi-Fi existent a la ciutat de Barcelona. Els components treballen dins del seu marge operatiu i són substituïbles i reprogramables amb facilitat.

- Els components plàstics escollits són capaços de resistir qualsevol inclemència meteorològica, els raigs UVA-B, i elements químics com ara benzines.

Pel que repecta a la logística del producte: - El disseny de la App és senzill, atractiu, robust i funcional.

- Tot i que l’apartat logístic no entrava dins de l’abast del projecte, gràcies a reunions amb col·laboradors externs com ara SEAT Metropolis Lab, s’ha ideat un sistema en que es tenen solucions a qualsevol problemàtica logística que es pugui trobar o idear.

53 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

15. Conclusions

Pel que respecta al vídeo promocional: - Emprant un software d’animació 3D s’ha realitzat una animació d’aproximadament 2 minuts que explica el concepte del nostre producte de forma neta, simplificada i coherent amb la vida real.

Ja per acabar, es necessari destacar que el món actual està en constant evolució, això significa que encara que aquest sistema sembli molt trencador o futurista, hem de pensar/imaginar-nos com seran els carrers en els pròxims anys (Futures SmartCities). Molt probablement la conducció autònoma i les gestions de conducció V2V arribin algun dia en les nostres vides, i nostre producte s’hi pot adaptar a la perfecció.

El que es vol transmetre amb això, és que el disseny del producte pot evolucionar i adaptar-se a les noves reglamentacions que existeixin en el futur; ja que creiem que ens hem hagut d’adaptar a les normatives existents, i en el nostre cas, com que es tracta d’un producte que aporta un valor afegit molt gran a la circulació urbana, se’n haurien de gestionar les barreres de disseny.

15.1 Next steps/Idees/Reptes Un cop desenvolupada la part de producte, s’hauria de desenvolupar la logística involucrada en el sistema, programació, gestió de bases de dades i altres branques de les TIC. Llavors, en primer lloc caldria fer una prova pilot, per tal de poder observar com funciona el producte i la logística en casos reals. Per tal de realitzar un prova pilot, s’hauria de realitzar un pla d’empresa per a transmetre les propostes del projecte a clients interessats a invertir en l’idea.

La prova pilot s’hauria de fer en diferents zones de la ciutat analitzant prèviament les demandes d’aparcament i de transit de la localització escollida ja que d’aquí se’n podran extreure moltes idees de millora als possibles defectes que poguessin sorgir.

Tot i això, un cop assolit el disseny de la primera versió del producte, a tot l’equip de treball ens agradaria transmetre als lectors, idees, reptes i definicions que s’han definit a mesura que s’anava desenvolupant el projecte i que no han entrat en l’abast d’execució del mateix (totes aquetes noves idees compleixen els requisits de projecte).

En primer lloc, es presenten idees de re-disseny del producte: - Panell LED en “L” que incorpori els LED’s indicatius de l’estat de la plaça (verd/vermell) i la pantalla superior on es transmeten les dades als ciutadans (2 funcions en un únic dispositiu).

- Incorporar en tots els vehicles un sensor que permeti establir connexió amb la vorada (similar al sistema “Teletac” de les autopistes, utilitzant tecnologies de RFID). Això permetria suprimir el sensor de proximitat i el valor afegit que aportaria al sistema es que es obtindríem un coneixement real dels vehicles que es tenen aparcats. Així doncs si algú aparca allà on no li correspon, no caldria una confirmació via App sinó que el sistema autònomament reconeixeria la il·legalitat.

- Un repte important i difícil a estudiar és el d’aconseguir un sistema energèticament autònom, sense cablejat, buscant alternatives que redueixin el consum elèctric, i l’ús de sistemes de autogeneració d’energia.

54 Projecte PFM

15. Conclusions

- Re-dissenyar la caixa plàstica de tal forma que integrés els allotjaments dels components elèctrics/electrònics i ens permeti eliminar l’esquelet de xapa plegada. A més, això ens permetria fer una caixa més estreta i reduir el mecanitzant en la vorada de granit.

- Re-disseny del sistema de connexió elèctric. En comptes de utilitzar un passa murs en la part inferior, es podria fer un sistema de connexió mitjançant borns de connexió de contacte gràcies a patilles metàl·liques (sistema similar a l’Scalextric). Aquest sistema aniria col·locat a la part posterior de la caixa de plàstic. La proposta permetria tenir una sortida del cablejat directa, cosa que permet la col·locació de la vorada, i el cablejat es trobaria a una profunditat inferior (just a sota de les rajoles) cosa que permetria un millor manteniment.

En segon lloc, si s’aconseguís fer canviar la normativa i les reglamentacions respecte a les vorades i voreres de Barcelona, es podria optar per les següents propostes: - En comptes de fer servir una vorada de granit, es podria fer servir una vorada de materials plàstics reciclats. Això permetria fer un disseny totalment diferent, amb menys peces i amb un procés de producció més senzill i econòmic.

- Generar un nou disseny que evités el mecanitzat d’un allotjament en la vorada; es basaria en que el producte anés instal·lat en la part superior i fós un mòdul fi, funcional i de fàcil muntatge i desmuntatge. Actualment aquesta proposta no és viable perquè en les vorades no hi poden haver elements que sobresurtin arran de terra, i per tant s’hauria de validar previament per l’ajuntament.

Aquestes propostes ens les prenem com a un repte de millora del producte que hem dissenyat per a realitzar futurs desenvolupaments.

55 Eduardo Niubó | Eloi Bellart | Jordi Brunet | Ventura Portavella

16. Bibliografía

Normatives - Ajuntament de Barcelona. Instrucció d’alcaldia relativa als elements urbans de la ciutat de Barcelona.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011.

- Mobilitat i Infraestructures-Ecología Urbana, Direcció d’infraestructures i Espai Urbà, Ajuntament de Barcelona. Plec de característiques tècniques de paviments. Barcelona: Departament de Xarxes Viàries, 2016.

- Energía i Qualitat Ambiental Enllumenat, Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona. Plec de condicions tècniques per a instal·lacions d’enllumenat públic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013.

- Barcelona de Serveis Municipals S.A., Ajuntament de Barcelona. Ple tècnic per al subministrament, instal·lació, configuració i posta en marxa de nous parquímetres a la ciutat de Barcelona, així com la recompra dels equips actuals, el servei de manteniment i evolutius. Barcelona: Barcelona Serveis Municipals, 2016.

Publicacions - Siarq para la Dirección General de Industria, Energía y Minas de la Comunidad de Madrid. Guía de Mobiliario Urbano Sostenible con Eficiencia Energética. Barcelona: Siarq.

Webs - ParkHelp [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://www.parkhelp.com/usa/our-solutions/> - Cisco SmartCIty [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://www.cisco.com/c/dam/en/us/products/ collateral/se/internet-of-things/at-a-glance-c45-735612.pdf> - Urbiotica [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://www.urbiotica.com/en/smart-solutions-2/urban-parking-guidance-system-2/#> - Siemens Mobility [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://www.mobility.siemens.com/mobility/ global/en/urban-mobility/road-solutions/integrated-smart-parking-solution/pages/integrated-smart-parking-solution.aspx> - Ingolstadt today [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://ingolstadt-today.de/lesen--wenn-derparkplatz-ruft.html> - SpotHero [Web consultada el 18.05.17]Disponible en: <https://spothero.com> - Parkwhiz [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <https://www.parkwhiz.com> - Nedap [Web consultada el 18.05.17]. Diponible en: <https://nedap.com/en/marktgroepen/identification-systems/> - Barcelona de Serveis Municipals [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <https://www.areaverda.cat> - Inlab UPC [Web consultada el 18.05.17]. Disponible en: <http://inlab.fib.upc.edu/es/parkfinder>

56 Projecte PFM